La corrupció en l’espill: veus jurídiques, ciutadanes i periodístiques en els 20 anys de la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció

20 anys han passat des que es constituïra el Tribunal Penal Internacional de la Haia, es completara el mapa del genoma humà i Fernando Alonso es convertira en el primer espanyol a guanyar un gran premi de Fórmula 1. La Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció #UNCAC20 celebra en 2023 el seu 20 aniversari com el compromís del món de mantindre’s #UnidosContralaCorrupción. Amb una adhesió quasi universal, 190 són els països signants de la Convenció, sent Barbados l’últim a ratificar-la, el 10 d’octubre d’aquest mateix any. Constituïda com a únic instrument universal jurídicament vinculant de lluita contra la corrupció, la Convenció de l’ONU va ser ratificada per Espanya en 2006. La mateixa interpel·la als estats signants a garantir l’existència d’un òrgan o òrgans independents encarregats de previndre la corrupció amb mesures com ara la difusió de coneixements en aquesta matèria. L’Agència de prevenció i lluita contra el frau i la corrupció de la Comunitat Valenciana (AVAF) va ser la resposta de les Corts Valencianes al mandat de la Convenció amb l’aprovació de la Llei 11/2016 de 28 de novembre. En el seté aniversari de l’aprovació de la norma de creació de l’AVAF, va tindre lloc en el Museu de Belles arts de València, la jornada internacional “20 anys de la Convenció de Nacions Unides Contra la Corrupció” amb l’objectiu de celebrar el foment de la cultura de rebuig de la corrupció per la qual la pròpia Convenció advoca. La inauguració de la jornada va ser a càrrec d’Emilia Selva Sacanelles, secretària autonòmica d’administració pública de la Generalitat Valenciana. Funcionària de l’administració local amb habilitació de caràcter nacional va destacar en la seua intervenció que els líders han de fomentar una cultura d’integritat i ètica en el servei públic ja que les nostres accions individuals poden impactar en la lluita contra la corrupció. Els valors de la integritat i honestedat van ser destacats com els pilars fonamentals de la nostra societat. “2003-2023. Vint anys de la Convenció de Nacions Unides contra la Corrupció. Situació actual a Espanya” com a conferència inaugural de la jornada va ser presentada per Manuel Villoria Mendieta, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid i membre del Comité d’Ètica de l’AVAF.  Els instruments de prevenció de la corrupció exposats pel catedràtic de ciència política es basen en la participació, la transparència, la rendició de comptes i el control de la despesa, al costat de la integritat, imparcialitat i legalitat. La Convenció estableix aquestes mesures de protecció, però és necessària la qualitat de les institucions per a sostindre la lluita contra la corrupció. La lluita contra aquest fenomen en el dia a dia va ser la primera taula de la jornada, moderada per María José Moragues Faus, cap d’unitat d’Anàlisi i Investigació de l’AVAF, i la mateixa va comptar amb representants de diverses institucions que van mostrar la perspectiva europea, nacional i autonòmica en la lluita contra la corrupció. Eduardo Cano Romera, cap d’Unitat de Selecció d’Operacions i Investigacions de l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) va exposar xifres de rellevància en la labor d’aquesta oficina europea: 5.000 denúncies a l’any rep l’Oficina Europea Antifrau, el 57% provenen de la ciutadania i després del seu estudi, són 1.200 informacions les que tenen interés d’investigació. Cano va destacar en la seua exposició el problema de l’ètica institucional, amb les irregularitats comeses pels funcionaris en les institucions de la Unió, relacionades amb la corrupció. El conflicte d’interés durant les atribucions dels contractes públics, l’apropiació indeguda on hi ha fons a la disposició dels funcionaris, així com les irregularitats dels membres dels òrgans de la Unió Europea, són les més destacades, així com les activitats professionals després del cessament del mandat polític, les denominades portes giratòries. El tinent coronel cap del departament d’Investigacions Econòmiques i Anticorrupció de la Guàrdia Civil, Antonio Balas Dávila, va destacar en la seua intervenció les dinàmiques generadores de sinergies multidisciplinàries com les més eficaces per a fer front a les conductes vinculades a la corrupció i que protagonitzen l’esforç sostingut de l’AVAF i la UCO per a combatre aquest fenomen. Ricardo Puyol Sánchez, director de l’Oficina Andalusa contra el Frau i la Corrupció (OAAF) va aportar la seua visió des de la comunitat autònoma andalusa, exposant la importància de l’àmbit preventiu com a anticipació al fet que la irregularitat es desenvolupe i desplegament tots els seus efectes. En aquesta matèria, l’OAAF ha iniciat un projecte de planificació estratègica “Organitzacions per la integritat”. El paper de la justícia en la lluita contra la corrupció va comptar amb juristes de reconegut prestigi en la taula moderada per Teresa Clemente García, directora adjunta i d’Assumptes Jurídics de l’AVAF. La Fiscal Superior de la Fiscalia de la Comunitat Valenciana, Teresa Gisbert Jordá, va posar de manifest la inexistència de duplicitats entre la labor de la Fiscalia i l’AVAF i va destacar la imprescindible i necessària col·laboració manifestada a través dels quasi 30 informes pericials elaborats per l’Agència a petició de la Fiscalia i que ha culminat amb la signatura del conveni entre la Fiscalia General de l’Estat i l’Agència Valenciana Antifrau el mes de juny passat de 2023 per a continuar articulant la mateixa. El necessari compliment de la Llei 2/2023 de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció (Llei 2/2023), amb la creació de l’Autoritat Independent de Protecció a l’Informant, la implantació dels canals interns i canals externs i l’articulació de campanyes institucionals a nivell autonòmic sobre la llei van ser les mesures destacades per la Fiscal Superior com les més necessàries en aquest moment. Alejandro Luzón Cánovas, Fiscal de Sala Jefe de la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada va aportar que la palanca per a combatre la corrupció no sols es troba en la funció repressiva sinó també en la preventiva. Al seu torn, va posar de manifest la falta de confiança de la ciutadania en què…

Intel·ligència Artificial i lluita contra la corrupció

En l’era digital, la lluita contra la corrupció ha trobat un poderós aliat en la intel·ligència artificial (IA). Aquesta tecnologia, amb la seua capacitat per analitzar grans volums de dades i detectar patrons ocults, ofereix eines sense precedents per identificar i prevenir actes fraudulents. No obstant això, la seua implementació pràctica encara és molt limitada i a més no està exempta de desafiaments. En aquest article, explorem com la IA pot transformar la lluita contra la corrupció i reflexionarem sobre els dilemes de governança, organitzatius, humans i ètics que aquesta revolució tecnològica comporta. En quins àmbits o àrees de la lluita contra la corrupció podríem aplicar la intel·ligència artificial? Aquestes són algunes de les aplicacions que podria tenir la intel·ligència artificial: Contractació pública: Control de la licitació pública monitoritzant les licitacions per detectar patrons anòmals, com licitacions a mida o licitacions sempre guanyades per la mateixa empresa. Revisió de contractes públics detectant clàusules inusuals o condicions potencialment corruptes. Auditories públiques: Auditories de pressupostos per analitzar despeses d’ ajuntaments i altres administracions públiques, identificant assignacions irregulars o despeses injustificades. Control de subvencions i ajuts públics per detectar duplicitats o beneficiaris que no corresponen. Detecció de patrons: Detecció de patrons anòmals a través de l’ aprenentatge automàtic ja que es poden analitzar grans volums de dades a la recerca de patrons anòmals que podrien indicar activitats fraudulentes. Per exemple, en transaccions financeres, licitacions, contractacions o subvencions. Anàlisi de text en revisar documents i correus electrònics a la recerca de termes o patrons sospitosos com en el cas de denúncies falses. Recursos humans: Gestió de recursos humans per detectar irregularitats en processos selectius, promocions internes, permutes, etc. Control del conflicte d’ interès en identificar possibles relacions entre el personal de les administracions públiques i empreses privades. Serveis públics: Detecció d’ irregularitats en la gestió de serveis públics en identificar possibles sobrecostos, deficiències o males pràctiques. Validació de documents oficials verificant l’ autenticitat i coherència de documents presentats en tràmits administratius evitant falsificacions. Anàlisi de dades: Integració de bases de dades ja que en connectar bases de dades públiques (locals, nacionals o internacionals) es pot creuar informació i detectar possibles fraus de manera més eficient. Protecció de dades: Protecció de dades sensibles en alertar sobre accessos no autoritzats o manipulacions en bases de dades governamentals. Optimització d’ investigacions ja que, en detectar un possible cas de frau, la IA podria recomanar una sèrie de passos o accions basant-se en casos anteriors optimitzant així els recursos i temps d’ investigació.  