Aug272025

Desmantellant Antifrau a València

En referència a l’entrevista publicada en un periòdic nacional, el passat 21 de juny de 2025, a Sr. Fernando Jiménez Sánchez. Després de sol·licitar al mitjà, en dues ocasions, la publicació d’este article d’opinió per a exercir el dret a rèplica a les afirmacions del Sr. Jiménez sobre l’Agència Valenciana Antifrau i no obtindre resposta sobre la seua publicació, compartim l’article d’opinió enviat:

 

Desmantellant Antifrau a València

 

En els últims mesos s’ha estés una pràctica preocupant: construir relats on els fets són secundaris, les dades es tornen accessòries i la victimització, alimentada per la creixent polarització, es converteix en l’eix discursiu. Jornades, conferències i tribunes es succeeixen amb freqüència, i encara que l’Agència Valenciana Antifrau (AVAF) no figure com a tema central, no es perd l’oportunitat de denigrar-la amb afirmacions desconnectades de la realitat. És més greu encara, si considerem que molts dels ponents han tingut vincles, directes o indirectes, amb esta institució.

 

Sembla que alguns preferirien veure desaparèixer l’Agència abans que admetre que puga estar dirigida per persones alienes al seu cercle de confiança. Entre retrets nostàlgics i relats èpics del passat, es construeix una imatge idealitzada de l’etapa anterior, contraposa a una visió quasi maquiavèl·lica del present.

 

En este context, el Sr. Jiménez, en una entrevista publicada recentment, responia a una pregunta sobre el suposat “desmantellament” de l’AVAF amb una doble afirmació:

“Per què s’han carregat l’AVAF en la pràctica? Doncs està molt relacionat amb les pericials judicials que estava fent l’equip d’investigació dels judicis per la corrupció de l’època de Zaplana. És una cosa tan senzilla com això. Això destrossa el país…”

 

Davant d’esta afirmació, correspon oferir dades objectives: el 16 de maig de 2024, funcionaris de l’AVAF defensaren en judici la pericial a la qual es fa referència. Esta actuació va concloure eixe mateix dia. El nou director va prendre possessió el 23 de juliol de 2024, i la sentència de l’Audiència Provincial es va dictar el 15 d’octubre de 2024. Cronològicament, resulta impossible que hi haguera cap intervenció de la nova direcció en esta causa. Per tant, la insinuació manca de fonament i resulta maliciosa. Des de l’AVAF ens preguntem si s’està suggerint una infracció administrativa o, directament, la comissió d’un delicte. Llançar acusacions sense proves, a l’estil de “tirar la pedra i amagar la mà”, no sembla el procedir d’un acadèmic.

 

L’AVAF depén orgànicament de les Corts Valencianes, no del Consell de la Generalitat Valenciana. Des de l’1 d’agost de 2024, els grups parlamentaris han sol·licitat 55 expedients, tots ells lliurats en temps i forma. La majoria fan referència a actuacions del mandat anterior. En prendre possessió la nova direcció, existia una càrrega viva de 659 expedients. Actualment, i tot i haver-se rebut 331 noves denúncies durant 2025, esta xifra s’ha reduït a 512.

 

A 23 de juliol de 2024, el retard en la tramitació de denúncies superava els 15 mesos; hui, les denúncies presentades en 2025 s’estan resolent dins del termini establit. A més, s’han incorporat 200 noves entitats al registre de responsables del Sistema Intern d’Informació (67 públiques i 133 privades).

 

Lluny de veure’s minvades, les competències de l’Agència s’han incrementat. Cal destacar també que recentment s’han cobert a esta Agència, mitjançant un procés de selecció, els llocs de Secretari General i Coordinador de l’àrea d’Avaluació, Comprovació i Inspecció, incorporant un Advocat de la Generalitat Valenciana i un Inspector d’Hisenda de l’Agència Estatal d’Administració Tributària. Es continuen remetent expedients al Ministeri Fiscal i s’ha reforçat l’activitat operativa. Tot això mantenint intacte el pressupost.

 

Resulta cridaner que algú amb la formació acadèmica del Sr. Jiménez —catedràtic, membre de Transparència Internacional i del consell assessor de la Fundació Hay Derecho— emeta afirmacions tan infundades. Fins a la seua supressió legal, les organitzacions esmentades formaven part del Consell de Participació Ciutadana (CPC) de l’AVAF. Ell mateix va ser designat per a este òrgan directament per l’anterior director, sense representar formalment cap entitat.

