Jul12020
Foto_II_Consell_Participació_redux

14 organitzacions de lluita contra el frau i la corrupció es reuneixen per segona vegada en el Consell de Participació de l’Agència Valenciana Antifrau (AVAF)

València, 1 de juliol de 2020.- S’ha celebrat la segona reunió del Consell de Participació de l’Agència Valenciana Antifrau (AVAF) que es constituïsc a l’octubre de 2019. Formen part del Consell 14 organitzacions de caràcter cívic i social que treballen contra el frau i la corrupció i tenen entre els seus fins la transparència de l’activitat pública, el bon govern i la defensa dels drets dels ciutadans en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

Entre els temes tractats en l’ordre del dia es trobava la presentació de la Memòria d’activitat de la AVAF corresponent a l’any 2019 on es recull l’actuació de cadascuna de les àrees de l’Agència referent a investigació, prevenció i formació, departament jurídic en relació amb l’assessorament i protecció de denunciants i relacions institucionals. Un dels punts que ha despertat major interés han sigut les dades aportades sobre les denúncies presentades quant al seu número, la perspectiva de gènere o la seua temàtica, entre altres.

Aquesta segona reunió del Consell de Participació es produeix una vegada que s’han conclòs els treballs dels dos grups que es van constituir després de la celebració de la primera reunió. Un dels grups està centrat en la formació en una ètica i integritat pública com a eina per a la prevenció del frau i la corrupció; mentre que el segon grup se centra en la protecció de les persones denunciants de corrupció.

Tots dos grups han presentat davant el Ple del Consell el treball realitzat durant aquests mesos així com les conclusions i propostes a les quals han arribat entre les que es troba l’elaboració d’un Decàleg per a la Protecció de les Persones Denunciants i Alertadores o ampliar les accions de formació a l’àmbit escolar.

Un altre dels temes que s’han tractat és la situació en la qual es troba la transposició a l’ordenament jurídic de la Directiva Europea 2019/1937, de Protecció de les Persones Denunciants de Corrupció més coneguda com a “Directiva Whistleblower”.

La reunió s’ha desenvolupat de manera virtual i han participat les següents associacions i entitats:

  • Fundación por la Justicia
  • Tactical Whistleblowers
  • COSITAL València
  • Observatori Ciutadà contra la Corrupció (OCC)
  • Transparencia Internacional España
  • Asociación Valenciana de Consumidores y Usuarios (AVACU)
  • Asoc. Española Sujetos Obligados en Prevención del Blanqueo (ASEBLAC)
  • Fundación Internacional Baltasar Garzón (FIBGAR)
  • Alertadores contra la Corrupción, Whistle Blower
  • Senior Program Officer de Open Society Initative for Europe (OSIFE)
  • Acción Cívica contra la Corrupción
  • Plataforma por la Honestidad (PlxH)
  • Plataforma Ciutadana Castelló per la Justícia i Contra la Corrupció
  • Sindicato de Técnicos del Ministerio de Hacienda (GESTHA).
Nota de premsa editable en format ODT
Nota de premsa editable en format DOC
Jun252020

L’Agència Valenciana Antifrau sol·licita a la R.A.E. la inclusió de la paraula “represaliador” en el diccionari

València, 25 de juny de 2020.- Dimarts passat 23 de juny es va celebrar el Dia Mundial de les Persones Alertadores – Whistleblowers, el qual té com a objectiu reconéixer el paper de totes aquelles persones que denuncien casos de frau i corrupció.

Coincidint amb la celebració d’aqueix dia, l’Agència Valenciana Antifrau (AVAF) ha iniciat els tràmits per a proposar a la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua la inclusió en el diccionari de la paraula “represaliador”, inexistent en aquest moment.

El diccionari recull el terme “represalia”, usat més en plural, i la conjugació completa del verb “represaliar”, amb significat de “castigar, prendre represàlies”, però no la paraula “represaliador”.

Si “represaliado”, que també es troba en el diccionari, és el participi de “represaliar”, i per tant la persona que rep una resposta de “càstig o venjança a conseqüència d’una agressió o ofensa”, “represaliador” és aquella persona que realitza aquesta acció.

La AVAF té entre les seues funcions la protecció de les persones que alerten, denuncien o informen d’actes de frau o corrupció, i constata en les actuacions que dirigeix a aquest efecte que aquestes suporten en la seua vida diària constants actes d’intimidació, pressió o càstig a conseqüència de la denúncia interposada, l’alerta o la informació proporcionada per a esclarir els fets d’una investigació o per a previndre la corrupció.

Els alertadors o denunciants són una peça clau en la lluita contra la corrupció. No obstant això fer-ho suposa situacions d’assetjament laboral, fustigació, repercussions econòmiques, expedients disciplinaris injustos, acusacions per delictes no comesos i fins i tot l’acomiadament.

Aquests actes de càstig o venjança, les represàlies, són exercits per les persones als qui es refereix la denúncia o la informació, o per persones d’aquest entorn. Són els “represaliadores”.

