12 eines per elaborar un codi ètic

L’aprovació d’un codi ètic és una de les mesures preventives essencials del conegut “cicle antifrau” i també una obligació que imposa la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de Transparència i Bon Govern autonòmica a totes les Administracions públiques.

En el marc d’un conveni entre la Generalitat Valenciana, les Diputacions provincials, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, la Universitat de València i aquesta Agència, el 12 de març de 2024, vaig impartir la ponència “Com elaborar un codi ètic perquè siga un vertader marc d’integritat pública”. I el cert és que pocs ho són, limitant-se a ser “còpia-pega” dels principis i deures que ja regula i imposa la normativa o fruit d’un encàrrec a entitats privades que finalitza amb el seu lliurament, despreocupant-se de la seua operativitat.

Els presente ací el document “12 eines per elaborar un codi ètic”[1] i els convide a utilitzar-lo en les seues “cases” per elaborar el seu propi codi ètic servint-se d’aquest “toolkit” o “caixa d’eines” amb referències, exemples i pautes per aconseguir que tota persona servidora pública exercisca el càrrec o realitze les seues funcions sense desviar-se de l’interés general:

1.Referències legals i conceptes clau del codi: compten com a aliat amb el nostre Codi d’Integritat de la Comunitat Valenciana[2], que compendia i sistematitza de forma general i específica (per àrees de pràctica) els aspectes vinculats amb la integritat.

2.Suport per establir mecanismes específics de reforç en les àrees de pràctica de competència municipal: consulteu el nostre Manual “L’exercici del càrrec públic amb integritat” [3] per valer-se de claus, cauteles i procediments útils per al seu disseny, i els models adjunts a la nostra Guia AVAF “El Pla d’Integritat pública: full de ruta i annexos facilitadors”,  entre d’altres.

3.- Límits inherents a la naturalesa del codi com a instrument intern d’ autoregulació, sense que puga innovar sancions, reservades a Llei.

4.- Sobre les persones destinatàries del codi: tant alts càrrecs com personal empleat públic de qualsevol classe, amb extensió de previsions per a contractistes i altres perceptors de fons públics. És el cas el nostre Codi, aprovat per Resolució del director núm. 82 del 10/02/2022.

5.- Pautes per activar el procés participatiu i públic d’elaboració del codi que implique tota persona destinatària del codi i millors pràctiques sobre la implicació dels òrgans de govern.

6.- Exemples de principis i valors per a la seua consideració per cada institució, amb materials addicionals i referències.

7.La política de regals: regla general de no acceptació, exemples d’usos de cortesia i límits econòmics, regals prohibits, models de creació de registres, política de devolució, el recurs a la llista “GIFT” de l’OCDE.

8.- Elements del codi per detectar, prevenir i abordar riscos contraris a la integritat com fuites d’informació, conflictes d’interès i manca de planificació: regulacions, exemples de procediments, qüestionari orientatiu per a la seua detecció, situacions pràctiques de conflicte d’interès i d’irregularitats, així com de mecanismes a aplicar en el codi i la seua extensió a tercers (“dos no discuteixen si un no vol”). Possible ús del Manual didàctic visual AVAF “Els conflictes d’interès en clau d’integritat pública”.

9.- Responsabilitats per possibles irregularitats en funció de la participació en els processos de preses de decisions. Pautes i remissió al Codi d’Integritat ja esmentat.

10.- Necessària previsió de formació en el codi: el recurs al canal de YouTube de l’ AVAF.

11.- El comitè d’ètica com a òrgan consultiu i receptor de denúncies per incompliment del codi. Exemples de les seues funcions i de la regulació de la bústies.

12.- El codi com a instrument viu: la necessitat de fer un seguiment i actualització que garantisca la seua aplicació. No n’hi ha prou amb “aprovar-lo i deixar-lo al calaix”.

Des de l’AVAF desitgem que el document els resulte útil per avançar en l’important repte de planificar i gestionar les polítiques públiques amb integritat.

No dubten a consultar-nos si els sorgeixen dubtes en el següent correu electrònic: prevencion@antifraucv.es.

Irene Bravo Rey, directora de Prevenció, Formació i Documentació de l’AVAF.

