L’Agència Valenciana Antifrau presenta el primer estudi que compara la percepció de la corrupció a Espanya i Portugal

València, 17 de maig de 2024.- Aquest matí s’ha presentat en roda de premsa en la seu de l’Agència Valenciana Antifrau l’informe d’investigació sobre “Percepcions comparades de la corrupció a Espanya i Portugal”.

El Catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Múrcia i responsable de la Càtedra de Bon Govern i Integritat Pública, Fernando Jiménez, i l’investigador Gustavo Ouvêa de l’Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa van ser els encarregats de presentar l’informe. En l’acte també va ser present el director de l’Agència, Joan Llinares.

Per a l’elaboració d’aquest informe que analitza i compara les percepcions de la corrupció en tots dos països s’han realitzat dues enquestes nacionals amb preguntes comunes. La primera de les enquestes va ser realitzada a Portugal en el marc del projecte EPOCA amb el finançament de la Fundació per a la Ciència i la Tecnologia (FCT) sota la coordinació científica de l’Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa. La segona de les enquestes va ser realitzada a Espanya, amb especial atenció a la Comunitat Valenciana, i compta amb el patrocini de l’Agència Valenciana Antifrau sota la coordinació científica de la Universitat de Múrcia.

Aquest informe ofereix per primera vegada una radiografia de la percepció que té la ciutadania respecte a diferents aspectes relacionats amb la corrupció i l’ètica i la integritat pública tant a Espanya com a Portugal.

Principals resultats de l’enquesta

És en la política i en els negocis on les persones enquestades consideren que la corrupció és més freqüent. De mitjana, espanyols i portuguesos pensen que al voltant del 50% dels empresaris i entre el 60-70% dels polítics són corruptes. Quan es pregunta pels funcionaris l’apreciació que són corruptes baixa al 40%, la qual cosa ho situa al mateix nivell que la resta de la ciutadania.

La pràctica de la corrupció que més preocupa la ciutadania no és tant el pagament de suborns que continua sent baixa (11% a Espanya i 10% a Portugal, i està en la mitjana europea de l’11%); sinó la corrupció que es deriva de la interacció entre la política i els negocis.

Creuen que la corrupció no és una circumstància, sinó que forma part de la cultura empresarial del país el 70% de les persones entrevistades a Espanya i el 80% a Portugal, enfront del 60% de la mitjana europea.

Existeix la creença que per a tindre èxit en els negocis és tindre bons contactes amb els polítics. Ací si trobem diferències ja que mentre a Espanya el 49% de les persones enquestades creu que és necessari el clientelisme polític, la qual cosa està en la mitjana europea del 50%, el percentatge es dispara fins al 70% en el cas de Portugal.

En general preval la percepció que el context ètic en tots dos països no ha millorat, malgrat els esforços de les autoritats per a previndre i combatre la corrupció, encara que la percepció que la corrupció ha anat en augment a Portugal és major que a Espanya.

Dades sobre l’Agència Valenciana Antifrau

En aquesta enquesta també s’ha preguntat als entrevistats per qüestions que afecten directament l’Agència Valenciana Antifrau i per tant s’ha fet només a la població de la Comunitat Valenciana.

Una de les singularitats que ha posat de manifest aquest informe respecte a la Comunitat Valenciana és que entre els enquestats valencians s’observa una major predisposició a la denúncia ja que 1 de cada 4 valencians denunciaria en cas de corrupció enfront d’1 de cada 5 d’altres comunitats autònomes.

Així mateix, els valencians tenen una expectativa 5 punts més alta que la seua denúncia tindrà resultats i 5 punts menys de patir represàlies per la seua denúncia.

Una altra pregunta feia referència al grau de coneixement que existeix entre la ciutadania sobre l’Agència i el 32% va dir conéixer l’existència de la mateixa enfront d’un 68%. Per edats els menors de 34 anys són el que menys la coneixen (85%) mentre que la franja d’edat de 35-49 són els que més la coneixen amb un 37%.

I sobre les funcions que tenen encomanades l’Agència la més coneguda per la ciutadania és la de “protegir als qui denuncien casos de corrupció”, seguida per la de “detectar i castigar persones corruptes”, “previndre que es produïsquen la corrupció” i en últim lloc la de “formar en valors ètics a polítics, funcionaris i estudiants”.

Poden consultar l’informe en el següent enllaç

Estats Units es fixa en els funcionaris públics estrangers en la seua lluita contra la corrupció (Llei FEPA)

El 21 de gener de 2009, Barack Obama va iniciar les seues funcions com a president dels Estats Units amb un discurs en el qual es va comprometre que el seu mandat es regiria per la transparència, la participació i la col·laboració. Aquests tres eixos definirien el model d‘open goverment o govern obert que ha impregnat les polítiques públiques arreu del món des d’aleshores.

