XIV Reunió a Madrid de les Oficines i Agències Antifrau

Notes de Premsa

Madrid, 25 de maig de 2024.- El 23 i 24 de maig va tenir lloc a Madrid la XIV Reunió de l’Oficines i Agència Antifrau constituïda com a Xarxa Estatal. La trobada es va iniciar amb una presentació a càrrec de la Presidenta de l’OIReScon, María Luisa Araújo Chamorro seguida d’una presentació del treball que duu a terme el Servei Nacional de Coordinació Antifrau a càrrec de Sofía Viñayo, Subdirectora General Adjunta del SNCA.

Durant el primer dia també es van fer diferents presentacions com la de la Fiscalia Europea a càrrec d’Olga Muñoz Mota, Fiscal Europea Delegada, i la de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència que va tractar sobre els canals de col·laboració dels informants de la competència i les eines de detecció de col·lusió. La presentació va ser a càrrec de Juan José Pérez, Cap d’Àrea de la Unitat d’Intel·ligència Econòmica de la Divisió de Competència de la CNMC.

Per la seua banda l’ Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació va tractar en la seua ponència el potencial de les dades obertes de la contractació pública en la lluita contra el frau. En aquest cas la presentació va ser a càrrec d’Alberto Blanco Calvo, Conseller Tècnic de l’OIReScon.

L’Oficina Andalusa contra el Frau i la Corrupció va realitzar una proposta d’estructura de dades en compliment dels principis d’interoperabilitat definits pel Marc Europeu d’Interoperabilitat de 2017 per a la seua consideració per part de les entitats participants en la xarxa d’Oficines i Agències Antifrau.

En el segon dia la Secretaria d’Estat de Funció Pública va fer una presentació sobre el Sistema d’Integritat de l’Administració General de l’Estat (SIAGE) que va comptar amb la presència d’Adolfo Ortega, Inspector General de Serveis i Miguel Ángel de Lera, Inspector General de Serveis de la Direcció General de Governança Pública.

El Secretari General Tècnic del Ministeri de Sanitat, Jacobo Fernández, va presentar per la seua banda l’Observatori Antifrau del Ministeri de Sanitat.

A la reunió a Madrid han assistit representants de l’Oficina Antifrau de Catalunya, l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, l’Oficina per a la Transparència i les Bones Pràctiques de l’Ajuntament de Barcelona, l’Oficina Municipal contra el Frau i la Corrupció de l’Ajuntament de Madrid,  l’Audiència de Comptes de Canàries, l’Oficina de Bones Pràctiques i Anticorrupció de la Comunitat Foral de Navarra, el Consell de Contes de Galícia, el Servei Nacional de Coordinació Antifrau de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (SNCA), l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública (ORIESCON),  la Comissió Nacional dels Mercats i la Competenica (CNMC), Tribunal de Comptes, Ministeri de Sanitat, Direcció General de Governança Pública i una representació de les Illes Balears.

L’Agència i la Diputació de Castelló formen càrrecs públics de la província per a detectar casos de frau i corrupció

Notes de Premsa

Castelló, 22 de maig de 2024.- L’Agència Valenciana Antifrau i la Diputació Provincial de Castelló han reunit càrrecs públics de tota la província en una jornada formativa relacionada amb la integritat institucional i el bon govern, amb l’objectiu de sensibilitzar, informar i formar a tot el personal amb càrrec públic de la província per a prevenir,  detectar i corregir casos de frau, corrupció i conflictes d’ interessos.

La jornada s’emmarca dins del marc del Protocol de col·laboració subscrit entre l’Agència Valenciana Antifrau i la Diputació de Castelló i ha sigut dirigida per Joan Linares, director de l’Agència, i Teresa Clemente, directora adjunta i d’assumptes jurídics que després de la seua exposió han respost als dubtes i preguntes plantejades.

Entre els temes tractats durant la jornada hi havia les obligacions derivades de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció.

L’Agència Valenciana Antifrau presenta el primer estudi que compara la percepció de la corrupció a Espanya i Portugal

Notes de Premsa

València, 17 de maig de 2024.- Aquest matí s’ha presentat en roda de premsa en la seu de l’Agència Valenciana Antifrau l’informe d’investigació sobre “Percepcions comparades de la corrupció a Espanya i Portugal”.

El Catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Múrcia i responsable de la Càtedra de Bon Govern i Integritat Pública, Fernando Jiménez, i l’investigador Gustavo Ouvêa de l’Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa van ser els encarregats de presentar l’informe. En l’acte també va ser present el director de l’Agència, Joan Llinares.

Per a l’elaboració d’aquest informe que analitza i compara les percepcions de la corrupció en tots dos països s’han realitzat dues enquestes nacionals amb preguntes comunes. La primera de les enquestes va ser realitzada a Portugal en el marc del projecte EPOCA amb el finançament de la Fundació per a la Ciència i la Tecnologia (FCT) sota la coordinació científica de l’Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa. La segona de les enquestes va ser realitzada a Espanya, amb especial atenció a la Comunitat Valenciana, i compta amb el patrocini de l’Agència Valenciana Antifrau sota la coordinació científica de la Universitat de Múrcia.

Aquest informe ofereix per primera vegada una radiografia de la percepció que té la ciutadania respecte a diferents aspectes relacionats amb la corrupció i l’ètica i la integritat pública tant a Espanya com a Portugal.

Principals resultats de l’enquesta

És en la política i en els negocis on les persones enquestades consideren que la corrupció és més freqüent. De mitjana, espanyols i portuguesos pensen que al voltant del 50% dels empresaris i entre el 60-70% dels polítics són corruptes. Quan es pregunta pels funcionaris l’apreciació que són corruptes baixa al 40%, la qual cosa ho situa al mateix nivell que la resta de la ciutadania.

La pràctica de la corrupció que més preocupa la ciutadania no és tant el pagament de suborns que continua sent baixa (11% a Espanya i 10% a Portugal, i està en la mitjana europea de l’11%); sinó la corrupció que es deriva de la interacció entre la política i els negocis.

Creuen que la corrupció no és una circumstància, sinó que forma part de la cultura empresarial del país el 70% de les persones entrevistades a Espanya i el 80% a Portugal, enfront del 60% de la mitjana europea.

Existeix la creença que per a tindre èxit en els negocis és tindre bons contactes amb els polítics. Ací si trobem diferències ja que mentre a Espanya el 49% de les persones enquestades creu que és necessari el clientelisme polític, la qual cosa està en la mitjana europea del 50%, el percentatge es dispara fins al 70% en el cas de Portugal.

En general preval la percepció que el context ètic en tots dos països no ha millorat, malgrat els esforços de les autoritats per a previndre i combatre la corrupció, encara que la percepció que la corrupció ha anat en augment a Portugal és major que a Espanya.

Dades sobre l’Agència Valenciana Antifrau

En aquesta enquesta també s’ha preguntat als entrevistats per qüestions que afecten directament l’Agència Valenciana Antifrau i per tant s’ha fet només a la població de la Comunitat Valenciana.

Una de les singularitats que ha posat de manifest aquest informe respecte a la Comunitat Valenciana és que entre els enquestats valencians s’observa una major predisposició a la denúncia ja que 1 de cada 4 valencians denunciaria en cas de corrupció enfront d’1 de cada 5 d’altres comunitats autònomes.

Així mateix, els valencians tenen una expectativa 5 punts més alta que la seua denúncia tindrà resultats i 5 punts menys de patir represàlies per la seua denúncia.

Una altra pregunta feia referència al grau de coneixement que existeix entre la ciutadania sobre l’Agència i el 32% va dir conéixer l’existència de la mateixa enfront d’un 68%. Per edats els menors de 34 anys són el que menys la coneixen (85%) mentre que la franja d’edat de 35-49 són els que més la coneixen amb un 37%.

I sobre les funcions que tenen encomanades l’Agència la més coneguda per la ciutadania és la de “protegir als qui denuncien casos de corrupció”, seguida per la de “detectar i castigar persones corruptes”, “previndre que es produïsquen la corrupció” i en últim lloc la de “formar en valors ètics a polítics, funcionaris i estudiants”.

Poden consultar l’informe en el següent enllaç