[1] https://www.antifraucv.es/wp-content/uploads/2024/03/12_herramientas_Codigo_Etico__.pdf

[2] https://www.antifraucv.es/codigo-de-integridad/

[3] https://www.antifraucv.es/recomendaciones-guias-y-manuales/

Subscriu-te al nostre blog i Newsletter

* camps obligatoris

La Biblioteca i Centre de Documentació sobre la Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció

L’any passat es van complir 20 anys de la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció 2003 que Espanya va ratificar el 2006. La Convenció disposa que els Estats signants garanteixen l’existència d’òrgans que s’encarreguen de prevenir la corrupció. En 2016 Les Corts van acordar establir una estratègia anticorrupció per a la Comunitat Valenciana assumint i implementant la Convenció mitjançant l’aprovació de la Llei 11/2016 de l’Agència per a la Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció. Marc normatiu, marc institucional i context L’Agència Valenciana Antifrau —també AVAF—, es crea per a prevenir i eradicar el frau i la corrupció de les institucions públiques valencianes i per a l’impuls de la integritat i l’ètica pública, i remarca que entre les seues funcions està la contribució que aquesta puga fer en la creació d’una cultura social de rebuig de la corrupció, bé amb programes específics de sensibilització a la ciutadania o bé en coordinació amb les administracions o altres organitzacions públiques o privades. (Llei 11/2016, DOGV núm. 7928, BOE núm. 306) En el reglament que desenvolupa la llei 11/2016 s’estableix que l’Agència disposarà d’un fons documental especialitzat en la prevenció i lluita contra el frau i la corrupció, i en el foment de la integritat i bones pràctiques en l’Administració, amb l’objectiu de construir un centre de documentació de referència, que forme part de la xarxa de biblioteques especialitzades i centres de documentació de la Comunitat Valenciana,  i que es trobi al servei de la ciutadania. (Reglament AVAF, Article 29, DOGV núm. 8582) Més enllà dels marcs normatius i institucionals propis, resulta rellevant recordar que la Declaració Universal de Drets Humans contempla el dret a la informació i el dret a la llibertat d’ expressió com a drets fonamentals. (Declaració Universal de Drets Humans, 1948. Article 19) La IFLA per la seua banda defensa que les biblioteques i els serveis d’informació resulten vitals per a una Societat de la Informació oberta i democràtica, i són essencials per a una ciutadania ben informada i un govern transparent. (IFLA, Manifest d’Alexandria, 2005) La Llei 4/2011 de biblioteques de la Comunitat Valenciana concep la lectura com una eina bàsica per al desenvolupament de la personalitat i també com a instrument per a la socialització, és a dir, com a element essencial per a la capacitació i la convivència democràtica, per a desenvolupar-se en la societat de la informació. Llegir és triar perspectives des de les quals situar la nostra mirada convidant a reflexionar, a pensar i a crear. (Llei 4/2011 de biblioteques de la Comunitat Valenciana, DOGV núm. 6488, BOE núm. 91) Des de 2020 el Servei de documentació de l’AVAF està treballant intensament en la posada en marxa, del sistema d’informació i documentació de l’Agència i el seu arxiu, amb vocació de facilitar l’accés a la informació generada en l’acompliment de les seues funcions i fomentar la transparència en les institucions públiques, i, en paral·lel,  està treballant