I és que moltes de les accions, moviments o decisions que es prenen en una part del món té la seua influència en la resta, sobretot si aquell que les pren és una potència com els Estats Units.

Així, en l’àmbit de la lluita contra la corrupció vam veure com durant els anys 70 la successió de diversos casos de corrupció als Estats Units va portar que la Securities and Exchange Commission (l’equivalent al nostre país a la CNMV) efectués una investigació que va posar al descobert que més de 400 empreses havien pagat milions de dòlars en suborns a funcionaris públics.

La conseqüència directa que va tindre aquesta investigació va ser que l’any 1977 el govern americà va aprovar la Llei de Pràctiques Corruptes a l’Estranger (FCPA en les seues sigles en anglès) la qual es va convertir en una de les principals eines de lluita contra la corrupció i és considerada com la llei “mare” del compliance. Des del punt de vista de la seua aplicació la FCPA atacava la corrupció des del prisma del suborn actiu, és a dir, des de qui ofereix el suborn.

Va caldre esperar fins al 14 de desembre de 2023 perquè el Congrés dels Estats Units aprovés la Llei de Prevenció de l’Extorsió a l’Estranger (FEPA en les seues sigles en anglès) la qual ve a cobrir el buit legal que deixava la FCPA en regular el suborn passiu, és a dir, la sol·licitud de suborn per part del funcionari públic estranger.

D’aquesta manera, mentre la FCPA s’aplica a persones i empreses que paguen o accepten pagar suborns a funcionaris estrangers a canvi de negocis; la FEPA tipifica com a delicte el que un funcionari d’un govern estranger exigisca, reba o accepte rebre un suborn d’una empresa o individu estatunidenc. I no només es recullen com a suborn els pagaments en metàl·lic, també s’inclou “qualsevol cosa de valor”.

Les penes o sancions a les quals podrien enfrontar-se aquells funcionaris estrangers que sol·liciten o accepten suborns d’entitats estatunidenques poden arribar fins als 250.000 dòlars de multa i els 15 anys de presó.

La norma s’aplica a més dels funcionaris de governs estrangers a la “figura política d’alt rang” en la qual s’inclouen els alts funcionaris de partits polítics i els alts executius d’empreses propietat del govern estranger.

Per primera vegada, i aquesta és una de les novetats de la FEPA, es recull la responsabilitat penal de funcionaris públics estrangers el que suposa que aquesta norma té abast extraterritorial, tot i que estaria per veure quin encaix tenen aquí els acords d’extradició o les relacions de poder entre governs.

L’aprovació de la FEPA s’emmarca en la política de l’Administració Biden de lluitar contra la corrupció com un element clau de la seguretat nacional dels EUA, posicionant aquest país com un dels més avançats en la lluita contra la corrupció ja que pretén eradicar la corrupció estrangera des del seu origen.

En aquest marc, l’Administració Biden va aprovar també l’anomenada Estratègia 2021 per Contrarestar la Corrupció, que juntament amb la FEPA dota el Departament de Justícia de noves eines legals que permeten poder processar penalment els funcionaris estrangers corruptes que sovint escapen a l’acció de la justícia als seus països d’origen.

La FEPA ha estat aprovada com a part de la Llei d’Autorització de Defensa Nacional per a l’any 2024, cosa que al nostre país equivaldria a la llei d’acompanyament, i va comptar amb el suport tant de republicans com demòcrates, cosa que demostra com tots els partits polítics americans encara forces en la lluita contra la corrupció.

De la mateixa manera que l’aprovació de la FCPA va donar lloc al naixement del compliance i a una major consciència de la importància de la lluita contra la corrupció, s’espera que aquesta nova FEPA suposi també un impuls cap a majors cotes d’ètica i integritat arreu del món.

Amalia López Acera

Cap d’unitat de relacions institucionals, comunicació i participació de l’AVAF

Subscriu-te al nostre blog i Newsletter

* campos obligatoris

Diàlegs a l’AVAF amb Iván Martínez

La Cap d’Unitat de Relacions Institucionals, Comunicació i Participació de l’Agència Valenciana Antifrau, Amalia López Acera, entrevista Iván Martínez, Vicepresident Internacional de la World Compliance Association

Pots escoltar-lo també als nostres canals de:

Spotify ➡️ https://open.spotify.com/episode/0kz9INBARwME7Ecm2jXowL

Ivoox ➡️ https://www.ivoox.com/dialogos-avaf-ivan-martinez-audios-mp3_rf_128637042_1.html