El Comissionat per als Drets Fonamentals d’Hongria ha visitat l’Agència Valenciana Antifrau

València. 25 d’abril de 2024.- El Comissionat per als Drets Fonamentals d’Hongria, Àkos Kozma, ha visitat l’Agència Valenciana Antifrau per a conéixer el seu funcionament i establir possibles vies de col·laboració entre totes dues institucions en el futur.

Així mateix, el Comissionat va presentar l’ Oficina del Comissionat i el seu àmbit d’actuació. A la visita va acudir acompanyat de la seua cap de Gabinet, Csenge Borbély.

Per part de l’Agència van estar presents Teresa Clemente, directora adjunta i d’assumptes jurídics; Gustavo Segura, director d’anàlisi i investigació; Irene Bravo, directora de prevenció, formació i comunicació, i María José Cervera responsable de l’àrea d’administració.

En l’últim any l’Agència ha intensificat la seua projecció internacional i han sigut nombroses les autoritats anticorrupció que han visitat València per a conéixer el seu treball, entre elles l’Autorità Nazionale Anticorruzione d’Itàlia (ANAC); el Centre Nacional Anticorrupció de Moldàvia o l’Oficina Anticorrupció de Geòrgia.

Preguntes i respostes per a professionals de la Llei 2/2023. Vol. I.

