“Covid-19, drets i responsabilitats” va reunir en l’Espai Turisme de Llíria i via streaming al voltant de 110 persones, entre empleats i empleades públics, comunitat universitària i ciutadania interessada en el debat sobre l’impacte de la pandèmia en el sistema de drets civils, socials i polítics.
La jornada es va celebrar en el marc del conveni de col·laboració existent entre el Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València i la Agència Valenciana Antifrau, amb la col·laboració de la Facultat de Dret i de l’Ajuntament de Llíria. El professor de ciències polítiques i de l’administració, Joaquin Martín Cubas, en la primera taula redona moderada per Anselm Bodoque, cap del Servei de Formació l’Agència Valenciana Antifrau, va centrar la seua exposició en les eleccions en temps de pandèmia, va exposar la necessitat de ponderació entre el dret a la vida i el dret fonamental bàsic de l’elecció dels representants de la ciutadania a través d’eleccions lliures i competitives i va exposar les recomanacions de l’OMS relatives a la celebració de manera segura dels comicis (el foment del vot per correu, l’augment de les mesures de seguretat en els centres de votació). Entre les seues conclusions, cal destacar que no hi ha hagut especials dificultats per celebrar eleccions arreu del món i que no s’ha demostrat correlació significativa entre la celebració d’eleccions i l’extensió del contagi de la COVID19.
La professora de dret eclesiàstic de l’estat, Yolanda García Ruiz, centrà el seua ponència en el model espanyol de vacunació construït sobre la base de la voluntarietat, la llibertat i el respecte a l’autonomia del pacient. Exposà que no han faltat veus que han obert el debat entorn de la possibilitat d’establir un model de vacunació obligatori, de manera directa o indirecta. Es manifestà partidària de la vacunació amb estratègies de voluntarietat i ètica pública i va indicar que, si s’adoptara un canvi de model estatal o es desenvolupara un model comú europeu d’obligatorietat en la vacunació, l’objecció de consciència seria un aspecte a considerar igual que ja succeeix en models de vacunació parcial obligatòria com l’estatunidenc.
En la segona taula, moderada per Silvia Vernia, directora de Prevenció, Formació i Documentació de l’AVAF, Alberto Alonso, professor de dret penal, va reflexionar sobre els perills d’extralimitació punitiva que es produeixen en moments de crisis i la diferència entre desobediència a l’autoritat i incompliment de les normes, la concreció dels requisits típics del delicte i de la infracció administrativa de desobediència, prevista en la Llei orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana; i la delimitació dels criteris per a establir la frontera entre les dos figures per a evitar abusos de poder i minva de drets fonamentals.
Paz Lloria, professora de dret penal, va exposar, en parlar sobre ciberdelinqüència i COVID-19, que la pandèmia ha suposat llargues temporades d’aïllament domiciliari que han fomentat l’increment de l’ús d’internet i l’entorn digital, i, alhora que s’ha produït un descens dels delictes comesos en l’entorn analògic, hi ha hagut un increment dels quals s’han realitzat en l’entorn virtual. La professora Lloria va posar de manifest les causes, els delictes i les mesures de protecció que cal implementar per a reduir la incidència d’aquesta criminalitat que cada vegada serà més important en el futur.
La tercera i última taula redona, moderada pel director de l’Agència Valenciana Antifrau, Joan Llinares, es centrà en primer lloc en la contractació pública de la mà de M. Pilar Batet, cap del Servei de Contractació i Central de Compres de la Diputació Provincial de Castelló. En la exposició destacà que la contractació pública és estratègica, que en la situació de pandèmia pot haver-se produït un increment injustificat de la contractació d’urgència que hauria de ser evitat en tots els casos. També va d’estacar que és necessària la incorporació a la contractació pública de mesures socials, mediambientals, d’innovació i de potenciació de les pimes especialment en aquests moments de crisi.
Va tancar la jornada en Llíria l’exposició del Gabriel Doménech, professor de dret administratiu, amb una anàlisi sobre en quines condicions les administracions públiques haurien de restaurar els danys ocasionats per les decisions preses en la gestió de la crisi sanitària de la COVID-19. En aquest sentit, considerà dos tipus de supòsits. En primer lloc, els casos en els quals les administracions van ocasionar danys de manera accidental, per acció o per omissió, sense que en la decisió administrativa s’haguera considerat aquest danys. I, en segon lloc, s’estudiaren els casos en els quals les autoritats van causar danys a determinades persones o grups de manera sabedora per raons d’interés públic, imposant-los un sacrifici especial. Es destacà que els danys en cada cas són de naturalesa diferent i demanen una resposta, igualment, diferenciada.
Fecha de publicación:
