Caducitat de tramitació de les investigacions i recurribilitat dels actes de l’Agència.

Amb data 27 de desembre de 2024, s’ha dictat sentència per la Secció 4a de la Sala del Contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que estimava el recurs interposat per un Ajuntament contra la Resolució del director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana número 490/2021, de 30 de juny de 2021.

L’objecte del recurs el constituïa la resolució citada, per la qual es desestimava la petició de caducitat de l’expedient d’investigació instruït i s’ampliava en 6 mesos el termini de les actuacions d’investigació. Posteriorment, es va ampliar l’objecte del recurs a la resolució de 30 de desembre de 2021, per la qual es concloïen les actuacions d’investigació iniciades.

Resulta d’interés el Fonament Jurídic Tercer, ja que la direcció lletrada anterior de l’Agència defensava la inadmissibilitat del recurs en considerar que els actes impugnats judicialment eren actes de tràmit. No obstant això, la Sala no dubta que “estem davant un acte de tràmit qualificat, atés que, en cas d’haver-se declarat la caducitat, hauria donat lloc a la finalització del procediment, decidint d’aquesta manera indirecta la qüestió de fons sobre l’assumpte, amb greus perjudicis per als drets i interessos de la part”.

D’altra banda, respecte a la resolució de 30 de desembre de 2021, l’Agència invocava el tenor literal de l’article 40.2 del Reglament de desenvolupament de la Llei 11/2016, entenent que el que es declara són simples recomanacions que no imposen deures ni responsabilitats. Però la Sala discrepa d’aquesta interpretació, ja que “és evident que estem davant un mandat clar i terminant que no deixa opcions o alternatives al subjecte a qui s’adreça, sinó només una voluntat clara i resolutiva que allò que es decidisca es complisca”.

En conclusió, es tracta de requeriments que, per la seua pròpia naturalesa de mandat legal, han de ser recurribles en via contenciosa administrativa.

Pel que fa a la qüestió de la caducitat, la Sala es desmarca de la bateria d’arguments exposats per la defensa lletrada de l’Agència per a justificar la llarga duració del procediment i així descartar que s’haja incorregut en causa de caducitat, concloent que ha d’estimar-se la caducitat de l’expedient pel transcurs del termini previst per a la finalització de les actuacions d’investigació.

La Sala resol anul·lar les resolucions impugnades, declarant la caducitat del procediment, amb l’efecte d’arxiu de les actuacions, i així mateix declara la nul·litat de l’incís de l’article 40.2 del Reglament de desenvolupament de la Llei 11/2016 en allò que es refereix a la no recurribilitat de les comunicacions o requeriments del procediment d’investigació, imposant el pagament de les costes processals causades a l’Agència.

La nova direcció considera encertada l’argumentació de la Sala respecte als aspectes indicats i ha iniciat l’adopció de mesures sobre la regulació de la qüestió de la caducitat dels procediments d’investigació i la recurribilitat dels actes de l’Agència, per a la qual cosa s’ha iniciat l’estudi jurídic de les implicacions de la sentència.

L’ Agència ha de respectar els drets fonamentals 

En data 21 de novembre de 2023, l’anterior Direcció de l’Agència va cessar de manera discrecional una delegada de personal de l’ AVAF que ocupava un lloc de lletrada.

En data 9 de juliol de 204, mitjançant la sentència número 670/2024, de 9 de juliol, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, (TSJCV), que estimava el recurs de la funcionària contra la resolució de cessament. El TSJCV, en el si d’un procediment judicial preferent i sumari de protecció del dret fonamental a la llibertat sindical i del dret fonamental a la tutela judicial efectiva, va considerar que el cessament decretat per l’anterior Direcció era nul de ple dret per atemptar contra drets fonamentals.

En data 17 de setembre de 2024, l’ actual Direcció l’Agència ha executat l’esmentada sentència i ha complert el que disposa la decisió judicial sense esgotar el termini de compliment voluntari, facilitant el reingrés de la funcionària al lloc de lletrada, recuperant les funcions de delegada de personal elegida per la plantilla. En el passat, la Direcció de l’Agència ja havia executat altres sentències (per exemple, STSJCV 345/2021) per cessament improcedent.

En conseqüència, l’actual Direcció de l’ Agència no ha interposat recurs de cassació ni s’ha dilatat innecessàriament el procés judicial, ni augmentat les costes econòmiques per a l’Agència i els perjudicis psicolaborals i retributius ocasionats a la funcionària cessada en el seu dia.

De la mateixa manera i, tenint en compte els fonaments jurídics de la sentència abans esmentada, l’ actual Direcció ha decidit posar fi als expedients oberts a altres dues funcionàries de l’ Agència en exercici dels seus drets fonamentals a la llibertat sindical i la llibertat d’expressió en assumptes laborals.

Per aquest motiu s’ha estimat el recurs de reposició interposat contra la proposta de sanció de 12 mesos de suspensió de sou i feina, i pèrdua del lloc de treball, adoptada en el si de l’expedient disciplinari obert contra una investigadora, delegada de personal i delegada de Prevenció per reenviament d’ un correu d’ un debat sindical.

L’ estimació del recurs ha facilitat el reingrés de la funcionària al seu lloc de treball.

Quant a la situació judicial d’una altra de les funcionàries expedientades per reenviament d’ un correu sobre un debat sindical, l’ actual Direcció ha interposat accions judicials contra les mesures adoptades per l’ anterior Direcció de l’ Agència per facilitar la finalització dels processos judicials i l’amenaça de suspensió de sou i feina per 18 mesos i pèrdua del lloc de treball.

La publicació de la present informació es fa amb el previ consentiment de les funcionàries a què es fa referència de manera indirecta.