Sistemes d’ informació Sistemes de denúncia: Plataformes de denúncies anònimes potenciades per IA per garantir la protecció del denunciant i la validesa de la informació rebuda. Sistemes predictius: la IA podria ajudar a predir àrees o sectors amb major risc de frau en el futur basant-se en dades històriques i tendències actuals. Formació en ètica i integritat pública al personal de les administracions públiques i a la ciutadania adaptant els continguts a les necessitats reals de cada persona detectades per la pròpia IA. Legislació i transparència Transparència en la presa de decisions: Eines d’IA que expliquen com es prenen certes decisions governamentals o corporatives, reduint la possibilitat d’ afavoriments indeguts. Revisió de legislació i normatives: La IA pot analitzar i comparar legislacions de diferents regions o països per proposar modificacions que redueixen buits legals que permeten la corrupció. A continuació, vam veure exemples d’eines i aplicacions basades en la intel·ligència artificial que ja estan funcionant en l’àmbit de la lluita contra el frau i la corrupció basades. Les hem agrupat segons l’objectiu que persegueixen. Eines per detectar la corrupció en la contractació pública Comencem amb el cas de VigIA, una eina d’intel·ligència artificial concebuda pel Tic Tank de la Universitat del Rosari (Argentina) i recolzada per CAF -Banc de Desenvolupament d’Amèrica Llatina i Carib-, per a la Veeduria Distrital de Bogotà. L’objectiu de VigIA és identificar contractes de l’Alcaldia de Bogotà amb alt risc de corrupció i ineficiències, aprofitant les dades proporcionades pel Sistema Electrònic per a la Contractació Pública. En l’àmbit de la iniciativa privada hem trobat el cas de Percephtor dissenyada per una empresa mexicana per ajudar la ciutadania a supervisar obres públiques, avaluar l’acompliment dels càrrecs polítics i combatre la corrupció. Aquesta eina realitza un reconeixement d’ objectes mitjançant imatges i vídeos. El 2022, es va identificar que el Govern de Mèxic gastava una mitjana de 2.7 milions de pesos per minut en obres públiques, una dada revelada per “Mexicans Contra la Corrupció i la Impunitat” que es refereix a despeses no declarades a CompraNet, el portal destinat a mostrar contractes públics. El projecte Digiwhist de la Unió Europea és una eina de big data creada per detectar fraus a nivell europeu en la contractació pública. El projecte processa indicadors i dades públiques i manté una col·laboració estreta amb organitzacions centrades en la denúncia de corrupció com Xnet[i] Apuntem que Xnet té una forta vinculació amb l’Agència Valenciana Antifrau ja que la bústies de denúncies de l’Agència està basat en la plataforma Globaleaks el qual va ser adaptat a la tecnologia i la legislació vigent per Xnet . Aquest projecte Digiwhist és una col·laboració de sis organitzacions europees, liderada per la Universitat de Cambridge. Per a la seua creació han estudiat dades de contractació pública de 35 jurisdiccions amb les quals crear una base de dades pública. Amb la informació recopilada, Digiwhist ha dissenyat eines per promoure una contractació pública més transparent i justa. Aquestes eines són de lliure accés per al públic i ofereixen recursos valuosos per a ONGs, periodistes, administracions i empreses. Les principals eines inclouen: www.opentender.eu: Plataforma per buscar licitacions públiques en 35 jurisdiccions. Mecanismes Europeus de Responsabilitat Pública (EuroPAM) que permet comparar normes legals i regulatòries en diferents jurisdiccions. Seguiment de les licitacions europees (MET): programari per avaluar riscos en procediments de contractació pública. Eines d’intel·ligència artificial aplicades a la investigació del frau i la corrupció Un exemple d’eina ja desenvolupada i que ha demostrat la seua eficàcia és Ravn, un programari amb intel·ligència artificial que pot…

La Llei 2/2023 reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció a examen: realment se situa a l’avantguarda a Europa?

