La Comunitat Valenciana enforteix la protecció als informants de corrupció amb la nova Llei 3/2024

En l’imaginari popular i cultural de la nostra societat pensar en protecció a denunciants és evocar l’Administració dels EUA oferint una nova identitat i una nova vida, per protegir els que denuncien el funcionament intern d’una organització criminal i involucren els seus antics companys de delictes. És el cas de la WITSEC, que va sorgir el 1971 per protegir un mafiós de Nova York que havia trencat el codi de l ‘omertà i cooperat amb les autoritats per condemnar la màfia italiana. A Espanya, per als empleats públics i per a l’ordenament jurídic, parlar de protecció al denunciant és sinònim d’Agència Valenciana Antifrau. L’AVAF és pionera en la protecció a l’informant amb més de set anys d’experiència en la prevenció i la lluita contra el frau i la corrupció i, a més, va ser durant anys l’única autoritat a Espanya que oferia protecció a les persones que denunciaven frau i corrupció en l’Administració Pública. La comparativa entre tots dos sistemes, l’estatunidenc i el valencià, denota un profund abisme entre les diferents formes en què es pot oferir protecció. La protecció a testimonis de Nord-amèrica representa un acte dràstic de renaixement, una fugida cap a un nou horitzó, mentre que la protecció a la persona denunciant a Espanya busca mantenir la seua immunitat en el seu entorn original, creant un refugi invisible contra les represàlies. Ambdues, però, comparteixen el mateix ideal: la defensa del valor individual davant l’adversitat, demostrant que, sense importar la ideologia, la justícia sempre busca protegir els qui s’atreveixen a alçar la veu.   La Llei 11/2016, de 28 de novembre, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana. En l’actualitat, la protecció a les persones que informen sobre infraccions normatives en el nostre ordenament, que únicament es trobava reconeguda per la Llei 11/2016 de l’Agència Valenciana Antifrau, ha desbordat l’àmbit de la Comunitat Valenciana i ha rebut en el nostre sistema jurídic un fort impuls gràcies a la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2019,  però no obstant això, cal ressaltar-se el caràcter de veu autoritzada de l’Agència Valenciana, que es va anticipar notablement, tant a la Directiva (UE) 2019/1937, com a la Llei estatal 2/2023, de 20 de febrer, de protecció a les persones denunciants i lluita contra la corrupció, per mitjà de la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana,  que ha resultat ser un instrument jurídic de primer ordre en la prevenció i lluita contra el frau i la corrupció. El temps transcorregut des de l’entrada en vigor de la Llei 11/2016, reguladora de l’Agència, juntament amb el sòlid i constant desenvolupament de l’Agència Valenciana Antifrau en l’exercici de les seues funcions, ha permés aflorar una sèrie de circumstàncies tecnicojurídiques en la llei reguladora de l’Agència, de l’any 2016, que aconsellava la seua reforma,  el que ha sigut verificat pel legislador valencià per mitjà de la Llei 3/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de la Generalitat, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana.   La Llei 3/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de la Generalitat, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana. La Llei aprovada en les Corts Valencianes 3/2024 ve a suposar la segona modificació de la Llei 11/2016, que ja va resultar modificada mitjançant la Llei 11/2018, de 27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, en el que atén l’article 1.1, per a clarificar la seua naturalesa jurídica; l’ article 14.3, disposant els efectes desestimatoris de la manca de resolució expressa en procediments relacionats amb la protecció de persones denunciants; l’ article 29.2, aclarint la normativa d’ aplicació al seu personal funcionari; l’ article 30.6 per incorporar la subjecció de la seua gestió econòmica i pressupostària a la Intervenció de les Corts, a més de la corresponent a la Sindicatura de Comptes, i finalment, l’ apartat dos de la disposició transitòria primera, pel que fa a la tramitació i aprovació del reglament de funcionament i règim interior de l’ agència. L’actual modificació operada per la Llei 3/2024 respon, com expressament assenyala el legislador en el seu preàmbul, <<a la voluntat de completar la tasca legislativa empresa per dotar així l’agència d’una llei més clarificadora en els aspectes abans esmentats que possibiliti un millor funcionament de l’agència en el seu conjunt i el seu millor servei a la ciutadania.