El oblidats del TREBEP

Les llegendes urbanes conten que la norma més coneguda i citada de tots els ordenaments jurídics del món és la Cinquena Esmena de la Constitució Nord-americana de 1791. Las cròniques jurídiques (Swerdlow, 1982) reculln com un dels moments històrics de la utilització de la Cinquena Esmena la compareixença de Blanche Posner, una professora jubilada integrant de la WSP (Women Strike for Peace), que es va acollir a la  Cinquena fins a 44 vegades en la mateixa audiència davant la HUAC (Comité d’Activitats Antiestatunidenques). Ella, juntament amb les seues companyes, que també van seguir la mateixa línia de defensa, van sumar fins a 145 invocacions en el mateix procés de la norma de la Constitució Nord-americana que permet als testimonis negar-se a respondre quan les respostes poden incriminar-los. En la pràctica jurídica del nostre ordenament jurídic nacional els preceptes legals sobre els quals existeix consens com més utilitzats i citats són, també, dos articles de la Constitució de 1978, el 14 i el 24. El primer, regulador de la igualtat, i el segon de la tutela judicial efectiva i del dret a la defensa. En el costat contrari de la fama, en el lloc on habita l’oblit, es troben els articles menys utilitzats i desconeguts del nostre ordenament jurídic, que pel que sembla de part de la doctrina resulten ser els articles 52 a 54 del TREBEP. ELS OBLIDATS DEL TREBEP: els articles 52 a 54 del Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic. El codi de conducta dels empleats públics és el gran oblidat en el nostre ordenament jurídic administratiu, mereixent assenyalar-se que tal abandó ho ha sigut tant per la doctrina, com pels processos selectius desenvolupats per les Administracions Públiques, com (a vegades) per la formació que s’imparteix als empleats públics una vegada que ingressen a la funció pública, com, conseqüentment per la seua falta d’aplicació, per la jurisprudència que emana de Jutjats i Tribunals. La regulació del codi de conducta es troba, per a sorpresa de nombrosos empleats públics que desconeixen tal qüestió, recollit amb rang de llei en els articles 52 a 54 del Capítol VI del Títol III del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic. El TREBEP estableix la regulació del codi de conducta dels empleats públics (art. 52), detallant els principis ètics que hauran de respectar (art. 53) així com els principis de conducta al fet que estan subjectes (art. 54). A continuació analitzarem i justificarem en aquest text l’afirmació que els articles reguladors del codi de conducta dels empleats públics són els grans oblidats del nostre sistema jurídic públic, havent d’avançar-se des d’aquest moment que parteix de la doctrina ja ha vingut apuntant aquesta conclusió, encara que sense detallar-la i estendre-la, raó que impulsa i justifica aquest treball, i en tal sentit hem de fer nostra la contundent conclusió que ens recorda que “el Codi de conducta del TREBEP, aplicable a empleats públics, ha passat sense pena ni glòria, com un perfecte desconegut” (Jiménez Asensio, 2020). 1. La doctrina: la tardana ètica administrativa i els dubtes sobre els codis ètics. Les preocupacions de modernització i reforma de la funció pública en el nostre ordenament jurídic han pivotat fonamentalment sobre els aspectes burocràtics, organitzatius i de control (Irurzun Montoro, 2010). Així, la preocupació del legislador, i de gran part de la doctrina, es va centrar en l’estudi de la  administració electrònica, i molt en concret en la integració de les noves tecnologies en les institucions clàssiques del nostre dret administratiu, sent preterit l’estudi de l’ètica en el marc de l’Administració. No serà fins a la primera dècada del segle XXI quan, els coneguts i abundants casos de corrupció produïts en el marc de l’activitat política -i de manera connexa en les pròpies Administracions Públiques- han donat lloc a reflexions doctrinals que culminarien amb la regulació de comportaments ètics de l’activitat pública. Des d’aquest moment s’afermarà una preocupació doctrinal pel comportament i qualitats ètiques i morals dels empleats públics. La doctrina ha vingut utilitzant indistintament, per a aquesta figura desconeguda fins al moment en el nostre dret públic, les denominacions d’ètica pública o ètica política (Villoria Medineta, 2007), semblant al nostre judici més encertada la denominació d’ètica administrativa (Gracia Romero & Latorre Vila, 2007). L’estudi doctrinal de l’ètica administrativa se sustenta en dos grans pilars; d’una banda, aquella branca del coneixement que atén i persegueix l’explicació de l’ètica de la pròpia organització pública; d’altra banda, el segon enfocament de l’ètica administrativa atén l’estudi de l’ètica del personal al servei de la pròpia Administració. L’ètica dels empleats públics en la qual s’integra el codi de conducta també és susceptible de ser analitzada des de dos prismes conceptuals: el negatiu i el positiu (Carro Fernández-Valmayor, 2010). L’enfocament  negatiu atén la construcció d’una ètica limitativa, això és, aquella que pretén evitar comportaments fraudulents o corruptes. L’ètica positiva o extensiva per contra pretén, en contraposició, una millora o apassionament del sentit del servei públic, fugint de la repressió de conductes per a buscar el foment de valors. 2. L’eficàcia jurídica dels códis de conducta i la seua aplicació pels Jutjats i Tribunals. La problemàtica de l’eficàcia jurídica dels  articles 52 a 54 del TREBEP reguladors del codi de conducta, malgrat la seua indubtable inclusió en una norma de caràcter legal, sorgeix des del mateix moment en què va ser aprovat l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic l’any 2007, i això perquè ja en aquella exposició de motius el legislador, després d’assenyalar la innovació que suposava en el nostre sistema jurídic la configuració de “un autèntic codi de conducta”, immediatament precisava a continuació que el mateix s’incloïa en l’Estatut amb “una finalitat pedagògica i orientadora”. La dificultat dogmàtica que sorgeix de la pròpia exposició de motius s’accentua  davant el tenor literal de l’article 52 in fine, en el qual s’estableix que “Els principis i regles establits en aquest capítol informaran la interpretació i aplicació del règim disciplinari dels empleats públics ”. La regulació establida…

La Universitat Politècnica de València acull, per segon any consecutiu, a l’Agència Valenciana Antifrau en la seua participació en la docència del Màster de Gestió Cultural

#FormacióAVAF

L’Agència Valenciana Antifrau (AVAF) va formalitzar en 2021 un conveni marc de col·laboració amb la Universitat Politècnica de València (UPV) per a la col·laboració cultural, educativa i científica. L’objectiu central i prioritari de l’activitat formativa de l’Agència és la formació ètica i cívica de la ciutadania valenciana.

En el marc d’aquesta col·laboració, el 28 de novembre, l’Agència Valenciana Antifrau (AVAF) va participar amb una conferència dirigida a alumnat de l’assignatura de Sistemes d’Avaluació i Qualitat i Gestió de Pressupostos del Màster de Gestió Cultural de la Universitat Politècnica de València (UPV), que imparteix la professora Antonia Ferrer Sapena. L’objectiu de la conferència va ser continuar en la tasca de conscienciar sobre la importància de la integritat i ètica públiques per a previndre el frau i la corrupció.

El Màster de Gestió Cultural de la UPV, en col·laboració amb la UV, és l’únic a Espanya que atén sectors clau en la gestió cultural com la gestió de museus i espais culturals, les arts escèniques, el turisme cultural, i el patrimoni etnològic i la cultura popular.

En aquest Màster s’ofereix una formació plural capaç de cobrir els diferents sectors socials, polítics, institucionals i econòmics que constitueixen el marc on s’inscriu la gestió cultural. Té com a finalitat la investigació aplicada al sector cultural i la formació per al desenvolupament professional en l’ocupació i les empreses culturals i en la gestió cultural pública.

En l’activitat, van participar 33 alumnes, tant d’origen espanyol com estranger, amb diferents marcs normatius sobre la gestió cultural; però amb una casuística general similar de problemes respecte a la prevenció de la corrupció i el frau en la gestió cultural.

