19 juristes alemanys en formació visiten l’Agència Valenciana Antifrau per a conéixer el seu funcionament

Notes de Premsa

València, 12 de juny de 2023.- Un total de 19 juristes alemanys en formació procedents de Colònia han visitat l’Agència Valenciana Antifrau per a conéixer de primera mà aspectes del funcionament de l’Agència com a desenvolupament de les investigacions, la bústies de denúncies o la protecció de les persones denunciants de corrupció.

Al llarg de tot el matí personal de l’ Agència de les àrees d’ anàlisi i investigació, jurídic, prevenció, informàtica i formació els han explicat en què consisteix el treball que es realitza en el dia a dia en cadascun dels departaments.

El grup està compost per 19 juristes que han aprovat l’examen d’ingrés i aquesta visita s’emmarca en el programa de formació. Els alumnes han participat activament fent preguntes sobre diferents aspectes del treball que desenvolupa l’ Agència.

Una vegada finalitzada la visita a l’Agència el grup ha realitzat una visita guiada a les Corts Valencianes seu del Parlament Valencià.

36 preguntes i respostes sobre la Llei 2/2023

Blog AVAF-Va

QÜESTIONS BÀSIQUES SOBRE LA LLEI  Quin és l’objectiu de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció?  El seu objectiu és protegir  les persones que informen o denuncien infraccions en la seua àmbit laboral enfront de les represàlies que puguen patir. La Llei transposa la Directiva 2019/1937 del Parlament Europeu sobre protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió. La Llei 11/2016 de creació de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, es va anticipar a la Directiva, creant una bústia externa de denúncies obert a tota la ciutadania i un estatut de protecció de les persones que denuncien, ja siguen persones físiques o jurídiques. Qui pot informar o denunciar una irregularitat en el seu àmbit laboral davant l’Autoritat Independent de Protecció a l’Informant (AIPI), la qual encara no s’ha creat, o davant les autoritats o òrgans autonòmics competents? Les persones vinculades per una relació laboral o professional. En el cas de la Comunitat Valenciana, l’autoritat competent és l’Agència Valenciana Antifrau.  Quin tipus d’informacions o denúncies s’inclouen dins de l àmbit d’aplicació de la Llei i donen dret a protecció? Les accions o omissions que puguen ser constitutives d’infracció penal o administrativa greu o molt greu. Com per exemple: passar les preguntes en un examen, manipular una contractació, construir on no es pot, accedir a una subvenció sense tindre els requisits… En el cas de l’Agència Valenciana Antifrau són aquells fets o conductes que poden ser constitutius/as de corrupció, frau, irregularitats administratives, comportaments constitutius d’infracció administrativa o disciplinària i conductes, així com les conductes o activitats reprotxables per ser contràries a la integritat i a l’ètica pública. Com per exemple, malbaratar els diners públics, conflictes d’interés, enriquiment injust, … Té competències l’Agència Valenciana Antifrau en el sector privat? Només podria tindre aquesta competència si es modifica la Llei 11/2016 de creació de l’Agència, ampliant el seu àmbit d’actuació. Per tant, per al sector privat l’organisme competent és l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant (AIPI) que encara no s’ha creat.  