Intel·ligència Artificial i lluita contra la corrupció

En l’era digital, la lluita contra la corrupció ha trobat un poderós aliat en la intel·ligència artificial (IA). Aquesta tecnologia, amb la seua capacitat per analitzar grans volums de dades i detectar patrons ocults, ofereix eines sense precedents per identificar i prevenir actes fraudulents. No obstant això, la seua implementació pràctica encara és molt limitada i a més no està exempta de desafiaments. En aquest article, explorem com la IA pot transformar la lluita contra la corrupció i reflexionarem sobre els dilemes de governança, organitzatius, humans i ètics que aquesta revolució tecnològica comporta. En quins àmbits o àrees de la lluita contra la corrupció podríem aplicar la intel·ligència artificial? Aquestes són algunes de les aplicacions que podria tenir la intel·ligència artificial: Contractació pública: Control de la licitació pública monitoritzant les licitacions per detectar patrons anòmals, com licitacions a mida o licitacions sempre guanyades per la mateixa empresa. Revisió de contractes públics detectant clàusules inusuals o condicions potencialment corruptes. Auditories públiques: Auditories de pressupostos per analitzar despeses d’ ajuntaments i altres administracions públiques, identificant assignacions irregulars o despeses injustificades. Control de subvencions i ajuts públics per detectar duplicitats o beneficiaris que no corresponen. Detecció de patrons: Detecció de patrons anòmals a través de l’ aprenentatge automàtic ja que es poden analitzar grans volums de dades a la recerca de patrons anòmals que podrien indicar activitats fraudulentes. Per exemple, en transaccions financeres, licitacions, contractacions o subvencions. Anàlisi de text en revisar documents i correus electrònics a la recerca de termes o patrons sospitosos com en el cas de denúncies falses. Recursos humans: Gestió de recursos humans per detectar irregularitats en processos selectius, promocions internes, permutes, etc. Control del conflicte d’ interès en identificar possibles relacions entre el personal de les administracions públiques i empreses privades. Serveis públics: Detecció d’ irregularitats en la gestió de serveis públics en identificar possibles sobrecostos, deficiències o males pràctiques. Validació de documents oficials verificant l’ autenticitat i coherència de documents presentats en tràmits administratius evitant falsificacions. Anàlisi de dades: Integració de bases de dades ja que en connectar bases de dades públiques (locals, nacionals o internacionals) es pot creuar informació i detectar possibles fraus de manera més eficient. Protecció de dades: Protecció de dades sensibles en alertar sobre accessos no autoritzats o manipulacions en bases de dades governamentals. Optimització d’ investigacions ja que, en detectar un possible cas de frau, la IA podria recomanar una sèrie de passos o accions basant-se en casos anteriors optimitzant així els recursos i temps d’ investigació.  Sistemes d’ informació Sistemes de denúncia: Plataformes de denúncies anònimes potenciades per IA per garantir la protecció del denunciant i la validesa de la informació rebuda. Sistemes predictius: la IA podria ajudar a predir àrees o sectors amb major risc de frau en el futur basant-se en dades històriques i tendències actuals. Formació en ètica i integritat pública al personal de les administracions públiques i a la ciutadania adaptant els continguts a les necessitats reals de cada persona detectades per la pròpia IA. Legislació i transparència Transparència en la presa de decisions: Eines d’IA que expliquen com es prenen certes decisions governamentals o corporatives, reduint la possibilitat d’ afavoriments indeguts. Revisió de legislació i normatives: La IA pot analitzar i comparar legislacions de diferents regions o països per proposar modificacions que redueixen buits legals que permeten la corrupció. A continuació, vam veure exemples d’eines i aplicacions basades en la intel·ligència artificial que ja estan funcionant en l’àmbit de la lluita contra el frau i la corrupció basades. Les hem agrupat segons l’objectiu que persegueixen. Eines per detectar la corrupció en la contractació pública Comencem amb el cas de VigIA, una eina d’intel·ligència artificial concebuda pel Tic Tank de la Universitat del Rosari (Argentina) i recolzada per CAF -Banc de Desenvolupament d’Amèrica Llatina i Carib-, per a la Veeduria Distrital de Bogotà. L’objectiu de VigIA és identificar contractes de l’Alcaldia de Bogotà amb alt risc de corrupció i ineficiències, aprofitant les dades proporcionades pel Sistema Electrònic per a la Contractació Pública. En l’àmbit de la iniciativa privada hem trobat el cas de Percephtor dissenyada per una empresa mexicana per ajudar la ciutadania a supervisar obres públiques, avaluar l’acompliment dels càrrecs polítics i combatre la corrupció. Aquesta eina realitza un