D’acord amb la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de la Generalitat, de creació de l’Agència de Prevenció i Lluita contra la Corrupció de la Comunitat Valenciana (AVAF), els “represaliadores” són sancionats. Ara també conforme a la Directiva Europea 2019/1937 de protecció dels alertadors o whistleblowers.

Nota de premsa editable en format ODT
Nota de premsa editable en format DOC
Jun232020

23 de juny Dia Mundial dels Alertadors Whistleblowers

La pedra angular de qualsevol estratègia d’Estat en la lluita contra la corrupció resideix en la protecció de les persones que la denuncien. Espanya, catorze anys després d’adherir-se a la Convenció de Nacions Unides contra la Corrupció, segueix sense fer les reformes del seu sistema legal i institucional i no garanteix la protecció per als qui ho arrisquen tot en alertar de l’existència de pràctiques corruptes en les institucions públiques o en l’àmbit de les empreses. Ara, una Directiva de la Unió Europea, aprovada pel seu Parlament, incideix sobre el mateix i exigeix als Estats membres, que encara no ho hagen fet, que adeqüen les seues lleis per a crear canals segurs d’alertes i sistemes efectius de protecció per als Whistleblowers. Per a recordar-ho i reflexionar sobre això, el 23 de juny ha sigut triat pels organismes internacionals de lluita contra el frau i la corrupció com el Dia de l’Alertador.


La corrupció és una sagnia per la qual anualment desapareixen del nostre sistema econòmic 60.000 milions d’euros, segons estudis del Fons Monetari Internacional; dels quals, 47.500 d’aqueixos milions es perden només en l’àmbit de la contractació pública, com assenyala la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, bé per sobrecostos, bé per majors preus dels reals per absència de concurrència i controls eficients en l’execució i compliment dels contractes. Bona part d’aqueix immens cabal alimenta l’economia negra amb la creació de fortunes brutes que acaben en paradisos fiscals. La corrupció atenta contra el principi constitucional d’igualtat i posa a les administracions públiques al servei de trames fosques. Una societat democràtica que busca el benestar i la felicitat dels seus ciutadans no ha de permetre que això continue ocorrent. Els recursos públics obtinguts a partir dels impostos que paguen tots els ciutadans, només han de servir a l’interés general i al benefici de la col·lectivitat.


No obstant això, l’absència de sistemes d’integritat que regulen la gestió pública, de reformes legals que previnguen i lluiten contra aquestes males pràctiques i, especialment, l’alarmant dèficit d’exemplaritat institucional, continuen fomentant la cultura on la corrupció es considera com una cosa “natural” i qui la denúncia, un delator o un “acuseta”.


Ho sap bé l’Agència Valenciana Antifrau (AVAF), única institució pública de l’Estat espanyol que per una llei del parlament valencià té entre les seues funcions la protecció de les persones que denuncien el frau i la corrupció. Les dues desenes de persones protegides, en els poc més de dos anys de funcionament, són un corol·lari de situacions, un indicador que la corrupció continua estant inserida en les nostres estructures i que són necessàries modificacions importants del nostre sistema jurídic perquè deixen de ser víctimes per complir amb el seu deure, que no ha sigut un altre que defensar una administració pública íntegra i al servei de l’interés general.


El retard d’Espanya a adaptar les seues normes anticorrupció està provocant que es dicten sentències com la recent d’un jutjat de Sevilla que condemna a dos anys de presó pel delicte de revelació de secrets a un treballador, Roberto Macías, que va fer públiques les factures que acreditaven la desviació de subvencions del seu sindicat quan aquestes factures havien d’haver estat exposades en el seu portal de transparència havent hagut de perdre per tant, des de fa molt, la condició de “informació secreta”, i la seua revelació permetia recuperar desenes de milions d’euros defraudats. Pel mateix tipus penal però amb millor sort, es va perseguir a Hervé Falciani quan la llista amb tots els defraudadors fiscals que ell va entregar a les autoritats va permetre a Espanya recaptar centenars de milions d’euros. L’absència d’eximents o atenuants molt qualificades està impedint que empresaris que han sigut extorquits per trames corruptes denuncien el funcionament d’aquestes trames i d’aquesta manera es destapen casos que continuen latents dins de les nostres administracions. I, per si no fos prou, la insuficiència normativa en l’efectiva protecció dels denunciants, els condueix a un calvari de plets i demandes interposades amb diners públics per autoritats i trames corruptes que a més de suposar-los una ruïna econòmica, els fa fallida la seua vida personal i professional. El nostre actual ordenament jurídic desincentiva i dissuadeix la denúncia de la corrupció.


La Directiva EU 2019/1937 de protecció de les persones que denuncien infraccions de l’ordenament jurídic pretén precisament evitar això. Tanmateix, també ho pretenia la Convenció de Nacions Unides contra la Corrupció. Esperem i desitgem que amb la Directiva no ocórrega el mateix que amb la Convenció.

Fecha de publicación: 23/06/2020