La corrupció en l’espill: veus jurídiques, ciutadanes i periodístiques en els 20 anys de la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció

20 anys han passat des que es constituïra el Tribunal Penal Internacional de la Haia, es completara el mapa del genoma humà i Fernando Alonso es convertira en el primer espanyol a guanyar un gran premi de Fórmula 1. La Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció #UNCAC20 celebra en 2023 el seu 20 aniversari com el compromís del món de mantindre’s #UnidosContralaCorrupción. Amb una adhesió quasi universal, 190 són els països signants de la Convenció, sent Barbados l’últim a ratificar-la, el 10 d’octubre d’aquest mateix any. Constituïda com a únic instrument universal jurídicament vinculant de lluita contra la corrupció, la Convenció de l’ONU va ser ratificada per Espanya en 2006. La mateixa interpel·la als estats signants a garantir l’existència d’un òrgan o òrgans independents encarregats de previndre la corrupció amb mesures com ara la difusió de coneixements en aquesta matèria. L’Agència de prevenció i lluita contra el frau i la corrupció de la Comunitat Valenciana (AVAF) va ser la resposta de les Corts Valencianes al mandat de la Convenció amb l’aprovació de la Llei 11/2016 de 28 de novembre. En el seté aniversari de l’aprovació de la norma de creació de l’AVAF, va tindre lloc en el Museu de Belles arts de València, la jornada internacional “20 anys de la Convenció de Nacions Unides Contra la Corrupció” amb l’objectiu de celebrar el foment de la cultura de rebuig de la corrupció per la qual la pròpia Convenció advoca. La inauguració de la jornada va ser a càrrec d’Emilia Selva Sacanelles, secretària autonòmica d’administració pública de la Generalitat Valenciana. Funcionària de l’administració local amb habilitació de caràcter nacional va destacar en la seua intervenció que els líders han de fomentar una cultura d’integritat i ètica en el servei públic ja que les nostres accions individuals poden impactar en la lluita contra la corrupció. Els valors de la integritat i honestedat van ser destacats com els pilars fonamentals de la nostra societat. “2003-2023. Vint anys de la Convenció de Nacions Unides contra la Corrupció. Situació actual a Espanya” com a conferència inaugural de la jornada va ser presentada per Manuel Villoria Mendieta, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid i membre del Comité d’Ètica de l’AVAF.  Els instruments de prevenció de la corrupció exposats pel catedràtic de ciència política es basen en la participació, la transparència, la rendició de comptes i el control de la despesa, al costat de la integritat, imparcialitat i legalitat. La Convenció estableix aquestes mesures de protecció, però és necessària la qualitat de les institucions per a sostindre la lluita contra la corrupció. La lluita contra aquest fenomen en el dia a dia va ser la primera taula de la jornada, moderada per María José Moragues Faus, cap d’unitat d’Anàlisi i Investigació de l’AVAF, i la mateixa va comptar amb representants de diverses institucions que van mostrar la perspectiva europea, nacional i autonòmica en la lluita contra la corrupció. Eduardo Cano Romera, cap d’Unitat de Selecció d’Operacions i Investigacions de l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) va exposar xifres de rellevància en la labor d’aquesta oficina europea: 5.000 denúncies a l’any rep l’Oficina Europea Antifrau, el 57% provenen de la ciutadania i després del seu estudi, són 1.200 informacions les que tenen interés d’investigació. Cano va destacar en la seua exposició el problema de l’ètica institucional, amb les irregularitats comeses pels funcionaris en les institucions de la Unió, relacionades amb la corrupció. El conflicte d’interés durant les atribucions dels contractes públics, l’apropiació indeguda on hi ha fons a la disposició dels funcionaris, així com les irregularitats dels membres dels òrgans de la Unió Europea, són les més destacades, així com les activitats professionals després del cessament del mandat polític, les denominades portes giratòries. El tinent coronel cap del departament d’Investigacions Econòmiques i Anticorrupció de la Guàrdia Civil, Antonio Balas Dávila, va destacar en la seua intervenció les dinàmiques generadores de sinergies multidisciplinàries com les més eficaces per a fer front a les conductes vinculades a la corrupció i que protagonitzen l’esforç sostingut de l’AVAF i la UCO per a combatre aquest fenomen. Ricardo Puyol Sánchez, director de l’Oficina Andalusa contra el Frau i la Corrupció (OAAF) va aportar la seua visió des de la comunitat autònoma andalusa, exposant la importància de l’àmbit preventiu com a anticipació al fet que la irregularitat es desenvolupe i desplegament tots els seus efectes. En aquesta matèria, l’OAAF ha iniciat un projecte de planificació estratègica “Organitzacions per la integritat”. El paper de la justícia en la lluita contra la corrupció va comptar amb juristes de reconegut prestigi en la taula moderada per Teresa Clemente García, directora adjunta i d’Assumptes Jurídics de l’AVAF. La Fiscal Superior de la Fiscalia de la Comunitat Valenciana, Teresa Gisbert Jordá, va posar de manifest la inexistència de duplicitats entre la labor de la Fiscalia i l’AVAF i va destacar la imprescindible i necessària col·laboració manifestada a través dels quasi 30 informes pericials elaborats per l’Agència a petició de la Fiscalia i que ha culminat amb la signatura del conveni entre la Fiscalia General de l’Estat i l’Agència Valenciana Antifrau el mes de juny passat de 2023 per a continuar articulant la mateixa. El necessari compliment de la Llei 2/2023 de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció (Llei 2/2023), amb la creació de l’Autoritat Independent de Protecció a l’Informant, la implantació dels canals interns i canals externs i l’articulació de campanyes institucionals a nivell autonòmic sobre la llei van ser les mesures destacades per la Fiscal Superior com les més necessàries en aquest moment. Alejandro Luzón Cánovas, Fiscal de Sala Jefe de la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada va aportar que la palanca per a combatre la corrupció no sols es troba en la funció repressiva sinó també en la preventiva. Al seu torn, va posar de manifest la falta de confiança de la ciutadania en què…