reconeixement d’ objectes mitjançant imatges i vídeos. El 2022, es va identificar que el Govern de Mèxic gastava una mitjana de 2.7 milions de pesos per minut en obres públiques, una dada revelada per “Mexicans Contra la Corrupció i la Impunitat” que es refereix a despeses no declarades a CompraNet, el portal destinat a mostrar contractes públics. El projecte Digiwhist de la Unió Europea és una eina de big data creada per detectar fraus a nivell europeu en la contractació pública. El projecte processa indicadors i dades públiques i manté una col·laboració estreta amb organitzacions centrades en la denúncia de corrupció com Xnet[i] Apuntem que Xnet té una forta vinculació amb l’Agència Valenciana Antifrau ja que la bústies de denúncies de l’Agència està basat en la plataforma Globaleaks el qual va ser adaptat a la tecnologia i la legislació vigent per Xnet . Aquest projecte Digiwhist és una col·laboració de sis organitzacions europees, liderada per la Universitat de Cambridge. Per a la seua creació han estudiat dades de contractació pública de 35 jurisdiccions amb les quals crear una base de dades pública. Amb la informació recopilada, Digiwhist ha dissenyat eines per promoure una contractació pública més transparent i justa. Aquestes eines són de lliure accés per al públic i ofereixen recursos valuosos per a ONGs, periodistes, administracions i empreses. Les principals eines inclouen: www.opentender.eu: Plataforma per buscar licitacions públiques en 35 jurisdiccions. Mecanismes Europeus de Responsabilitat Pública (EuroPAM) que permet comparar normes legals i regulatòries en diferents jurisdiccions. Seguiment de les licitacions europees (MET): programari per avaluar riscos en procediments de contractació pública. Eines d’intel·ligència artificial aplicades a la investigació del frau i la corrupció Un exemple d’eina ja desenvolupada i que ha demostrat la seua eficàcia és Ravn, un programari amb intel·ligència artificial que pot…

La Llei 2/2023 reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció a examen: realment se situa a l’avantguarda a Europa?

Introducció El 20 de febrer de 2023, es va aprovar la Llei 2/2023 reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, per la qual transposa la Directiva 2019/1937 relativa a la protecció de les persones que denuncien infraccions del Dret de la Unió. La seua finalitat ve a colmar certes llacunes existents en el marc jurídic de seguretat i protecció als informants en el si de les organitzacions on presten els seus serveis i, com a conseqüència, detecten irregularitats o il·legalitats per tal d’informar les autoritats. Indubtablement, l’ esmentada llei pretén facilitar la transparència i combatre la corrupció i la comissió d’ altres delictes dins de les entitats públiques o corporacions privades. Per tal d’aconseguir aquests objectius, la Llei 2/2023 aprofita les exitoses mesures proactives de clara influència europea que han resultat d’aplicació per a la gestió dels fons europeus en contextos com la detecció del frau, la corrupció, els conflictes d’interessos i el doble finançament que s’han desenvolupat fins al moment (per exemple,  l’Ordre estatal HFP/1030/2021, per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència). Es tracta d’una novetat a Espanya l’ ancoratge normatiu de la qual es va produir amb certa dilació encara que suposa actualment, la culminació del procés de transposició de la Directiva 2019/1937 a l’ordenament jurídic espanyol. Així, com queda patent en el preàmbul de la Llei, s’addiciona a les experiències prèvies i més avançades d’algunes autonomies com és el cas de la Comunitat Valenciana que, en virtut de la Llei 11/2016, de 28 de novembre, es va crear l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció (Agència Valenciana Antifrau) la qual s’ha situat a l’avantguarda a Espanya quant a la potenciació de la “cultura de la informació”. Per a això, la novedosa llei estatal parteix de la premissa que la col·laboració ciutadana constitueix un factor essencial per a l’eficàcia del Dret i que es manifesta no únicament amb la subjecció de tots els poders públics i de la ciutadania a la Constitució Espanyola i a la resta de l’ordenament jurídic (article 9.1 de la Constitució Espanyola),  sinó també amb el compromís col·lectiu amb el bon funcionament de les institucions públiques i privades. Això, sens perjudici que aquesta es projecti sobre el deure dels treballadors –i que podria ser extensible, fins i tot, a càrrecs públics electes– d’informar o alertar sobre determinades categories d’irregularitats de les quals tinguen coneixement en el context de la seua relació laboral o professional amb la finalitat de prevenir i detectar pràctiques fraudulentes i corruptes que,  efectivament, amenacen l’interès públic. Obligacions genèriques de la Llei 2/2023 Quant al Títol II d’aquesta llei (arts. 4 i següents), s’estableix l’obligació tant per a