L’abús de l’urbanisme com a font de finançament local. En clau d’integritat pública

Us presentem ací la nostra Comunicació “L’abús de l’urbanisme com a font de finançament local. En clau d’integritat pública”, que va ser seleccionada i presentada en el Congrés Internacional d’Usos del Sòl per a fer ciutat (Universitat de València), i que teniu a la vostra disposició en la web de la AVAF[1]. Ací van les principals claus:  1.- La necessària vinculació entre l’urbanisme  i la sostenibilitat. Partim ací de la indissociable definició legal del desenvolupament territorial i urbanístic des del prisma de la sostenibilitat. I és que, després de l’època del boom urbanístic en la nostra Comunitat i els demolidors efectes de la crisi financera posterior, especialment dura amb el sector immobiliari, la normativa s’ha orientat cap a la prevalença del paradigma ambiental. 2.-Altres aspectes d’especial consideració a l’hora de regular els usos del sòl en les urbs estan directament relacionats amb la integritat pública o, més ben dit, amb la seua escassa aplicació en l’àmbit urbanístic i els riscos que això comporta.[2] En efecte, una administració pública local o ens del sector públic instrumental que, amb competències o participació en el procés de creació de ciutats, mire cap a un altre costat i pospose el compliment de les obligacions relatives als marcs d’integritat pública estarà obrint les portes a practicar les seues polítiques públiques de vivenda o activitats econòmiques amb base en interessos privats, xocant de pla amb els principis constitucionals de bona administració (objectivitat, imparcialitat, eficàcia, eficiència, legalitat, entre altres).[3] 3.- També en l’àmbit urbanístic (donada la seua estreta vincul·lació a la contractació del sector públic) s’ha produït l’abús de la figura de construcció jurisprudencial i de naturalesa excepcional de l’enriquiment injust[4] com a justificació per a realitzar encàrrecs de prestacions al marge de la legalitat vigent.  4.- L’Urbanisme ha generat en els anys de grans expansions i desenvolupaments urbans ingressos importants derivats de l’acció urbanística dels ens públics, sent una justificació bastant estesa la insuficiència de fons d’altres capítols del pressupost. Analitzem els impostos vinculats amb l’urbanisme, així com les Taxes, Contribucions Especials, Convenis Urbanístics… 5.- No obstant això estes justificacions curtterministes, ens hem trobat amb conseqüències devastadores dels anys d’expansió dels desenvolupaments urbans; estos porten aparellat un increment de la població i, amb això, un augment de les obligacions de prestació de servicis públics com ara: el manteniment d’infraestructures; la construcció de centres de salut, culturals, esportius, mediambientals, entre altres servicis de prestació obligatòria previstos en la normativa de règim local.  6.- En general, l’activitat econòmica que genera l’urbanisme, quan esta deriva d’un bon lideratge i aplica una bona gestió, és positiva. No obstant això, la falta de planificació urbanística porta implícita molts riscos que poden conduir al balafiament de diners públics o a l’augment de les desigualtats socials. El sistema jurídic-administratiu de l’ordenació i planificació del sòl, ha propiciat la implantació d’un urbanisme sense control i contrari a la integritat, que desvirtuen el propi sistema jurídic. La falta de justificació de l’actuació urbanística conduïx a una possible desviació de poder, al marge d’incórrer en sengles responsabilitats de diversa índole. L’urbanisme és, en efecte, una de les principals àrees de pràctica carregada de riscos potencials de corrupció. Al llarg de tota la geografia, no falten casos de corrupció urbanística i per tant d’un model de creixement urbà desmesurat, insostenible, irracional, i en conseqüència contrari a l’ètica pública. 7.- En l’àmbit autonòmic, la creació de l’Agència Valenciana de Prevenció i Lluita contra el frau i la corrupció (AVAF) o de l’Agència Valenciana de Protecció del Territori (organisme autònom de la Generalitat per a l’exercici de les competències autonòmiques en matèria de protecció de la legalitat urbanística) són evidències del rebuig social cap a les irregularitats urbanístiques contràries a la integritat pública i, en definitiva, als interessos generals. 8.