València, 24 de juliol de 2024.- El nou director de l’Agència Valenciana Antifrau, Eduardo Beut González, va prendre possessió del seu càrrec en un acte celebrat en el Saló dels Espills de les Corts Valencianes.
En l’acte va estar present el president de la Generalitat, Carlos Mazón, la presidenta de les Corts, Llanos Massó, els síndics dels grups parlamentaris de les Corts i els consellers de Justícia i Educació i Cultura, Salomé Pradas i José Antonio Rovira, i personal de les Corts.
En l’imaginari popular i cultural de la nostra societat pensar en protecció a denunciants és evocar l’Administració dels EUA oferint una nova identitat i una nova vida, per protegir els que denuncien el funcionament intern d’una organització criminal i involucren els seus antics companys de delictes. És el cas de la WITSEC, que va sorgir el 1971 per protegir un mafiós de Nova York que havia trencat el codi de l ‘omertà i cooperat amb les autoritats per condemnar la màfia italiana.
A Espanya, per als empleats públics i per a l’ordenament jurídic, parlar de protecció al denunciant és sinònim d’Agència Valenciana Antifrau. L’AVAF és pionera en la protecció a l’informant amb més de set anys d’experiència en la prevenció i la lluita contra el frau i la corrupció i, a més, va ser durant anys l’única autoritat a Espanya que oferia protecció a les persones que denunciaven frau i corrupció en l’Administració Pública.
La comparativa entre tots dos sistemes, l’estatunidenc i el valencià, denota un profund abisme entre les diferents formes en què es pot oferir protecció. La protecció a testimonis de Nord-amèrica representa un acte dràstic de renaixement, una fugida cap a un nou horitzó, mentre que la protecció a la persona denunciant a Espanya busca mantenir la seua immunitat en el seu entorn original, creant un refugi invisible contra les represàlies. Ambdues, però, comparteixen el mateix ideal: la defensa del valor individual davant l’adversitat, demostrant que, sense importar la ideologia, la justícia sempre busca protegir els qui s’atreveixen a alçar la veu.
En l’actualitat, la protecció a les persones que informen sobre infraccions normatives en el nostre ordenament, que únicament es trobava reconeguda per la Llei 11/2016 de l’Agència Valenciana Antifrau, ha desbordat l’àmbit de la Comunitat Valenciana i ha rebut en el nostre sistema jurídic un fort impuls gràcies a la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2019, però no obstant això, cal ressaltar-se el caràcter de veu autoritzada de l’Agència Valenciana, que es va anticipar notablement, tant a la Directiva (UE) 2019/1937, com a la Llei estatal 2/2023, de 20 de febrer, de protecció a les persones denunciants i lluita contra la corrupció, per mitjà de la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, que ha resultat ser un instrument jurídic de primer ordre en la prevenció i lluita contra el frau i la corrupció.
El temps transcorregut des de l’entrada en vigor de la Llei 11/2016, reguladora de l’Agència, juntament amb el sòlid i constant desenvolupament de l’Agència Valenciana Antifrau en l’exercici de les seues funcions, ha permés aflorar una sèrie de circumstàncies tecnicojurídiques en la llei reguladora de l’Agència, de l’any 2016, que aconsellava la seua reforma, el que ha sigut verificat pel legislador valencià per mitjà de la Llei 3/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de la Generalitat, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana.
La Llei aprovada en les Corts Valencianes 3/2024 ve a suposar la segona modificació de la Llei 11/2016, que ja va resultar modificada mitjançant la Llei 11/2018, de 27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, en el que atén l’article 1.1, per a clarificar la seua naturalesa jurídica; l’ article 14.3, disposant els efectes desestimatoris de la manca de resolució expressa en procediments relacionats amb la protecció de persones denunciants; l’ article 29.2, aclarint la normativa d’ aplicació al seu personal funcionari; l’ article 30.6 per incorporar la subjecció de la seua gestió econòmica i pressupostària a la Intervenció de les Corts, a més de la corresponent a la Sindicatura de Comptes, i finalment, l’ apartat dos de la disposició transitòria primera, pel que fa a la tramitació i aprovació del reglament de funcionament i règim interior de l’ agència.
L’actual modificació operada per la Llei 3/2024 respon, com expressament assenyala el legislador en el seu preàmbul, <<a la voluntat de completar la tasca legislativa empresa per dotar així l’agència d’una llei més clarificadora en els aspectes abans esmentats que possibiliti un millor funcionament de l’agència en el seu conjunt i el seu millor servei a la ciutadania.>>
Feta aquesta important observació, a continuació, es passa a exposar el següent quadre comparatiu de les novetats operades per la Llei de 2024, així com unes breus reflexions sobre aquests canvis.