també en la posada en marxa de la Biblioteca i Centre de Documentació sobre la Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció. La missió i les línies de desenvolupament de la col·lecció La missió del Servei de documentació és facilitar l’accés a recursos d’informació i documentació en l’àmbit de la lluita contra el frau i la corrupció, per a contribuir en les tasques d’investigació, prevenció, formació i divulgació de l’Agència Valenciana Antifrau, i col·laborar en els processos de creació i difusió de coneixement que són propis a les seues funcions,  tot això per impulsar una societat més ben informada i participativa en què una cultura de rebuig a la corrupció enforteixi els valors democràtics. En conseqüència, la col·lecció de la biblioteca es desenvolupa entorn de les matèries següents: Ètica i integritat pública Transparència, accés a la informació pública, participació ciutadana i bon govern Prevenció del frau i la corrupció Sensibilització social davant el frau i la corrupció Anàlisi, investigació i estudi de casos de corrupció Canals de denúncia Whistleblowing i protecció de denunciants de corrupció Ètica, filosofia del dret, filosofia social i política, i deontologia professional I d’ altres més transversals relacionades amb el dret, l’ administració, i el context geogràfic, social, normatiu i institucional de l’ Agència. La col·lecció que està reunint l’AVAF és una col·lecció única, no existeixen a tot el territori espanyol recursos d’informació especialitzats en la prevenció i lluita contra el frau i la corrupció. Tot i que és possible localitzar molts dels documents que conté la col·lecció de l’AVAF dispersos en altres biblioteques de l’administració i en biblioteques universitàries, estem davant el projecte de reunió d’una col·lecció única, amb vocació així mateix d’obertura a la ciutadania. L’ OPAC i serveis El Servei de documentació va licitar recentment, a través de la Plataforma de Contractació del Sector Públic <https://contrataciondelestado.es/>, el Sistema Integrat de Gestió Bibliotecària, SIGB, la qual cosa ens ha permès posar a disposició la consulta sobre el fons a través d’un OPAC. L’OPAC és accessible des de la pàgina principal de l’Agència https://www.antifraucv.es/, i també directament en https://biblioteca.antifraucv.es/. La consulta a l’OPAC està disponible des de qualsevol ordinador connectat a internet 24/7, es troba permanentment actualitzat, permet la concurrència simultània d’usuaris i permet realitzar recerques bibliogràfiques a la col·lecció documental de l’AVAF. Actualment els fons de l’AVAF són només accessibles al personal de l’Agència pel respecte a causa de la confidencialitat en les seues actuacions (Llei 11/2016, Article 8. i Reglament AVAF, Article 9) A més, amb caràcter intern i de servei a la plantilla de l’AVAF s’han normalitzat els serveis que presten les biblioteques especialitzades i centres de documentació a la comunitat d’usuaris a la qual serveixen. S’ha normalitzat l’adquisició i subscripció de recursos d’informació bàsics com són llibres i altres materials bibliogràfics, anuaris i bases de dades jurídiques i multidisciplinàries. Després del seu procés tècnic passen immediatament a ser posats a disposició dels usuaris, amb formació, si es considera necessari. També es presta servei de referència, recerques temàtiques i localització i obtenció de documents. I, finalment, es duu a terme difusió selectiva…