empreses com per al sector públic de comptar amb un sistema intern d’informació complet compost tant de l’habitual canal de comunicació –conegut, comunament com a canal ètic o de denúncies–, com del procés de gestió i seguiment de la informació rebuda. Precisament, és més que evident que aquest sistema s’ hauria d’ emprar de manera preferent per canalitzar la informació encara que l’ informant pot triar el canal intern o extern, segons les circumstàncies i riscos de represàlies que puga considerar. Així mateix, les entitats hauran de designar un responsable del sistema intern d’informació (arts. 5 i 8) que podrà ser una persona o un òrgan col·legiat i el nomenament del qual, destitució o cessament dependrà de l’òrgan d’administració o govern de l’entitat. La gestió del sistema pot ser interna o externa a l’entitat (art. 12). En el cas que s’externalitzi la gestió, s’hauran de respectar les garanties previstes en la llei i la responsabilitat, en tot cas, recaurà igualment en el responsable del sistema que s’hagi nomenat en l’entitat (arts. 6 i 8). El canal de comunicació que forma part del sistema ha de permetre realitzar comunicacions per escrit o verbalment, o de les dues formes, per mitjans electrònics o, fins i tot, de forma presencial (arts. 5 i 7). Les comunicacions pel canal seran confidencials (art. 5.2º b) i hauran de permetre també que es presenten o tramiten posteriorment comunicacions anònimes (art. 7.3r). Així mateix, el procediment de gestió de les informacions respondrà al contingut mínim i principis previstos en l’ art. ~ ~ ~ 9 d’ aquesta llei. En relació amb el Títol III (arts. 16 i següents), es regula el canal extern d’informació, de manera que l’informant pot optar per informar l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant (en endavant, AIPI) o a les autoritats o òrgans autonòmics competents, ja siga directament o prèvia comunicació a través del corresponent canal intern . És més, en última instància, l’informant podrà fer una revelació pública de la infracció de la qual ha tingut coneixement, després d’haver realitzat la comunicació primer per canals interns i externs, o directament, per canals externs –sempre que no s’hagen pres mesures apropiades al respecte en el termini establert i entenga que es dona una situació de perill imminent per a l’interès públic,  entre d’altres–. Per la seua banda, la Llei 2/2023 també estableix un precís règim sancionador, que contempla elevades quanties de multes tant per a l’entitat infractora, pública o privada, com per als òrgans interns responsables. Així, segons el que disposa l’article 65, parteixen d’1.001 fins a 300.000 euros en el cas de les persones físiques i entre 100.000 i el milió d’euros si les que cometen una infracció són persones jurídiques, intervals que oscil·len en funció de la seua gravetat. En qualsevol cas, per al cas de les molt greus, es preveu igualment a) l’ amonestació pública; b) la prohibició d’ obtenir subvencions o altres beneficis fiscals durant un termini màxim de quatre anys i; c) la prohibició de contractar amb el sector públic durant un termini màxim de tres anys. En definitiva, malgrat que el règim sancionador incentivarà que les empreses s’adapten al més aviat possible a les novetats previstes en aquesta llei, deixa aquestes en una situació complicada,…

36 preguntes i respostes sobre la Llei 2/2023

QÜESTIONS BÀSIQUES SOBRE LA LLEI  Quin és l’objectiu de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció?  El seu objectiu és protegir  les persones que informen o denuncien infraccions en la seua àmbit laboral enfront de les represàlies que puguen patir. La Llei transposa la Directiva 2019/1937 del Parlament Europeu sobre protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió. La Llei 11/2016 de creació de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, es va anticipar a la Directiva, creant una bústia externa de denúncies obert a tota la ciutadania i un estatut de protecció de les persones que denuncien, ja siguen persones físiques o jurídiques. Qui pot informar o denunciar una irregularitat en el seu àmbit laboral davant l’Autoritat Independent de Protecció a l’Informant (AIPI), la qual encara no s’ha creat, o davant les autoritats o òrgans autonòmics competents? Les persones vinculades per una relació laboral o professional. En el cas de la Comunitat Valenciana, l’autoritat competent és l’Agència Valenciana Antifrau.  