Introducció El 20 de febrer de 2023, es va aprovar la Llei 2/2023 reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, per la qual transposa la Directiva 2019/1937 relativa a la protecció de les persones que denuncien infraccions del Dret de la Unió. La seua finalitat ve a colmar certes llacunes existents en el marc jurídic de seguretat i protecció als informants en el si de les organitzacions on presten els seus serveis i, com a conseqüència, detecten irregularitats o il·legalitats per tal d’informar les autoritats. Indubtablement, l’ esmentada llei pretén facilitar la transparència i combatre la corrupció i la comissió d’ altres delictes dins de les entitats públiques o corporacions privades. Per tal d’aconseguir aquests objectius, la Llei 2/2023 aprofita les exitoses mesures proactives de clara influència europea que han resultat d’aplicació per a la gestió dels fons europeus en contextos com la detecció del frau, la corrupció, els conflictes d’interessos i el doble finançament que s’han desenvolupat fins al moment (per exemple,  l’Ordre estatal HFP/1030/2021, per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència). Es tracta d’una novetat a Espanya l’ ancoratge normatiu de la qual es va produir amb certa dilació encara que suposa actualment, la culminació del procés de transposició de la Directiva 2019/1937 a l’ordenament jurídic espanyol. Així, com queda patent en el preàmbul de la Llei, s’addiciona a les experiències prèvies i més avançades d’algunes autonomies com és el cas de la Comunitat Valenciana que, en virtut de la Llei 11/2016, de 28 de novembre, es va crear l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció (Agència Valenciana Antifrau) la qual s’ha situat a l’avantguarda a Espanya quant a la potenciació de la “cultura de la informació”. Per a això, la novedosa llei estatal parteix de la premissa que la col·laboració ciutadana constitueix un factor essencial per a l’eficàcia del Dret i que es manifesta no únicament amb la subjecció de tots els poders públics i de la ciutadania a la Constitució Espanyola i a la resta de l’ordenament jurídic (article 9.1 de la Constitució Espanyola),  sinó també amb el compromís col·lectiu amb el bon funcionament de les institucions públiques i privades. Això, sens perjudici que aquesta es projecti sobre el deure dels treballadors –i que podria ser extensible, fins i tot, a càrrecs públics electes– d’informar o alertar sobre determinades categories d’irregularitats de les quals tinguen coneixement en el context de la seua relació laboral o professional amb la finalitat de prevenir i detectar pràctiques fraudulentes i corruptes que,  efectivament, amenacen l’interès públic. Obligacions genèriques de la Llei 2/2023 Quant al Títol II d’aquesta llei (arts. 4 i següents), s’estableix l’obligació tant per a empreses com per al sector públic de comptar amb un sistema intern d’informació complet compost tant de l’habitual canal de comunicació –conegut, comunament com a canal ètic o de denúncies–, com del procés de gestió i seguiment de la informació rebuda. Precisament, és més que evident que aquest sistema s’ hauria d’ emprar de manera preferent per canalitzar la informació encara que l’ informant pot triar el canal intern o extern, segons les circumstàncies i riscos de represàlies que puga considerar. Així mateix, les entitats hauran de designar un responsable del sistema intern d’informació (arts. 5 i 8) que podrà ser una persona o un òrgan col·legiat i el nomenament del qual, destitució o cessament dependrà de l’òrgan d’administració o govern de l’entitat. La gestió del sistema pot ser interna o externa a l’entitat (art. 12). En el cas que s’externalitzi la gestió, s’hauran de respectar les garanties previstes en la llei i la responsabilitat, en tot cas, recaurà igualment en el responsable del sistema que s’hagi nomenat en l’entitat (arts. 6 i 8). El canal de comunicació que forma part del sistema ha de permetre realitzar comunicacions per escrit o verbalment, o de les dues formes, per mitjans electrònics o, fins i tot, de forma presencial (arts. 5 i 7). Les comunicacions pel canal seran confidencials (art. 5.2º b) i hauran de permetre també que es presenten o tramiten posteriorment comunicacions anònimes (art. 7.3r). Així mateix, el procediment de gestió de les informacions respondrà al contingut mínim i principis previstos en l’ art. ~ ~ ~ 9 d’ aquesta llei. En relació amb el Títol III (arts. 16 i següents), es regula el canal extern d’informació, de manera que l’informant pot optar per informar l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant (en endavant, AIPI) o a les autoritats o òrgans autonòmics competents, ja siga directament o prèvia comunicació a través del corresponent canal intern . És més, en última instància, l’informant podrà fer una revelació pública de la infracció de la qual ha tingut coneixement, després d’haver realitzat la comunicació primer per canals interns i externs, o directament, per canals externs –sempre que no s’hagen pres mesures apropiades al respecte en el termini establert i entenga que es dona una situació de perill imminent per a l’interès públic,  entre d’altres–. Per la seua banda, la Llei 2/2023 també estableix un precís règim sancionador, que contempla elevades quanties de multes tant per a l’entitat infractora, pública o privada, com per als òrgans interns responsables. Així, segons el que disposa l’article 65, parteixen d’1.001 fins a 300.000 euros en el cas de les persones físiques i entre 100.000 i el milió d’euros si les que cometen una infracció són persones jurídiques, intervals que oscil·len en funció de la seua gravetat. En qualsevol cas, per al cas de les molt greus, es preveu igualment a) l’ amonestació pública; b) la prohibició d’ obtenir subvencions o altres beneficis fiscals durant un termini màxim de quatre anys i; c) la prohibició de contractar amb el sector públic durant un termini màxim de tres anys. En definitiva, malgrat que el règim sancionador incentivarà que les empreses s’adapten al més aviat possible a les novetats previstes en aquesta llei, deixa aquestes en una situació complicada,…