Agència Valenciana Antifrau: no és cert, Sr. García

En referència a l’article d’opinió publicat en un periòdic econòmic de tirada nacional, el passat 12 de juny de 2025, signat per D. Felipe García Hernández.Després de sol·licitar al mitjà, en dues ocasions, la publicació d’aquest article d’opinió per a exercir el dret de rèplica a les afirmacions del Sr. García sobre l’Agència Valenciana Antifrau, i denegant el mitjà la seua publicació, compartim l’article d’opinió enviat:  Agència Valenciana Antifrau: no és cert, Sr. García En l’era de la postveritat, la defensa de la integritat pública s’ha convertit en un exercici de risc. El 23 de juny, Dia Mundial dels Alertadors, constitueix una ocasió idònia per a recordar que la protecció de qui denuncia irregularitats no és únicament un imperatiu ètic, sinó també un pilar essencial de l’Estat de Dret. No obstant això, més enllà de proclames retòriques, aquesta data exigeix una reflexió incòmoda: què ocorre quan les institucions creades precisament per a protegir la integritat són sotmeses a campanyes de descrèdit, alimentades per mitges veritats i relats interessats? L’Agència Valenciana Antifrau (AVAF) representa, en aquest context, un cas paradigmàtic. En els últims mesos ha sigut objecte d’un atac mediàtic i polític que, sota l’aparença de crítica legítima, oculta una estratègia deliberada de deslegitimació. La rendició de comptes està present en el treball diari del personal funcionari d’aquesta institució, com hauria d’ocórrer en qualsevol organització pública. Resulta alarmant que una reforma menor de l’AVAF, recentment aprovada a Les Corts Valencianes, siga equiparada, com fa el senyor García, amb la suspensió de la FCPA (Foreign Corrupt Practices Act) per part del govern dels Estats Units. La confusió s’accentua quan barreja realitats jurídiques heterogènies: confon dues normes legals, una disposició reglamentària sense suficient cobertura legal i un codi ètic aprovat per resolució del director de l’Agència. Analitzem, per tant, algunes de les afirmacions exposades per l’autor: Sosté que “s’ha eliminat el Consell de Participació Ciutadana, un canal vital entre la societat civil i l’Agència”. No obstant això, el Dictamen del Consell Jurídic Consultiu (CJC) sobre el projecte de Reglament de funcionament i règim interior de l’AVAF va ser clar al respecte. En ell s’indica que: “la Llei 11/2016 de l’AVAF no preveia cap òrgan de participació l’estructura, naturalesa, funcions i composició del qual hagueren d’haver sigut valorades pel legislador. Així, amb l’aprovació de la norma, Les Corts haurien pogut determinar quin tipus d’òrgans i entitats requerien representació en aquest tipus d’òrgans, i amb quines funcions; doncs, en cas contrari, com es veurà respecte a la redacció de l’article 25, sobre la composició, és la mateixa Agència —o, si es prefereix, l’òrgan unipersonal en què es constitueix la seua Direcció— qui, amb la seua sola voluntat, tria de quina manera i qui està capacitat per a exercir la participació”. I en el que fa a la composició, el CJC afegeix: “aquesta manera de regular la composició, arbitrat i esgrimint en la decisió final criteris de territorialitat i representativitat social no motivats ni objectius, dista molt de poder conformar un autèntic model de participació”. En termes col·loquials, l’òrgan consultiu advertia, amb elegància, de la inquietant possibilitat que el director fera ús excessiu de criteris de selecció subjectius o esbiaixats. N’hi ha prou amb observar les relacions entre algunes organitzacions integrants del derogat Consell de Participació Ciutadana, els seus directius i membres, exmembres del Comité d’Ètica i antics responsables de l’AVAF, per comprovar l’encert —fins i tot premonitori— del dictamen emés per l’òrgan estatutari. Les Corts Valencianes han pres una posició fa pocs dies, triant un model consultiu molt més objectiu i evitant que les persones integrants d’aquest consell consultiu provinguen de la seua condició d’alt càrrec i per tant de designació directa del govern de torn, com ocorre amb el consell de l’Autoritat Independent de Protecció a l’Informant (A.A.I.) S’afirma que era un canal vital. No obstant això, la participació de l’associació que representa l’autor en aquest Consell ha sigut, en la pràctica, inexistent. S’insisteix en la seua rellevància, però cal recordar que, en relació amb l’anterior codi ètic, tan sols dues entitats van presentar aportacions durant el tràmit d’audiència: AVACU (en matèria de recepció de regals i obsequis) i la plataforma ciutadana “Castelló per la Justícia i contra la Corrupció”. El patró es repeteix en el nou Codi Ètic recentment aprovat: únicament la citada i Transparència Internacional Espanya van fer dues observacions. És un canal fonamental… del qual manquen les altres agències autonòmiques i, per descomptat, l’Autoritat Independent estatal recentment creada. Açò ens condueix a la següent afirmació de l’autor: que el nou Codi de Conducta “rebaixa greument els estàndards previs d’integritat i transparència”. Només per posar la qüestió en context, convé advertir que dues institucions tan prestigioses com Les Corts Valencianes (institució a la qual està adscrita l’AVAF) i l’Oficina Andalusa Antifrau, entre altres, l’estan encara elaborant. Però una declaració tan altisonant, sumada a l’acusació de “rebaixa de garanties institucionals” i “buidatge progressiu de funcions”, resulta impactant, però no es fonamenta en cap dada. La realitat és una altra: l’AVAF continua depenent orgànicament de Les Corts, no del govern de torn; no ha patit retallades pressupostàries, no s’han reduït les seues competències, continua remetent expedients al Ministeri Fiscal i ha incrementat la seua activitat operativa. Les dades, sempre tossudes, ho corroboren: la càrrega viva de treball quan vaig prendre possessió era de 659 expedients, una herència rebuda que, no obstant això, a data d’avui es redueix a 555 expedients, i això malgrat haver-se rebut 301 noves denúncies en 2025. A 23 de juliol de 2024, el retard en l’atenció de denúncies superava els 15 mesos; en canvi, les presentades en 2025 s’estan tramitant dins dels terminis legals. En el que portem d’any, s’han sol·licitat quatre proteccions per part d’informants, una ampliació d’altra actuació de protecció i s’ha proporcionat assessorament directe a nou persones. Els grups parlamentaris han realitzat peticions d’informació de manera constant des de juliol de l’exercici passat, 55 peticions d’expedients d’aquesta agència que han sigut ateses en temps i forma. La majoria d’aquestes peticions es corresponen amb el període de…