- La nostra comunicació posa l’accent en el fet que l’únic  camí possible cap a la creació de ciutats i l’ordenació dels seus usos des d’una perspectiva de servir als interessos generals, és en clau d’integritat pública, la qual cosa passa per una planificació urbanística coordinada amb l’econòmica, que evitarà l’ús indegut de l’urbanisme com a font de finançament, minimitzant el balafiament de diners públics o la perversió de fins tan legítims com el repartiment equitatiu de beneficis i càrregues. 9.- Per a aconseguir un desenvolupament territorial i urbanístic sostenible, hem d’evitar conductes contràries a la integritat, interioritzant en tot el sector públic, totes les normes ja previstes en l’ordenament jurídic que dissenyen un sistema d’integritat pública. Així per a la implementació de la integritat, s’hauria de realitzar una autoavaluació prèvia dels riscos inherents, en matèria d’urbanisme.[5]La implantació dels Canals de Denúncia ja constituïx una obligació legal per al conjunt de les administracions públiques, de conformitat amb la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció. 10.– El foment dels controls tant interns com externs, en tot el procés de presa de decisions en l’àmbit de l’urbanisme, contribuirà a minimitzar les conductes contràries a la integritat, i d’esta manera permetre uns desenvolupaments urbans, concordes amb esta . I això sent exigents amb la transparència dels plans urbanístics. En suma, de la interpretació harmònica de l’ordenament jurídic i de la implantació d’una administració pública transparent dependrà que el model de territori triat siga racional, sostenible i ètic i en definitiva trobe la legitimitat del conjunt de la societat, bandejant pràctiques contràries a la llei, al dret i a la integritat pública. Quedem a la seua disposició per a qualsevol consulta o aclariment: prevenció@antifraucv.es.  Irene Bravo Rey                        Directora de Prevenció, Formació i Documentació.  Jorge Ciganda Teruel Tècnic de Prevenció general. [1] Comunicació del Congrés [2] En eixe sentit, pot consultar-se també el Manual de l’OCDE sobre Integritat Pública, OECD Publishing, Paris. https://doi.org/10.1787/8a2fac21-es. [3] L’article 103.1 de la Constitució espanyola de 1978 expressa: “L’Administració Pública servix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb sotmetiment…

Estats Units es fixa en els funcionaris públics estrangers en la seua lluita contra la corrupció (Llei FEPA)

Preguntes i respostes per a professionals de la Llei 2/2023. Vol. I.

Coordinat per Juan Vega Felgueroso, Lletrat de l’Agència Valenciana Antifrau La Llei 2/2023, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, ha vingut a establir una sèrie d’obligacions i originals procediments d’investigació que fins ara eren desconeguts en el nostre Ordenament Jurídic. Aquestes novetats i absència de referents normatius i doctrinals donen lloc a nombrosos dubtes en l’aplicació d’aquesta Llei per part dels operadors jurídics, circumstància que aconsella l’exposició i sistematització d’aquells aspectes que ofereixen majors dubtes a aquests professionals en una sèrie com la que hui s’inicia. Les preguntes i respostes per a professionals que en aquest conjunt d’articles s’oferiran són una compilació dels dubtes que amb major freqüència són plantejades tant pels Responsables dels Sistemes d’Informació, com pels Lletrats de les Administracions Públiques o pels Advocats en exercici lliure i independent o, en definitiva, per tots els experts jurídics. Aquestes preguntes i respostes, sense perjudici del seu possible interès acadèmic i per a la ciutadania, són per això de naturalesa eminentment professional, i aquestes fugen d’explicacions històriques i extensos debats doctrinals per deixar fixades de forma sistemàtica i concisa les solucions a les llacunes que sorgeixen de la Llei 2/2023. Les sèries de preguntes, que intentaran seguir una homogeneïtat, s’inicien en aquest primer capítol amb tres temes d’evident importància per als responsables dels sistemes: En primer lloc, s’analitzaran les particularitats de la caducitat en el procediment de la Llei 2/2023, que seran exposades per Miguel Ángel Carbajo Domingo, Magistrat del Contenciós-Administratiu, mitjançant la resposta de les següents qüestions: Quin és el termini per tramitar completament l’expedient d’investigació de la Llei 2/2023? Es pot estendre aquest termini per tal d’aconseguir tramitar completament l’expedient d’investigació? Què passa si no