Declaració institucional de l’Agència Valenciana Antifrau amb motiu del Dia mundial de la persona alertadora de corrupció

València, 23 de juny de 2026.- L’Agència Valenciana Antifrau (AVAF), amb motiu del Dia Mundial de la Persona Alertadora de Corrupció,

 

RECORDA que la corrupció menyscaba l’estat de dret i deteriora la qualitat dels servicis públics, la llibertat econòmica i la igualtat d’oportunitats. La seua prevenció i detecció requerixen el compromís conjunt de totes les administracions públiques i de la societat.

 

AFIRMA la important funció col·lectiva de les persones alertadores en la detecció de la corrupció, en la denúncia de situacions d’abús de poder i en la prevenció i la lluita contra les conductes contràries a la integritat pública i a l’interés general.

 

RECONEIX, per tant, les persones alertadores perquè el seu coratge per a informar sobre possibles infraccions, sovint fent front a problemes i dificultats importants, contribuïx a identificar riscos, corregir males pràctiques i enfortir una cultura basada en la integritat, la transparència i el bon govern. Per este motiu l’Agència Valenciana Antifrau va crear el desembre de 2025 els Premis AVAF Whistleblowing: El coratge de denunciar.

 

És per tot això que, des de l’AVAF

IMPULSEM una labor d’assessorament i protecció efectiva de les persones informants en l’àmbit de la Comunitat Valenciana d’acord amb el que establix la Llei 11/2016 de l’Agència Valenciana Antifrau. De fet, en els primers mesos de 2026, l’Agència ha atés més de 50 consultes i sol·licituds d’assessorament en matèria de protecció i s’ha atorgat protecció a 3 persones, i arriba a 39 les persones alertadores protegides per l’AVAF des de 2017.

 

ACTUEM en consonància amb els estàndards europeus i internacionals en matèria d’integritat i protecció de les persones informants. Per això, l’AVAF va participar el maig de 2026 en l’Assemblea General de la Xarxa Europea d’Autoritats d’Integritat i Protecció d’Informants (NEIWA), celebrada a Bratislava, on es va aprovar la Declaració de Bratislava. Este document insta les institucions a reforçar les garanties de protecció mitjançant l’establiment d’estàndards mínims de suport jurídic i psicològic i l’enfortiment de les salvaguardes davant de qualsevol forma de represàlia.

 

REAFIRMEM el nostre compromís de continuar impulsant polítiques de prevenció de la corrupció mitjançant el reforç dels sistemes de control, la promoció de la transparència, la formació en ètica pública i el desenvolupament de mecanismes que fomenten la responsabilitat, la rendició de comptes i la protecció de les persones alertadores. Es tracta de requisits indispensables per a un sistema democràtic fort i una gestió pública eficaç i íntegra.

 

Accés a la Declaració de Bratislava

 

L’Agència Valenciana Antifrau presenta el seu balanç d’activitat des d’una perspectiva de gènere

València, 19 de maig de 2026.– L’Agència Valenciana Antifrau (AVAF) ha fet públiques les dades actualitzades a abril de 2026 sobre la seua activitat, destacant una marcada diferència de gènere en la presentació de denúncies i en la composició dels responsables del sistema intern d’informació del sector públic i privat a la Comunitat Valenciana.

 

Bretxa de gènere en les denúncies i protecció a l’informant

Des de la seua creació en 2017, l’AVAF ha rebut més de 3.300 denúncies, de les quals el 75% es realitzen de forma anònima. En els casos on l’informant decideix identificar-se, les dades del 2025 revelen una notable diferencis: només el 33% dels denunciants identificats són dones, davant el 67% d’homes.

Aquesta disparitat es reprodueix també a les sol·licituds de protecció. De les 39 persones que compten actualment amb l’estatut de protecció atorgat per l’Agència (d’un total de 91 sol·licituds), el 72% de les concessions corresponen a homes, mentre que les atorgades a dones representen el 28%.

 

Desequilibri en els Sistemes Interns d’ Informació

Com a encarregats del registre dels Responsables del Sistema Intern d’Informació (RRSII), l’AVAF ha comptabilitzat fins a la data 1.224 responsables, amb una presència majoritària d’homes (58%) enfront de dones (42%).

 

L’anàlisi dels 317 òrgans col·legiats registrats mostra que no hi ha paritat en molts casos:

  • En el 47% dels òrgans analitzats, els homes representen més del 60% dels membres.
  • En el sector públic, el 49% d’ aquests òrgans no compta amb una composició paritària.
  • En el sector privat, el desequilibri es dona en el 46% de les ocasions.

