L’AVAF i l’INAP afermen la seua col·laboració formativa amb la 5è edició, la segona en només un any, de “Prevenció de la corrupció en les administracions públiques”

#FormacióAVAF 
 
València.- 10 de juny de 2024
 
El Servei de Formació de l’Agència Valenciana Antifrau (AVAF) imparteix per primera vegada dues edicions en un mateix any del curs “Prevenció de la corrupció en les administracions públiques” en col·laboració amb l’Institut Nacional d’Administració Pública (INAP)
 
Des d’octubre de 2021, l’Agència Valenciana Antifrau ha elaborat i tutoritzat aquest curs que l’INAP inclou entre la seua oferta formativa, dins del programa de desenvolupament professional continu, en la modalitat en línia.
L’altíssima demanada de la formació gestionada per l’AVAF en els últimes edicions, contándo amb 1063 sol·licituds en aquest any 2024, va suposar la decisió d’incrementar les places oferides en les dues edicions del curs celebrades enguany, de 60 a 70, en cadascuna. El que va suposar, per primera vegada, que el Servei de Formació assumira la celebració de dos cursos en un sol semestre.
Anselm Bodoque, cap del Servei de Formació i director en funcions de l’AVAF, així com Pilar Moreno i Marita Oliver, tècniques de formació de l’Agència formen l’equip docent del curs AVAF, creador i dinamitzador d’aquest curs de 15 hores.
 
En aquesta cinquena edició, celebrada entre el 20 de maig al 10 de juny de 2024, s’ha treballat a través de mòduls on l’alumnat ha reflexionat a través de fòrums de debat i demostrat els coneixements adquirits a través de qüestionaris. A mode de tasca final, han aportat una reflexió sobre els riscos i amenaces a la integritat que poden sorgir en la institució pública en la qual presten els seus serveis.
 

La participació activa de l’alumnat, procedent de l’Administració General de l’Estat, l’administració autonòmica, local i del sector públic estatal s’ha materialitzat a través de sessions síncrones setmanals. A través d’aquestes trobades s’ha aclarit la normativa internacional i nacional en matèria de lluita contra la corrupció, així com a la labor de les autoritats encarregades de la prevenció del frau, l’IV Pla de Govern Obert i la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, entre altres matèries.

 

L’Institut Nacional d’Administració Pública, referent internacional en la formació de personal ocupat al servei de les administracions públiques espanyoles i l’Agència Valenciana Antifrau, avancen unides en la consecució d’una cultura de la integritat pública en les Institucions del nostre país.

L’Agència participa en el lliurament dels Premis Infoparticipa 2023 de l’Observatori de Governança, Transparència i RSC de la Universitat CEU UCH

València, 5 de juny de 2024.- La Universitat CEU Cardenal Herrera (CEU UCH) va fer entrega dels Segells Infoparticipa a la transparència i participació en la comunicació pública local a la Comunitat Valenciana, corresponents a l’any 2023.

Els ajuntaments d’Onda, València, Elx, Gandia, Dénia, Santa Pola i Rafelbunyol i les tres Diputacions d’Alacant, València i Castelló han complit durant l’últim any amb els indicadors requerits per a la concessió d’aquests reconeixements a la transparència, aplicant la metodologia del Mapa Infoparticipa.

El rector de la Universitat CEU UCH, Higinio Marín, el director general de Transparència i Participació de la Generalitat Valenciana, José Salvador Tárrega, i el director en funcions de l’Agència Valenciana Antifrau, Anselm Bodoque, han presidit l’acte i lliurament dels Segells, en el Paranimf de la Universitat.

Els Segells Infoparticipa són concedits a la Comunitat Valenciana per l’Observatori de Governança, Transparència i RSC de la CEU UCH, al costat del Grup d’Investigació ComSET (Comunicació Sonora, Estratègica i Transparència) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), seguint la metodologia del Mapa Infoparticipa. En ell s’integren els resultats de l’anàlisi de 52 indicadors de transparència i participació en les pàgines web dels 542 ajuntaments i les tres diputacions provincials de la Comunitat Valenciana, analitzats per investigadors d’aquest Observatori de la CEU UCH, per sisè any consecutiu.

En representació de les tres entitats provincials reconegudes en aquesta edició, han recollit els Segells Infopartipa 2023 en la seu de la Universitat CEU UCH, la diputada provincial de Transparència i Impremta de la Diputació d’Alacant, Cristina García Garri; la diputada delegada de Govern Obert i Integritat Institucional de la Diputació de València, Amparo Folgado Tonga; i la diputada provincial de Participació, Transparència i Joventut de la Diputació Provincial de Castelló, María Tormo Casañ.

