La Fiscalia General de l’Estat i l’Agència Valenciana Antifrau reforcen la lluita contra la corrupció

Madrid, 19 de juny de 2023.- El Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i els directors de les agències i oficines de diferents comunitats autònomes, entre ells el de l’Agència Valenciana Antifrau, Joan Llinares, han signat aquest dilluns un conveni de col·laboració que té com a objectiu reforçar la lluita contra la corrupció. La resta de signants són els responsables de les agències antifrau de les Illes Balears, Cristóbal Milà; Catalunya, Miguel Ángel Gimeno; i Andalusia, Ricardo Puyol.

El conveni, que té una vigència inicial de quatre anys, forma part d’un pla estratègic de lluita integral contra la corrupció i el frau impulsat per la Fiscalia General de l’Estat. El seu objectiu és establir línies de col·laboració entre les institucions signants en aquells àmbits en què conflueixen les competències normativament atribuïdes al Ministeri Fiscal i a les Oficines o Agències Antifrau.

D’aquesta manera, quan alguna de les Oficines o Agències signants tinguin coneixement que els fets que estan examinant o hagin pogut examinar puguin tenir relació amb els fets que estigui investigant el Ministeri Fiscal, interrompran les seves actuacions i posaran a la seva disposició Fiscal la informació de què disposin, a més de proporcionar l’ auxili necessari.

D’altra banda, i sens perjudici de les funcions atribuïdes al Tribunal de Comptes i als òrgans amb competència administratiu-sancionadora, quan arran de les seves investigacions el Ministeri Fiscal obtingui indicis de la comissió de fets que poguessin resultar constitutius d’ infracció administrativa, en donarà trasllat a les Agències Antifrau i posarà a la seva disposició la documentació necessària per a la seva actuació. Queden exclosos els supòsits en què sigui necessària la tramitació secreta de les actuacions per no perjudicar la investigació.

Així mateix, si en ocasió de la seva intervenció en un procediment judicial en el qual sigui part, el Ministeri Fiscal arriba a la conclusió que els fets incorren en irregularitats administratives, a més de posicionar-se processalment instant el que resulti procedent sol·licitarà a l’òrgan judicial que remeti testimoni dels antecedents suficients als organismes antifrau, que al seu torn informaran del resultat de les seves actuacions a la Fiscalia. Tot això amb l’ excepció dels supòsits en què sigui necessària la tramitació secreta de les actuacions.

Els organismes contra el frau donaran suport al Ministeri Fiscal mitjançant dictàmens, informes o altres actuacions tècniques que siguin necessàries. A més, la Fiscalia General de l’Estat i els organismes antifrau organitzaran activitats formatives dirigides al personal de les institucions signants i col·laboraran en la protecció de denunciants, testimonis i pèrits d’acord amb el marc legal vigent.

19 juristes alemanys en formació visiten l’Agència Valenciana Antifrau per a conéixer el seu funcionament

València, 12 de juny de 2023.- Un total de 19 juristes alemanys en formació procedents de Colònia han visitat l’Agència Valenciana Antifrau per a conéixer de primera mà aspectes del funcionament de l’Agència com a desenvolupament de les investigacions, la bústies de denúncies o la protecció de les persones denunciants de corrupció.

Al llarg de tot el matí personal de l’ Agència de les àrees d’ anàlisi i investigació, jurídic, prevenció, informàtica i formació els han explicat en què consisteix el treball que es realitza en el dia a dia en cadascun dels departaments.

El grup està compost per 19 juristes que han aprovat l’examen d’ingrés i aquesta visita s’emmarca en el programa de formació. Els alumnes han participat activament fent preguntes sobre diferents aspectes del treball que desenvolupa l’ Agència.

Una vegada finalitzada la visita a l’Agència el grup ha realitzat una visita guiada a les Corts Valencianes seu del Parlament Valencià.