>> Feta aquesta important observació, a continuació, es passa a exposar el següent quadre comparatiu de les novetats operades per la Llei de 2024, així com unes breus reflexions sobre aquests canvis.   Modificació de l’ apartat 1 de l’ article 1, de l’ Objecte i naturalesa jurídica Nova redacció de la Llei 3/2024 Anterior redacció Llei 11/2016 1. L’objecte d’aquesta llei és la creació de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció a la Comunitat Valenciana, que queda adscrita a Les Corts. Es crearan protocols de coordinació amb la Sindicatura de Comptes i amb la Intervenció de la Generalitat. Es configura com una entitat amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’ obrar per al compliment dels seus fins. Aquesta llei regula el règim jurídic, funcionament i procediment sancionador de l’ agència. Així mateix, estableix els criteris de provisió de la direcció i del personal de l’ agència. 1. L’objecte d’aquesta llei és la creació de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció a la Comunitat Valenciana, que queda adscrita a Les Corts. Es configura com una entitat amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’ obrar per al compliment dels seus fins. Aquesta llei regula el règim jurídic, funcionament i procediment sancionador de…

L’abús de l’urbanisme com a font de finançament local. En clau d’integritat pública

Us presentem ací la nostra Comunicació “L’abús de l’urbanisme com a font de finançament local. En clau d’integritat pública”, que va ser seleccionada i presentada en el Congrés Internacional d’Usos del Sòl per a fer ciutat (Universitat de València), i que teniu a la vostra disposició en la web de la AVAF[1]. Ací van les principals claus:  1.- La necessària vinculació entre l’urbanisme  i la sostenibilitat. Partim ací de la indissociable definició legal del desenvolupament territorial i urbanístic des del prisma de la sostenibilitat. I és que, després de l’època del boom urbanístic en la nostra Comunitat i els demolidors efectes de la crisi financera posterior, especialment dura amb el sector immobiliari, la normativa s’ha orientat cap a la prevalença del paradigma ambiental. 2.-Altres aspectes d’especial consideració a l’hora de regular els usos del sòl en les urbs estan directament relacionats amb la integritat pública o, més ben dit, amb la seua escassa aplicació en l’àmbit urbanístic i els riscos que això comporta.[2] En efecte, una administració pública local o ens del sector públic instrumental que, amb competències o participació en el procés de creació de ciutats, mire cap a un altre costat i pospose el compliment de les obligacions relatives als marcs d’integritat pública estarà obrint les portes a practicar les seues polítiques públiques de vivenda o activitats econòmiques amb base en interessos privats, xocant de pla amb els principis constitucionals de bona administració (objectivitat, imparcialitat, eficàcia, eficiència, legalitat, entre altres).[3] 3.- També en l’àmbit urbanístic (donada la seua estreta vincul·lació a la contractació del sector públic) s’ha produït l’abús de la figura de construcció jurisprudencial i de naturalesa excepcional de l’enriquiment injust[4] com a justificació per a realitzar encàrrecs de prestacions al marge de la legalitat vigent.  4.- L’Urbanisme ha generat en els anys de grans expansions i desenvolupaments urbans ingressos importants derivats de l’acció urbanística dels ens públics, sent una justificació bastant estesa la insuficiència de fons d’altres capítols del pressupost. Analitzem els impostos vinculats amb l’urbanisme, així com les Taxes, Contribucions Especials, Convenis Urbanístics… 5.