La Fundació Hay Derecho presenta “El Dedómetro” on analitza el nivell de politització i amiguisme en la designació dels responsables de 30 entitats públiques de la Comunitat Valenciana

Notes de Premsa

València, 8 de juny de 2023.- La Fundació Hay Derecho ha presentat en roda de premsa en la seu de l’Agència Valenciana Antifrau la investigació que porta per nom “El Dedómetro”.
És aquest estudi s’analitza a través de la recollida i anàlisi de dades públiques, el currículum de 66 màxims responsables de les principals entitats públiques de la Comunitat Valenciana en l’última dècada i baix governs de diferent signe polític. L’anàlisi final revela que 33 d’ells suspenen quant als principis de mèrit i capacitat, amb menys d’un 5 en una escala de l’1 al 10.
El resultat forma part de les conclusions d’una investigació de dades duta a terme per Hay Derecho que analitza, en total, 101 currículums de personal directiu de 43 entitats públiques de dues comunitats autònomes de signe polític contrari: la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana.
Hay Derecho, organització sense ànim de lucre que defensa l’Estat de dret i lluita contra la corrupció, ha creat uns indicadors que, a partir de la recollida i anàlisi de dades públiques, permet avaluar si els processos de selecció dels màxims responsables reflecteixen els principis de mèrit i capacitat o per contra es tracta d’amiguisme i intercanvi de favors
Per a l’anàlisi de la idoneïtat dels màxims directius, la metodologia té en compte la formació acadèmica, l’experiència professional general i específica en el sector que dirigeix, així com experiència de gestió, temps de permanència en el lloc i vinculació política.
La investigació, que porta per nom “El Dedómetro”, ressalta que el sistema no estableix procediments objectius, transparents i amb concurrència per a garantir els principis de mèrit i capacitat en la seua selecció. I no obstant això, aquests directius gestionen pressupostos mitjans de 184 milions d’euros de diners públics i compten amb salaris de fins a 220.000 euros anuals.
Els responsables de gestionar empreses públiques de sectors claus com el transport, els mitjans de comunicació o les finances, entre altres, estan exposats a nivells de rotació molt alts, vinculats principalment als canvis de govern. En la Comunitat Valenciana destaquen 3 entitats que han arribat a tindre entre 5 i 7 responsables diferents en una dècada.
El Dedómetro analitza dades entre 2012 i 2022 i apunta a una lleu millora en el perfil dels màxims responsables dels ens públics quan els governs manquen de majoria absoluta. Crida l’atenció l’elevadíssima rotació del personal directiu, la qual cosa posa en relleu que els nomenaments i cessaments van lligats als cicles polítics i no als resultats de la gestió o altres criteris de tipus professional.
Els resultats, no obstant això, milloren en el cas de les entitats públiques que compten amb una normativa de selecció que concreta el procés i el tipus d’experiència professional requerida per al lloc. En aquests casos, l’anàlisi del Dedómetro mostra que es tendeix a seleccionar a candidats amb una trajectòria professional més llarga i especialitzada, encara que desafortunadament no sempre amb major experiència de gestió.
No obstant això, fins i tot en aquestes entitats, la rotació no disminueix, excepte en aquells casos en què hi ha períodes prefixats de mandat.
Una altra de les claus de l’informe és l’anàlisi del compliment de les lleis de transparència: només 6 entitats compleixen íntegrament amb la normativa de transparència. El 80% incompleix almenys una de les obligacions legals com a publicació d’informació comptable, o del nom i trajectòria professional del seu màxim responsable, entre altres dades. Inclusivament, una d’elles, Espais Econòmics i Empresarials, amb 4 empleats i pressupost de 94 milions d’euros, no compta si més no amb web pròpia on allotjar la informació que la llei exigeix publicar.
La investigació revela que el 47% de les entitats no publica els seus salaris, el 33% no mostra el currículum dels seus màxims responsables -o el fa de manera incompleta-i el 13% no publica informació comptable.
“Darrere d’un currículum no publicat o publicat de manera incompleta no sols hi ha un incompliment legal, també pot haver-hi una intenció d’ocultar la trajectòria d’algú no massa qualificat o una carrera purament política”, assenyala Javier Zamora, responsable d’investigació de Hay Derecho.
“Des de Hay Derecho creiem que és necessari aplicar protocols que asseguren la publicació activa i accessible de tota la informació, establir un model de CV normalitzat per als directius del sector públic i responsabilitzar al màxim directiu del compliment de les obligacions de transparència”, assenyala Safira.
En la roda de premsa també ha sigut present Joan Llinares, director de l’Agència, que ha declarat que “volem agrair el treball desenvolupat per la Fundació Hay Derecho amb l’elaboració d’aquest estudi ja que ens ofereix una visió del que està ocorrent quant a la selecció del personal directiu en el sector públic i sobretot en un moment com l’actual en el qual es procedirà a la selecció i nomenament de nou personal directiu després dels processos electorals”.
Hay Derecho ha dut a terme aquest tipus d’investigacions amb anterioritat. En 2020, el primer Dedómetro es va centrar en avaluar l’Administració General de l’Estat a partir d’una sèrie d’organismes reguladors i d’una mostra de 36 entitats pertanyents al sector públic empresarial com a Correus, AENA, Red.es o Paradores. Els resultats van ser: un alt nivell de rotació, amb entitats que van tindre fins a 9 màxims responsables durant un període de 15 anys, escassa experiència en gestió i escassa experiència en la matèria dels màxims responsables analitzats. Milloren les conclusions en les autoritats independents, que estableixen requisits concrets i mandats amb duracions determinades per als seus màxims responsables
En la segona investigació es van analitzar les diferents entitats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona avaluant no sols als màxims responsables, sinó també la seua transparència.
La Fundació Hay Derecho és una fundació sense ànim de lucre, independent, que treballa per a defensar l’Estat de Dret, el bon funcionament institucional i promoure la lluita contra la corrupció.
Hay Derecho s’ha incorporat recentment al Consell de Participació de l’Agència Valenciana Antifrau.

