L’Agència Valenciana Antifrau presenta el seu balanç d’activitat des d’una perspectiva de gènere

València, 19 de maig de 2026.– L’Agència Valenciana Antifrau (AVAF) ha fet públiques les dades actualitzades a abril de 2026 sobre la seua activitat, destacant una marcada diferència de gènere en la presentació de denúncies i en la composició dels responsables del sistema intern d’informació del sector públic i privat a la Comunitat Valenciana.

 

Bretxa de gènere en les denúncies i protecció a l’informant

Des de la seua creació en 2017, l’AVAF ha rebut més de 3.300 denúncies, de les quals el 75% es realitzen de forma anònima. En els casos on l’informant decideix identificar-se, les dades del 2025 revelen una notable diferencis: només el 33% dels denunciants identificats són dones, davant el 67% d’homes.

Aquesta disparitat es reprodueix també a les sol·licituds de protecció. De les 39 persones que compten actualment amb l’estatut de protecció atorgat per l’Agència (d’un total de 91 sol·licituds), el 72% de les concessions corresponen a homes, mentre que les atorgades a dones representen el 28%.

 

Desequilibri en els Sistemes Interns d’ Informació

Com a encarregats del registre dels Responsables del Sistema Intern d’Informació (RRSII), l’AVAF ha comptabilitzat fins a la data 1.224 responsables, amb una presència majoritària d’homes (58%) enfront de dones (42%).

L’anàlisi dels 317 òrgans col·legiats registrats mostra que no hi ha paritat en molts casos:

  1. En el 47% dels òrgans analitzats, els homes representen més del 60% dels membres.
  2. En el sector públic, el 49% d’ aquests òrgans no compta amb una composició paritària.
  3. En el sector privat, el desequilibri es dona en el 46% de les ocasions.
  4.  

Predomini femení en formació i paritat interna

En contrast amb les xifres de denúncia, la participació en les activitats formatives de l’AVAF mostra una tendència inversa. Amb més de 20.000 participants en els últims cinc anys, el 64% dels assistents el 2025 van ser dones. Aquesta dada, a més, es correspon amb la presència majoritària femenina en les administracions públiques valencianes, on representen el 61% del personal.

 

Així mateix, la plantilla de personal funcionari de carrera de l’AVAF, composta actualment per 37 persones, presenta una distribució equilibrada amb un 54% de dones i un 46% d’homes.

Més de 140 persones empleades públiques del Govern d’Aragó reben formació en integritat des de l’Agència Valenciana Antifrau

València, 27 d’abril de 2026.- Un total de 144 persones empleades públiques del Govern d’Aragó han participat en la conferència “La cultura de la integritat i prevenció de riscos en el sector públic. Aportacions de l’Agència Valenciana Antifrau”, impartida per l’Agència Valenciana Antifrau (AVAF) a sol·licitud del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Alimentació.

 

La formació va estar dirigida a personal encarregat de la gestió d’ajudes i subvencions vinculades als fons europeus agrícoles a les províncies d’Osca, Saragossa i Terol, amb l’objectiu de reforçar els seus coneixements en matèria d’integritat pública i prevenció de riscos en la gestió de recursos públics.

 

Durant la sessió, Pilar Moreno, tècnica de l’Àrea de Formació, Participació, Comunicació i Relacions amb altres entitats de l’AVAF, va abordar les principals eines i iniciatives impulsades per les administracions públiques per fomentar una cultura d’integritat.

 

Així mateix, la ponent va posar el focus en els sistemes interns d’informació previstos en la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, destacant el seu paper clau com a instruments per a la detecció primerenca d’irregularitats i la protecció de les persones informants.

 

L’activitat s’emmarca en les accions de sensibilització i formació dirigides a enfortir les capacitats del personal públic en la gestió responsable de fons europeus, promovent estàndards ètics i mecanismes eficaços de prevenció en l’ àmbit de l’ administració pública.