 

La sorpresa és major si es recorda que, com a representant de la Universitat de Múrcia, juntament amb la Universitat de Lisboa, el Sr. Jiménez va elaborar l’informe “Percepcions comparades de la corrupció a Espanya i Portugal”, amb suport logístic i econòmic de l’AVAF (octubre de 2022).

 

Així mateix, l’anterior direcció de l’Agència havia de col·laborar en un projecte europeu, amb el mateix Sr. Jiménez com a investigador principal. Malgrat l’interés del projecte, la nova direcció de l’AVAF va declinar participar-hi per excedir l’àmbit competencial autonòmic.

 

Potser el desacord es troba en la successió al càrrec de director. El candidat del Sr. Jiménez —també del director eixint i de la immensa majoria del CPC— no va ser elegit. La defensa legítima d’una candidatura no justifica una campanya de descrèdit constant, iniciada fins i tot abans de la presa de possessió de l’actual director. Encara menys quan les crítiques s’estenen a tota la institució i, per tant, als seus funcionaris.

 

I en eixa línia continuen. En una jornada sobre la protecció dels denunciants de corrupció a Espanya, amb presència d’antics responsables de l’AVAF, el debat va girar més entorn de la “època daurada” de l’Agència valenciana que no del títol anunciat. Bé podria haver-se titulat: “Quan érem els millors”.

 

Durant l’esdeveniment, algú va afirmar que la recent reforma legislativa havia suprimit el règim sancionador de l’Agència. L’afirmació va ser desmentida, en el mateix acte, per una lletrada de l’AVAF. Va recordar que la Llei 11/2016 continua atribuint potestat sancionadora a la direcció i que la Llei 2/2023 la reforça, reconeixent l’AVAF com a autoritat competent autonòmica en matèria de protecció de les persones informants. Tot i això, en la gravació oficial s’ometen les intervencions de les representants de l’AVAF, impedint una visió tècnica completa del debat i comprometent la transparència.

 

Paradoxalment, aquells que hui lamenten la suposada pèrdua del règim sancionador no el van aplicar durant set anys. L’única sanció imposada en eixe període es dirigia a un ajuntament per negar-se a col·laborar. Sorprén el lament per la pèrdua d’una eina que amb prou feines s’utilitzà.

 

També es va afirmar que, en deixar l’AVAF d’elaborar informes pericials, les agències autonòmiques mancaven de sentit i “millor seria tancar-les”. Convé recordar que només l’AVAF ha emés tals informes (37, segons un dels ponents), mentre que la resta d’agències autonòmiques ni tan sols n’han realitzat cap, segons les seues memòries. De nou, s’ataca només l’agència valenciana. Però trames de corrupció, per desgràcia, se’n poden citar en totes les comunitats amb agència pròpia. 

 

Les funcions de col·laboració judicial estan recollides formalment en convenis com el signat el 19 de juny de 2023 entre l’AVAF i la Fiscalia Anticorrupció. La clàusula 1.b) preveu expressament la sol·licitud de suport tècnic. A més, l’actual direcció no ha rebutjat esta col·laboració i reitera el seu compromís amb l’Estat de Dret. Cal precisar que, excepte una persona, l’equip tècnic que elaborava els informes pericials continua en plantilla.

 

En la mateixa entrevista, el Sr. Jiménez afegia:

“Em dona igual el PP que el PSOE: el meu amic Manuel Villoria ha sigut nomenat president de l’Autoritat Independent de Protecció dels Informants; no hi ha plantilla ni pressupost i tot ha de passar pel Ministeri de Justícia. Quina autoritat independent és eixa?”

 

Sorprén la resposta, venint de qui defensava amb elegància la importància dels procediments de selecció institucionals. Encara més sorprenent és el silenci d’aquells que van censurar amb vehemència la reforma valenciana de 2024 —que preveu elecció parlamentària amb majoria reforçada o absoluta— ometent que està adscrita a les Corts Valencianes. Sorprenent perquè ara no posen objeccions al fet que, en l’àmbit estatal, el nomenament del president de l’Autoritat Independent de Protecció a l’Informant (AAI) (art. 53 de la Llei 2/2023) recaiga directament en el Consell de Ministres, a proposta del Ministre de Justícia, sense avaluació curricular ni majoria qualificada. I es nomena el president amb rang de subsecretari.

