El nou marc jurídic de la integritat pública arran de la Directiva Whistleblowers i l’Ordre HFP 1030/2021. La funció de les Agències Antifrau El passat 29 de setembre el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública aprovava l’Ordre 1030/2021 per la qual es configura la gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència[1], PRTR en endavant, amb l’objectiu que les Administracions Públiques adaptin els procediments de gestió i el model de control conforme als estàndards requerits per la Unió Europea tant des del punt de vista formal com operatiu i tot això circumscrit exclusivament a la gestió dels fons europeus. Segons l’ esmentada Ordre ministerial els procediments als quals es remet han de contemplar els requeriments establerts per assolir la igualtat efectiva entre homes i dones, la cohesió territorial, el respecte al medi ambient, els incentius a la digitalització, la lluita contra el frau i la corrupció, i s’ ha d’ identificar beneficiaris últims dels ajuts, així com els contractistes i subcontractistes. La mateixa Ordre reconeix d’aquesta manera que els requeriments enunciats no es contemplen en les administracions públiques espanyoles, immerses en la seva dinàmica de “gestió tradicional”, amb l’abast exigit per la Unió Europea, i pel previstos per a l’ execució dels fons procedents del Programa NextGeneration( UE)[2]. En altres paraules, i pel que fa a la lluita contra el frau i la corrupció, l’ Ordre vendria a dir: Que les Administracions Públiques espanyoles no tenen mecanismes homologables als estàndards mínims exigits per la UE en matèria de lluita contra el frau, la corrupció i els conflictes d’interessos. Que l’ àmbit al qual l’ esmentada Ordre s’ adreça és exclusivament a la gestió dels fons europeus del PRTR. Que la resta dels fons i especialment els fons propis l’origen dels quals són els tributs de tots els espanyols, en quedar fora de l’àmbit de l’Ordre, no interessen plans antifrau i es poden seguir gestionant en la manera “tradicional”. El mateix Ministeri d’Hisenda i Funció Pública reconeix com a cert que l’Estat espanyol manca d’una estratègia global de prevenció i lluita contra el frau i la corrupció i és dessalentador que es desaprofiti aquesta oportunitat per estendre els plans antifrau al conjunt de l’activitat pública independentment de l’origen dels recursos públics que es gestionin. És més, l’arribada dels fons europeus i les exigències de garanties per part de la UE per a una gestió eficaç, eficient i exempta de fraus i corrupció, seria una magnífica oportunitat perquè Espanya s’aproximara als estàndards europeus en matèria de lluita per la integritat i l’ètica pública i les bones pràctiques en el nostre sector públic. L’Ordre ministerial malgrat ser tan poc ambiciosa, ha suscitat sorpresa i controvèrsies aguditzades pel termini tan escàs que es concedeix a les administracions perquè presentin els seus respectius plans antifrau: 90 dies que vencen a finals d’aquest mes de gener. Una part d’ aquest termini ha transcorregut preguntant-se els destinataris què és un pla antifrau, com es fa i vull l’ executa. Per a les administracions públiques l’ Ordre crea noves funcions que han de ser integrades en un context funcionarial pèssim, de plantilles deumades per les limitacions imposades per les lleis pressupostàries posteriors a la gran crisi de 2008 que al llarg dels anys han creat una gran bretxa en la transmissió de coneixement i en la renovació generacional del factor humà institucional. En aquest context, qualsevol nova càrrega sense resoldre aquestes mancances implica tensar encara més les organitzacions públiques que, mancades de processos de selecció, renovació i formació de funcionaris de carrera han hagut de recórrer a les externalitzacions o a la figura dels interins que han precaritzat especialment les administracions locals, autonòmiques i en menor mesura l’ estatal. En aquest context totes aquelles administracions o entitats públiques vinculades que vagin a gestionar o executar fons del PRTR hauran de disposar en l’ esmentat termini de 90 dies, del seu corresponent Pla de mesures antifrau que els permeti garantir i declarar que, en el seu respectiu àmbit d’ actuació, els fons s’ han utilitzat de conformitat amb les normes aplicables i en particular pel que fa a la prevenció, detecció i correcció del frau, la corrupció i els conflictes d’ interès. Als efectes de definir els conceptes de frau, corrupció i conflicte d’interès, l’Ordre ministerial es remet a les pròpies normes de la UE i en particular a la seva Directiva 2017/1371[3] que circumscriu la corrupció