Quines són les vies i formes per a informar o denunciar d’una infracció d’acord amb la Llei 2/2023? Mitjançant el canal intern de què ha de disposar cada entitat, o mitjançant el canal extern, que en el cas de la Comunitat Valenciana és el de l’Agència Valenciana Antifrau. La Llei permet que l’informant puga triar entre el canal intern o extern, segons les circumstàncies i els riscos de represàlies que considere. La denúncia podrà ser anònima o identificada, i es podrà realitzar per qualsevol mitjà: escrit, verbal, per correu electrònic, postal, missatgeria de veu, etc. Qui poden ser persones informants segons la Llei 2/2023? La Llei 2/2023 empra el terme “informant” com a sinònim de persona denunciant per a referir-se a les persones del sector públic o privat que comuniquen o revelen informació sobre irregularitats de les quals són coneixedores en el seu àmbit professional o laboral. S’inclouen persones que treballen:– En les administracions públiques qualsevol que siga la seua relació laboral (funcionaris de carrera, interins, laborals, eventuals…)– En l’àmbit privat.– Que estan realitzant pràctiques, becaris, en formació o que estan participant en un procés selectiu.– En empreses vinculades amb l’administració ja siguen contractistes, subcontractistes, proveïdors, etc. En tot cas, aquestes persones que comuniquen infraccions han d’informar conforme els requisits de la Llei i comptar amb motius raonables per a creure que la informació que estan proporcionant és certa.  Puc acudir al canal extern de denúncies o he de denunciar en primer lloc en el canal intern?  El canal intern ha d’utilitzar-se de manera preferent, perquè una actuació diligent i eficaç en el si de la pròpia organització podria paralitzar les conseqüències perjudicials. No obstant això, la Llei permet que l’informant puga triar el canal intern o extern, segons les circumstàncies i els riscos de represàlies que considere. En tot cas, l’AVAF és el canal extern al qual es podrà acudir conforme al que es disposa en la Llei 2/2023 i en la seua normativa autonòmica reguladora. Quals són les mesures de suport que estableix la Llei 2/2023 la persona que denúncia o informa?  Informació i assessorament gratuïts, sobre els procediments i recursos disponibles, la protecció enfront de les represàlies i els drets de la persona afectada. Assistència efectiva per part de les autoritats competents davant qualsevol autoritat implicada en la seua protecció enfront de represàlies, inclosa la certificació que poden acollir-se a protecció a l’empara de la present llei. Assistència jurídica en els processos penals i en els processos civils transfronterers de conformitat amb la normativa comunitària. Suport financer i psicològic, de manera excepcional, després de la valoració de les circumstàncies. Tot això, amb independència de l’assistència que puga correspondre segons la Llei 1/1996 d’assistència jurídica gratuïta, per a la representació i defensa en procediments judicials derivats de la presentació de la comunicació o revelació pública. Quines persones poden accedir a les mesures de protecció que recull la Llei? A més de les persones informants o denunciants, podran accedir les relacionades amb aquestes que puguen veure’s perjudicades o represaliades com, per exemple, familiars o companys de treball. Què passa amb les represàlies?  Es prohibeixen expressament els actes de represàlia, incloses les amenaces i les temptatives de represàlia. S’entén per represàlia qualsevol acte o omissió prohibit per la Llei, o que de manera directa o indirecta supose un tracte desfavorable que situe a les persones que les pateixen en desavantatge respecte a una altra en el context laboral o professional, només per la seua condició d’informants. Quines són les represàlies més comunes?  Obertura d’expedients disciplinaris i acomiadament. Degradació o denegació d’ascensos i modificacions substancials de les condicions de treball. Danys, inclosos els de caràcter reputacional, o pèrdues econòmiques, coaccions, intimidacions, assetjament o ostracisme. Denegació o anul·lació de llicències, permisos o formació. Discriminació, o tracte desfavorable o injust. Quines són les mesures de protecció enfront de represàlies?  La millor protecció és…