Coordinat per Juan Vega Felgueroso, Lletrat de l’Agència Valenciana Antifrau La Llei 2/2023, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, ha vingut a establir una sèrie d’obligacions i originals procediments d’investigació que fins ara eren desconeguts en el nostre Ordenament Jurídic. Aquestes novetats i absència de referents normatius i doctrinals donen lloc a nombrosos dubtes en l’aplicació d’aquesta Llei per part dels operadors jurídics, circumstància que aconsella l’exposició i sistematització d’aquells aspectes que ofereixen majors dubtes a aquests professionals en una sèrie com la que hui s’inicia. Les preguntes i respostes per a professionals que en aquest conjunt d’articles s’oferiran són una compilació dels dubtes que amb major freqüència són plantejades tant pels Responsables dels Sistemes d’Informació, com pels Lletrats de les Administracions Públiques o pels Advocats en exercici lliure i independent o, en definitiva, per tots els experts jurídics. Aquestes preguntes i respostes, sense perjudici del seu possible interès acadèmic i per a la ciutadania, són per això de naturalesa eminentment professional, i aquestes fugen d’explicacions històriques i extensos debats doctrinals per deixar fixades de forma sistemàtica i concisa les solucions a les llacunes que sorgeixen de la Llei 2/2023. Les sèries de preguntes, que intentaran seguir una homogeneïtat, s’inicien en aquest primer capítol amb tres temes d’evident importància per als responsables dels sistemes: En primer lloc, s’analitzaran les particularitats de la caducitat en el procediment de la Llei 2/2023, que seran exposades per Miguel Ángel Carbajo Domingo, Magistrat del Contenciós-Administratiu, mitjançant la resposta de les següents qüestions: Quin és el termini per tramitar completament l’expedient d’investigació de la Llei 2/2023? Es pot estendre aquest termini per tal d’aconseguir tramitar completament l’expedient d’investigació? Què passa si no s’han iniciat les actuacions d’investigació en el termini de tres mesos des que es formula la denúncia? Què passa si ja s’havien iniciat les actuacions d’investigació en el termini de 3 mesos, però no s’ha finalitzat el procediment en aquest termini? En segon lloc, Pablo Rodríguez Ramallal, responsable de contractació i compres en una empresa pública de l’Ajuntament de Gijón i Advocat de l’ICAM expert en COMPLIANCE, posarà llum en la nova prova de l’entrevista a l’afectat, qüestió amb la qual el legislador ve a incloure els principis propis del Dret Penal, oralitat i concentració, en els procediments administratius de la Llei 2/2023, mitjançant les següents qüestions: La nova prova de l’entrevista a l’afectat està contemplada en tots els procediments d’investigació de la Llei 2/2023? És imperatiu en tots els procediments realitzar l’entrevista a la persona afectada? Quina és la conseqüència per al procediment d’investigació si no es realitza l’entrevista a la persona afectada? Finalment, Telma Vega Felgueroso, Inspectora de Treball i de la Seguretat Social a Barcelona, donarà resposta a la problemàtica sobre l’abast de les denúncies en matèria de dret del treball en la Llei 2/2023, i això oferint resposta a les següents incògnites: S’han de tramitar les denúncies en matèria d’infraccions greus o molt greus amb dany econòmic a la Seguretat Social? S’han de tramitar de conformitat amb la Llei 2/2023 les denúncies d’infraccions lleus que es rebin als canals de denúncia en matèria de dret del treball? Totes les denúncies que són formulades en matèria de dret del treball donen lloc a la protecció de la persona denunciant? Sense més preàmbuls, a continuació s’exposen aquestes primeres 10 preguntes i respostes per a professionals de la Llei 2/2023. La caducitat en la Llei 2/2023. MIGUEL ÁNGEL CARBAJO DOMINGO. Magistrat del Jutjat Contenciós 3 d’ Oviedo. La Llei 2/2023, pel sensible i transcendent de les matèries que tracta, ha optat per establir un rígid sistema de caducitat que haurà de ser tingut molt en consideració pels responsables dels sistemes d’informació, tant de les entitats del sector públic (Ajuntaments, CCAA, Administració General de l’Estat, Universitats, etc), com per l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant (AAI) o en el seu cas les autoritats o òrgans autonòmics corresponents. 1.  Quin és el termini per tramitar completament l’expedient d’investigació? La llei estableix que, tant en la regulació del procediment de gestió d’informacions dels Ajuntaments, CCAA, AGE, Universitats, etc (art. 9) com en el seu cas en el procediment regulat per a l’AAI o autoritats autonòmiques (art. 20), el termini per a tramitar completament l’expedient d’investigació serà de 3 mesos a comptar des de la recepció de la denúncia, i en aquells supòsits en els quals no es doni justificant de recepció a l’informant (penseu en sistemes de missatgeria de veu o a través de correu postal) el termini de tres mesos es comptarà a partir del termini de 7 dies des que es va efectuar la denúncia. 2.  Es pot estendre el termini per tramitar completament l’expedient d’investigació? En el cas de procediments de gestió d’informacions dels Ajuntaments, CCAA, AGE, Universitats, etc, sí que és possible (art.9), però exclusivament per altres tres mesos addicionals, i s’haurà de motivar la raó per a tal extensió i només podrà basar-se en la complexitat de la investigació. Per contra, no existeix una previsió legal d’extensió del termini de 3 mesos per a l’AAI o autoritats autonòmiques, que hauran de resoldre els procediments d’investigació en el termini de 3 mesos (art.20). 3.  Què passa si no s’han iniciat les actuacions d’investigació en el termini de tres mesos des que es formula la denúncia? En aquest supòsit ja no es podrà iniciar en cap cas un procediment d’investigació, i això perquè existeix una norma imperativa, la contemplada en l’article 32.4 de la Llei 2/2023, que obliga a suprimir les denúncies rebudes a les quals no s’hagués donat curs en el termini de 3 mesos, i això tant per a les informacions rebudes pels Ajuntaments,  CCAA, AGE, Universitats, etc, com en el seu cas per a les rebudes per l’AAI o autoritats autonòmiques. 4.  Què passa si ja s’havien iniciat les actuacions d’investigació en el termini de 3 mesos, però no s’ha finalitzat el procediment en aquest termini? En aquest cas, sensu contrari a la resposta de la…

33 autoritats de lluita contra la corrupció de 24 països europeus acorden la Declaració de València

València, 19 d’abril de 2024.– Els treballs desenvolupats per NEIWA durant els dos dies que ha durat la trobada van concloure amb l’aprovació de la Declaració de València en la qual s’ha posat de manifest la importància de defensar la denúncia d’irregularitats ja que és un dels millors mecanismes de lluita contra la corrupció.

