L’urbanisme i el risc de corrupció

Sota el lema “L’urbanisme i el risc de corrupció” l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana va commemorar el passat 12 de desembre, per sisena vegada, el Dia Internacional de Lluita contra la corrupció. Un grapat de triats experts van parlar de l’importantíssim paper de la ciutadania davant el fenomen de la corrupció urbanística que, de forma organitzada, pot i deu, defensar l’espai públic del qual tots som legítims propietaris. Ens van comptar en primera persona casos en els quals la lluita contra aquesta xacra, malgrat ser molt dura, aconsegueix no sols revertir situacions, sinó també imposar merescudes condemnes als qui grollerament infringeixen la llei en el seu propi benefici. També vam tindre l’oportunitat de conéixer la visió jurídica d’aquest lamentable atropellament al bé comú. El bé jurídic protegit en la corrupció urbanística és la utilització racional del mitjà com a recurs natural limitat i l’adequació del seu ús a l’interés general. Es tracta d’un bé comunitari que no té un titular concret, sinó que la seua lesió perjudica, en major o menor mesura, a tota una col·lectivitat, perquè els escàndols de corrupció lligats a l’urbanisme tenen un enorme impacte: econòmic, ambiental i social. Entre les causes d’aquest fenomen s’assenyala l’excessiva discrecionalitat amb què els Ajuntaments han exercit i exerceixen la funció planificadora. Convenis urbanístics amb particulars que atorguen a aquests un paper decisiu, promocions immobiliàries com a caldo de cultiu, o tecnoestructures funcionarials, bé fent desistiment de les seues funcions, bé servint activament de corretja de transmissió. L’ONG Transparència Internacional ha assenyalat que l’àmbit on la corrupció és més elevada a Espanya és el local. En aquests governs, sobretot en els situats en la costa o en els voltants de les grans ciutats, la qualificació del sòl urbà és l’origen dels majors casos de corrupció. S’adverteixen greus problemes, almenys, en quatre grans àrees: la normativa, la burocràtica, la política i la judicial. La hiperregulació, o fins i tot a vegades la regulació tramposa, deixa oberta la porta a l’arbitrarietat, la confusió i l’opacitat, la prepotència en la presa de decisions i el mal govern. L’obertura d’activitats i el seu funcionament sense la concessió de les oportunes llicències fent els ulls grossos o l’excessiu retard d’autoritzacions en temes senzills que hagueren de resoldre’s amb major eficàcia, són disfuncions del sistema que és necessari corregir. Formació i informació, tant del funcionariat com dels càrrecs electes i no electes, són fonamentals per a previndre la desviació de qualsevol conducta. Les conseqüències no són fútils: possibles delictes de prevaricació, malversació de fons públics, suborns, blanqueig de capitals, organització criminal, tràfic d’influències, finançament il·legal de partits polítics; o com menys, sancions administratives, que han de ser proporcionals, dissuasives i efectives; a més d’aquelles conseqüències que malgrat ser intangibles, tenen una repercussió fins i tot més perjudicial: el mal reputacional, la desconfiança de la ciutadania en les seues institucions i en els qui les governen, la fallida del principi d’igualtat i la desvinculació del bé comú i de l’interés general en benefici d’uns quants. No podem negar la lentitud de la via judicial, amb causes que es prolonguen una mitjana de huit anys; justícia que és onerosa, i que no pot ser costejada pel ciutadà mitjà. A més, moltes vegades embullada: L’assumpte resulta que és contenciós quan es va plantejar per la via penal, o viceversa, si es va plantejar l’acció penal, els fets acaben no ajustant-se als elements del tipus, ja que no tot el que és corrupció està recollit en el Codi Penal. També el Codi Penal requeriria una profunda reforma, així com la Llei processal. La complexitat d’aquests assumptes fa inviable que es puguen escometre adequadament, amb els escassos mitjans personals i materials de què es disposa. Des del nostre punt de vista, els delictes de corrupció haurien de ser de coneixement d’una justícia especialitzada, com ha ocorregut amb temes tan particulars i repudiables com la violència de gènere. Curiós resulta que, encara que urbanitat i urbanisme, procedeixen d’idèntica etimologia, urbs-urbis en llatí, els seus significats actuals més comuns siguen summament distants. Segons la RAE, urbanitat és el comportament d’acord amb els bons modals que demostra bona educació i respecte cap als altres. No obstant això, segons la RAE, urbanisme és l’ordenació dels edificis i espais d’una ciutat; la concentració i distribució de la població a les ciutats. Davant això i amb tots els meus respectes als acadèmics, és preferible en aquest cas acudir a la Wikipèdia, que defineix l’urbanisme com l’estudi de com els habitants d’àrees urbanes, pobles i ciutats, interactuen amb l’entorn construït. Afig l’enciclopèdia lliure la necessitat de la planificació urbana, centrada en el disseny físic i la gestió de les estructures urbanes. En el seu conjunt, estudia les relacions socials, econòmiques i ambientals que tenen lloc dins del fenomen urbà. Devem el terme urbanisme a l’enginyer de camins català Ildefons Cerdà, a la fi del segle XIX. Home polifacètic, va escriure la Teoria general de la urbanització (1895), obra pionera per la qual se’l considera un dels fundadors de l’urbanisme modern. El seu projecte més important va ser la reforma urbanística de la Barcelona del segle XIX mitjançant el Pla Cerdà, amb el qual va crear el barri de l’Eixample. Segons Cerdà, la urbanística és la planificació dels diversos llocs i ambients en els quals es desenvolupa la vida material, sentimental i espiritual en totes les seues manifestacions, individuals i col·lectives, i comprén tant els assentaments urbans com els rurals. El benestar de la població, resident o forastera, constitueix l’objecte últim de la urbanització. Cerdà deia: «Heus ací les raons filosòfiques que em van induir i van decidir a aportar la paraula urbanització, no sols per a indicar qualsevol acte que botiga a agrupar l’edificació i a regularitzar el seu funcionament en el grup ja format, sinó també el conjunt de principis, doctrines i regles que han d’aplicar-se, perquè l’edificació i el seu agrupament, lluny de comprimir, desvirtuar i corrompre les facultats físiques, morals i intel·lectuals d’home social, servisquen…

