Desmantellant Antifrau a València

En referència a l’entrevista publicada en un periòdic nacional, el passat 21 de juny de 2025, a Sr. Fernando Jiménez Sánchez. Després de sol·licitar al mitjà, en dues ocasions, la publicació d’este article d’opinió per a exercir el dret a rèplica a les afirmacions del Sr. Jiménez sobre l’Agència Valenciana Antifrau i no obtindre resposta sobre la seua publicació, compartim l’article d’opinió enviat:   Desmantellant Antifrau a València   En els últims mesos s’ha estés una pràctica preocupant: construir relats on els fets són secundaris, les dades es tornen accessòries i la victimització, alimentada per la creixent polarització, es converteix en l’eix discursiu. Jornades, conferències i tribunes es succeeixen amb freqüència, i encara que l’Agència Valenciana Antifrau (AVAF) no figure com a tema central, no es perd l’oportunitat de denigrar-la amb afirmacions desconnectades de la realitat. És més greu encara, si considerem que molts dels ponents han tingut vincles, directes o indirectes, amb esta institució.   Sembla que alguns preferirien veure desaparèixer l’Agència abans que admetre que puga estar dirigida per persones alienes al seu cercle de confiança. Entre retrets nostàlgics i relats èpics del passat, es construeix una imatge idealitzada de l’etapa anterior, contraposa a una visió quasi maquiavèl·lica del present.   En este context, el Sr. Jiménez, en una entrevista publicada recentment, responia a una pregunta sobre el suposat “desmantellament” de l’AVAF amb una doble afirmació: “Per què s’han carregat l’AVAF en la pràctica? Doncs està molt relacionat amb les pericials judicials que estava fent l’equip d’investigació dels judicis per la corrupció de l’època de Zaplana. És una cosa tan senzilla com això. Això destrossa el país…”   Davant d’esta afirmació, correspon oferir dades objectives: el 16 de maig de 2024, funcionaris de l’AVAF defensaren en judici la pericial a la qual es fa referència. Esta actuació va concloure eixe mateix dia. El nou director va prendre possessió el 23 de juliol de 2024, i la sentència de l’Audiència Provincial es va dictar el 15 d’octubre de 2024. Cronològicament, resulta impossible que hi haguera cap intervenció de la nova direcció en esta causa. Per tant, la insinuació manca de fonament i resulta maliciosa. Des de l’AVAF ens preguntem si s’està suggerint una infracció administrativa o, directament, la comissió d’un delicte. Llançar acusacions sense proves, a l’estil de “tirar la pedra i amagar la mà”, no sembla el procedir d’un acadèmic.   L’AVAF depén orgànicament de les Corts Valencianes, no del Consell de la Generalitat Valenciana. Des de l’1 d’agost de 2024, els grups parlamentaris han sol·licitat 55 expedients, tots ells lliurats en temps i forma. La majoria fan referència a actuacions del mandat anterior. En prendre possessió la nova direcció, existia una càrrega viva de 659 expedients. Actualment, i tot i haver-se rebut 331 noves denúncies durant 2025, esta xifra s’ha reduït a 512.   A 23 de juliol de 2024, el retard en la tramitació de denúncies superava els 15 mesos; hui, les denúncies presentades en 2025 s’estan resolent dins del termini establit. A més, s’han incorporat 200 noves entitats al registre de responsables del Sistema Intern d’Informació (67 públiques i 133 privades).   Lluny de veure’s minvades, les competències de l’Agència s’han incrementat. Cal destacar també que recentment s’han cobert a esta Agència, mitjançant un procés de selecció, els llocs de Secretari General i Coordinador de l’àrea d’Avaluació, Comprovació i Inspecció, incorporant un Advocat de la Generalitat Valenciana i un Inspector d’Hisenda de l’Agència Estatal d’Administració Tributària. Es continuen remetent expedients al Ministeri Fiscal i s’ha reforçat l’activitat operativa. Tot això mantenint intacte el pressupost.   Resulta cridaner que algú amb la formació acadèmica del Sr. Jiménez —catedràtic, membre de Transparència Internacional i del consell assessor de la Fundació Hay Derecho— emeta afirmacions tan infundades. Fins a la seua supressió legal, les organitzacions esmentades formaven part del Consell de Participació Ciutadana (CPC) de l’AVAF. Ell mateix va ser designat per a este òrgan directament per l’anterior director, sense representar formalment cap entitat.   La sorpresa és major si es recorda que, com a representant de la Universitat de Múrcia, juntament amb la Universitat de Lisboa, el Sr. Jiménez va elaborar l’informe “Percepcions comparades de la corrupció a Espanya i Portugal”, amb suport logístic i econòmic de l’AVAF (octubre de 2022).   