El Notariat i l’Agència Valenciana Antifrau cooperaran en la lluita contra la corrupció

En virtut d’un conveni de col·laboració, la institució autonòmica accedirà a les bases notarials de titularitat real i persones amb responsabilitat pública

Madrid i València, 7 d’octubre. Aquest matí, Joan Antoni Llinares, director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana (AVAF); i José Ángel Martínez Sanchiz, president del Consell General del Notariat (CGN) han subscrit telemàticament un conveni de col·laboració entre totes dues institucions. El degà del Col·legi Notarial de València, també va ser present en l’acte de signatura d’aquest acord.
Amb la finalitat de reforçar la lluita contra el frau i la corrupció, el conveni permet a l’AVAF accedir a les bases de dades de titulars reals i persones amb responsabilitat pública del CGN. L’accés telemàtic a aquests arxius es realitzarà amb els màxims estàndards de seguretat i segons la normativa de Protecció de Dades. La informació notarial permetrà dotar de major eficàcia als sistemes de comprovació i actuacions inspectores de l’AVAF.
L’AVAF, entitat autonòmica independent, té com a objectiu previndre i erradicar el frau de les institucions públiques valencianes impulsant la integritat i l’ètica i fomentant una cultura de bones pràctiques i de rebuig a la corrupció. Entre les funcions concretes de l’Agència destaquen: investigar casos d’ús irregular de fons públics; alertar de conductes del personal públic que comporten l’abús d’informació en benefici privat; investigar i incoar procediments constitutius d’infracció o previndre conflictes d’interessos.
Aquest conveni es complementa territorialment amb un altre similar subscrit pel CGN amb la Generalitat Valenciana el maig passat, que dotava a la Inspecció General de Serveis de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública d’accés a les bases notarials per a la investigació d’irregularitats comeses per persones o empreses relacionades amb el sector públic.

Bases de dades del Notariat
El CGN va crear en 2005 l’Òrgan Centralitzat de Prevenció del Blanqueig de Capitals (OCP). Els seus tècnics desenvolupen el seu treball analitzant dades de l’Índex Únic Informatitzat Notarial, que conté informació procedent de les escriptures autoritzades davant els quasi 3.000 notaris espanyols. D’aquest Índex es deriven al seu torn, altres dos arxius: la Base de dades de Titular Real (BDTR) i la Base de dades de Persones amb Responsabilitat Pública (BDRP).
La BDTR, en funcionament des de 2012, és única en el món i permet a les autoritats públiques saber qui són les persones ocultes després d’una societat mercantil. En aquesta base estan identificats de manera acreditada els titulars reals de 2.094.000 societats limitades, 126.000 societats anònimes i 210.000 persones jurídiques no mercantils, com a associacions, fundacions o partits polítics. Des de la seua creació, jutges, autoritats policials i subjectes obligats per Llei (entitats financeres, auditores, asseguradores…) han sol·licitat al OCP més de 3.500.000 informacions sobre els titulars reals. A més, s’han signat 51 acords amb subjectes obligats en la lluita contra el blanqueig de capitals (des de bancs fins a immobiliàries) que sol·liciten informació d’aquesta base per a complir amb el seu deure de conéixer qui és el titular real d’una societat.
L’OCP també ha creat la BDRP, en la qual estan identificades 39.437 persones físiques: 22.467 persones amb responsabilitat pública per elecció o per designació; 16.970 persones reunides; 2.088 per ser titulars reals d’una societat en la qual també participa una persona amb responsabilitat pública i 14.882 amb relacions empresarials estretes amb una persona amb responsabilitat pública.

Nota editable en format ODT
Nota editable en format DOC

La Regidoria de Transparència i Gobern Obert i l’Agència Valenciana Antifrau comencen a treballar en el Pla d’Integritat del nou reglament de transparència de l’Ajuntament de València

València, 3 d’octubre de 2020.- La Regidora de Transparència i Govern Obert de l’Ajuntament de València, Elisa Valía, i el Director de l’Agència Valenciana Antifrau, Joan Llinares, s’han reunit aquesta setmana per a començar amb l’elaboració del Pla d’Integritat de l’Administració Local, un element fonamental del nou Reglament de Transparència en el qual està treballant l’Ajuntament de València.