a la conducta del coet o suborn a funcionaris en el seu sentit més ampli que inclou les pròpies autoritats; el frau, referit a les conductes d’ engany i falsedat realitzades pels beneficiaris dels fons en les seves justificacions; i el conflicte d’ interès a l’ existència d’ un interès particular que preval i influeix sobre l’ interès general desviant l’ acció de funcionaris i autoritats dels seus objectius públics. A aquestes conductes, haurem d’ afegir les altres tipificades en el nostre codi penal com a delictes contra l’ administració pública, especialment la malversació, el tràfic d’ influències, les negociacions prohibides a funcionaris o la pròpia prevaricació. L’Ordre estableix una metodologia a partir d’un model test que arrenca amb la declaració al més alt nivell de cada administració pública del seu ferm compromís de lluita contra el frau i la corrupció; una autoavaluació on s’identifiquin els riscos específics, el seu impacte i probabilitat que es produeixin en els processos clau del desenvolupament i execució del PRTR amb un seguiment de revisió periòdica; i una estructura al voltant de quatre elements de l’ anomenat cicle antifrau: la prevenció, la detecció, la correcció de les conductes irregulars, la persecució i recuperació dels fons indegudament executats. Així mateix, s’ infereix, encara que parcialment, en principis i fonaments que són propis dels plas d’ integritat tals com la transparència, l’ existència d’ un codi ètic i de conducta per a tota l’ organització; la impartició de formació sobre ètica pública als seus empleats i autoritats; i l’ existència de procediments per detectar i resoldre conflictes d’ interès. En aquest sentit, l’Agència Valenciana Antifrau ha confeccionat, publicat…
El director general de Vaersa, Ferran García i el director de l’Agència Valenciana Antifrau, Joan Llinares, s’han reunit aquest matí en la seu de la AVAF juntament amb personal tècnic de totes dues institucions. Entre altres qüestions en la reunió s’ha tractat l’assessorament per part de l’Agència a Vaersa per a l’elaboració del seu pla antifrau, requisit obligatori per a poder accedir als fons europeus Next Generation.
#FormacioAVAF
El dimecres 9 de febrer de 2022, Irene Bravo, cap del Servei de Prevenció, va ser ponent en la segona sessió del curs organitzat pel Servei de Formació Permanent i Innovació Educativa (
SFPIE) de la Universitat de València elaborat i impartit per personal de l’AVAF.
Les 35 persones del personal de direcció PAS de la UV seleccionat per a aquest curs de 15 hores van assistir de manera participativa al mòdul titulat “Les iniciatives de prevenció del frau i la corrupció en la gestió pública”.
Al llarg de la sessió, Irene Bravo va abordar els principals marcs d’integritat pública elaborats pel servei de prevenció, incidint en les recomanacions generals de l’Agència, els codis ètics, la metodologia d’avaluació de riscos utilitzada i els catàlegs de riscos, així com els últims materials a la disposició de qualsevol entitat: la guia Aavaf sobre plans d’integritat i el manual didàctic visual sobre el conflicte d’interés.
Al seu torn, es va exposar una altra de les funcions del servei, la presentació d’al·legacions i esmenes realitzades a diferents normes autonòmiques en l’àmbit de la prevenció.
La sessió va permetre exposar la Guia AVAF: El Pla d’Integritat Pública: Full de ruta i Annex facilitadors. En aquesta part del mòdul formatiu, al costat d’Irene Bravo, van participar les tècniques de Prevenció Teresa Gascó i Carmen Domínguez.
La regulació i necessitat de la declaració d’absència de conflicte d’interés (DACI) en matèria de contractació pública va suscitar interés per part de l’alumnat. Des del Servei de Prevenció de l’AVAF es va recomanar al llarg de la sessió que la DACI hauria d’utilitzar-se en tots els procediments de contractació que es dugueren a terme, no sols en aquells projectes vinculats a fons europeus, tenint en compte el que s’estableix en l’article 64 de la Llei de Contractes del Sector Públic.
Al seu torn, es va especificar que la DACI ha d’exigir-se a tots els intervinents en el procediment de contractació independentment, per exemple, que s’haja dut a terme l’externalització de la redacció dels projectes.
La primera jornada d’aquest curs va ser impartida pel director de l’Agència, Joan Llinares. La següent sessió serà a càrrec d’Anselm Bodoque, cap del Servei de Formació de l’AVAF.
Des de l’Agència Valenciana Antifrau s’advoca per la prevenció i la formació com a eines essencials en la generació d’una cultura de la integritat en les institucions públiques. “.