Per part dels municipis distingits amb el Segell Inforparticipa han recollit els guardons Juan Carlos Caballero, regidor delegat de Transparència, Informació i Defensa de la Ciutadania de l’Ajuntament de València; Vicente Bou Montoliu, tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Onda; l’alcalde de Rafelbunyol, Fran López; el cap de l’Àrea d’Informàtica i Comunicacions de l’Ajuntament de Gandia; Iván Parreño; l’alcalde d’Elx, Pablo Ruz; l’alcalde de Dénia, Vicent Grimalt; i el regidor de l’Ajuntament de Santa Pola José Pedro Martínez González, responsable, entre d’altres, de l’àrea de Transparència.

37 mencions per promoure la transparència

En aquesta edició, l’Observatori de Governança, Transparència i RSC de la CEU UCH ha entregat també mencions a 37 ajuntaments de la Comunitat Valenciana amb xifres altes de compliment en els indicadors analitzats amb la metodologia del Mapa Infoparticipa: més d’un 50% de compliment en els municipis de més de 50.000 habitants; més d’un 40% als municipis d’entre 10.000 i 50.000 habitants; i més d’un 30% als municipis de menys de 10.000 habitants.

Els ajuntaments reconeguts amb aquesta menció són els de Castelló de la Plana, Alcoi, Vila Joiosa, Gata de Gorgos, Callosa de Segura, Xirivella, Peñíscola, Aldaia, la Vall d’uixó, Alaquàs, Borriana, Benicarló, Ribarroja, la Pobla de Vallbona, Alfafar, Petrer, Crevillent, Mutxamel, Picassent, el Puig de Santa Maria, Mur d’Alcoi, l’Olleria, Alcalà de Xivert, Agullent, Alboraya, Almenara, Burjassot,  Catarroja, Algemesí, Ontinyent, Vinaròs, Godella, Moncada, Segorbe i Enguera.

Equip investigador multidisplinar

En aquesta sisena edició han participat en l’anàlisi Infoparticipa, amb la col·laboració de Marta Corcoy, de la UAB, els investigadors de les àrees de Comunicació, Ciències Polítiques i Empresa de la CEU UCH Hugo Aznar, Elena Juaristi, Blanca Nicasio, María Pilar Paricio, Elvira Alonso, María Pilar García Alcover, María Puchalt, Teresa Bruno i María Isabel Brun,  al costat de Leyre Burguera, de la UNED, i Katia Esteve, de la Universitat d’Alacant, i amb la col·laboració de les investigadores en formació Mercedes Blanes i María Millano.

Aquesta anàlisi d’indicadors de transparència en les webs de les entitats locals valencianes, realitzada anualment per investigadors de la Universitat CEU UCH, forma part del Projecte d’R+D+i del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats titulat «Ètica i Autoregulació de la Comunicació Social: Anàlisi de contingut dels Codis Ètics de 2a Generació i elaboració de Protocols i Guies per a la seua implementació CETICOM-2G» (Ref. PID2021-124969NB-I00).

L’abús de l’urbanisme com a font de finançament local. En clau d’integritat pública

Us presentem ací la nostra Comunicació “L’abús de l’urbanisme com a font de finançament local. En clau d’integritat pública”, que va ser seleccionada i presentada en el Congrés Internacional d’Usos del Sòl per a fer ciutat (Universitat de València), i que teniu a la vostra disposició en la web de la AVAF[1]. Ací van les principals claus:

 1.- La necessària vinculació entre l’urbanisme  i la sostenibilitat. Partim ací de la indissociable definició legal del desenvolupament territorial i urbanístic des del prisma de la sostenibilitat. I és que, després de l’època del boom urbanístic en la nostra Comunitat i els demolidors efectes de la crisi financera posterior, especialment dura amb el sector immobiliari, la normativa s’ha orientat cap a la prevalença del paradigma ambiental.

2.-Altres aspectes d’especial consideració a l’hora de regular els usos del sòl en les urbs estan directament relacionats amb la integritat pública o, més ben dit, amb la seua escassa aplicació en l’àmbit urbanístic i els riscos que això comporta.[2] En efecte, una administració pública local o ens del sector públic instrumental que, amb competències o participació en el procés de creació de ciutats, mire cap a un altre costat i pospose el compliment de les obligacions relatives als marcs d’integritat pública estarà obrint les portes a practicar les seues polítiques públiques de vivenda o activitats econòmiques amb base en interessos privats, xocant de pla amb els principis constitucionals de bona administració (objectivitat, imparcialitat, eficàcia, eficiència, legalitat, entre altres).[3]

3.- També en l’àmbit urbanístic (donada la seua estreta vincul·lació a la contractació del sector públic) s’ha produït l’abús de la figura de construcció jurisprudencial i de naturalesa excepcional de l’enriquiment injust[4] com a justificació per a realitzar encàrrecs de prestacions al marge de la legalitat vigent.