 

Ací ningú sembla molest per l’absència de concurrència competitiva, la laxitud dels requisits o l’opacitat del procés, ni tan sols hi va haver un òrgan de qualificació que, després d’examinar les candidatures, elevés una terna de candidats a la presidència de l’AAI. Esta asimetria crítica posa de manifest un fenomen preocupant: la deslegitimació selectiva. Allò que és legítim si ho decideix un entorn afí es converteix en “captura institucional” si ho decideix un altre. L’estàndard democràtic no pot aplicar-se segons l’afinitat personal o ideològica.

 

I eixa forma d’actuar es projecta en la selecció del personal directiu de l’AAI, gerent i director: convocats per lliure designació, publicant-se en el BOE un dissabte, amb terminis exigus (10 dies naturals) i procediments poc garantistes: presentació d’un currículum i una autoavaluació, i els que superen el filtre sembla que es sotmetran a una entrevista per algun expert a determinar. Si este procés de selecció és un assaig de l’actual ministre del ram sobre procediments a aplicar en la selecció de fiscals, advocats de l’Estat, inspectors d’hisenda… s’entén la preocupació instal·lada en estos col·lectius.

 

Finalment, convé recordar una obvietat: si algú pretenia “controlar” l’AVAF —institució unipersonal com poques— no eliminaria el Consell de Participació Ciutadana, sinó que, simplement, modificaria la seua composició conforme als seus interessos, com es va fer anteriorment. Per descomptat, conservaria l’heretat: una plantilla integrada majoritàriament per personal seleccionat mitjançant lliure designació. En lloc d’això, al desembre de 2024 es va aprovar una nova Relació de Llocs de Treball (RLT) que imposa la provisió dels llocs mitjançant concurs, reforçant així la independència, autonomia i professionalitat dels funcionaris de l’Agència.

 

Així mateix, qui desitjara exercir un control discrecional mantindria procediments amb llacunes interpretatives i terminis de caducitat ambigus en l’àrea de comprovació i investigació, a fi d’utilitzar eixos buits normatius a conveniència. Tanmateix, s’han dictat quatre Instruccions sobre procediment i s’han creat dues oficines tècniques independents de la direcció: una encarregada de la selecció i repartiment de denúncies entre els investigadors, i una altra orientada a homogeneïtzar els criteris d’actuació.

 

I sí, per la sensibilitat dels assumptes tractats, esta nova etapa de l’AVAF s’assembla més —quant a sigil, professionalitat i protecció de dades— al model de l’Agència Estatal d’Administració Tributària que a altres formats disfressats de transparència que, a través de la sanció mediàtica, basen la seua legitimitat en un ecosistema de persones amb interessos compartits i recorrent sistemàticament al victimisme. Confonent l’opinió pública fent-los creure que ells i no la Institució són els imprescindibles.

 

Eduardo Beut

Enviat al mitjà de comunicació: 10 de juliol de 2025

Jul232025

L’Agència Valenciana Antifrau signa nous protocols de col·laboració amb institucions públiques per a reforçar els canals de denúncia i la integritat pública

València, 23 de juliol de 2025.- L’Agència Valenciana Antifrau (AVAF) continua impulsant la seua labor de prevenció de la corrupció i foment de la integritat institucional mitjançant la signatura de diversos protocols de col·laboració amb entitats locals, organismes públics i col·legis professionals.

 

Durant els últims mesos, el director de l’AVAF, Eduardo Beut, ha subscrit acords amb l’Il·lustre Col·legi Provincial de l’Advocacia d’Alacant (21 de febrer de 2025), l’Institut Valencià de Serveis Socials – IVASS (19 de febrer de 2025), i la Universitat CEU Cardenal Herrera, mitjançant una addenda de pròrroga del conveni de cooperació educativa (9 de gener de 2025).

