Amb data 26 de novembre de 2019, s’ha publicat en el Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió, que va aprovar el Consell Europeu per unanimitat el passat 7 d’octubre.La Directiva entrarà en vigor el 17 de desembre de 2019, data a partir de la qual Espanya té dos anys per a transposar-la al seu ordenament jurídic, finalitzant el termini, per tant, el 17 de desembre de 2021.Per fi, en tot el territori espanyol, la llei protegirà als denunciants i els atorgarà assessorament jurídic, invertint la càrrega de la prova enfront d’acomiadaments, degradació i altres formes de represàlia, la qual cosa garantirà l’efectivitat dels seus drets assegurant la seua total indemnitat. També protegirà als denunciants en procediments judicials, de frau, corrupció, evasió fiscal o danys a la salut de les persones i el medi ambient. A més, inclourà la imposició de multes als represaliadors i l’exigència als Estats membres que informen els ciutadans sobre els procediments de denúncia i el tipus de protecció a la qual poden acollir-se, havent de designar una autoritat pública responsable en aquest àmbit.Igualment, la nova normativa europea estableix un sistema de canals de denúncia, interns i externs, tant en el sector públic com en el privat. El denunciant podrà dirigir-se a autoritats externes a l’organització si dins d’aquesta no es prenen les mesures oportunes, o existeix perill imminent o manifest per a l’interés públic, o quan presumisca que la denúncia als seus superiors no produirà efecte perquè aquests són els autors dels fets denunciats o es troben de connivència amb ells.Nombrosos països de la Unió Europea compten ja dins del seu ordenament jurídic amb una llei específica o un sistema i eines de protecció als denunciants. Així, entre altres, Bèlgica, Holanda, Regne Unit, Irlanda, Suècia, Grècia, Hongria, Lituània, Luxemburg, Malta, Eslovàquia o Romania.Itàlia i França van crear les seues pròpies autoritats nacionals contra la corrupció i de protecció de denunciants, respectivament, mitjançant lleis de 2012 i de 2016. Es tracta d’institucions que actuen amb plena independència orgànica i funcional de les administracions públiques en l’exercici de les seues funcions, a les quals s’atribueix personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per al compliment de les seues finalitats, al capdavant de les quals es troba un president que és triat per l’òrgan de poder legislatiu. LA COMUNITAT VALENCIANA AVANÇA A LA DIRECTIVA EUROPEALa Comunitat Valenciana es va avançar a la Directiva Europea i al propi Estat espanyol, amb l’aprovació i entrada en vigor de la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de la Generalitat, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció, dictada en compliment de la Convenció de Nacions Unides de 2003; convenció internacional que, malgrat haver sigut ratificada per l’Estat espanyol i formar part del nostre ordenament jurídic des de la seua publicació en el Boletín Oficial del Estado en 2006, ha sigut inaplicada.L’Agència Valenciana Antifrau és la institució responsable en la Comunitat Valenciana de la protecció i assistència a les persones que denuncien corrupció, dotada de potestat sancionadora per a la imposició de multes, que oscil·len entre els 200 i 400.000 euros, als qui pertorben la vida laboral o personal dels denunciants, o dificulten les tasques de l’Agència.Des de l’inici de la seua activitat en el segon semestre de 2017, l’Agència ha protegit a dènou denunciants; la majoria d’ells funcionaris públics, les denúncies dels quals han donat lloc a l’obertura de procediments judicials penals que estan en tràmit.A més, l’Agència realitza funcions d’investigació de denúncies, així com de prevenció, formació i sensibilització en integritat i ètica pública, en matèria de contractació pública i concessions, accés i provisió de l’ocupació pública, subvencions, urbanisme o patrimoni públic, derivades de l’actuació de les administracions públiques del nostre territori (autonòmica i local), i el seu sector públic, contractistes, concessionaris, perceptors de subvencions i de qualsevol entitat, fins i tot privada, que perceba fons públics o estiga subjecta al poder de decisió de les administracions públiques.La Comunitat Valenciana, dotada d’una legislació fins i tot més avançada que la pròpia Directiva, és l’única en tot el territori espanyol que atorga l’estatut de protecció a persones, físiques o jurídiques, que denuncien fets o conductes, presumiblement fraudulents o corruptes, que poden donar lloc a l’exigència de responsabilitats legals, ja es presente la denúncia davant la pròpia Agència o qualsevol altre òrgan administratiu, ja davant el Ministeri Fiscal o l’autoritat judicial. S’assimilen a aquest efecte, a les persones denunciants, totes aquelles que alerten o revelen informacions d’aquest tipus, així com els testimonis i perits, i els familiars i persones de l’entorn d’aquells si pateixen risc de represàlia o amenaça com a conseqüència de la informació proporcionada. LA BÚSTIA DE DENÚNCIES SEGURA I CONFIDENCIALDes de maig de 2018, l’Agència ha posat a la disposició de la ciutadania una bústia de denúncies segura i confidencial, que admet les denúncies anònimes, per tal que els qui tinguen coneixement d’aquest tipus de fets o conductes, el comuniquen per procedir a la seua anàlisi i investigació. Aquesta bústia opera a més com a portal virtual del funcionari públic. Pot accedir-se a la bústia a través del portal web de la pròpia Agència www.antifraucv.es.No obstant això, també poden formular-se denúncies per correu electrònic, per correu ordinari o de forma presencial en les oficines de l’Agència al carrer Navellos, núm. 14, pta. 3, de València, CP 46003.Finalment, cal destacar que la posada en marxa de la Directiva portarà com a conseqüència importants reformes en el nostre ordenament jurídic: No solament requerirà l’aprovació d’una llei específica de lluita contra la corrupció i la seua harmonització amb les legislacions autonòmiques, a fi de coordinar i cooperar amb les estructures que es troben en funcionament, sinó a més la revisió de la Llei orgànica de protecció de testimonis i perits en causes criminals, el Codi Penal, la Llei orgànica General Penitenciària, la Llei d’Enjudiciament Criminal, i…