Nova redacció de la Llei 3/2024 | Anterior redacció Llei 11/2016 |
1. L’objecte d’aquesta llei és la creació de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció a la Comunitat Valenciana, que queda adscrita a Les Corts. Es crearan protocols de coordinació amb la Sindicatura de Comptes i amb la Intervenció de la Generalitat. Es configura com una entitat amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’ obrar per al compliment dels seus fins. Aquesta llei regula el règim jurídic, funcionament i procediment sancionador de l’ agència. Així mateix, estableix els criteris de provisió de la direcció i del personal de l’ agència. | 1. L’objecte d’aquesta llei és la creació de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció a la Comunitat Valenciana, que queda adscrita a Les Corts. Es configura com una entitat amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’ obrar per al compliment dels seus fins. Aquesta llei regula el règim jurídic, funcionament i procediment sancionador de l’ agència. Així mateix, estableix els criteris de provisió de la direcció i del personal de l’ agència. |
La modificació no ve a aportar cap novetat, resultant en tot cas correcta la positivització de les relacions de col·laboració i coordinació que ja es realitzaven entre l’Agència i els restants òrgans de la Comunitat Valenciana, entre els quals s’incloïen la Sindicatura de Comptes i la Intervenció de la Generalitat.
Nova redacció de la Llei 3/2024 | Anterior redacció Llei 11/2016 |
L’ agència es regirà pel que disposa aquesta llei. Pel que fa a tot el que no estigui previst en aquesta llei i en la seua normativa de desenvolupament, serà d’ aplicació la normativa vigent en matèria de procediment administratiu comú. Per a la imposició de les sancions establertes en el capítol III, se seguiran les disposicions previstes en aquesta llei així com en la del procediment administratiu comú de les administracions públiques o, en el cas d’ infraccions imputables al personal al servei d’ entitats, el règim disciplinari funcionarial, estatutari o laboral que en cada cas resulti aplicable. La Directiva (UE) 2019/1937, del Parlament Europeu i del Consell, del 23 d’octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del dret de la Unió, serà d’aplicació a les denúncies de frau, corrupció i qualsevol altra activitat contrària a la llei que vagi en detriment de l’interès general, així com a la protecció de les persones que denunciïn aquestes infraccions. El canal extern de denúncies del sector públic de l’Agència i el seu procediment d’informació es regirà per aquesta llei i la seua normativa de desenvolupament, per la Directiva (UE) 2019/1937, així com per la Llei 2/2023, del 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, en allò en què no s’adeqüi a la directiva. La persona denunciant gaudirà de la protecció establerta en la Llei 2/2023, del 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció i, addicionalment, pel que fa a aquesta llei i la seua normativa de desenvolupament. | L’ agència es regirà pel que disposa aquesta llei. Pel que fa a tot el que no estigui previst en aquesta llei i en la seua normativa de desenvolupament, serà d’ aplicació la normativa vigent en matèria de procediment administratiu comú. Per a la imposició de les sancions establertes en el capítol III, se seguiran les disposicions previstes en aquesta llei així com en la del procediment administratiu comú de les administracions públiques o, en el cas d’ infraccions imputables al personal al servei d’ entitats, el règim disciplinari funcionarial, estatutari o laboral que en cada cas resulti aplicable. |
La modificació legislativa resulta de transcendència, i això perquè, encara que és evident que l’Agència Valenciana Antifrau és l’autoritat autonòmica competent a què fa referència l’article 16.2 de la Llei 2/2023, però algun sector doctrinal minoritari posava aquesta qüestió en dubte, raó que aconsellava la modificació legislativa per a esvair qualsevol tipus de dubte, en configurar l’Agència com l’autoritat administrativa de protecció al denunciant a la Comunitat Valenciana.
L’Agència té les competències que li atribueix la Llei bàsica 2/2023, aprovada en les Corts Generals, respecte del sector públic valencià, quant a canal extern de denúncies, portada del Registre de persones Responsables de Sistemes interns d’informació (RRSII), funcions de protecció i mesures de suport a les persones denunciants, així com potestat sancionadora.