s’han iniciat les actuacions d’investigació en el termini de tres mesos des que es formula la denúncia? Què passa si ja s’havien iniciat les actuacions d’investigació en el termini de 3 mesos, però no s’ha finalitzat el procediment en aquest termini? En segon lloc, Pablo Rodríguez Ramallal, responsable de contractació i compres en una empresa pública de l’Ajuntament de Gijón i Advocat de l’ICAM expert en COMPLIANCE, posarà llum en la nova prova de l’entrevista a l’afectat, qüestió amb la qual el legislador ve a incloure els principis propis del Dret Penal, oralitat i concentració, en els procediments administratius de la Llei 2/2023, mitjançant les següents qüestions: La nova prova de l’entrevista a l’afectat està contemplada en tots els procediments d’investigació de la Llei 2/2023? És imperatiu en tots els procediments realitzar l’entrevista a la persona afectada? Quina és la conseqüència per al procediment d’investigació si no es realitza l’entrevista a la persona afectada? Finalment, Telma Vega Felgueroso, Inspectora de Treball i de la Seguretat Social a Barcelona, donarà resposta a la problemàtica sobre l’abast de les denúncies en matèria de dret del treball en la Llei 2/2023, i això oferint resposta a les següents incògnites: S’han de tramitar les denúncies en matèria d’infraccions greus o molt greus amb dany econòmic a la Seguretat Social? S’han de tramitar de conformitat amb la Llei 2/2023 les denúncies d’infraccions lleus que es rebin als canals de denúncia en matèria de dret del treball? Totes les denúncies que són formulades en matèria de dret del treball donen lloc a la protecció de la persona denunciant? Sense més preàmbuls, a continuació s’exposen aquestes primeres 10 preguntes i respostes per a professionals de la Llei 2/2023. La caducitat en la Llei 2/2023. MIGUEL ÁNGEL CARBAJO DOMINGO. Magistrat del Jutjat Contenciós 3 d’ Oviedo. La Llei 2/2023, pel sensible i transcendent de les matèries que tracta, ha optat per establir un rígid sistema de caducitat que haurà de ser tingut molt en consideració pels responsables dels sistemes d’informació, tant de les entitats del sector públic (Ajuntaments, CCAA, Administració General de l’Estat, Universitats, etc), com per l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant (AAI) o en el seu cas les autoritats o òrgans autonòmics corresponents. 1.  Quin és el termini per tramitar completament l’expedient d’investigació? La llei estableix que, tant en la regulació del procediment de gestió d’informacions dels Ajuntaments, CCAA, AGE, Universitats, etc (art. 9) com en el seu cas en el procediment regulat per a l’AAI o autoritats autonòmiques (art. 20), el termini per a tramitar completament l’expedient d’investigació serà de 3 mesos a comptar des de la recepció de la denúncia, i en aquells supòsits en els quals no es doni justificant de recepció a l’informant (penseu en sistemes de missatgeria de veu o a través de correu postal) el termini de tres mesos es comptarà a partir del termini de 7 dies des que es va efectuar la denúncia. 2.  Es pot estendre el termini per tramitar completament l’expedient d’investigació? En el cas de procediments de gestió d’informacions dels Ajuntaments, CCAA, AGE, Universitats, etc, sí que és possible (art.9), però exclusivament per altres tres mesos addicionals, i s’haurà de motivar la raó per a tal extensió i només podrà basar-se en la complexitat de la investigació. Per contra, no existeix una previsió legal d’extensió del termini de 3 mesos per a l’AAI o autoritats autonòmiques, que hauran de resoldre els procediments d’investigació en el termini de 3 mesos (art.20). 3.  Què passa si no s’han iniciat les actuacions d’investigació en el termini de tres mesos des que es formula la denúncia? En aquest supòsit ja no es podrà iniciar en cap cas un procediment d’investigació, i això perquè existeix una norma imperativa, la contemplada en l’article 32.4 de la Llei 2/2023, que obliga a suprimir les denúncies rebudes a les quals no s’hagués donat curs en el termini de 3 mesos, i això tant per a les informacions rebudes pels Ajuntaments,  CCAA, AGE, Universitats, etc, com en el seu cas per a les rebudes per l’AAI o autoritats autonòmiques. 4.  Què passa si ja s’havien iniciat les actuacions d’investigació en el termini de 3 mesos, però no s’ha finalitzat el procediment en aquest termini? En aquest cas, sensu contrari a la resposta de la…