La Regidora de Transparència, Elisa Valía, ha destacat que per a donar resposta a tots els reptes que planteja aquest reglament “hem d’intensificar més si cap la col·laboració interinstitucional amb organismes, entitats i altres administracions que treballen per consolidar les polítiques de bon govern”. “És important que els qui treballem per dignificar les polítiques en les administracions públiques ho fem sempre coordinats”.

Per la seua part Joan Llinares ha declarat que “una de les funcions destacades de l’Agència Valenciana Antifrau, a més de la investigació dels delictes de frau i corrupció, estan les de la prevenció i la formació ja que considerem que és fonamental treballar des de tots els àmbits de la societat per a la creació d’una ètica i integritat públiques. Des de l’AVAF oferim assessorament i informació a totes aquelles administracions publiques que vulguen treballar en aquesta línia”.

Nota editable en format ODT
Nota editable en format DOC

Home i policia local, el perfil de la persona protegida per l’Agència Valenciana Antifrau

València, 24 de setembre de 2020.- L’AVAF compta en la seua lluita contra el frau i la corrupció amb una eina fonamental, l’Estatut de Protecció de les persones denunciants de corrupció, un estatut que s’ha concedit a un total de 21 persones.

L’objectiu d’aquest Estatut és evitar l’assetjament, les amenaces i intimidació, en definitiva les represàlies, que en moltes ocasions pateixen les persones denunciants de corrupció tant en l’àmbit professional com en el familiar i personal a conseqüència de posar al descobert actuacions irregulars.

Des de la posada en funcionament de l’Agència fa 3 anys un total de 35 persones han sol·licitat acollir-se a l’Estatut de Protecció de les quals han sigut estimades 21 sol·licituds, algunes d’elles desestimades per falta de requisits i altres 11 es troben en fase de tramitació.

Si analitzem el perfil de la persona protegida per l’AVAF estaríem parlant majoritàriament d’homes ja que són el 67% de les persones protegides enfront del 33% que són dones.

Respecte a la situació laboral d’aquestes persones el 71% són funcionaris de carrera i pertany majoritàriament al col·lectiu de la policia local.

És precisament contra les administracions públiques d’àmbit local on es concentren el major nombre de denúncies presentades en l’AVAF. L’any 2019 el nombre de denúncies contra aquestes administracions van acaparar el 61% del total de denúncies presentades.

Les persones protegides havien interposat en la majoria dels casos denuncies contra administracions locals de la província d’Alacant sobre assumptes relacionats amb la contractació pública i la gestió de personal principalment.

En acaparar el col·lectiu de la policia local el major nombre de denúncies aquestes se centren en qüestions com a retribucions i pagament d’hores extres no procedent, desenvolupament de funcions amb desviació de poder o irregularitats en els processos selectius tant d’accés a la funció pública com a la promoció.

El moment en el qual la persona sol·licita la protecció de l’AVAF no és com podria pensar-se quan les investigacions les està realitzant l’AVAF sinó una vegada que s’ha donat trasllat dels fets a instàncies judicials comprovada l’existència d’irregularitats que poden ser constitutives de delicte. El 95% de les sol·licituds de protecció s’efectua quan els fets estan en fase d’investigació en jutjats i tribunals, amb processos penals oberts, motiu pel qual els denunciants pateixen la persecució dels qui estan sent investigats o de l’entorn d’aquests, són els represaliadors.

L’Agència Valenciana Antifrau és en aquests moments l’única autoritat a Espanya que ofereix protecció a les persones que denuncien frau i corrupció en el si de les administracions públiques.

Està pendent la transposició a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva Europea 2019/2017 coneguda com a “Directiva Whistleblowers” sobre protecció de les persones que denuncien infraccions del Dret de la Unió Europea.

Aquesta directiva va entrar en vigor al desembre de 2019 i la seua importància resideix en què gràcies a ella s’oferirà per primera vegada al nostre país protecció i assessorament jurídic a aquelles persones que denuncien entre altres delictes de frau, corrupció, evasió fiscal o danys contra el medi ambient.

Nota editable en format ODT
Nota editable en format DOC