Nova redacció de la Llei 3/2024 | Anterior redacció Llei 11/2016 |
2. L’àmbit d’actuació material de l’agència, als efectes d’aquesta llei i la seua normativa de desenvolupament, es concreta en els fets o conductes següents: a) Corrupció: Ús o desviació de poder o de recursos de procedència pública per a fins diferents dels concedits; ús o abús del poder públic per obtenir avantatges, beneficis o qualsevol altre aprofitament particular, propi o de tercers, o per a qualsevol altre fi contrari a l’ ordenament jurídic. b) Frau: Acte tendent a eludir una disposició legal de forma enganyosa; ús inapropiat i perjudicial dels recursos i actius d’ una organització, contrari a la veritat i a la rectitud. c) Irregularitats administratives i comportaments constitutius d’ infracció administrativa o disciplinària, en els quals subjau una situació potencial de frau o corrupció. d) Conductes i activitats reprotxables per ser contràries a l’ objectivitat, a la imparcialitat, a l’ eficàcia, a la probitat, a la integritat, a l’ ètica pública i al bon govern, així com la realització de despeses supèrflues i innecessàries de fons de procedència pública, impliquin o no una infracció directa de l’ ordenament jurídic positiu.» |
La nova regulació de la Llei 3/2024 ha vingut a definir l’àmbit material d’actuació de l’Agència, i això mitjançant la positivització legislativa dels conceptes, desconeguts en la nostra regulació legal, de la corrupció i el frau, que són delimitats en els termes exposats.
Les definicions enunciades en la nova regulació de l’ article 3 suposen un autèntic avanç doctrinal, havent d’ indicar-se que són la plasmació legal de les definicions en el seu dia confeccionades per la Resolució del director de l’ Agència de data 5 d’ octubre de 2020, que va suposar un avanç pioner en la delimitació d’ aquests conceptes.
Nova redacció de la Llei 3/2024 | Anterior redacció Llei 11/2016 |
«Article 14 Estatut de la persona denunciant 1. Estatut de la persona denunciant a) L’ actuació de l’ agència prestarà especial atenció a la protecció de les persones denunciants. Es considera persona denunciant, als efectes d’ aquesta llei, qualsevol persona física o jurídica que comuniqui fets que poden donar lloc a l’ exigència de responsabilitats legals, davant la mateixa agència o qualsevol altre òrgan administratiu, el Ministeri Fiscal o l’ autoritat judicial. Són persones denunciants, a aquests efectes, totes aquelles que alerten, comuniquen o revelen informacions d’aquest tipus. […]» | Article 14. Estatut de la persona denunciant. 1. Estatut de la persona denunciant. a) L’ actuació de l’ agència prestarà especial atenció a la protecció de les persones denunciants. Es considera persona denunciant, als efectes d’ aquesta llei, qualsevol persona física o jurídica que comuniqui fets que poden donar lloc a l’ exigència de responsabilitats legals. […] |
La modificació legislativa ve a ser una precisió tècnica per posar ordre en la interpretació sobre l’ abast de la protecció oferta per l’ Agència. Sobre aquesta qüestió cal indicar que la Directiva Comunitària 2019/1937 no estableix cap diferenciació quant a la protecció a oferir en base a l’autoritat davant la qual es denunciï. No obstant açò, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana venia sostenint una particular interpretació que assenyalava que únicament resultava oportuna la concessió de la protecció quan la comunicació efectuada per l’informant haguera sigut realitzada davant la pròpia Agència, excloent aquells supòsits en els quals l’informant denunciava davant altres òrgans administratius, davant el Ministeri Fiscal o davant autoritats judicials. La nova regulació legal ve a resoldre aquesta qüestió, rasant el debat sobre aquesta interpretació en precisar que la protecció procedeix en qualsevol cas.