El Centre Nacional Anticorrupció de Moldàvia visita l’Agència Valenciana Antifrau per conèixer el seu funcionament de cara a la seua entrada a la Unió Europea

València, 19 de desembre de 2023.- Durant dos dies una delegació del Centre Nacional Anticorrupció de la República de Moldàvia ha visitat l’Agència Valenciana Antifrau per a conéixer el seu funcionament.

Les diferents àrees de l’Agència els ha exposat en diferents sessions el funcionament dels departaments d’ investigació, jurídic, prevenció, formació, documentació, administració i comunicació. Estaven especialment interessats en la protecció de les persones denunciants de corrupció ja que ells no estan exercint aquestes funcions.

Així mateix la delegació de Moldàvia ha oferit una sessió a tot el personal de l’Agència Valenciana Antifrau per a donar-los a conéixer el funcionament del Centre Nacional Anticorrupció que porta en funcionament des de l’any 2002 i que compta amb prop de 400 treballadors.

Per part de Centre Nacional Anticorrupció de Moldàvia han estat presents personal de i directors de les direccions de legislació anticorrupció i expertesa, educació i avaluació institucional. També hi han estat presents dues persones de dues associacions cíviques que coordinen els projectes de lluita contra la corrupció: Homecare i Casmed.

Moldàvia és un dels països candidats per a l’entrada a la Unió Europa i han volgut conéixer el treball que està realitzant l’Agència Valenciana per a adequar-se a les exigències comunitàries en la lluita contra la corrupció.

Des de fa més d’un any són diversos els organismes internacionals que s’han interessat pel treball que realitza l’Agència i han vingut a conèixer el seu funcionament com l’Autorità Nazionale Anticorruzione d’Itàlia (ANAC), l’Oficina Anticorrupció de Geòrgia i la Contraloria de la Vall del Cauca de Colòmbia.

Només 134 administracions públiques han presentat en el Registre de l’Agència Valenciana Antifrau als Responsables del seu Sistema Intern d’Informació

València, 15 de desembre de 2023.- Una de les obligacions que imposa l’entrada en vigor de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció és que administracions i organismes públics compten amb un sistema intern d’informació.

Aquest sistema intern té com a objectiu garantir que es puguen comunicar dins de les pròpies organitzacions possibles conductes o irregularitats que puguen ser objecte de seguiment.

El sistema intern d’informació està configurat per tres elements: un canal intern (bústies) on es puguen recollir les informacions o denúncies; un procediment que regule com s’han de gestionar aquestes informacions o denúncies rebudes, i finalment, la designació de la persona que ha de ser responsable de la gestió i tramitació de les denúncies i informacions.

Els responsables dels sistemes interns d’informació poden ser tant una persona física com un òrgan col·legiat que serà nomenat per l’òrgan de govern o òrgan de l’administració, el qual tindrà un termini de 10 dies hàbils des del nomenament per a comunicar-ho a l’Agència Valenciana Antifrau que és l’organisme designat a la Comunitat Valenciana per a gestionar el Registre de Responsables de Sistemes Interns d’Informació.

La Llei establia com a data límit el 13 de juny perquè les administracions públiques i organismes comuniquessin a l’Agència qui eren les persones Responsables dels seus Sistemes Interns d’ Informació. Per al cas dels ajuntaments de menys de 10.000 habitants el termini va finalitzar l’1 de desembre. Fins ara només 134 organismes han complert amb aquest tràmit de comunicació a l’Agència dels responsables dels sistemes interns d’informació, un tràmit que es pot realitzar a través de la seu electrònica de l’Agència.

Entre els ajuntaments de més de 10.000 habitants han complit amb el tràmit 31 ajuntaments dels 102 obligats; mentre que entre els de menys de 10.000 habitants només ho han comunicat el seu responsable del sistema intern d’informació 50 dels 440.

Segons recull en la Llei l’incompliment de l’obligació de disposar d’un Sistema Intern d’Informació pot ser constitutiu d’una infracció molt greu, greu o lleu segons les circumstàncies i pot ser sancionades amb multes d’entre 1.000 euros fins a un milió d’euros.

Amb l’objectiu d’ajudar les administracions públiques en el compliment dels requisits previstos en la Llei 2/2023, no només pel que fa al compliment de la implantació dels sistemes interns d’informació, sinó també del requisit de comptar amb bústies externes de denúncia o el disseny de plans antifrau, l’Agència ha subscrit 88 protocols de col·laboració amb ajuntaments,  diputacions i empreses públiques.

En el cas que una administració o entitat pública estigui interessada a subscriure aquest tipus de protocol amb l’Agència pot demanar-ho a través del correu electrònic: jurídico@antifraucv.es

Adjuntem el llistat dels ajuntaments que han realitzat la comunicació del responsable intern d’informació.