Quin tipus d’informacions o denúncies s’inclouen dins de l àmbit d’aplicació de la Llei i donen dret a protecció? Les accions o omissions que puguen ser constitutives d’infracció penal o administrativa greu o molt greu. Com per exemple: passar les preguntes en un examen, manipular una contractació, construir on no es pot, accedir a una subvenció sense tindre els requisits… En el cas de l’Agència Valenciana Antifrau són aquells fets o conductes que poden ser constitutius/as de corrupció, frau, irregularitats administratives, comportaments constitutius d’infracció administrativa o disciplinària i conductes, així com les conductes o activitats reprotxables per ser contràries a la integritat i a l’ètica pública. Com per exemple, malbaratar els diners públics, conflictes d’interés, enriquiment injust, … Té competències l’Agència Valenciana Antifrau en el sector privat? Només podria tindre aquesta competència si es modifica la Llei 11/2016 de creació de l’Agència, ampliant el seu àmbit d’actuació. Per tant, per al sector privat l’organisme competent és l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant (AIPI) que encara no s’ha creat.  Quines són les vies i formes per a informar o denunciar d’una infracció d’acord amb la Llei 2/2023? Mitjançant el canal intern de què ha de disposar cada entitat, o mitjançant el canal extern, que en el cas de la Comunitat Valenciana és el de l’Agència Valenciana Antifrau. La Llei permet que l’informant puga triar entre el canal intern o extern, segons les circumstàncies i els riscos de represàlies que considere. La denúncia podrà ser anònima o identificada, i es podrà realitzar per qualsevol mitjà: escrit, verbal, per correu electrònic, postal, missatgeria de veu, etc. Qui poden ser persones informants segons la Llei 2/2023? La Llei 2/2023 empra el terme “informant” com a sinònim de persona denunciant per a referir-se a les persones del sector públic o privat que comuniquen o revelen informació sobre irregularitats de les quals són coneixedores en el seu àmbit professional o laboral. S’inclouen persones que treballen:– En les administracions públiques qualsevol que siga la seua relació laboral (funcionaris de carrera, interins, laborals, eventuals…)– En l’àmbit privat.– Que estan realitzant pràctiques, becaris, en formació o que estan participant en un procés selectiu.– En empreses vinculades amb l’administració ja siguen contractistes, subcontractistes, proveïdors, etc. En tot cas, aquestes persones que comuniquen infraccions han d’informar conforme els requisits de la Llei i comptar amb motius raonables per a creure que la informació que estan proporcionant és certa.  Puc acudir al canal extern de denúncies o he de denunciar en primer lloc en el canal intern?  El canal intern ha d’utilitzar-se de manera preferent, perquè una actuació diligent i eficaç en el si de la pròpia organització podria paralitzar les conseqüències perjudicials. No obstant això, la Llei permet que l’informant puga triar el canal intern o extern, segons les circumstàncies i els riscos de represàlies que considere. En tot cas, l’AVAF és el canal extern al qual es podrà acudir conforme al que es disposa en la Llei 2/2023 i en la seua normativa autonòmica reguladora. Quals són les mesures de suport que estableix la Llei 2/2023 la persona que denúncia o informa?  Informació i assessorament gratuïts, sobre els procediments i recursos disponibles, la protecció enfront de les represàlies i els drets de la persona afectada. Assistència efectiva per part de les autoritats competents davant qualsevol autoritat implicada en la seua protecció enfront de represàlies, inclosa la certificació que poden acollir-se a protecció a l’empara de la present llei. Assistència jurídica en els processos penals i en els processos civils transfronterers de conformitat amb la normativa comunitària. Suport financer i psicològic, de manera excepcional, després de la valoració de les circumstàncies. Tot això, amb independència de l’assistència que puga correspondre segons la Llei 1/1996 d’assistència jurídica gratuïta, per a la representació i defensa en procediments judicials derivats de la presentació de la comunicació o revelació pública. Quines persones poden accedir a les mesures de protecció que recull la Llei? A més de les persones informants o denunciants, podran accedir les relacionades amb aquestes que puguen veure’s perjudicades o represaliades com, per exemple, familiars o companys de treball. Què passa amb les represàlies?  Es prohibeixen expressament els actes de represàlia, incloses les amenaces i les temptatives de represàlia. S’entén per represàlia qualsevol acte o omissió prohibit per la Llei, o que de manera directa o indirecta supose un tracte desfavorable que situe a les persones que les pateixen en desavantatge respecte a una altra en el context laboral o professional, només per la seua condició d’informants. Quines són les represàlies més comunes?  Obertura d’expedients disciplinaris i acomiadament. Degradació o denegació d’ascensos i modificacions substancials de les condicions de treball. Danys, inclosos els de caràcter reputacional, o pèrdues econòmiques, coaccions, intimidacions, assetjament o ostracisme. Denegació o anul·lació de llicències, permisos o formació. Discriminació, o tracte desfavorable o injust. Quines són les mesures de protecció enfront de represàlies?  La millor protecció és…