En l’imaginari popular i cultural de la nostra societat pensar en protecció a denunciants és evocar l’Administració dels EUA oferint una nova identitat i una nova vida, per protegir els que denuncien el funcionament intern d’una organització criminal i involucren els seus antics companys de delictes. És el cas de la WITSEC, que va sorgir el 1971 per protegir un mafiós de Nova York que havia trencat el codi de l ‘omertà i cooperat amb les autoritats per condemnar la màfia italiana. A Espanya, per als empleats públics i per a l’ordenament jurídic, parlar de protecció al denunciant és sinònim d’Agència Valenciana Antifrau. L’AVAF és pionera en la protecció a l’informant amb més de set anys d’experiència en la prevenció i la lluita contra el frau i la corrupció i, a més, va ser durant anys l’única autoritat a Espanya que oferia protecció a les persones que denunciaven frau i corrupció en l’Administració Pública. La comparativa entre tots dos sistemes, l’estatunidenc i el valencià, denota un profund abisme entre les diferents formes en què es pot oferir protecció. La protecció a testimonis de Nord-amèrica representa un acte dràstic de renaixement, una fugida cap a un nou horitzó, mentre que la protecció a la persona denunciant a Espanya busca mantenir la seua immunitat en el seu entorn original, creant un refugi invisible contra les represàlies. Ambdues, però, comparteixen el mateix ideal: la defensa del valor individual davant l’adversitat, demostrant que, sense importar la ideologia, la justícia sempre busca protegir els qui s’atreveixen a alçar la veu. La Llei 11/2016, de 28 de novembre, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana. En l’actualitat, la protecció a les persones que informen sobre infraccions normatives en el nostre ordenament, que únicament es trobava reconeguda per la Llei 11/2016 de l’Agència Valenciana Antifrau, ha desbordat l’àmbit de la Comunitat Valenciana i ha rebut en el nostre sistema jurídic un fort impuls gràcies a la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2019, però no obstant això, cal ressaltar-se el caràcter de veu autoritzada de l’Agència Valenciana, que es va anticipar notablement, tant a la Directiva (UE) 2019/1937, com a la Llei estatal 2/2023, de 20 de febrer, de protecció a les persones denunciants i lluita contra la corrupció, per mitjà de la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, que ha resultat ser un instrument jurídic de primer ordre en la prevenció i lluita contra el frau i la corrupció. El temps transcorregut des de l’entrada en vigor de la Llei 11/2016, reguladora de l’Agència, juntament amb el sòlid i constant desenvolupament de l’Agència Valenciana Antifrau en l’exercici de les seues funcions, ha permés aflorar una sèrie de circumstàncies tecnicojurídiques en la llei reguladora de l’Agència, de l’any 2016, que aconsellava la seua reforma, el que ha sigut verificat pel legislador valencià per mitjà de la Llei 3/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de la Generalitat, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana. La Llei 3/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de la Generalitat, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana. La Llei aprovada en les Corts Valencianes 3/2024 ve a suposar la segona modificació de la Llei 11/2016, que ja va resultar modificada mitjançant la Llei 11/2018, de 27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, en el que atén l’article 1.1, per a clarificar la seua naturalesa jurídica; l’ article 14.3, disposant els efectes desestimatoris de la manca de resolució expressa en procediments relacionats amb la protecció de persones denunciants; l’ article 29.2, aclarint la normativa d’ aplicació al seu personal funcionari; l’ article 30.6 per incorporar la subjecció de la seua gestió econòmica i pressupostària a la Intervenció de les Corts, a més de la corresponent a la Sindicatura de Comptes, i finalment, l’ apartat dos de la disposició transitòria primera, pel que fa a la tramitació i aprovació del reglament de funcionament i règim interior de l’ agència. L’actual modificació operada per la Llei 3/2024 respon, com expressament assenyala el legislador en el seu preàmbul, <<a la voluntat de completar la tasca legislativa empresa per dotar així l’agència d’una llei més clarificadora en els aspectes abans esmentats que possibiliti un millor funcionament de l’agència en el seu conjunt i el seu millor servei a la ciutadania.>> Feta aquesta important observació, a continuació, es passa a exposar el següent quadre comparatiu de les novetats operades per la Llei de 2024, així com unes breus reflexions sobre aquests canvis. Modificació de l’ apartat 1 de l’ article 1, de l’ Objecte i naturalesa jurídica Nova redacció de la Llei 3/2024 Anterior redacció Llei 11/2016 1. L’objecte d’aquesta llei és la creació de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció a la Comunitat Valenciana, que queda adscrita a Les Corts. Es crearan protocols de coordinació amb la Sindicatura de Comptes i amb la Intervenció de la Generalitat. Es configura com una entitat amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’ obrar per al compliment dels seus fins. Aquesta llei regula el règim jurídic, funcionament i procediment sancionador de l’ agència. Així mateix, estableix els criteris de provisió de la direcció i del personal de l’ agència. 1. L’objecte d’aquesta llei és la creació de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció a la Comunitat Valenciana, que queda adscrita a Les Corts. Es configura com una entitat amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’ obrar per al compliment dels seus fins. Aquesta llei regula el règim jurídic, funcionament i procediment sancionador de…