- No obstant això estes justificacions curtterministes, ens hem trobat amb conseqüències devastadores dels anys d’expansió dels desenvolupaments urbans; estos porten aparellat un increment de la població i, amb això, un augment de les obligacions de prestació de servicis públics com ara: el manteniment d’infraestructures; la construcció de centres de salut, culturals, esportius, mediambientals, entre altres servicis de prestació obligatòria previstos en la normativa de règim local.  6.- En general, l’activitat econòmica que genera l’urbanisme, quan esta deriva d’un bon lideratge i aplica una bona gestió, és positiva. No obstant això, la falta de planificació urbanística porta implícita molts riscos que poden conduir al balafiament de diners públics o a l’augment de les desigualtats socials. El sistema jurídic-administratiu de l’ordenació i planificació del sòl, ha propiciat la implantació d’un urbanisme sense control i contrari a la integritat, que desvirtuen el propi sistema jurídic. La falta de justificació de l’actuació urbanística conduïx a una possible desviació de poder, al marge d’incórrer en sengles responsabilitats de diversa índole. L’urbanisme és, en efecte, una de les principals àrees de pràctica carregada de riscos potencials de corrupció. Al llarg de tota la geografia, no falten casos de corrupció urbanística i per tant d’un model de creixement urbà desmesurat, insostenible, irracional, i en conseqüència contrari a l’ètica pública. 7.- En l’àmbit autonòmic, la creació de l’Agència Valenciana de Prevenció i Lluita contra el frau i la corrupció (AVAF) o de l’Agència Valenciana de Protecció del Territori (organisme autònom de la Generalitat per a l’exercici de les competències autonòmiques en matèria de protecció de la legalitat urbanística) són evidències del rebuig social cap a les irregularitats urbanístiques contràries a la integritat pública i, en definitiva, als interessos generals. 8.- La nostra comunicació posa l’accent en el fet que l’únic  camí possible cap a la creació de ciutats i l’ordenació dels seus usos des d’una perspectiva de servir als interessos generals, és en clau d’integritat pública, la qual cosa passa per una planificació urbanística coordinada amb l’econòmica, que evitarà l’ús indegut de l’urbanisme com a font de finançament, minimitzant el balafiament de diners públics o la perversió de fins tan legítims com el repartiment equitatiu de beneficis i càrregues. 9.- Per a aconseguir un desenvolupament territorial i urbanístic sostenible, hem d’evitar conductes contràries a la integritat, interioritzant en tot el sector públic, totes les normes ja previstes en l’ordenament jurídic que dissenyen un sistema d’integritat pública. Així per a la implementació de la integritat, s’hauria de realitzar una autoavaluació prèvia dels riscos inherents, en matèria d’urbanisme.[5]La implantació dels Canals de Denúncia ja constituïx una obligació legal per al conjunt de les administracions públiques, de conformitat amb la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció. 10.– El foment dels controls tant interns com externs, en tot el procés de presa de decisions en l’àmbit de l’urbanisme, contribuirà a minimitzar les conductes contràries a la integritat, i d’esta manera permetre uns desenvolupaments urbans, concordes amb esta . I això sent exigents amb la transparència dels plans urbanístics. En suma, de la interpretació harmònica de l’ordenament jurídic i de la implantació d’una administració pública transparent dependrà que el model de territori triat siga racional, sostenible i ètic i en definitiva trobe la legitimitat del conjunt de la societat, bandejant pràctiques contràries a la llei, al dret i a la integritat pública. Quedem a la seua disposició per a qualsevol consulta o aclariment: prevenció@antifraucv.es.  Irene Bravo Rey                        Directora de Prevenció, Formació i Documentació.  Jorge Ciganda Teruel Tècnic de Prevenció general. [1] Comunicació del Congrés [2] En eixe sentit, pot consultar-se també el Manual de l’OCDE sobre Integritat Pública, OECD Publishing, Paris. https://doi.org/10.1787/8a2fac21-es. [3] L’article 103.1 de la Constitució espanyola de 1978 expressa: “L’Administració Pública servix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb sotmetiment…

Estats Units es fixa en els funcionaris públics estrangers en la seua lluita contra la corrupció (Llei FEPA)