El Blog de l’Agència Valenciana Antifrau premiat en els Premis Blogs Jurídics d’Or 2022

Salamanca, 7 de febrer de 2023. – L’article “Els oblidats del TREBEP” publicat en el “Blog de l’AVAF” i escrit pel lletrat de l’Agència Valenciana Antifrau, Juan Vega Felgueroso, i per la tècnica de formació Pilar Moreno García, ha sigut premiat en la 4a Edició dels Premis Blogs Jurídics d’Or en la categoria de millor article jurídic.

El lliurament de premis va tindre lloc a l’Aula Salines de l’Edifici de les Escoles Majors de la Universitat de Salamanca i va ser el rector de la Universitat, Ricardo Rivero, l’encarregat de fer entrega del guardó.

Aquests premis compten amb dues categories: una al millor blog jurídic en la qual va resultar guanyador el blog d’Ignasi Beltrán de Heredia Ruiz; i una segona categoria d’articles jurídics d’excel·lència en el qual va obtenir el primer premi el blog de Diego Gómez Fernández, i el segon premi l’article del blog de l’Agència.

L’article sobre “Els oblidats del TREBEP” segons el jurat “afronta un vessant de gran sensibilitat pública, superant les boires del legislador, oferint perspectives d’abordatge orientades a reivindicar la força de l’ètica professional”.

Aquests Premis tenen com a objectiu ajudar a la difusió del coneixement d’ àmbit jurídic a través d’ un format de gran impacte com són els blocs. En aquesta edició ha augmentat el nombre de participants que s’han presentat a aquests premis passant a la fase final més de 40 candidatures.

Aquests Premis estan promoguts pel Magistrat dels Contenciós Administratiu del Tribunal Superior d’ Astúries, José Ramón Chaves, juntament amb el Grup Globovèrsia, una comunitat d’ interessos culturals no lucratius i el patrocini de l’ Editorial Amarante així com de la Fundació Automàtics Tineo.

Pots llegir l’article premiat ací:

El oblidats del TREBEP

No oblides subscriure’t al blog ací:

Blog de l’AVAF

L’Ajuntament d’Alzira i l’Agència signen un protocol per a posar en marxa les bústies de denúncia i el Pla d’Integritat

Alzira, 30 de gener de 2023.- L’alcalde d’Alzira, Diego Gómez i García i el director de l’Agència Valenciana Antifrau, Joan Llinares, han signat un protocol de col·laboració entre totes dues institucions que ajudarà a impulsar el Pla d’Integritat en el qual està treballant l’Ajuntament d’Alzira

Dins de les línies generals del Pla d’Integritat es contempla la posada en marxa de bústies de denúncia tant interns com externs donant compliment d’aquesta manera a l’exigència de la Directiva Europea 1937/2019 de protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió, més coneguda com a Directiva Whistleblowers.

L’Ajuntament d’Alzira habilitarà com a canal extern de denúncies la bústia de denúncies de l’Agència València Antifrau el qual estarà visible en la pàgina web municipal; una bústia que garanteix la confidencialitat de les persones denunciants, així com permet la possibilitat de poder realitzar les denúncies de manera anònima.

La col·laboració entre totes dues institucions també s’estendrà a altres accions i activitats com les de caràcter formatiu on el personal de l’ajuntament rebrà formació en aspectes relacionats amb el foment de l’ètica i integritat pública, així com la prevenció i detecció de situacions constitutives de frau i corrupció.

Així mateix des de l’Agència s’oferirà assessorament i suport per a l’elaboració del pla de mesures antifrau necessari per a poder optar als fons europeus Next Generation com recull l’Ordre Ministerial 1030/2021 per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

L’alcalde d’Alzira, Diego García ha manifestat que “el nostre compromís amb la transparència en la gestió i amb la lluita contra la corrupció en els expedients administratius de l’ajuntament es veu reforçat amb la signatura d’aquest conveni amb el qual rebem el suport i l’ajuda de l’Agència Valenciana Antifrau per a millorar la imatge d’Alzira a nivell institucional i com a referent en la Comunitat Valenciana en la millora de la relació amb la nostra ciutadania”.

Per part seua, el director de l’Agència, Joan Llinares, ha declarat que “és positiu veure com cada dia més ajuntaments i institucions comencen a dotar-se d’instruments per a lluitar contra el frau i la corrupció i el fan no sols amb mesures reactives com poden ser els canals de denúncia, sinó també des de la prevenció amb accions formatives i de conscienciació”.

“És sens dubte una bona notícia el que l’Ajuntament d’Alzira vaja a comptar amb bústies de denúncies, tant intern com extern, però més important és si cap que s’haja compromés a aprovar un Pla d’Integritat municipal”, ha afegit Llinares.