Reunió entre el Col·legi d’Advocats de València (ICAV) i l’Agència Valenciana Antifrau

Notes de Premsa

València, 7 de juny de 2023. El director de l’Agència, Joan Llinares, s’ha reunit amb el degà de l’Il·lustre del Col·legi d’Advocats de València (ICAV), José Soriano Poves. En aquesta reunió van estar presents per part de l’Agència la directora Adjunta i d’Assumptes Jurídics de l’Agència, Teresa Clemente, i el Lletrat Juan Vega. Per part de l’IVAC van participar la vicedegana del Col·legi, Rebeca Lino, i membres de la Junta de Govern.

Aquesta reunió ha servit per a l’intercanvi d’experiències entre ambdues entitats i per seguir treballant en futures vies de col·laboració.

 

L’Agència Valenciana Antifrau crea el Registre de Responsables de les bústies internes de denúncia que hauran de tindre les administracions públiques abans del 13 de juny

Notes de Premsa

València, 5 de juny de 2023.- El mes de febrer passat es va aprovar la Llei 2/2023 reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció. Aquesta llei és el resultat de la transposició a l’ordenament jurídic espanyol de la Directiva 2019/1937 de protecció de les persones denunciants de corrupció, més coneguda com a Directiva Whistleblower.

Aquesta nova Llei recull entre les seues novetats la necessitat que cada entitat cree un Sistema Intern d’Informació (SII), que és la denominació que se li ha donat a les bústies o canals de denúncia, a través dels quals es realitzen les denúncies i la recepció d’informació que pot ser constitutiu d’incompliments de l’ordenament jurídic.

L’Agència assessora i ajuda en la posada en marxa d’aquests sistemes interns d’informació a aquelles administracions que ho sol·liciten, la qual cosa pot articular-se mitjançant la signatura d’un protocol de col·laboració entre l’Agència i l’entitat. L’Agència també cedeix de manera gratuïta la tecnologia necessària per al desenvolupament d’aquests canals o bústies de denúncia.

Fins a aquest moment s’han signat més de 70 convenis i protocols, entre altres, des de grans administracions com la Diputació de Castelló o l’Ajuntament de València, fins a altres de xicoteta grandària com l’Ajuntament de La Yesa de tot just 120 habitants.

La Llei recull l’obligació per part de l’entitat o de l’administració de nomenar una persona física o a un òrgan col·legiat com a responsable de la gestió del Sistema Intern d’Informació així com del procediment a seguir. Tant el nomenament com el cessament d’aquests responsables hauran de ser notificats en el termini de deu dies hàbils a l’autoritat o òrgan competent, que en el cas de la Comunitat Valenciana, és l’Agència Valenciana Antifrau.

A aquest efecte, l’Agència ha creat el Registre de Responsables de Sistemes Interns d’Informació (RRSII) en el qual se centralitzaran tant els nomenaments com els cessaments d’aquests responsables portant una gestió actualitzada de les dades.

El termini per a la creació dels Sistemes Interns d’Informació en el cas de les administracions públiques finalitza el pròxim 13 de juny excepte per a aquells municipis de menys de 10.000 habitants el termini dels quals s’amplia fins a l’1 de desembre.

El tràmit de comunicació a l’Agència del Responsable del Sistema Intern d’Informació es pot fer de manera electrònica en qualsevol moment, ja que el procediment està obert durant tot l’any.

En el títol IX de la Llei 2/2023 es recull que la falta de disposar d’un sistema d’un intern d’informació és una infracció molt greu, mentre que la falta de notificació de la designació de la persona o òrgan col·legiat responsable del sistema és una infracció lleu, les quals porten aparellades sancions recollides en l’article 65 de la Llei.