Així mateix, l’anterior direcció de l’Agència havia de col·laborar en un projecte europeu, amb el mateix Sr. Jiménez com a investigador principal. Malgrat l’interés del projecte, la nova direcció de l’AVAF va declinar participar-hi per excedir l’àmbit competencial autonòmic.   Potser el desacord es troba en la successió al càrrec de director. El candidat del Sr. Jiménez —també del director eixint i de la immensa majoria del CPC— no va ser elegit. La defensa legítima d’una candidatura no justifica una campanya de descrèdit constant, iniciada fins i tot abans de la presa de possessió de l’actual director. Encara menys quan les crítiques s’estenen a tota la institució i, per tant, als seus funcionaris.   I en eixa línia continuen. En una jornada sobre la protecció dels denunciants de corrupció a Espanya, amb presència d’antics responsables de l’AVAF, el debat va girar més entorn de la “època daurada” de l’Agència valenciana que no del títol anunciat. Bé podria haver-se titulat: “Quan érem els millors”.   Durant l’esdeveniment, algú va afirmar que la recent reforma legislativa havia suprimit el règim sancionador de l’Agència. L’afirmació va ser desmentida, en el mateix acte, per una lletrada de l’AVAF. Va recordar que la Llei 11/2016 continua atribuint potestat sancionadora a la direcció i que la Llei 2/2023 la reforça, reconeixent l’AVAF com a autoritat competent autonòmica en matèria de protecció de les persones informants. Tot i això, en la gravació oficial s’ometen les intervencions de les representants de l’AVAF, impedint una visió tècnica completa del debat i comprometent la transparència.   Paradoxalment, aquells que hui lamenten la suposada pèrdua del règim sancionador no el van aplicar durant set anys. L’única sanció imposada en eixe període es dirigia a un ajuntament per negar-se a col·laborar. Sorprén el lament per la…

Agència Valenciana Antifrau: no és cert, Sr. García

En referència a l’article d’opinió publicat en un periòdic econòmic de tirada nacional, el passat 12 de juny de 2025, signat per D. Felipe García Hernández.Després de sol·licitar al mitjà, en dues ocasions, la publicació d’aquest article d’opinió per a exercir el dret de rèplica a les afirmacions del Sr. García sobre l’Agència Valenciana Antifrau, i denegant el mitjà la seua publicació, compartim l’article d’opinió enviat:  Agència Valenciana Antifrau: no és cert, Sr. García En l’era de la postveritat, la defensa de la integritat pública s’ha convertit en un exercici de risc. El 23 de juny, Dia Mundial dels Alertadors, constitueix una ocasió idònia per a recordar que la protecció de qui denuncia irregularitats no és únicament un imperatiu ètic, sinó també un pilar essencial de l’Estat de Dret. No obstant això, més enllà de proclames retòriques, aquesta data exigeix una reflexió incòmoda: què ocorre quan les institucions creades precisament per a protegir la integritat són sotmeses a campanyes de descrèdit, alimentades per mitges veritats i relats interessats? L’Agència Valenciana Antifrau (AVAF) representa, en aquest context, un cas paradigmàtic. En els últims mesos ha sigut objecte d’un atac mediàtic i polític que, sota l’aparença de crítica legítima, oculta una estratègia deliberada de deslegitimació. La rendició de comptes està present en el treball diari del personal funcionari d’aquesta institució, com hauria d’ocórrer en qualsevol organització pública. Resulta alarmant que una reforma menor de l’AVAF, recentment aprovada a Les Corts Valencianes, siga equiparada, com fa el senyor García, amb la suspensió de la FCPA (Foreign Corrupt Practices Act) per part del govern dels Estats Units. La confusió s’accentua quan barreja realitats jurídiques heterogènies: confon dues normes legals, una disposició reglamentària sense suficient cobertura legal i un codi ètic aprovat per resolució del director de l’Agència. Analitzem, per tant, algunes de les afirmacions exposades per l’autor: Sosté que “s’ha eliminat el Consell de Participació Ciutadana, un canal vital entre la societat civil i l’Agència”. No obstant això, el Dictamen del Consell Jurídic Consultiu (CJC) sobre el projecte de Reglament de funcionament i règim interior de l’AVAF va ser clar al respecte. En ell s’indica que: “la Llei 11/2016 de l’AVAF no preveia cap òrgan de participació l’estructura, naturalesa, funcions i composició del qual hagueren d’haver sigut valorades pel legislador. Així, amb l’aprovació de la norma, Les Corts haurien pogut determinar quin tipus d’òrgans i entitats requerien representació en aquest tipus d’òrgans, i amb quines funcions; doncs, en cas contrari, com es veurà respecte a la redacció de l’article 25, sobre la composició, és la mateixa Agència —o, si es prefereix, l’òrgan unipersonal en què es constitueix la seua Direcció— qui, amb la seua sola voluntat, tria de quina manera i qui està capacitat per a exercir la