La Fundació Hay Derecho presenta “El Dedómetro” on analitza el nivell de politització i amiguisme en la designació dels responsables de 30 entitats públiques de la Comunitat Valenciana

Notes de Premsa

València, 8 de juny de 2023.- La Fundació Hay Derecho ha presentat en roda de premsa en la seu de l’Agència Valenciana Antifrau la investigació que porta per nom “El Dedómetro”.
És aquest estudi s’analitza a través de la recollida i anàlisi de dades públiques, el currículum de 66 màxims responsables de les principals entitats públiques de la Comunitat Valenciana en l’última dècada i baix governs de diferent signe polític. L’anàlisi final revela que 33 d’ells suspenen quant als principis de mèrit i capacitat, amb menys d’un 5 en una escala de l’1 al 10.
El resultat forma part de les conclusions d’una investigació de dades duta a terme per Hay Derecho que analitza, en total, 101 currículums de personal directiu de 43 entitats públiques de dues comunitats autònomes de signe polític contrari: la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana.
Hay Derecho, organització sense ànim de lucre que defensa l’Estat de dret i lluita contra la corrupció, ha creat uns indicadors que, a partir de la recollida i anàlisi de dades públiques, permet avaluar si els processos de selecció dels màxims responsables reflecteixen els principis de mèrit i capacitat o per contra es tracta d’amiguisme i intercanvi de favors
Per a l’anàlisi de la idoneïtat dels màxims directius, la metodologia té en compte la formació acadèmica, l’experiència professional general i específica en el sector que dirigeix, així com experiència de gestió, temps de permanència en el lloc i vinculació política.
La investigació, que porta per nom “El Dedómetro”, ressalta que el sistema no estableix procediments objectius, transparents i amb concurrència per a garantir els principis de mèrit i capacitat en la seua selecció. I no obstant això, aquests directius gestionen pressupostos mitjans de 184 milions d’euros de diners públics i compten amb salaris de fins a 220.000 euros anuals.
Els responsables de gestionar empreses públiques de sectors claus com el transport, els mitjans de comunicació o les finances, entre altres, estan exposats a nivells de rotació molt alts, vinculats principalment als canvis de govern. En la Comunitat Valenciana destaquen 3 entitats que han arribat a tindre entre 5 i 7 responsables diferents en una dècada.
El Dedómetro analitza dades entre 2012 i 2022 i apunta a una lleu millora en el perfil dels màxims responsables dels ens públics quan els governs manquen de majoria absoluta. Crida l’atenció l’elevadíssima rotació del personal directiu, la qual cosa posa en relleu que els nomenaments i cessaments van lligats als cicles polítics i no als resultats de la gestió o altres criteris de tipus professional.
Els resultats, no obstant això, milloren en el cas de les entitats públiques que compten amb una normativa de selecció que concreta el procés i el tipus d’experiència professional requerida per al lloc. En aquests casos, l’anàlisi del Dedómetro mostra que es tendeix a seleccionar a candidats amb una trajectòria professional més llarga i especialitzada, encara que desafortunadament no sempre amb major experiència de gestió.
No obstant això, fins i tot en aquestes entitats, la rotació no disminueix, excepte en aquells casos en què hi ha períodes prefixats de mandat.
Una altra de les claus de l’informe és l’anàlisi del compliment de les lleis de transparència: només 6 entitats compleixen íntegrament amb la normativa de transparència. El 80% incompleix almenys una de les obligacions legals com a publicació d’informació comptable, o del nom i trajectòria professional del seu màxim responsable, entre altres dades. Inclusivament, una d’elles, Espais Econòmics i Empresarials, amb 4 empleats i pressupost de 94 milions d’euros, no compta si més no amb web pròpia on allotjar la informació que la llei exigeix publicar.
La investigació revela que el 47% de les entitats no publica els seus salaris, el 33% no mostra el currículum dels seus màxims responsables -o el fa de manera incompleta-i el 13% no publica informació comptable.
“Darrere d’un currículum no publicat o publicat de manera incompleta no sols hi ha un incompliment legal, també pot haver-hi una intenció d’ocultar la trajectòria d’algú no massa qualificat o una carrera purament política”, assenyala Javier Zamora, responsable d’investigació de Hay Derecho.
“Des de Hay Derecho creiem que és necessari aplicar protocols que asseguren la publicació activa i accessible de tota la informació, establir un model de CV normalitzat per als directius del sector públic i responsabilitzar al màxim directiu del compliment de les obligacions de transparència”, assenyala Safira.
En la roda de premsa també ha sigut present Joan Llinares, director de l’Agència, que ha declarat que “volem agrair el treball desenvolupat per la Fundació Hay Derecho amb l’elaboració d’aquest estudi ja que ens ofereix una visió del que està ocorrent quant a la selecció del personal directiu en el sector públic i sobretot en un moment com l’actual en el qual es procedirà a la selecció i nomenament de nou personal directiu després dels processos electorals”.
Hay Derecho ha dut a terme aquest tipus d’investigacions amb anterioritat. En 2020, el primer Dedómetro es va centrar en avaluar l’Administració General de l’Estat a partir d’una sèrie d’organismes reguladors i d’una mostra de 36 entitats pertanyents al sector públic empresarial com a Correus, AENA, Red.es o Paradores. Els resultats van ser: un alt nivell de rotació, amb entitats que van tindre fins a 9 màxims responsables durant un període de 15 anys, escassa experiència en gestió i escassa experiència en la matèria dels màxims responsables analitzats. Milloren les conclusions en les autoritats independents, que estableixen requisits concrets i mandats amb duracions determinades per als seus màxims responsables
En la segona investigació es van analitzar les diferents entitats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona avaluant no sols als màxims responsables, sinó també la seua transparència.
La Fundació Hay Derecho és una fundació sense ànim de lucre, independent, que treballa per a defensar l’Estat de Dret, el bon funcionament institucional i promoure la lluita contra la corrupció.
Hay Derecho s’ha incorporat recentment al Consell de Participació de l’Agència Valenciana Antifrau.