La corrupció en l’espill: veus jurídiques, ciutadanes i periodístiques en els 20 anys de la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció

20 anys han passat des que es constituïra el Tribunal Penal Internacional de la Haia, es completara el mapa del genoma humà i Fernando Alonso es convertira en el primer espanyol a guanyar un gran premi de Fórmula 1. La Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció #UNCAC20 celebra en 2023 el seu 20 aniversari com el compromís del món de mantindre’s #UnidosContralaCorrupción. Amb una adhesió quasi universal, 190 són els països signants de la Convenció, sent Barbados l’últim a ratificar-la, el 10 d’octubre d’aquest mateix any. Constituïda com a únic instrument universal jurídicament vinculant de lluita contra la corrupció, la Convenció de l’ONU va ser ratificada per Espanya en 2006. La mateixa interpel·la als estats signants a garantir l’existència d’un òrgan o òrgans independents encarregats de previndre la corrupció amb mesures com ara la difusió de coneixements en aquesta matèria. L’Agència de prevenció i lluita contra el frau i la corrupció de la Comunitat Valenciana (AVAF) va ser la resposta de les Corts Valencianes al mandat de la Convenció amb l’aprovació de la Llei 11/2016 de 28 de novembre. En el seté aniversari de l’aprovació de la norma de creació de l’AVAF, va tindre lloc en el Museu de Belles arts de València, la jornada internacional “20 anys de la Convenció de Nacions Unides Contra la Corrupció” amb l’objectiu de celebrar el foment de la cultura de rebuig de la corrupció per la qual la pròpia Convenció advoca. La inauguració de la jornada va ser a càrrec d’Emilia Selva Sacanelles, secretària autonòmica d’administració pública de la Generalitat Valenciana. Funcionària de l’administració local amb habilitació de caràcter nacional va destacar en la seua intervenció que els líders han de fomentar una cultura d’integritat i ètica en el servei públic ja que les nostres accions individuals poden impactar en la lluita contra la corrupció. Els valors de la integritat i honestedat van ser destacats com els pilars fonamentals de la nostra societat. “2003-2023. Vint anys de la Convenció de Nacions Unides contra la Corrupció. Situació actual a Espanya” com a conferència inaugural de la jornada va ser presentada per Manuel Villoria Mendieta, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid i membre del Comité d’Ètica de l’AVAF.  Els instruments de prevenció de la corrupció exposats pel catedràtic de ciència política es basen en la participació, la transparència, la rendició de comptes i el control de la despesa, al costat de la integritat, imparcialitat i legalitat. La Convenció estableix aquestes mesures de protecció, però és necessària la qualitat de les institucions per a sostindre la lluita contra la corrupció. La lluita contra aquest fenomen en el dia a dia va ser la primera taula de la jornada, moderada per María José Moragues Faus, cap d’unitat d’Anàlisi i Investigació de l’AVAF, i la mateixa va comptar amb representants de diverses institucions que van mostrar la perspectiva europea, nacional i autonòmica en la lluita contra la corrupció. Eduardo Cano Romera, cap d’Unitat de Selecció d’Operacions i Investigacions de l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) va exposar xifres de rellevància en la labor d’aquesta oficina europea: 5.000 denúncies a l’any rep l’Oficina Europea Antifrau, el 57% provenen de la ciutadania i després del seu estudi, són 1.200 informacions les que tenen interés d’investigació. Cano va destacar en la seua exposició el problema de l’ètica institucional, amb les irregularitats comeses pels funcionaris en les institucions de la Unió, relacionades amb la corrupció. El conflicte d’interés durant les atribucions dels contractes públics, l’apropiació indeguda on hi ha fons a la disposició dels funcionaris, així com les irregularitats dels membres dels òrgans de la Unió Europea, són les més destacades, així com les activitats professionals després del cessament del mandat polític, les denominades portes giratòries. El tinent coronel cap del departament d’Investigacions Econòmiques i Anticorrupció de la Guàrdia Civil, Antonio Balas Dávila, va destacar en la seua intervenció les dinàmiques generadores de sinergies multidisciplinàries com les més eficaces per a fer front a les conductes vinculades a la corrupció i que protagonitzen l’esforç sostingut de l’AVAF i la UCO per a combatre aquest fenomen. Ricardo Puyol Sánchez, director de l’Oficina Andalusa contra el Frau i la Corrupció (OAAF) va aportar la seua visió des de la comunitat autònoma andalusa, exposant la importància de l’àmbit preventiu com a anticipació al fet que la irregularitat es desenvolupe i desplegament tots els seus efectes. En aquesta matèria, l’OAAF ha iniciat un projecte de planificació estratègica “Organitzacions per la integritat”. El paper de la justícia en la lluita contra la corrupció va comptar amb juristes de reconegut prestigi en la taula moderada per Teresa Clemente García, directora adjunta i d’Assumptes Jurídics de l’AVAF. La Fiscal Superior de la Fiscalia de la Comunitat Valenciana, Teresa Gisbert Jordá, va posar de manifest la inexistència de duplicitats entre la labor de la Fiscalia i l’AVAF i va destacar la imprescindible i necessària col·laboració manifestada a través dels quasi 30 informes pericials elaborats per l’Agència a petició de la Fiscalia i que ha culminat amb la signatura del conveni entre la Fiscalia General de l’Estat i l’Agència Valenciana Antifrau el mes de juny passat de 2023 per a continuar articulant la mateixa. El necessari compliment de la Llei 2/2023 de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció (Llei 2/2023), amb la creació de l’Autoritat Independent de Protecció a l’Informant, la implantació dels canals interns i canals externs i l’articulació de campanyes institucionals a nivell autonòmic sobre la llei van ser les mesures destacades per la Fiscal Superior com les més necessàries en aquest moment. Alejandro Luzón Cánovas, Fiscal de Sala Jefe de la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada va aportar que la palanca per a combatre la corrupció no sols es troba en la funció repressiva sinó també en la preventiva. Al seu torn, va posar de manifest la falta de confiança de la ciutadania en què…