 

Predomini femení en formació i paritat interna

En contrast amb les xifres de denúncia, la participació en les activitats formatives de l’AVAF mostra una tendència inversa. Amb més de 20.000 participants en els últims cinc anys, el 64% dels assistents el 2025 van ser dones. Aquesta dada, a més, es correspon amb la presència majoritària femenina en les administracions públiques valencianes, on representen el 61% del personal.

 

Així mateix, la plantilla de personal funcionari de carrera de l’AVAF, composta actualment per 37 persones, presenta una distribució equilibrada amb un 54% de dones i un 46% d’homes.

 

Consulta totes les dades en el següent enllaç:

https://www.antifraucv.es/wp-content/uploads/2026/05/2604-Genere-Valencia.pdf

 

Jaime Lamo de Espinosa rep el reconeixement a la seua trajectòria en el servici públic per part de l’Agència Valenciana Antifrau

València, 22 d’abril de 2026.- Jaime Lamo de Espinosa ha rebut el reconeixement a la seua trajectòria en el servici públic en l’acte organitzat per l’Agència Valenciana Antifrau en el Centre Cultural Fundació Bancaixa. Un reconeixement que, en paraules del director de l’AVAF, Eduardo Beut, “li ret homenatge per la seua contribució a la democràcia espanyola i un model de gestió pública basat en el compromís amb l’interés general i el diàleg”.

 

“La societat es fa més forta quan sap reconéixer a aquelles persones que l’han servida amb rigor, honestedat i integritat al llarg de tota la vida. Jaime Lamo de Espinosa és un paradigma de bona gestió, defensa de l’interés col·lectiu i integritat pública”, ha destacat Beut.

 

Per part seua, Jaime Lamo de Espinosa ha assenyalat, “agraïsc profundament que l’Agència Valenciana Antifrau em faça este reconeixement públic. Sempre m’he sentit i he exercit de valencià, i per al meu este acte és especialment emotiu i grat”.

 

“La cultura del diàleg i la voluntat d’acord va fer possible la transició i la democràcia espanyola. Són valors plenament vàlids i necessaris en l’actualitat” ha recordat Lamo de Espinosa en la seua intervenció.

 

Este reconeixement públic s’ha emmarcat en la jornada: “Espanya en l’actualitat. Una visió des de la integritat i l’ètica pública”, que ha comptat amb la participació com a ponents de Jordi Sevilla, ex-Ministre d’Administracions Públiques, Rafael Catalá, ex-Ministre de Justícia i Foment al costat de Cándido Méndez Rodríguez, Ex-Secretari General de la UGT, tots ells baix la moderació de Gregorio Martín, Catedràtic emèrit de la Universitat de València.

 

Jordi Sevilla ha posat l’accent en que “hem de deixar de mirar al passat amb ira. El consens i la col·laboració entre persones amb posicions diferents no apareix per art de màgia. Els acords es busquen, es creen, reconeixent a l’altre”.

 

Mentres Rafael Catalá ha ressaltat “hi ha polítiques d’estat, que beneficien a la majoria de la població, que han de ser compartides pels principals partits i reforcen la confiança en la integritat i qualitat dels servicis públics”.

 

Finalment, Cándido Méndez ha subratllat “la polarització i la corrupció són frens a la innovació i al canvi. Contràriament, al que es cree, els polítics són actors fonamentals per a canviar i millorar la societat, sempre que sàpien col·laborar i arribar a acords”.

 

L’Agència Valenciana Antifrau reconeix públicament en este acte la implicació de Lamo d’Espinosa en la defensa dels interessos generals de l’administració, sent un actor fonamental en la fase de la transició i consolidació de l’estat social i democràtic de dret, així com per l’impuls de l’objectivitat, transparència i ètica en el sector públic.

 

Jaime Lamo de Espinosa i Michels de Champourcin és un economista, acadèmic i polític espanyol amb una destacada trajectòria en l’àmbit públic i acadèmic. Enginyer agrònom i doctor en Economia, ha sigut catedràtic i autor de nombroses publicacions centrades en l’economia agrària, el desenrotllament rural i les polítiques públiques. El seu perfil combina una sòlida base tècnica amb una àmplia experiència en la gestió institucional, la qual cosa l’ha convertit en una figura rellevant en l’anàlisi econòmica i territorial a Espanya.

 

Durant la seua carrera política, va ocupar el càrrec de ministre d’Agricultura en el Govern d’Espanya entre 1978 i 1981, amb Adolfo Suárez i posteriorment nomenat per Calvo Sotelo ministre adjunt a la Presidència en 1982, un període clau de la transició democràtica. Des d’esta posició, va impulsar importants reformes en el sector agrari i va contribuir a la modernització de les polítiques agrícoles. A més, ha exercit diverses responsabilitats en organismes nacionals i internacionals, així com en l’àmbit acadèmic, consolidant-se com una veu autoritzada en temes d’economia, agricultura i desenrotllament sostenible.