 4.- L’Urbanisme ha generat en els anys de grans expansions i desenvolupaments urbans ingressos importants derivats de l’acció urbanística dels ens públics, sent una justificació bastant estesa la insuficiència de fons d’altres capítols del pressupost. Analitzem els impostos vinculats amb l’urbanisme, així com les Taxes, Contribucions Especials, Convenis Urbanístics…

5.- No obstant això estes justificacions curtterministes, ens hem trobat amb conseqüències devastadores dels anys d’expansió dels desenvolupaments urbans; estos porten aparellat un increment de la població i, amb això, un augment de les obligacions de prestació de servicis públics com ara: el manteniment d’infraestructures; la construcció de centres de salut, culturals, esportius, mediambientals, entre altres servicis de prestació obligatòria previstos en la normativa de règim local.

 6.- En general, l’activitat econòmica que genera l’urbanisme, quan esta deriva d’un bon lideratge i aplica una bona gestió, és positiva. No obstant això, la falta de planificació urbanística porta implícita molts riscos que poden conduir al balafiament de diners públics o a l’augment de les desigualtats socials.

El sistema jurídic-administratiu de l’ordenació i planificació del sòl, ha propiciat la implantació d’un urbanisme sense control i contrari a la integritat, que desvirtuen el propi sistema jurídic. La falta de justificació de l’actuació urbanística conduïx a una possible desviació de poder, al marge d’incórrer en sengles responsabilitats de diversa índole. L’urbanisme és, en efecte, una de les principals àrees de pràctica carregada de riscos potencials de corrupció. Al llarg de tota la geografia, no falten casos de corrupció urbanística i per tant d’un model de creixement urbà desmesurat, insostenible, irracional, i en conseqüència contrari a l’ètica pública.

7.- En l’àmbit autonòmic, la creació de l’Agència Valenciana de Prevenció i Lluita contra el frau i la corrupció (AVAF) o de l’Agència Valenciana de Protecció del Territori (organisme autònom de la Generalitat per a l’exercici de les competències autonòmiques en matèria de protecció de la legalitat urbanística) són evidències del rebuig social cap a les irregularitats urbanístiques contràries a la integritat pública i, en definitiva, als interessos generals.

8.- La nostra comunicació posa l’accent en el fet que l’únic  camí possible cap a la creació de ciutats i l’ordenació dels seus usos des d’una perspectiva de servir als interessos generals, és en clau d’integritat pública, la qual cosa passa per una planificació urbanística coordinada amb l’econòmica, que evitarà l’ús indegut de l’urbanisme com a font de finançament, minimitzant el balafiament de diners públics o la perversió de fins tan legítims com el repartiment equitatiu de beneficis i càrregues.

9.- Per a aconseguir un desenvolupament territorial i urbanístic sostenible, hem d’evitar conductes contràries a la integritat, interioritzant en tot el sector públic, totes les normes ja previstes en l’ordenament jurídic que dissenyen un sistema d’integritat pública. Així per a la implementació de la integritat, s’hauria de realitzar una autoavaluació prèvia dels riscos inherents, en matèria d’urbanisme.[5]La implantació dels Canals de Denúncia ja constituïx una obligació legal per al conjunt de les administracions públiques, de conformitat amb la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció.

10.– El foment dels controls tant interns com externs, en tot el procés de presa de decisions en l’àmbit de l’urbanisme, contribuirà a minimitzar les conductes contràries a la integritat, i d’esta manera permetre uns desenvolupaments urbans, concordes amb esta . I això sent exigents amb la transparència dels plans urbanístics.

En suma, de la interpretació harmònica de l’ordenament jurídic i de la implantació d’una administració pública transparent dependrà que el model de territori triat siga racional, sostenible i ètic i en definitiva trobe la legitimitat del conjunt de la societat, bandejant pràctiques contràries a la llei, al dret i a la integritat pública.

Quedem a la seua disposició per a qualsevol consulta o aclariment: prevenció@antifraucv.es.

 Irene Bravo Rey                       

Directora de Prevenció, Formació i Documentació.

 Jorge Ciganda Teruel

Tècnic de Prevenció general.

[1] Comunicació del Congrés

[2] En eixe sentit, pot consultar-se també el Manual de l’OCDE sobre Integritat Pública, OECD Publishing, Paris. https://doi.org/10.1787/8a2fac21-es.

[3] L’article 103.1 de la Constitució espanyola de 1978 expressa: “L’Administració Pública servix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb sotmetiment ple a la llei i al Dret.”

[4] Vinya. Recomanació general AVAF: “La via de l’enriquiment injust en el sector públic: ús o abús?”, aprovada per Resolució del Director núm. 122/2020, d’11 de maig. https://www.antifraucv.es/wp-content/uploads/2021/12/recomendacion_enriquecimiento_injusto-cast.pdf

[5] Guia AVAF: “El Pla d’integritat pública: full de ruta i annexos facilitadors” https://www.antifraucv.es/wp-content/uploads/2023/09/18092023-actualizacion-2023-guia_avaf_plan_integridad_publica-1.pdf

Subscriu-te al nostre blog i Newsletter

* campos obligatoris