QÜESTIONS BÀSIQUES SOBRE LA LLEI Quin és l’objectiu de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció? El seu objectiu és protegir les persones que informen o denuncien infraccions en la seua àmbit laboral enfront de les represàlies que puguen patir. La Llei transposa la Directiva 2019/1937 del Parlament Europeu sobre protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió. La Llei 11/2016 de creació de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, es va anticipar a la Directiva, creant una bústia externa de denúncies obert a tota la ciutadania i un estatut de protecció de les persones que denuncien, ja siguen persones físiques o jurídiques. Qui pot informar o denunciar una irregularitat en el seu àmbit laboral davant l’Autoritat Independent de Protecció a l’Informant (AIPI), la qual encara no s’ha creat, o davant les autoritats o òrgans autonòmics competents? Les persones vinculades per una relació laboral o professional. En el cas de la Comunitat Valenciana, l’autoritat competent és l’Agència Valenciana Antifrau. Quin tipus d’informacions o denúncies s’inclouen dins de l àmbit d’aplicació de la Llei i donen dret a protecció? Les accions o omissions que puguen ser constitutives d’infracció penal o administrativa greu o molt greu. Com per exemple: passar les preguntes en un examen, manipular una contractació, construir on no es pot, accedir a una subvenció sense tindre els requisits… En el cas de l’Agència Valenciana Antifrau són aquells fets o conductes que poden ser constitutius/as de corrupció, frau, irregularitats administratives, comportaments constitutius d’infracció administrativa o disciplinària i conductes, així com les conductes o activitats reprotxables per ser contràries a la integritat i a l’ètica pública. Com per exemple, malbaratar els diners públics, conflictes d’interés, enriquiment injust, … Té competències l’Agència Valenciana Antifrau en el sector privat? Només podria tindre aquesta competència si es modifica la Llei 11/2016 de creació de l’Agència, ampliant el seu àmbit d’actuació. Per tant, per al sector privat l’organisme competent és l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant (AIPI) que encara no s’ha creat. Quines són les vies i formes per a informar o denunciar d’una infracció d’acord amb la Llei 2/2023? Mitjançant el canal intern de què ha de disposar cada entitat, o mitjançant el canal extern, que en el cas de la Comunitat Valenciana és el de l’Agència Valenciana Antifrau. La Llei permet que l’informant puga triar entre el canal intern o extern, segons les circumstàncies i els riscos de represàlies que considere. La denúncia podrà ser anònima o identificada, i es podrà realitzar per qualsevol mitjà: escrit, verbal, per correu electrònic, postal, missatgeria de veu, etc. Qui poden ser persones informants segons la Llei 2/2023? La Llei 2/2023 empra el terme “informant” com a sinònim de persona denunciant per a referir-se a les persones del sector públic o privat que comuniquen o revelen informació sobre irregularitats de les quals són coneixedores en el seu àmbit professional o laboral. S’inclouen persones que treballen:– En les administracions públiques qualsevol que siga la seua relació laboral (funcionaris de carrera, interins, laborals, eventuals…)– En l’àmbit privat.– Que estan realitzant pràctiques, becaris, en formació o que estan participant en un procés selectiu.– En empreses vinculades amb l’administració ja siguen contractistes, subcontractistes, proveïdors, etc. En tot cas, aquestes persones que comuniquen infraccions han d’informar conforme els requisits de la Llei i comptar amb motius raonables per a creure que la informació que estan proporcionant és certa. Puc acudir al canal extern de denúncies o he de denunciar en primer lloc en el canal intern? El canal intern ha d’utilitzar-se de manera preferent, perquè una actuació diligent i eficaç en el si de la pròpia organització podria paralitzar les conseqüències perjudicials. No obstant això, la Llei permet que l’informant puga triar el canal intern o extern, segons les circumstàncies i els riscos de represàlies que considere. En tot cas, l’AVAF és el canal extern al qual es podrà acudir conforme al que es disposa en la Llei 2/2023 i en la seua normativa autonòmica reguladora. Quals són les mesures de suport que estableix la Llei 2/2023 la persona que denúncia o informa? Informació i assessorament gratuïts, sobre els procediments i recursos disponibles, la protecció enfront de les represàlies i els drets de la persona afectada. Assistència efectiva per part de les autoritats competents davant qualsevol autoritat implicada en la seua protecció enfront de represàlies, inclosa la certificació que poden acollir-se a protecció a l’empara de la present llei. Assistència jurídica en els processos penals i en els processos civils transfronterers de conformitat amb la normativa comunitària. Suport financer i psicològic, de manera excepcional, després de la valoració de les circumstàncies. Tot això, amb independència de l’assistència que puga correspondre segons la Llei 1/1996 d’assistència jurídica gratuïta, per a la representació i defensa en procediments judicials derivats de la presentació de la comunicació o revelació pública. Quines persones poden accedir a les mesures de protecció que recull la Llei? A més de les persones informants o denunciants, podran accedir les relacionades amb aquestes que puguen veure’s perjudicades o represaliades com, per exemple, familiars o companys de treball. Què passa amb les represàlies? Es prohibeixen expressament els actes de represàlia, incloses les amenaces i les temptatives de represàlia. S’entén per represàlia qualsevol acte o omissió prohibit per la Llei, o que de manera directa o indirecta supose un tracte desfavorable que situe a les persones que les pateixen en desavantatge respecte a una altra en el context laboral o professional, només per la seua condició d’informants. Quines són les represàlies més comunes? Obertura d’expedients disciplinaris i acomiadament. Degradació o denegació d’ascensos i modificacions substancials de les condicions de treball. Danys, inclosos els de caràcter reputacional, o pèrdues econòmiques, coaccions, intimidacions, assetjament o ostracisme. Denegació o anul·lació de llicències, permisos o formació. Discriminació, o tracte desfavorable o injust. Quines són les mesures de protecció enfront de represàlies? La millor protecció és…
