L’Agència Valenciana Antifrau presenta la 1a Enquesta de Percepció de la Corrupció a Espanya i la Comunitat Valenciana

València, 12 de desembre de 2022.- L’Agència Valenciana Antifrau ha presentat aquest matí en roda de premsa els resultats de la 1a Enquesta de Percepció de la Corrupció a Espanya i la Comunitat València.

El Catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Múrcia i responsable de la Càtedra de Bon Govern i Integritat Pública, Fernando Jiménez, va ser l’encarregat de donar a conéixer les dades d’aquesta enquesta que ha comptat amb la col·laboració de Luis de Sousa, investigador de l’Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa. En la presentació també va estar el director de l’Agència, Joan Llinares.

Per a l’elaboració d’aquesta enquesta s’han realitzat més de 1.500 entrevistes i 400 d’elles han sigut en la Comunitat València. Els resultats d’aquesta enquesta ofereixen per primera vegada una radiografia de la percepció que té la ciutadania respecte a diferents aspectes relacionats amb la corrupció i l’ètica i la integritat pública.

Principals resultats de l’enquesta

Entre els principals problemes que preocupen la ciutadania la pujada de preus ocupa el primer lloc amb un 21,4% seguit per la política en segon lloc (20,3%). La corrupció ocupa el 7é lloc amb un 2,3%. Si veiem les dades obtingut en el cas de la Comunitat Valenciana la inflació ocupa també el primer lloc encara que en un percentatge menor (18,8%) mentre que la corrupció cau al 8a posat amb un 1,5% per davall de temes com els efectes de la guerra d’Ucraïna.

En quan a la confiança amb les institucions les Forces Armades, la policia i la Unió Europea són les que gaudeixen de major suport per part de la ciutadania tant en el conjunt del territori nacional com en la Comunitat Valenciana. En l’altre extrem el Govern, el Congrés dels Diputats i els partits polítics són els que generen menys confiança.

En l’enquesta també ser recull el que la ciutadania entén per corrupció i la majoria expressa que “el comportament ha de ser il·legal per a ser considerat corrupte”. Crida l’atenció com gran part de la població considera que “si l’acció irregular es realitza per una causa justa, no és corrupció” o “si el resultat d’una acció és beneficiós per a la població en general, no és corrupció”.

En una altra de les preguntes que es reculln en l’enquesta es pregunta que és el que consideren que és més important per a tindre èxit econòmic a Espanya i la majoria opina que “tindre bons contactes i cultivar-los” mentre que en segon lloc es considera que és més important “tindre bones idees i esforçar-se a explicar-les”.

Quant a la percepció de si la corrupció va augmentar o va disminuir en l’últim any el 43,34% de la població considera que ni va augmentar ni va disminuir. No obstant això el percentatge de personas que creuen que va augmentar és del 43% a diferència del 13%que pensa que la corrupció va disminuir en major o menor mesura.

Preguntats sobre qui són més corruptes les dades assenyalen que la ciutadania percep com els polítics els més corruptes (60%); seguits dels empresaris (47%); dels funcionaris (39%) i dels ciutadans (36%). Malgrat considerar que els polítics són els més corruptes i davant la pregunta de les raons per la qual es vote a polítics corruptes la majoria ha respost “perquè els candidats són del partit amb el qual simpatitzes”. La resta de raons esgrimides per ordre de rellevància són “perquè s’han beneficiat dels favors del candidat i sent gratitud” i “perquè consideren que tots els polítics són corruptes i per això és igual a qui es vote”.

Davant la pregunta de si alguna vegada algun funcionari li ha demanat regals o diners el 94% dels enquestats ha respost que “mai” unes dades que són similars tant en el conjunt d’Espanya com en el de la Comunitat Valenciana.

Sobre la protecció que reben las persones denunciants de corrupció al nostre país la majoria pensa que “protegir les persones que denuncien la corrupció és una obligació per a tota la societat” seguit pels “denunciants de corrupció poden ser objecte de múltiples represàlies” i en tercer lloc i molt per davall de les dues anteriors es troba que “els denunciants de corrupció ja estan prou protegits per la policia i els jutges”.

Dades sobre l’Agència Valenciana Antifrau

En aquesta enquesta també s’ha preguntat als entrevistats per qüestions que afecten directament l’Agència Valenciana Antifrau i per tant s’ha fet només a la població de la Comunitat Valenciana.

Una d’elles era el grau de coneixement que existeixen entre la ciutadania sobre l’Agència i el 32% va dir conéixer l’existència de la mateixa enfront d’un 68%. Per edats els menors de 34 anys són el que menys la coneixen (85%) mentre que la franja d’edat de 35-49 són els que més la coneixen amb un 37%.

Entre el 32% que va contestar que coneixia l’Agència l’opinió sobre la mateixa es va considerar molt bona rebent majoritàriament una puntuació de 4 sobre 5.