 

També s’han signat protocols amb els ajuntaments de Villena (13 de gener de 2025), Paiporta i Llocnou de Sant Jeroni (tots dos el 30 d’octubre de 2024), Domeño (28 d’octubre de 2024), Segart (25 d’octubre de 2024), Xàtiva (10 d’octubre de 2024), la Pobla del Duc (24 de setembre de 2024) i Ròtova (18 de setembre de 2024).

 

Igualment, s’ha renovat la col·laboració amb el Consell General del Notariat mitjançant la primera addenda de pròrroga al conveni marc signat el 2 d’octubre de 2024, i s’ha formalitzat un acord amb l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries – IVIA (25 de setembre de 2024).

 

En virtut d’aquests acords, les entitats signants habilitaran el bústia de denúncies de l’Agència Valenciana Antifrau com a canal extern, el qual estarà accessible des de les seues respectives pàgines web. Aquest canal garanteix la confidencialitat de les persones informants i permet la possibilitat de presentar denúncies de manera anònima.

 

Aquests protocols permeten a les institucions adherides posar en marxa sistemes interns d’informació (bústies de denúncia internes) en compliment de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció.

 

Aquesta llei, que traspón a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva (UE) 2019/1937 —coneguda com a Directiva Whistleblowers—, estableix l’obligació de disposar de canals segurs per a la recepció d’informacions sobre possibles irregularitats.

 

A més de la implantació d’aquestes bústies, els convenis contemplen actuacions conjuntes en matèria de formació i sensibilització. Així, el personal de les entitats signants rebrà formació en aspectes clau com l’ètica pública.

 

Amb aquestes incorporacions, l’AVAF facilita el compliment normatiu i la promoció de la cultura de la integritat, la prevenció i la detecció de situacions de frau i corrupció.

 

Últims protocols signats, disponibles al Portal de Transparència:

  • Il·lustre Col·legi Provincial de l’Advocacia d’Alacant. Signat el 21 de febrer de 2025.
  • Institut Valencià de Serveis Socials (IVASS). Signat el 19 de febrer de 2025.
  • Ajuntament de Villena. Signat el 13 de gener de 2025.
  • Addenda de pròrroga del conveni de cooperació educativa entre l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana i la Universitat CEU Cardenal Herrera, per a la realització de pràctiques formatives per part d’estudiants universitaris. Signat el 9 de gener de 2025.
  • Ajuntament de Paiporta. Signat el 30 d’octubre de 2024.
  • Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni. Signat el 30 d’octubre de 2024.
  • Ajuntament de Domeño. Signat el 28 d’octubre de 2024.
  • Ajuntament de Segart. Signat el 25 d’octubre de 2024.
  • Ajuntament de Xàtiva. Signat el 10 d’octubre de 2024.
  • Primera addenda de pròrroga al conveni marc entre el Consell General del Notariat i l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana. Signat el 2 d’octubre de 2024.
  • Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA). Signat el 25 de setembre de 2024.
  • Ajuntament de la Pobla del Duc. Signat el 24 de setembre de 2024.
  • Ajuntament de Ròtova. Signat el 18 de setembre de 2024.
Jul142025

Agència Valenciana Antifrau: no és cert, Sr. García

En referència a l’article d’opinió publicat en un periòdic econòmic de tirada nacional, el passat 12 de juny de 2025, signat per D. Felipe García Hernández.
Després de sol·licitar al mitjà, en dues ocasions, la publicació d’aquest article d’opinió per a exercir el dret de rèplica a les afirmacions del Sr. García sobre l’Agència Valenciana Antifrau, i denegant el mitjà la seua publicació, compartim l’article d’opinió enviat:
 
Agència Valenciana Antifrau: no és cert, Sr. García

En l’era de la postveritat, la defensa de la integritat pública s’ha convertit en un exercici de risc. El 23 de juny, Dia Mundial dels Alertadors, constitueix una ocasió idònia per a recordar que la protecció de qui denuncia irregularitats no és únicament un imperatiu ètic, sinó també un pilar essencial de l’Estat de Dret. No obstant això, més enllà de proclames retòriques, aquesta data exigeix una reflexió incòmoda: què ocorre quan les institucions creades precisament per a protegir la integritat són sotmeses a campanyes de descrèdit, alimentades per mitges veritats i relats interessats?