36 preguntes i respostes sobre la Llei 2/2023

QÜESTIONS BÀSIQUES SOBRE LA LLEI  Quin és l’objectiu de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció?  El seu objectiu és protegir  les persones que informen o denuncien infraccions en la seua àmbit laboral enfront de les represàlies que puguen patir. La Llei transposa la Directiva 2019/1937 del Parlament Europeu sobre protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió. La Llei 11/2016 de creació de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, es va anticipar a la Directiva, creant una bústia externa de denúncies obert a tota la ciutadania i un estatut de protecció de les persones que denuncien, ja siguen persones físiques o jurídiques. Qui pot informar o denunciar una irregularitat en el seu àmbit laboral davant l’Autoritat Independent de Protecció a l’Informant (AIPI), la qual encara no s’ha creat, o davant les autoritats o òrgans autonòmics competents? Les persones vinculades per una relació laboral o professional. En el cas de la Comunitat Valenciana, l’autoritat competent és l’Agència Valenciana Antifrau.  Quin tipus d’informacions o denúncies s’inclouen dins de l àmbit d’aplicació de la Llei i donen dret a protecció? Les accions o omissions que puguen ser constitutives d’infracció penal o administrativa greu o molt greu. Com per exemple: passar les preguntes en un examen, manipular una contractació, construir on no es pot, accedir a una subvenció sense tindre els requisits… En el cas de l’Agència Valenciana Antifrau són aquells fets o conductes que poden ser constitutius/as de corrupció, frau, irregularitats administratives, comportaments constitutius d’infracció administrativa o disciplinària i conductes, així com les conductes o activitats reprotxables per ser contràries a la integritat i a l’ètica pública. Com per exemple, malbaratar els diners públics, conflictes d’interés, enriquiment injust, … Té competències l’Agència Valenciana Antifrau en el sector privat? Només podria tindre aquesta competència si es modifica la Llei 11/2016 de creació de l’Agència, ampliant el seu àmbit d’actuació. Per tant, per al sector privat l’organisme competent és l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant (AIPI) que encara no s’ha creat.  Quines són les vies i formes per a informar o denunciar d’una infracció d’acord amb la Llei 2/2023? Mitjançant el canal intern de què ha de disposar cada entitat, o mitjançant el canal extern, que en el cas de la Comunitat Valenciana és el de l’Agència Valenciana Antifrau. La Llei permet que l’informant puga triar entre el canal intern o extern, segons les circumstàncies i els riscos de represàlies que considere. La denúncia podrà ser anònima o identificada, i es podrà realitzar per qualsevol mitjà: escrit, verbal, per correu electrònic, postal, missatgeria de veu, etc. Qui poden ser persones informants segons la Llei 2/2023? La Llei 2/2023 empra el terme “informant” com a sinònim de persona denunciant per a referir-se a les persones del sector públic o privat que comuniquen o revelen informació sobre irregularitats de les quals són coneixedores en el seu àmbit professional o laboral. S’inclouen persones que treballen:– En les administracions públiques qualsevol que siga la seua relació laboral (funcionaris de carrera, interins, laborals, eventuals…)– En l’àmbit privat.– Que estan realitzant pràctiques, becaris, en formació o que estan participant en un procés selectiu.– En empreses vinculades amb l’administració ja siguen contractistes, subcontractistes, proveïdors, etc. En tot cas, aquestes persones que comuniquen infraccions han d’informar conforme els requisits de la Llei i comptar amb motius raonables per a creure que la informació que estan proporcionant és certa.  Puc acudir al canal extern de denúncies o he de denunciar en primer lloc en el canal intern?  El canal intern ha d’utilitzar-se de manera preferent, perquè una actuació diligent i eficaç en el si de la pròpia organització podria paralitzar les conseqüències perjudicials. No obstant això, la Llei permet que l’informant puga triar el canal intern o extern, segons les circumstàncies i els riscos de represàlies que considere. En tot cas, l’AVAF és el canal extern al qual es podrà acudir conforme al que es disposa en la Llei 2/2023 i en la seua normativa autonòmica reguladora. Quals són les mesures de suport que estableix la Llei 2/2023 la persona que denúncia o informa?  Informació i assessorament gratuïts, sobre els procediments i recursos disponibles, la protecció enfront de les represàlies i els drets de la persona afectada. Assistència efectiva per part de les autoritats competents davant qualsevol autoritat implicada en la seua protecció enfront de represàlies, inclosa la certificació que poden acollir-se a protecció a l’empara de la present llei. Assistència jurídica en els processos penals i en els processos civils transfronterers de conformitat amb la normativa comunitària. Suport financer i psicològic, de manera excepcional, després de la valoració de les circumstàncies. Tot això, amb independència de l’assistència que puga correspondre segons la Llei 1/1996 d’assistència jurídica gratuïta, per a la representació i defensa en procediments judicials derivats de la presentació de la comunicació o revelació pública. Quines persones poden accedir a les mesures de protecció que recull la Llei? A més de les persones informants o denunciants, podran accedir les relacionades amb aquestes que puguen veure’s perjudicades o represaliades com, per exemple, familiars o companys de treball. Què passa amb les represàlies?  Es prohibeixen expressament els actes de represàlia, incloses les amenaces i les temptatives de represàlia. S’entén per represàlia qualsevol acte o omissió prohibit per la Llei, o que de manera directa o indirecta supose un tracte desfavorable que situe a les persones que les pateixen en desavantatge respecte a una altra en el context laboral o professional, només per la seua condició d’informants. Quines són les represàlies més comunes?  Obertura d’expedients disciplinaris i acomiadament. Degradació o denegació d’ascensos i modificacions substancials de les condicions de treball. Danys, inclosos els de caràcter reputacional, o pèrdues econòmiques, coaccions, intimidacions, assetjament o ostracisme. Denegació o anul·lació de llicències, permisos o formació. Discriminació, o tracte desfavorable o injust. Quines són les mesures de protecció enfront de represàlies?  La millor protecció és…