L’Agència participa en el projecte europeu WiS-H, coordinat per la Fundació Hi ha Dret per protegir les persones denunciants de corrupció a Espanya i Portugal

Madrid, 26 d’abril de 2024.- L’Agència Valenciana Antifrau va participar en la presentació del projecte WiS-H, una iniciativa coordinada per la Fundació Hay Derecho i cofinançada per la Comissió Europea que té com a objectiu la creació d’un entorn segur i favorable per a les persones denunciants de corrupció a Espanya i Portugal.

Com a membres del projecte acompanyen la Fundació Hay Derecho institucions com la Universitat de Múrcia, la Universitat de Lisboa (NOVA School of Law) i l’Agència Valenciana Antifrau.

En aquesta primera reunió van estar presents Maïté Vanwesemael, responsable de polítiques d’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA) de la Comissió Europea; el President de Hay Derecho, Segismundo Álvarez així com la seua secretària general, Elisa de la Nuez, i la seua directora general, Safira Cantos.

També van assistir Fernando Jiménez Sánchez, director de la Càtedra de Bon Govern i Integritat Pública de la Universitat de Múrcia; Júlia Miralles d’Imperial Pujol, doctora investigadora post-doctoral en aquesta universitat; Francisco Pereira Coutinho, doctor en Dret per la Facultat de Dret de la Universitat Nova de Lisboa; Julia Gracia, coordinadora del Compliance Lab de la NOVA School of Law; Nicolás Rodríguez García, catedràtic de Dret Processal a la Universitat de Salamanca; i Cristina Fernández González, doctora i professora en el Grau en Criminologia de la Universitat Internacional de València (VIU).

Per part de l’Agència Valenciana Antifrau, van acudir Teresa Clemente, directora adjunta i directora d’Assumptes Jurídics, i María Isabel Quintero Soria, adscrita a la Direcció Adjunta i d’Assumptes Jurídics.

En aquesta primera reunió van participar tres denunciants de corrupció per comptar la seua experiència: el fiscal Ignacio Stampa, l’enginyera Gracia Ballesteros, i Iván Menéndez, que va denunciar en el marc de l’empresa privada.

L’objectiu principal del projecte WiS-H és treballar per un entorn propici per a la protecció de les persones denunciants de corrupció a Espanya i Portugal. Per a això, a través d’un estudi analític, s’analitzarà l’entorn de la denúncia d’irregularitats en ambdós països, i es facilitarà l’aprenentatge mutu i la cooperació entre les autoritats competents i les organitzacions de la societat civil per supervisar i donar suport a l’aplicació de les normes europees sobre protecció dels denunciants d’irregularitats.

El Comissionat per als Drets Fonamentals d’Hongria ha visitat l’Agència Valenciana Antifrau

València. 25 d’abril de 2024.- El Comissionat per als Drets Fonamentals d’Hongria, Àkos Kozma, ha visitat l’Agència Valenciana Antifrau per a conéixer el seu funcionament i establir possibles vies de col·laboració entre totes dues institucions en el futur.

Així mateix, el Comissionat va presentar l’ Oficina del Comissionat i el seu àmbit d’actuació. A la visita va acudir acompanyat de la seua cap de Gabinet, Csenge Borbély.

Per part de l’Agència van estar presents Teresa Clemente, directora adjunta i d’assumptes jurídics; Gustavo Segura, director d’anàlisi i investigació; Irene Bravo, directora de prevenció, formació i comunicació, i María José Cervera responsable de l’àrea d’administració.

En l’últim any l’Agència ha intensificat la seua projecció internacional i han sigut nombroses les autoritats anticorrupció que han visitat València per a conéixer el seu treball, entre elles l’Autorità Nazionale Anticorruzione d’Itàlia (ANAC); el Centre Nacional Anticorrupció de Moldàvia o l’Oficina Anticorrupció de Geòrgia.

33 autoritats de lluita contra la corrupció de 24 països europeus acorden la Declaració de València

València, 19 d’abril de 2024.– Els treballs desenvolupats per NEIWA durant els dos dies que ha durat la trobada van concloure amb l’aprovació de la Declaració de València en la qual s’ha posat de manifest la importància de defensar la denúncia d’irregularitats ja que és un dels millors mecanismes de lluita contra la corrupció.