L’Agència Valenciana Antifrau (AVAF) representa, en aquest context, un cas paradigmàtic. En els últims mesos ha sigut objecte d’un atac mediàtic i polític que, sota l’aparença de crítica legítima, oculta una estratègia deliberada de deslegitimació. La rendició de comptes està present en el treball diari del personal funcionari d’aquesta institució, com hauria d’ocórrer en qualsevol organització pública.

Resulta alarmant que una reforma menor de l’AVAF, recentment aprovada a Les Corts Valencianes, siga equiparada, com fa el senyor García, amb la suspensió de la FCPA (Foreign Corrupt Practices Act) per part del govern dels Estats Units. La confusió s’accentua quan barreja realitats jurídiques heterogènies: confon dues normes legals, una disposició reglamentària sense suficient cobertura legal i un codi ètic aprovat per resolució del director de l’Agència.

Analitzem, per tant, algunes de les afirmacions exposades per l’autor:

Sosté que “s’ha eliminat el Consell de Participació Ciutadana, un canal vital entre la societat civil i l’Agència”. No obstant això, el Dictamen del Consell Jurídic Consultiu (CJC) sobre el projecte de Reglament de funcionament i règim interior de l’AVAF va ser clar al respecte. En ell s’indica que: “la Llei 11/2016 de l’AVAF no preveia cap òrgan de participació l’estructura, naturalesa, funcions i composició del qual hagueren d’haver sigut valorades pel legislador. Així, amb l’aprovació de la norma, Les Corts haurien pogut determinar quin tipus d’òrgans i entitats requerien representació en aquest tipus d’òrgans, i amb quines funcions; doncs, en cas contrari, com es veurà respecte a la redacció de l’article 25, sobre la composició, és la mateixa Agència —o, si es prefereix, l’òrgan unipersonal en què es constitueix la seua Direcció— qui, amb la seua sola voluntat, tria de quina manera i qui està capacitat per a exercir la participació”.

I en el que fa a la composició, el CJC afegeix: “aquesta manera de regular la composició, arbitrat i esgrimint en la decisió final criteris de territorialitat i representativitat social no motivats ni objectius, dista molt de poder conformar un autèntic model de participació”. En termes col·loquials, l’òrgan consultiu advertia, amb elegància, de la inquietant possibilitat que el director fera ús excessiu de criteris de selecció subjectius o esbiaixats.

N’hi ha prou amb observar les relacions entre algunes organitzacions integrants del derogat Consell de Participació Ciutadana, els seus directius i membres, exmembres del Comité d’Ètica i antics responsables de l’AVAF, per comprovar l’encert —fins i tot premonitori— del dictamen emés per l’òrgan estatutari. Les Corts Valencianes han pres una posició fa pocs dies, triant un model consultiu molt més objectiu i evitant que les persones integrants d’aquest consell consultiu provinguen de la seua condició d’alt càrrec i per tant de designació directa del govern de torn, com ocorre amb el consell de l’Autoritat Independent de Protecció a l’Informant (A.A.I.)

S’afirma que era un canal vital. No obstant això, la participació de l’associació que representa l’autor en aquest Consell ha sigut, en la pràctica, inexistent. S’insisteix en la seua rellevància, però cal recordar que, en relació amb l’anterior codi ètic, tan sols dues entitats van presentar aportacions durant el tràmit d’audiència: AVACU (en matèria de recepció de regals i obsequis) i la plataforma ciutadana “Castelló per la Justícia i contra la Corrupció”. El patró es repeteix en el nou Codi Ètic recentment aprovat: únicament la citada i Transparència Internacional Espanya van fer dues observacions. És un canal fonamental… del qual manquen les altres agències autonòmiques i, per descomptat, l’Autoritat Independent estatal recentment creada.

Açò ens condueix a la següent afirmació de l’autor: que el nou Codi de Conducta “rebaixa greument els estàndards previs d’integritat i transparència”. Només per posar la qüestió en context, convé advertir que dues institucions tan prestigioses com Les Corts Valencianes (institució a la qual està adscrita l’AVAF) i l’Oficina Andalusa Antifrau, entre altres, l’estan encara elaborant.