participació”. I en el que fa a la composició, el CJC afegeix: “aquesta manera de regular la composició, arbitrat i esgrimint en la decisió final criteris de territorialitat i representativitat social no motivats ni objectius, dista molt de poder conformar un autèntic model de participació”. En termes col·loquials, l’òrgan consultiu advertia, amb elegància, de la inquietant possibilitat que el director fera ús excessiu de criteris de selecció subjectius o esbiaixats. N’hi ha prou amb observar les relacions entre algunes organitzacions integrants del derogat Consell de Participació Ciutadana, els seus directius i membres, exmembres del Comité d’Ètica i antics responsables de l’AVAF, per comprovar l’encert —fins i tot premonitori— del dictamen emés per l’òrgan estatutari. Les Corts Valencianes han pres una posició fa pocs dies, triant un model consultiu molt més objectiu i evitant que les persones integrants d’aquest consell consultiu provinguen de la seua condició d’alt càrrec i per tant de designació directa del govern de torn, com ocorre amb el consell de l’Autoritat Independent de Protecció a l’Informant (A.A.I.) S’afirma que era un canal vital. No obstant això, la participació de l’associació que representa l’autor en aquest Consell ha sigut, en la pràctica, inexistent. S’insisteix en la seua rellevància, però cal recordar que, en relació amb l’anterior codi ètic, tan sols dues entitats van presentar aportacions durant el tràmit d’audiència: AVACU (en matèria de recepció de regals i obsequis) i la plataforma ciutadana “Castelló per la Justícia i contra la Corrupció”. El patró es repeteix en el nou Codi Ètic recentment aprovat: únicament la citada i Transparència Internacional Espanya van fer dues observacions. És un canal fonamental… del qual manquen les altres agències autonòmiques i, per descomptat, l’Autoritat Independent estatal recentment creada. Açò ens condueix a la següent afirmació de l’autor: que el nou Codi de Conducta “rebaixa greument els estàndards previs d’integritat i transparència”. Només per posar la qüestió en context, convé advertir que dues institucions tan prestigioses com Les Corts Valencianes (institució a la qual està adscrita l’AVAF) i l’Oficina Andalusa Antifrau, entre altres, l’estan encara elaborant. Però una declaració tan altisonant, sumada a l’acusació de “rebaixa de garanties institucionals” i “buidatge progressiu de funcions”, resulta impactant, però no es fonamenta en cap dada. La realitat és una altra: l’AVAF continua depenent orgànicament de Les Corts, no del govern de torn; no ha patit retallades pressupostàries, no s’han reduït les seues competències, continua remetent expedients al Ministeri Fiscal i ha incrementat la seua activitat operativa. Les dades, sempre tossudes, ho corroboren: la càrrega viva de treball quan vaig prendre possessió era de 659 expedients, una herència rebuda que, no obstant això, a data d’avui es redueix a 555 expedients, i això malgrat haver-se rebut 301 noves denúncies en 2025. A 23 de juliol de 2024, el retard en l’atenció de denúncies superava els 15 mesos; en canvi, les presentades en 2025 s’estan tramitant dins dels terminis legals. En el que portem d’any, s’han sol·licitat quatre proteccions per part d’informants, una ampliació d’altra actuació de protecció i s’ha proporcionat assessorament directe a nou persones. Els grups parlamentaris han realitzat peticions d’informació de manera constant des de juliol de l’exercici passat, 55 peticions d’expedients d’aquesta agència que han sigut ateses en temps i forma. La majoria d’aquestes peticions es corresponen amb el període de…

La Comunitat Valenciana enforteix la protecció als informants de corrupció amb la nova Llei 3/2024

En l’imaginari popular i cultural de la nostra societat pensar en protecció a denunciants és evocar l’Administració dels EUA oferint una nova identitat i una nova vida, per protegir els que denuncien el funcionament intern d’una organització criminal i involucren els seus antics companys de delictes. És el cas de la WITSEC, que va sorgir el 1971 per protegir un mafiós de Nova York que havia trencat el codi de l ‘omertà i cooperat amb les autoritats per condemnar la màfia italiana. A Espanya, per als empleats públics i per a l’ordenament jurídic, parlar de protecció al denunciant és sinònim d’Agència Valenciana Antifrau. L’AVAF és pionera en la protecció a l’informant amb més de set anys d’experiència en la prevenció i la lluita contra el frau i la corrupció i, a més, va ser durant anys l’única autoritat a Espanya que oferia protecció a les persones que denunciaven frau i corrupció en l’Administració Pública. La comparativa entre tots dos sistemes, l’estatunidenc i el valencià, denota un profund abisme entre les diferents formes en què es pot oferir protecció. La protecció a testimonis de Nord-amèrica representa un acte dràstic de renaixement, una fugida cap a un nou horitzó, mentre que la protecció a la persona denunciant a Espanya busca mantenir la seua immunitat en el seu entorn original, creant un refugi invisible contra les represàlies. Ambdues, però, comparteixen el mateix ideal: la defensa del valor individual davant l’adversitat, demostrant que, sense importar la ideologia, la justícia sempre busca protegir els qui s’atreveixen a alçar la veu.   