El Comité d’ètica de l’Agència Valenciana Antifrau es constitueix després de la designació dels seus integrants

València, 22 de març de 2021.- El passat 10 de febrer de 2022 l’Agència Valenciana Antifrau va aprovar el Codi ètic i de conducta per al seu personal que recull els principis ètics i els valors de bon govern que han d’informar tota l’actuació de l’Agència i regularà la imparcialitat, la confidencialitat i la conducta que necessàriament ha d’observar el personal especialment pel que fa al conflicte d’interés.

En el capítol IV d’aquest Codi es preveu la creació d’un Comité d’ètica que vetlarà per l’adequada aplicació del codi i que ajude a solucionar totes les controvèrsies que puguen sorgir. Una vegada designades les persones que formaran part d’aquest Comité d’ètica es va procedir a la seua constitució la setmana passada.

El Comité està format per dues persones externes a l’AVAF les quals han sigut designades per un període de quatre anys a proposta del Consell de Direcció de l’AVAF. Es tracta d’Antonio Penadés Chust i de Mª Luisa Cuerda Arnau.

En el cas d’Antonio Penadés Chust és vocal del Consell de Participació de l’Agència donant d’aquesta manera compliment al recollit en l’article 35, apartats 1 i 2, en el qual s’assenyala que el Comité estarà format per persones externes a l’AVAF, sent una d’elles almenys membre del Consell de Participació.

Per part seua, Mª Luisa Cuerda Arnau és catedràtica de Dret penal especialista en drets fonamentals de la Universitat Jaume I de Castelló.

La tercera persona integrant del Comité d’ètica que ha sigut triada entre el propi personal de l’Agència mitjançant votació és Amparo Martí Puertes, cap d’Unitat de Suport i Perícia.

Amb les designacions d’aquestes persones es dona així mateix compliment a l’article 6.3 que assenyala que el Comité estarà integrat per un màxim de quatre persones, tres d’elles externes d’entre professionals de reconegut prestigi en l’àmbit de la defensa de l’ètica, la integritat i la transparència públiques, entre els quals, almenys un serà jurista i una altra triada entre el personal de l’Agència.

Entre les funcions del Comité d’ètica es troben vetlar pel compliment del Codi ètic i de conducta: promoure la seua difusió i interiorització per part de les persones destinatàries; informar sobre els dubtes o consultes que es puguen plantejar en els supòsits d’interpretació del Codi; atendre les denúncies internes a què es refereix el Codi; formular recomanacions sobre els incompliments del Codi o elaborar un informe anual en el qual s’explique el grau de compliment del Codi.

El Codi Ètic està disponible en la pàgina web de l’Agència i es pot accedir a través d’aquest enllaç:

https://dogv.gva.es/datos/2022/02/18/pdf/2022_1132.pdf

Organitzacions ètiques

“El primer pas en l’evolució de l’ètica és un sentit de solidaritat amb altres éssers humans.” (Albert Schweitzer) Una organització ètica és aquella que està dissenyada perquè la seua estructura i funcionament es corresponguen totalment amb l’interés general, així com amb els principis de legalitat, objectivitat, transparència, eficàcia i eficiència. A més de l’anterior, i també en conseqüència, en una organització ètica es fomenta l’acompliment públic ètic, la cultura de la integritat pública i el desenvolupament dels valors que li són propis, projectant aqueixos valors cap a l’exterior. Destaquem deu elements de les organitzacions ètiques: 1.- Procediments electrònics ben conformats. Que el funcionament intern d’una organització ha de ser electrònic és una cosa que ja no ofereix cap debat en el moment present. Aquest tipus de funcionament abastaria tant els procediments com la resta de processos funcionals de l’entitat. És clau el treball previ de catalogació, simplificació i reenginyeria procedimental. La desburocratització és imprescindible. A partir d’ací, els expedients electrònics es componen de documents electrònics signats i/o segellats electrònicament, conformats a través d’actuacions també electròniques realitzades dins d’un sistema fefaent, traçable i traçable que impedeix o dificulta fins a l’extrem la possibilitat de trampejar. Tot això acaba finalment en un arxiu electrònic que ha de complir els requeriments legals, i sobre el qual al seu torn es donaran suport a la transparència i la memòria històrica de la institució. 2.- Serveis electrònics de qualitat. Aquest punt fa referència a la part externa de l’administració electrònica, referida fonamentalment a l’adequada configuració de les plataformes d’ús públic, encara que també podrien estar inclosos altres instruments com les xarxes socials o l’atenció telemàtica. Aquestes plataformes han de permetre un ús efectiu, intuïtiu, senzill, eficaç i accessible. No han de sol·licitar-se documents que ja obren en poder de l’Administració, ni tampoc dades comprovables per aquesta. Amb caràcter general, la burocràcia ha de reduir-se al màxim, incorporant en la mesura que siga possible declaracions responsables. L’excés de burocràcia és una modalitat de corrupció. També ha de prioritzar-se l’ús dels sistemes d’identificació, llevat que legalment fora imprescindible la signatura. A més, els diferents serveis han de garantir el compliment dels esquemes nacionals de seguretat i d’interoperabilitat. 3.- Automatització de processos simples. En aquest moment ja seria desitjable un cert grau d’automatització de determinades actuacions, generant amb això una millora en agilitat i eficiència. Els procediments i actes reglats permeten una major incorporació d’aquesta mena de mecanismes, tenint en compte que en ells no intervé un judici de valor. L’eina principal de l’automatització és el segell electrònic, especialment el segell d’òrgan que s’estampa de manera automàtica en substitució de la signatura electrònica de l’empleat o autoritat. Han d’identificar-se prèviament els procediments, actuacions i documents als quals s’aplicarà. Més enllà dels segells (d’entitat, d’òrgan, de temps, etc…), el funcionament extraprocedimental de l’entitat ha d’incorporar progressivament els algorismes, com a eina de programació avançada i instrument d’ajuda en la gestió, garantint en el seu cas l’adequada supervisió humana especialment en els casos en els quals resulte necessària la ponderació de les circumstàncies. 4.- Mesures per a la legalització de la contractació pública. La contractació pública ha sigut i encara és un dels focus principals de la corrupció. Abans d’acudir a qualsevol tipus de licitació, ha de realitzar-se l’informe de necessitat. Llevat que es justifique el contrari en algun cas concret, no pot contractar-se externament un servei que ja correspon a un departament intern. Ha de promoure’s la concurrència, fins i tot en els contractes menors, i en aquests ha de quedar almenys un registre fefaent de totes les actuacions. Aquesta informació es publicarà d’acord amb el que es disposa en la Llei. Una major planificació evitarà en tot cas la proliferació de determinats contractes menors que es corresponen amb necessitats periòdiques i repetitives, i per tant previsibles. S’aconsella així mateix l’ús dels anomenats sistemes de racionalització, com les centrals de compres o els sistemes dinàmics d’adquisició. Els plecs de clàusules administratives contemplaran les vicissituds relatives a l’execució del contracte, disminuint amb això de la conflictivitat i la judicialització, especialment en les grans concessions i contractes de llarga duració. Han d’evitar-se els fraccionaments i, en la mesura que siga possible, els modificats. Totes les fases de la vida d’un contracte han de realitzar-se a través dels mitjans electrònics, especialment la licitació mitjançant una plataforma pública o privada homologada que permeta la presentació encriptada de les ofertes, però també la preparació, la formalització, la part administrativa de l’execució i la facturació. En un estadi més avançat, l’arxiu i registre de totes les actuacions es pot realitzar mitjançant l’ús de la tecnologia blockchain. 5.- Salvaguarda activa dels drets de la ciutadania. L’ordenament jurídic reconeix a les persones, com a tals, drets de diferent índole. Després de l’assegurament sense fissures del lliure exercici dels drets fonamentals i, després d’aquests, els de participació democràtica i els socials, el grau de desenvolupament dels anomenats drets administratius és rellevant com a termòmetre d’una societat avançada. En el nostre àmbit té especial importància el dret d’accés a la informació. L’Administració treballa per i per a la ciutadania. Els usuaris no han de quedar desatesos de cap de les maneres. Les oficines d’atenció ciutadana en l’actualitat es denominen “d’assistència”, nomenclatura que ha d’aplicar en el seu sentit literal. Les actuacions d’ofici no sols han de reservar-se per als procediments de tipus sancionador, sinó també per al reconeixement o autorització de drets preexistents de les persones que no els sol·liciten. Sense perjudici del ja indicat en el punt dedicat a la licitació, amb caràcter general han d’articular-se adequadament els procediments legals que corresponguen en cada cas i que asseguren la concurrència i la selecció en condicions de publicitat i igualtat (subvencions, processos selectius, contractes, autoritzacions…). Finalment, la dimensió més moderna dels drets de les persones ha d’estar enfocada a la justícia social i la sostenibilitat (econòmica i mediambiental). 6.- Transparència de segona generació: dades obertes. Publicar la informació que estableix la Llei ja no és suficient. En tot cas, una organització no és transparent únicament per tindre un…

L’Agència Valenciana Antifrau debat sobre corrupció a les aules del doble Grau de Dret i Economia de la Universitat de València

#FormacióAVAF

S’ha celebrat el primer docufòrum del trimestre en les universitats valencianes, en aquesta ocasió amb alumnes del doble Grau de Dret i Economia de la Universitat de València.

L’AVAF desenvolupa accions formatives per a oferir coneixements i sensibilització cívica, especialment als futurs professionals, i fomentar una cultura de prevenció i lluita contra tota conducta que propicie la corrupció.

En aquesta ocasió l’activitat ha tingut lloc en la Facultat de Dret de la Universitat de València amb alumnat de primer curs del doble grau de Dret i Economia, amb assistència de 42 alumnes i la participació de la professora de l’assignatura d’Organització Constitucional de l’Estat, Rosario Serra, i el cap del Servei de Formació de l’Agència, Anselm Bodoque.

Una vegada vist el documental “Corrupció: Organisme nociu”, l’alumnat protagonitza l’experiència formativa amb les seues preguntes, centrades en l’origen i causes de la corrupció, l’efecte i costos col·lectius que genera (econòmics, en qualitat institucional i en moral pública), la percepció de la corrupció en la nostra societat i respecte a altres països del nostre entorn, què fer davant casos de corrupció. En el mateix debat s’aprofita per a parlar de l’ètica i integritat, així com de la prevenció i formació cívica. I de les funcions i treball de l’Agència Valenciana Antifrau, sobretot, i donat el perfil del doble grau, en els temes dels diferents costos de la corrupció i el desenvolupament normatiu tant des d’Europa com a la Comunitat Valenciana.

El debat amb l’alumnat permet reflexionar amb els alumnes sobre els límits ètics i riscos de la corrupció. L’alumnat també es va interessar per la recuperació d’actius i la protecció de les persones alertadores.

Aquestes activitats s’organitzen en col·laboració amb la Universitat de València, a la qual agraïm el seu interés i voluntat d’ajudar a crear una cultura d’integritat pública i de rebuig al frau i la corrupció.

Si eres docent universitari, de Secundària o de Batxillerat i estàs interessat en què l’activitat formativa “Docufòrum: Corrupció, organisme nociu” es realitze en la teua assignatura, no dubtes a posar-te en contacte amb el Servei de Formació de l’Agència Valenciana Antifrau a través de formacion@antifraucv.es.

.