Però una declaració tan altisonant, sumada a l’acusació de “rebaixa de garanties institucionals” i “buidatge progressiu de funcions”, resulta impactant, però no es fonamenta en cap dada. La realitat és una altra: l’AVAF continua depenent orgànicament de Les Corts, no del govern de torn; no ha patit retallades pressupostàries, no s’han reduït les seues competències, continua remetent expedients al Ministeri Fiscal i ha incrementat la seua activitat operativa.

Les dades, sempre tossudes, ho corroboren: la càrrega viva de treball quan vaig prendre possessió era de 659 expedients, una herència rebuda que, no obstant això, a data d’avui es redueix a 555 expedients, i això malgrat haver-se rebut 301 noves denúncies en 2025. A 23 de juliol de 2024, el retard en l’atenció de denúncies superava els 15 mesos; en canvi, les presentades en 2025 s’estan tramitant dins dels terminis legals. En el que portem d’any, s’han sol·licitat quatre proteccions per part d’informants, una ampliació d’altra actuació de protecció i s’ha proporcionat assessorament directe a nou persones. Els grups parlamentaris han realitzat peticions d’informació de manera constant des de juliol de l’exercici passat, 55 peticions d’expedients d’aquesta agència que han sigut ateses en temps i forma. La majoria d’aquestes peticions es corresponen amb el període de la direcció anterior.

Senyor García, amb tota cortesia, he de dir-li que les seues afirmacions no s’ajusten a la veritat. Entenc que potser es base en el que ha llegit o sentit, i vosté ho amplifica, sense mala intenció. Però vosté es dedica professionalment a l’àmbit del compliance, on contrastar les acusacions infundades amb dades verificables i fonts fidedignes hauria de ser la norma.

Una altra fal·làcia reiterada és la suposada pèrdua d’independència de l’AVAF després de la reforma de 2024. En aquest punt, convé acudir a l’hemeroteca —i al BOE—:

El nou sistema d’elecció del director general de l’AVAF —que preveu una doble volta, amb majoria qualificada del Ple de Les Corts de tres quints en primera votació i majoria absoluta en segona— no és fruit d’un capritx polític conjuntural. Ja va ser proposat en 2022 pel mateix equip directiu anterior, precisament per a evitar bloquejos parlamentaris i reforçar l’estabilitat institucional. Resulta paradoxal que qui el va impulsar siguen ara els principals detractors del model. Cal assenyalar que es tracta del mateix sistema vigent en l’Oficina Antifrau de Catalunya i en l’Agència Antifrau d’Andalusia, institucions que no han rebut crítiques per part de qui ara es s’esgarren les vestidures al País Valencià. El que en altres comunitats es presenta com un exemple de consens i garantia democràtica, ací es pretén mostrar com una amenaça a la independència institucional.

Aquest procediment resulta molt més exigent que el contemplat per a l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant (A.A.I.) estatal, el president de la qual és nomenat directament pel Consell de Ministres, a proposta del ministre de Justícia, amb rang de subsecretari i després de compareixença parlamentària en comissió. On queda, aleshores, la presumpta superioritat del model estatal? De qui depén un subsecretari?

La independència institucional es mesura pel mètode de designació i també per un conjunt de garanties estructurals —adscripció parlamentària, autonomia pressupostària, marc jurídic específic— de les quals encara manca l’A.A.I.

No és menor el fet que el president designat per a l’autoritat independent estatal siga soci fundador de Transparència Internacional Espanya, exmembre del consell assessor de la Fundació “Hay Derecho” (ambdues organitzacions integraven el derogat Consell de Participació Ciutadana de l’AVAF), i també va ser integrant del Comité d’Ètica de l’AVAF fins a la derogació de l’anterior codi ètic, decidida pel signant actual d’aquestes línies. Sempre és més difícil atacar un sistema gràcies al qual la persona triada és un col·laborador pròxim.

En definitiva, la crítica selectiva a la independència de l’AVAF revela més nostàlgia per una hegemonia perduda que una preocupació real per les garanties institucionals. La coherència —com el sentit de l’humor— és un bé escàs, però profundament necessari.

Estic a la vostra disposició per a qualsevol ajuda, recomanació o consell que rebem de la vostra associació, que serà valorada i agraïda sempre que la finalitat siga la prevenció i la lluita contra el frau i la corrupció.

Eduardo Beut

Director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana

Enviat al mitjà: 25 de juny de 2025