I sobre les funcions que tenen encomanades l’Agència la més coneguda per la ciutadania és la de “protegir als qui denuncien casos de corrupció”, seguida per la de “detectar i castigar persones corruptes”, “previndre que es produïsquen la corrupció” i en últim lloc la de “formar en valors ètics a polítics, funcionaris i estudiants”.

L’Agència Valenciana Antifrau presenta davant el grup d’experts de la Comissió Europea la seua bústia de denúncies

Brussel·les, 30 de novembre de 2022.- El director de l’Agència, Joan Llinares, ha comparegut aquest matí davant la Comissió d’Experts de la Comissió Europea encarregat dels treballs de la transposició de la Directiva Europea 2019/1937 de la protecció de les persones denunciants de corrupció, més coneguda com a Directiva Whistleblowing.

En la reunió han sigut presents representants dels 27 estats membres així com dels països candidats a ingressar en la Unió. L’Agència ha sigut convidada per les autoritats europees per a explicar com funciona la seua bústia de denúncies així com la seua experiència en la implantació d’aquest canal.

El canal de denúncies de l’Agència està basat en la plataforma Globaleaks que va ser adoptada originalment a Espanya per l’ONG X-Net. Després d’introduir-se algunes millores com la bidireccionalitat del canal, la possibilitat d’incorporar documents o la seua homologació jurídica, va ser implantat en l’Agència en 2018 durant el seu primer any de funcionament.

Actualment el 88% de les denúncies que es reben en l’Agència es fa a través d’aquesta bústia de denúncies el qual permet a més que la persona denunciant puga triar si vol realitzar la denúncia de manera anònima.

L’èxit de la bústia de denúncies de l’Agència ha sigut tal que el seu model de canal de denúncies s’ha exportat a altres organismes i institucions públiques valencianes gràcies a la signatura d’acords de col·laboració amb administracions de gran grandària com la Diputació de Castelló o l’Ajuntament de València, fins a altres més xicotetes com l’Ajuntament de la Iessa de tot just 120 habitants.

Aquests protocols recullen que la bústia de denúncies de l’Agència es convertisca en la bústia de denúncies extern d’aquests organismes donant compliment d’aquesta manera a la Directiva Europea de protecció de les persones denunciants de corrupció. Per a això s’adapta la tecnologia i s’incorpora un enllaç en la pàgina web de la institució que connecta amb la bústia de denúncies de l’Agència.

Així mateix l’Agència ajuda i assessora a aquestes institucions perquè puguen implantar la bústia com a canal intern de denúncies dins d’un grup d’accions encaminades a dotar a aquests organisme d’un marc d’integritat. En aquest punt també s’ha mostrat l’adopció de la bústia interna de denúncies de l’Agència com a part de l’aprovació del Codi ètic i de conducta per al seu personal i la creació d’un Comité d’Ètica.

En la seua intervenció el director de l’Agència ha estat acompanyat per Javier Alamá, cap del servei d’informació de l’Agència i una de les persones responsables del funcionament de la bústia de denúncies que ha donat resposta a les preguntes de caràcter tècnic realitzades pels membres de la Comissió d’Experts sobre el funcionament de la bústia.

A més de l’Agència Valenciana Antifrau ha estat convidada per a mostrar la seua experiència la Autorità Naziional Anticorruzione (ANAC) en una jornada que ha durat tot el matí.

Enllaç a la bústia de denúncies:

https://www.antifraucv.es/va/bustia-de-denuncies-2/

El oblidats del TREBEP

Les llegendes urbanes conten que la norma més coneguda i citada de tots els ordenaments jurídics del món és la Cinquena Esmena de la Constitució Nord-americana de 1791. Las cròniques jurídiques (Swerdlow, 1982) reculln com un dels moments històrics de la utilització de la Cinquena Esmena la compareixença de Blanche Posner, una professora jubilada integrant de la WSP (Women Strike for Peace), que es va acollir a la  Cinquena fins a 44 vegades en la mateixa audiència davant la HUAC (Comité d’Activitats Antiestatunidenques). Ella, juntament amb les seues companyes, que també van seguir la mateixa línia de defensa, van sumar fins a 145 invocacions en el mateix procés de la norma de la Constitució Nord-americana que permet als testimonis negar-se a respondre quan les respostes poden incriminar-los. En la pràctica jurídica del nostre ordenament jurídic nacional els preceptes legals sobre els quals existeix consens com més utilitzats i citats són, també, dos articles de la Constitució de 1978, el 14 i el 24. El primer, regulador de la igualtat, i el segon de la tutela judicial efectiva i del dret a la defensa. En el costat contrari de la fama, en el lloc on habita l’oblit, es troben els articles menys utilitzats i desconeguts del nostre ordenament jurídic, que pel que sembla de part de la doctrina resulten ser els articles 52 a 54 del TREBEP. ELS OBLIDATS DEL TREBEP: els articles 52 a 54 del Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic. El codi de conducta dels empleats públics és el gran oblidat en el nostre ordenament jurídic administratiu, mereixent assenyalar-se que tal abandó ho ha sigut tant per la doctrina, com pels processos selectius desenvolupats per les Administracions Públiques, com (a vegades) per la formació que s’imparteix als empleats públics una vegada que ingressen a la funció pública, com, conseqüentment per la seua falta d’aplicació, per la jurisprudència que emana de Jutjats i Tribunals. La regulació del codi de conducta es troba, per a sorpresa de nombrosos empleats públics que desconeixen tal qüestió, recollit amb rang de llei en els articles 52 a 54 del Capítol VI del Títol III del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic. El TREBEP estableix la regulació del codi de conducta dels empleats públics (art. 52), detallant els principis ètics que hauran de respectar (art. 53) així com els principis de conducta al fet que estan subjectes (art. 54). A continuació analitzarem i justificarem en aquest text l’afirmació que els articles reguladors del codi de conducta dels empleats públics són els grans oblidats del nostre sistema jurídic públic, havent d’avançar-se des d’aquest moment que parteix de la doctrina ja ha vingut apuntant aquesta conclusió, encara que sense detallar-la i estendre-la, raó que impulsa i justifica aquest treball, i en tal sentit hem de fer nostra la contundent conclusió que ens recorda que “el Codi de conducta del TREBEP, aplicable a empleats públics, ha passat sense pena ni glòria, com un perfecte desconegut” (Jiménez Asensio, 2020). 1. La doctrina: la tardana ètica administrativa i els dubtes sobre els codis ètics. Les preocupacions de modernització i reforma de la funció pública en el nostre ordenament jurídic han pivotat fonamentalment sobre els aspectes burocràtics, organitzatius i de control (Irurzun Montoro, 2010). Així, la preocupació del legislador, i de gran part de la doctrina, es va centrar en l’estudi de la  administració electrònica, i molt en concret en la integració de les noves tecnologies en les institucions clàssiques del nostre dret administratiu, sent preterit l’estudi de l’ètica en el marc de l’Administració. No serà fins a la primera dècada del segle XXI quan, els coneguts i abundants casos de corrupció produïts en el marc de l’activitat política -i de manera connexa en les pròpies Administracions Públiques- han donat lloc a reflexions doctrinals que culminarien amb la regulació de comportaments ètics de l’activitat pública. Des d’aquest moment s’afermarà una preocupació doctrinal pel comportament i qualitats ètiques i morals dels empleats públics. La doctrina ha vingut utilitzant indistintament, per a aquesta figura desconeguda fins al moment en el nostre dret públic, les denominacions d’ètica pública o ètica política (Villoria Medineta, 2007), semblant al nostre judici més encertada la denominació d’ètica administrativa (Gracia Romero & Latorre Vila, 2007). L’estudi doctrinal de l’ètica administrativa se sustenta en dos grans pilars; d’una banda, aquella branca del coneixement que atén i persegueix l’explicació de l’ètica de la pròpia organització pública; d’altra banda, el segon enfocament de l’ètica administrativa atén l’estudi de l’ètica del personal al servei de la pròpia Administració. L’ètica dels empleats públics en la qual s’integra el codi de conducta també és susceptible de ser analitzada des de dos prismes conceptuals: el negatiu i el positiu (Carro Fernández-Valmayor, 2010). L’enfocament  negatiu atén la construcció d’una ètica limitativa, això és, aquella que pretén evitar comportaments fraudulents o corruptes. L’ètica positiva o extensiva per contra pretén, en contraposició, una millora o apassionament del sentit del servei públic, fugint de la repressió de conductes per a buscar el foment de valors. 2. L’eficàcia jurídica dels códis de conducta i la seua aplicació pels Jutjats i Tribunals. La problemàtica de l’eficàcia jurídica dels  articles 52 a 54 del TREBEP reguladors del codi de conducta, malgrat la seua indubtable inclusió en una norma de caràcter legal, sorgeix des del mateix moment en què va ser aprovat l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic l’any 2007, i això perquè ja en aquella exposició de motius el legislador, després d’assenyalar la innovació que suposava en el nostre sistema jurídic la configuració de “un autèntic codi de conducta”, immediatament precisava a continuació que el mateix s’incloïa en l’Estatut amb “una finalitat pedagògica i orientadora”. La dificultat dogmàtica que sorgeix de la pròpia exposició de motius s’accentua  davant el tenor literal de l’article 52 in fine, en el qual s’estableix que “Els principis i regles establits en aquest capítol informaran la interpretació i aplicació del règim disciplinari dels empleats públics ”. La regulació establida…