 

Si la seua administració pública desitja formació especialitzada en integritat i prevenció de la corrupció, pot escriure a: formacion@antifraucv.es o visitar https://www.antifraucv.es/cursos-formacion/

Jaime Lamo de Espinosa rep el reconeixement a la seua trajectòria en el servici públic per part de l’Agència Valenciana Antifrau

València, 22 d’abril de 2026.- Jaime Lamo de Espinosa ha rebut el reconeixement a la seua trajectòria en el servici públic en l’acte organitzat per l’Agència Valenciana Antifrau en el Centre Cultural Fundació Bancaixa. Un reconeixement que, en paraules del director de l’AVAF, Eduardo Beut, “li ret homenatge per la seua contribució a la democràcia espanyola i un model de gestió pública basat en el compromís amb l’interés general i el diàleg”.

 

“La societat es fa més forta quan sap reconéixer a aquelles persones que l’han servida amb rigor, honestedat i integritat al llarg de tota la vida. Jaime Lamo de Espinosa és un paradigma de bona gestió, defensa de l’interés col·lectiu i integritat pública”, ha destacat Beut.

 

Per part seua, Jaime Lamo de Espinosa ha assenyalat, “agraïsc profundament que l’Agència Valenciana Antifrau em faça este reconeixement públic. Sempre m’he sentit i he exercit de valencià, i per al meu este acte és especialment emotiu i grat”.

 

“La cultura del diàleg i la voluntat d’acord va fer possible la transició i la democràcia espanyola. Són valors plenament vàlids i necessaris en l’actualitat” ha recordat Lamo de Espinosa en la seua intervenció.

 

Este reconeixement públic s’ha emmarcat en la jornada: “Espanya en l’actualitat. Una visió des de la integritat i l’ètica pública”, que ha comptat amb la participació com a ponents de Jordi Sevilla, ex-Ministre d’Administracions Públiques, Rafael Catalá, ex-Ministre de Justícia i Foment al costat de Cándido Méndez Rodríguez, Ex-Secretari General de la UGT, tots ells baix la moderació de Gregorio Martín, Catedràtic emèrit de la Universitat de València.

 

Jordi Sevilla ha posat l’accent en que “hem de deixar de mirar al passat amb ira. El consens i la col·laboració entre persones amb posicions diferents no apareix per art de màgia. Els acords es busquen, es creen, reconeixent a l’altre”.

 

Mentres Rafael Catalá ha ressaltat “hi ha polítiques d’estat, que beneficien a la majoria de la població, que han de ser compartides pels principals partits i reforcen la confiança en la integritat i qualitat dels servicis públics”.

 

Finalment, Cándido Méndez ha subratllat “la polarització i la corrupció són frens a la innovació i al canvi. Contràriament, al que es cree, els polítics són actors fonamentals per a canviar i millorar la societat, sempre que sàpien col·laborar i arribar a acords”.

 

L’Agència Valenciana Antifrau reconeix públicament en este acte la implicació de Lamo d’Espinosa en la defensa dels interessos generals de l’administració, sent un actor fonamental en la fase de la transició i consolidació de l’estat social i democràtic de dret, així com per l’impuls de l’objectivitat, transparència i ètica en el sector públic.

 

Jaime Lamo de Espinosa i Michels de Champourcin és un economista, acadèmic i polític espanyol amb una destacada trajectòria en l’àmbit públic i acadèmic. Enginyer agrònom i doctor en Economia, ha sigut catedràtic i autor de nombroses publicacions centrades en l’economia agrària, el desenrotllament rural i les polítiques públiques. El seu perfil combina una sòlida base tècnica amb una àmplia experiència en la gestió institucional, la qual cosa l’ha convertit en una figura rellevant en l’anàlisi econòmica i territorial a Espanya.

 

Durant la seua carrera política, va ocupar el càrrec de ministre d’Agricultura en el Govern d’Espanya entre 1978 i 1981, amb Adolfo Suárez i posteriorment nomenat per Calvo Sotelo ministre adjunt a la Presidència en 1982, un període clau de la transició democràtica. Des d’esta posició, va impulsar importants reformes en el sector agrari i va contribuir a la modernització de les polítiques agrícoles. A més, ha exercit diverses responsabilitats en organismes nacionals i internacionals, així com en l’àmbit acadèmic, consolidant-se com una veu autoritzada en temes d’economia, agricultura i desenrotllament sostenible.