La Declaració també recull la condemna de qualsevol forma de supressió o limitació de la independència i eficiència de les autoritats d’integritat i denúncia d’irregularitats, o entitats similars dedicades a la lluita contra la corrupció.

Els membres de NEIWA van posar de manifest la importància de fomentar el treball i la coordinació de tots els actors implicats en l’àmbit de la denúncia d’irregularitats i la lluita contra la corrupció com a policia, fiscalia, poder judicial, etc , inclosa la societat civil, ja que la seua contribució és essencial per a l’establiment d’una cultura d’integritat.

A més de la Declaració de València en aquesta 9a Assemblea s’han presentat els resultats de diversos grups de treball constituïts dins de la Xarxa, com el del grup dedicat a analitzar les denúncies rebudes, o la del grup encarregat d’estudiar, analitzar i proposar les mesures de suport a les persones denunciants de corrupció.

El Director General de Justícia de la Comissió Europea, Paul Hafellner, va ser convidat a aquesta trobada i va realitzar una exposició sobre la situació de la transposició de la Directiva Europea de protecció a les persones denunciants de corrupció.

Els membres de la Xarxa van aprovar una modificació dels estatuts i de les regles de procediment i organització de la Xarxa per al seu millor funcionament i operativitat així com la integració de nous membres com l’Institut Federal per als Drets Humans (Bèlgica); l’Oficina Anticorrupció de Geòrgia; l’Oficina per a la protecció dels Denunciants (Luxemburg ) i el Defensor del Poble de Walloni (Bèlgica).

Declaració de València

La xarxa NEIWA es va constituir arran de l’aprovació per part de la Unió Europea de la Directiva 2019/1937 de protecció de les persones denunciants de corrupció i és una plataforma de cooperació i intercanvi de coneixement i experiències en l’àrea de la integritat i la protecció de les persones alertadores de corrupció.

En aquests moment formen part de la xarxa 33 autoritats anticorrupció de 24 països europeus i són les següents:

BÈLGICA

Defensor del Poble Federal

Oficina del Defensor del Poble de la Regió de Brussel·les-Capital

Servici del Defensor del Poble de la Comunitat germanófona de Bèlgica

Defensor del Poble de la Comunitat flamenca

BULGÀRIA

Comissió de Lluita contra la Corrupció

CROÀCIA

Oficina del Defensor del Poble de la República de Croàcia

REPÚBLICA TXECA

Ministeri de Justícia

DINAMARCA

El Pla Nacional de Denúncia d’Irregularitats dins de l’Agència Danesa de Protecció de Dades

ESTÒNIA

Ministeri de Justícia, Departament de Política Penal

FINLÀNDIA

Ombudsman

FRANÇA

Défenseur dones droits

ALEMANYA

Oficina Federal de Justícia

GRÈCIA

Autoritat Nacional de Transparència

HONGRIA

Oficina del Comissionat de Drets Fonamentals d’Hongria

ISLÀNDIA

Oficina del Primer Ministre

IRLANDA

Comissió del Defensor del Poble de la Garda Síochána

Oficina del Comissionat de Divulgacions Protegides

ITÀLIA

Autoritat Italiana Anticorrupció (ANAC)

LETÒNIA

La Cancelleria de l’Estat (Punt de Contacte dels Denunciants)

LITUÀNIA

Fiscalia General de la República de Lituània

MONTENEGRO

Agència de Prevenció de la Corrupció

PORTUGAL

Mecanisme Nacional Anticorrupció (MENAC)

ROMANIA

Ministeri de Justícia

Agència Nacional d’Integritat (ANI)

ESLOVÀQUIA

Oficina de Protecció al Denunciant

ESLOVÈNIA

Comissió per a la Prevenció de la Corrupció

ESPANYA

Ministeri de Justícia

Agència Valenciana Antifrau (AVAF)

Oficina Catalana Antifrau (OAC)

Oficina Andalusa contra el Frau i la Corrupció (OAAF)

SUÈCIA

L’Autoritat Sueca de l’Entorn de Treball

PAÏSOS BAIXOS

Autoritat Holandesa de Denúncia d’Irregularitats