La Llei 11/2016, de 28 de novembre, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana. En l’actualitat, la protecció a les persones que informen sobre infraccions normatives en el nostre ordenament, que únicament es trobava reconeguda per la Llei 11/2016 de l’Agència Valenciana Antifrau, ha desbordat l’àmbit de la Comunitat Valenciana i ha rebut en el nostre sistema jurídic un fort impuls gràcies a la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2019,  però no obstant això, cal ressaltar-se el caràcter de veu autoritzada de l’Agència Valenciana, que es va anticipar notablement, tant a la Directiva (UE) 2019/1937, com a la Llei estatal 2/2023, de 20 de febrer, de protecció a les persones denunciants i lluita contra la corrupció, per mitjà de la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana,  que ha resultat ser un instrument jurídic de primer ordre en la prevenció i lluita contra el frau i la corrupció. El temps transcorregut des de l’entrada en vigor de la Llei 11/2016, reguladora de l’Agència, juntament amb el sòlid i constant desenvolupament de l’Agència Valenciana Antifrau en l’exercici de les seues funcions, ha permés aflorar una sèrie de circumstàncies tecnicojurídiques en la llei reguladora de l’Agència, de l’any 2016, que aconsellava la seua reforma,  el que ha sigut verificat pel legislador valencià per mitjà de la Llei 3/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de la Generalitat, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana.   La Llei 3/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de la Generalitat, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana. La Llei aprovada en les Corts Valencianes 3/2024 ve a suposar la segona modificació de la Llei 11/2016, que ja va resultar modificada mitjançant la Llei 11/2018, de 27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, en el que atén l’article 1.1, per a clarificar la seua naturalesa jurídica; l’ article 14.3, disposant els efectes desestimatoris de la manca de resolució expressa en procediments relacionats amb la protecció de persones denunciants; l’ article 29.2, aclarint la normativa d’ aplicació al seu personal funcionari; l’ article 30.6 per incorporar la subjecció de la seua gestió econòmica i pressupostària a la Intervenció de les Corts, a més de la corresponent a la Sindicatura de Comptes, i finalment, l’ apartat dos de la disposició transitòria primera, pel que fa a la tramitació i aprovació del reglament de funcionament i règim interior de l’ agència. L’actual modificació operada per la Llei 3/2024 respon, com expressament assenyala el legislador en el seu preàmbul, <<a la voluntat de completar la tasca legislativa empresa per dotar així l’agència d’una llei més clarificadora en els aspectes abans esmentats que possibiliti un millor funcionament de l’agència en el seu conjunt i el seu millor servei a la ciutadania.>> Feta aquesta important observació, a continuació, es passa a exposar el següent quadre comparatiu de les novetats operades per la Llei de 2024, així com unes breus reflexions sobre aquests canvis.   Modificació de l’ apartat 1 de l’ article 1, de l’ Objecte i naturalesa jurídica Nova redacció de la Llei 3/2024 Anterior redacció Llei 11/2016 1. L’objecte d’aquesta llei és la creació de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció a la Comunitat Valenciana, que queda adscrita a Les Corts. Es crearan protocols de coordinació amb la Sindicatura de Comptes i amb la Intervenció de la Generalitat. Es configura com una entitat amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’ obrar per al compliment dels seus fins. Aquesta llei regula el règim jurídic, funcionament i procediment sancionador de l’ agència. Així mateix, estableix els criteris de provisió de la direcció i del personal de l’ agència. 1. L’objecte d’aquesta llei és la creació de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció a la Comunitat Valenciana, que queda adscrita a Les Corts. Es configura com una entitat amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’ obrar per al compliment dels seus fins. Aquesta llei regula el règim jurídic, funcionament i procediment sancionador de…