La Declaració també recull la condemna de qualsevol forma de supressió o limitació de la independència i eficiència de les autoritats d’integritat i denúncia d’irregularitats, o entitats similars dedicades a la lluita contra la corrupció.

Els membres de NEIWA van posar de manifest la importància de fomentar el treball i la coordinació de tots els actors implicats en l’àmbit de la denúncia d’irregularitats i la lluita contra la corrupció com a policia, fiscalia, poder judicial, etc , inclosa la societat civil, ja que la seua contribució és essencial per a l’establiment d’una cultura d’integritat.

A més de la Declaració de València en aquesta 9a Assemblea s’han presentat els resultats de diversos grups de treball constituïts dins de la Xarxa, com el del grup dedicat a analitzar les denúncies rebudes, o la del grup encarregat d’estudiar, analitzar i proposar les mesures de suport a les persones denunciants de corrupció.

El Director General de Justícia de la Comissió Europea, Paul Hafellner, va ser convidat a aquesta trobada i va realitzar una exposició sobre la situació de la transposició de la Directiva Europea de protecció a les persones denunciants de corrupció.

Els membres de la Xarxa van aprovar una modificació dels estatuts i de les regles de procediment i organització de la Xarxa per al seu millor funcionament i operativitat així com la integració de nous membres com l’Institut Federal per als Drets Humans (Bèlgica); l’Oficina Anticorrupció de Geòrgia; l’Oficina per a la protecció dels Denunciants (Luxemburg ) i el Defensor del Poble de Walloni (Bèlgica).

Declaració de València

La xarxa NEIWA es va constituir arran de l’aprovació per part de la Unió Europea de la Directiva 2019/1937 de protecció de les persones denunciants de corrupció i és una plataforma de cooperació i intercanvi de coneixement i experiències en l’àrea de la integritat i la protecció de les persones alertadores de corrupció.

En aquests moment formen part de la xarxa 33 autoritats anticorrupció de 24 països europeus i són les següents:

BÈLGICA

Defensor del Poble Federal

Oficina del Defensor del Poble de la Regió de Brussel·les-Capital

Servici del Defensor del Poble de la Comunitat germanófona de Bèlgica

Defensor del Poble de la Comunitat flamenca

BULGÀRIA

Comissió de Lluita contra la Corrupció

CROÀCIA

Oficina del Defensor del Poble de la República de Croàcia

REPÚBLICA TXECA

Ministeri de Justícia

DINAMARCA

El Pla Nacional de Denúncia d’Irregularitats dins de l’Agència Danesa de Protecció de Dades

ESTÒNIA

Ministeri de Justícia, Departament de Política Penal

FINLÀNDIA

Ombudsman

FRANÇA

Défenseur dones droits

ALEMANYA

Oficina Federal de Justícia

GRÈCIA

Autoritat Nacional de Transparència

HONGRIA

Oficina del Comissionat de Drets Fonamentals d’Hongria

ISLÀNDIA

Oficina del Primer Ministre

IRLANDA

Comissió del Defensor del Poble de la Garda Síochána

Oficina del Comissionat de Divulgacions Protegides

ITÀLIA

Autoritat Italiana Anticorrupció (ANAC)

LETÒNIA

La Cancelleria de l’Estat (Punt de Contacte dels Denunciants)

LITUÀNIA

Fiscalia General de la República de Lituània

MONTENEGRO

Agència de Prevenció de la Corrupció

PORTUGAL

Mecanisme Nacional Anticorrupció (MENAC)

ROMANIA

Ministeri de Justícia

Agència Nacional d’Integritat (ANI)

ESLOVÀQUIA

Oficina de Protecció al Denunciant

ESLOVÈNIA

Comissió per a la Prevenció de la Corrupció

ESPANYA

Ministeri de Justícia

Agència Valenciana Antifrau (AVAF)

Oficina Catalana Antifrau (OAC)

Oficina Andalusa contra el Frau i la Corrupció (OAAF)

SUÈCIA

L’Autoritat Sueca de l’Entorn de Treball

PAÏSOS BAIXOS

Autoritat Holandesa de Denúncia d’Irregularitats