La part primera de la intervenció de l’AVAF va correspondre, al cap del Servei de Formació, Anselm Bodoque, qui va fer una breu referència contextual a les funcions i activitats generals de l’Agència.

La part nuclear de la participació va correspondre al director de l’AVAF, Joan Llinares, qui es va centrar en les particularitats de la gestió administrativa cultural, i els principals riscos de frau i corrupció que es poden donar en la gestió cultural.

Llinares, partint de la seua experiència en la gestió cultural, va centrar la seua intervenció en el model públic de museus i col·leccions museístiques, subratllant diferents aspectes com l’ocupació cultural i l’impacte de la cultura en el conjunt de l’economia espanyola, per a arribar al marc deontològic i centrar-se en aspectes del codi ètic ICOM per als Museus.

Posteriorment va desenvolupar els principals riscos de frau i corrupció que es poden donar en la gestió cultural, posant l’accent en diferents situacions de conflictes d’interés, il·lustrant la seua exposició amb diversos exemples de mala praxi que han acabat judicialitzats.

El director de l’Agència Valenciana Antifrau va finalitzar la seua intervenció agraint la invitació de la Universitat Politècnica de València i desitjat molt d’èxit a tots els alumnes/as en el seu futur professional com a gestors culturals.

Nou #DocufòrumAVAF a les aules de la Facultat de Dret de la Universitat de València

#FormacióAVAF

La col·laboració de l’Agència Valenciana Antifrau amb les universitats de la Comunitat Valenciana és cada vegada més freqüent. En el curs 2022-2023 la Facultat de Dret de la Universitat de València ha inclòs en el Projecte d’Innovació de Centre (PIC) l’activitat Docufòrum universitari en col·laboració amb l’AVAF. 

El #DocufòrumAVAF és una activitat dirigida a fomentar la cultura social d’ètica cívica, integritat pública, prevenció del frau i rebuig a la corrupció entre els estudiants de totes les titulacions de la Universitat.

En aquesta ocasió, s’ha celebrat un #DocufòrumAVAF en la Facultat de Dret, el dijous 25 de novembre de 2022, amb la participació de 45 alumnes de l’assignatura de Teoria del Dret del Doble Grau de Dret i Economia, amb la col·laboració de la professora María Dolores Palomo Navarro. Anselm Bodoque Arribas va ser el responsable de l’AVAF de dinamitzar la sessió amb l’alumnat.

Una vegada vist el documental «Corrupció: Organisme nociu», l’alumnat realitza preguntes, que en aquest cas es van centrar en l’origen i causes de la corrupció, l’impacte social i els costos col·lectius que suposa, la percepció de la corrupció en la nostra societat i en altres països del nostre entorn, o per què no existeix una institució similar a l’AVAF a nivell estatal.

Posteriorment, el representant de l’AVAF debat amb l’alumnat les qüestions plantejades en les seues preguntes i altres referides a la necessitat de major ètica i integritat públiques, així com sobre les polítiques de prevenció i formació cívica o sobre les funcions de l’Agència Valenciana Antifrau i les polítiques públiques de lluita contra la corrupció.

L’alumnat va insistir especialment en les conseqüències de la corrupció en les institucions i en la nostra societat, en la inexistència d’una agència estatal, i en la persecució dels delictes de corrupció. Així mateix, es va debatre sobre la recepció de regals i els diferents tipus de conflictes d’interés.

L’activitat s’ha organitzat en col·laboració amb la Universitat de València, a la qual agraïm el seu interés i voluntat d’ajudar a crear una cultura d’integritat pública i de rebuig al frau i la corrupció.

Si eres docent universitari, de Secundària o de Batxillerat i estàs interessat en què l’activitat formativa “Docufòrum: Corrupció, organisme nociu” es realitze en la teua assignatura, no dubtes a posar-te en contacte amb el Servei de Formació de l’Agència Valenciana Antifrau a través de formacion@antifraucv.es