Integritat pública: Donar prioritat als interessos públics per damunt dels interessos privats. Alinear-se amb els valors, principis i normes compartits per la comunitat. Ètica pública: governar i gestionar el públic fent les coses bé. La corrupció és tot el contrari. És la degradació de l’ètica i la integritat. Deteriora l’Estat de dret i impedeix el seu funcionament normal amenaçant els principis constitucionals que l’inspiren, especialment el del sotmetiment de tots els poders públics a l’ordenament jurídic, el de la igualtat de tots davant la llei o l’obligació de l’Administració Pública de servir amb objectivitat els interessos generals de conformitat amb l’art. 103 de la CE. En una conferència dins de les activitats formatives de l’Agència Valenciana Antifrau, el catedràtic d’història de la filosofia de la Universitat Complutense, José Luis Villacañas, afirmava que la corrupció no sols ens roba diners sinó també la dignitat, a parts iguals, i el seu enquistamient sistèmic obri el camí a la tirania i a l’arbitrarietat. El malmés i també professor José Vidal-Beneyto va sostindre sempre que la lluita contra la corrupció és el desafiament fonamental de la nostra democràcia i cridava a un moviment general de reprovació contra les pràctiques corruptes en el qual s’implicara la ciutadania. El primer fiscal anticorrupció que va tindre Espanya, Carlos Jiménez Villarejo, també en una conferència pronunciada a València amb motiu del Dia Internacional contra la Corrupció, sostenia que el fenomen de la corrupció en els Estats democràtics té causes estructurals que guarden relació amb l’organització de l’Estat, les seues Administracions Públiques i l’ordenació dels poders públics. Entre altres, per la insuficiència dels controls quan abdiquen de les seues funcions bé per passivitat, bé per complicitat més o menys encoberta. I podríem seguir amb cites d’altres estudiosos de la integritat i l’ètica pública, Victoria Camps, Manuel Villoria o Adela Cortina els qui conflueixen a situar en l’eix fonamental de qualsevol sistema polític i de governança el deure de fer el que està bé des de l’exemplaritat dels seus governants. De res serveix exigir al ciutadà comportaments ètics i compliment normatiu si els qui estan en la cúspide del poder no donen exemple. La integritat es construeix per dalt i el seu efecte trencada impregna al conjunt d’institucions. El marc de la integritat pública en un Estat de dret, projectable a qualsevol administració pública territorial o institucional, és un sistema jurídic que s’edifica a partir del ferm propòsit dels respectius màxims representants per complir la llei i en conseqüència combatre la corrupció. Són necessàries normes legals seguides de conductes exemplars en el seu sòlid compliment. Sense normes i sense cultura de compliment és impossible posar fi a les inèrcies que ens venen de segles d’abusos i desviaments de poder i d’apropiació del públic en benefici d’interessos privats. Amb normes, però sense cultura de compliment, li obrim les portes al cinisme social. Tampoc és bo que els sistemes de compliment que a poc a poc es van incorporant es queden en meres formalitats dirigides únicament a salvar responsabilitats. El ciutadà sent l’Administració Pública com la superestructura des d’on s’ha de donar servei a les necessitats de la societat resolent els problemes que afecten l’interés general. La bona governança és el camí per a lluitar contra una de les xacres que més mal fa a la democràcia i a l’economia. La corrupció lleva recursos públics per a entregar-los a tecnoestructures o organitzacions criminals que poden incrustar-se en les nostres administracions i governs. Segons l’OCDE entre un 10% i un 30% dels grans projectes d’obres es perden per ineficàcia dels controls i per mala gestió. Segons l’FMI, fins a 60.000 milions d’euros perd Espanya per conductes corruptes o irregulars. Només, en males pràctiques en la contractació pública, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) xifra en 40.000 milions d’euros aquestes pèrdues. I per si no fora suficient, el Tribunal de Comptes Europeu, va detectar en 2013 que la construcció de 1000 m² d’autopista costa a Espanya en les mateixes condicions orogràfiques el doble que a Alemanya. Fa pocs mesos, la CNMC va sancionar a les sis majors constructores espanyoles perquè durant 25 anys han estat concertant-se per a repartir-se les adjudicacions dels grans contractes públics… la llista d’indicadors és interminable. Podem sostindre que en el nostre ecosistema públic l’interés general i el benestar comú ha estat en massa ocasions marginat en favor d’interessos personals, corporatius o grups d’interés que, amb estratègies de portes giratòries, suborns, tràfic d’influències, finançaments il·legals de partits, etc. han pres decisions al marge dels canals democràtics i els interessos generals, pensant únicament en els seus propis beneficis. L’urbanisme depredador i especulatiu, per exemple, va deixar en la meua terra, València, una reguera d’esquelets de formigó i territori convertit en erms, va destruir el sistema financer de tota una comunitat en afonar les seues dues grans caixes d’estalvi i un banc, els tres centenaris. I tot es va fer gràcies a que moltes institucions autonòmiques, municipals o del propi Estat van sucumbir irresponsablement a l’immens poder del benefici ràpid i l’economia especulativa. Encara estem pagant aquell castell d’arena que es va esfondrar en 2008 en haver d’assumir l’Estat el deute privat generat per tanta cobdícia i irresponsabilitat. Així mateix, bona part dels serveis que l’administració pública ha de garantir als ciutadans, han anat perdent amb el temps la seua naturalesa de serveis públics per a passar a ser concessions privades de gestió opaca i objectiu apetitós per a grans empreses la capacitat d’influència de les quals i de poder són en moltes ocasions superiors a la pròpia capacitat de les administracions per a controlar-los o posar-los límit. Aquest desequilibri s’ha traduït en la captura del públic per corporacions que no rendeixen comptes davant ningú i que extrauen rendes dels ciutadans a través de taxes i preus amb escàs o deficient control públic. Com a resultat de recents actuacions de l’agència que dirigisc, després de la corresponent investigació, es va determinar que una concessionària del servei d’aigües d’un municipi haurà de retornar més d’un milió d’euros a l’ajuntament.…