Nova redacció de la Llei 3/2024 | Anterior redacció Llei 11/2016 |
1. L’agència estarà dirigida per un director o directora, que exercirà el càrrec amb plena independència, inamobilitat i objectivitat en el desenvolupament de les funcions i en l’àmbit de les competències pròpies de l’agència, i actuarà sempre amb submissió plena a la llei i al dret. El director o directora tindrà la condició d’ autoritat pública i les seues retribucions seran determinades per acord de la Mesa de les Corts. En cas que ostenti la condició de funcionari de carrera, les seues retribucions no podran ser inferiors a les del lloc de treball que venia desenvolupant en la seua administració d’ origen. […] 5. El director o directora serà elegit pel Ple de les Corts per majoria de tres cinquenes parts. Si no obté la majoria requerida es realitzarà una nova votació en la sessió plenària ordinària següent; en aquest cas resultarà elegida la candidatura que obtingui la majoria absoluta. Si no s’ obté la majoria requerida en cap de les dues votacions, es faran noves propostes pel mateix procediment en el termini màxim d’ un mes. […] 7. Són funcions de la persona titular de la direcció de l’agència les següents: a) Tenir la representació legal de l’ agència. b) Dirigir i coordinar totes les activitats i exercir la prefectura superior del seu personal. c) Obrir i cancel·lar comptes en entitats financeres, i autoritzar despeses i ordenar pagaments. d) Subscriure contractes i convenis. e) Aprovar la memòria anual de l’ agència i donar-ne trasllat a les Corts. f) Imposar les sancions que estableix la llei. g) Les altres funcions previstes en aquesta llei, en el reglament de funcionament i règim interior de l’ agència i les inherents a la seua condició.» | 1. L’agència estarà dirigida per un director o directora, que exercirà el càrrec amb plena independència, inamobilitat i objectivitat en el desenvolupament de les funcions i en l’àmbit de les competències pròpies de l’agència, i actuarà sempre amb submissió plena a la llei i al dret. El director o directora tindrà la condició d’ autoritat pública i estarà assimilat a un alt càrrec amb rang de director general. […] 5. El director o directora serà elegit pel Ple de les Corts per majoria de tres cinquenes parts. Si no obté la majoria requerida, es faran noves propostes pel mateix procediment en el termini màxim d’ un mes. |
La modificació de l’ article 26, pel que fa a l’ apartat 1, resulta ser la plasmació d’ una política de recursos humans, consistent en l’ establiment de la norma retributiva que impedeixi que les retribucions del director, per al cas de ser funcionari de carrera, puguin veure’ s disminuïdes en relació al seu lloc d’ origen. Aquestes previsions, sobradament conegudes en l’ ordenament jurídic, persegueixen afavorir la captació de candidats al lloc. Pel que fa a la decisió que les retribucions siguin fixades per acord de la Mesa de les Corts, si bé aquesta previsió és possible i així es realitza respecte de les institucions estatutàries, i això perquè són precisament les Corts qui seleccionen el director, però, s’ ha d’ indicar que sembla que aquesta previsió podria afectar la independència d’ aquest òrgan.
Pel que fa a l’ apartat 5, la norma, com resulta dels debats parlamentaris, persegueix afavorir el nomenament davant bloquejos parlamentaris, com el sofert en el Consell General del Poder Judicial.
Finalment, pel que fa a l’ apartat 7, aquest ve a positivitzar una sèrie de competències que si bé òbviament són pròpies de la persona titular de la Direcció de l’ Agència, quant a òrgan administratiu sobre el qual pivoten les potestats de l’ Agència, no obstant això, és adequat enunciar-les, amb l’ objecte d’ evitar dubtes i foscors interpretatives.
Nova redacció de la Llei 3/2024 | Anterior redacció Llei 11/2016 |
1. Els llocs de treball de l’agència seran exercits per personal funcionari de carrera de les administracions públiques. Aquest personal està obligat a guardar el secret de les dades, les informacions i els documents que conegui en el desenvolupament de les seues funcions. 2. El personal funcionari al servei de l’agència serà proveït, d’acord amb els principis d’igualtat, publicitat, mèrit i capacitat adequats a la funció encomanada, entre els funcionaris de les diferents administracions públiques, i està subjecte al que disposa la normativa específica de l’agència i la reguladora del personal de les Corts, incloent-hi l’ equiparació retributiva. El personal funcionari de carrera que sigui adscrit, amb caràcter definitiu, al servei de l’ agència serà declarat en la situació administrativa de serveis especials. El grau de desenvolupament professional reconegut a l’ agència al personal funcionari procedent d’ una administració pública que inclou en el seu sistema retributiu el complement de carrera professional haurà de ser reconegut i abonat per l’ administració de procedència en el cas de reingrés d’ aquell a l’ esmentada administració. 3. La relació de llocs de treball serà elaborada i aprovada per l’agència. 4. Al personal al servei de l’agència li seran aplicables les mateixes causes d’incompatibilitat establertes per als funcionaris i funcionàries públics. 5. El personal al servei de l’agència cessarà per les causes determinades per la normativa que respectivament li sigui aplicable. 6. Als efectes que el personal adscrit a l’agència compti amb la capacitació tècnica i la formació continuada deguda, es podran subscriure convenis, acords o protocols docents amb l’Institut Valencià d’Administració Pública (IVAP), les universitats públiques valencianes o qualsevol altra entitat d’educació superior i oficines de naturalesa semblant de caràcter autonòmic, comunitari o internacional. | 1. Els llocs de treball de l’agència seran exercits per funcionaris i funcionàries de carrera de les administracions públiques. Aquest personal està obligat a guardar el secret de les dades, les informacions i els documents que conegui en el desenvolupament de les seues funcions. 2. El personal al servei de l’Agència serà proveït, d’acord amb els principis d’igualtat, publicitat, mèrit i capacitat adequats a la funció encomanada, entre els funcionaris de les diferents administracions públiques; i està subjecte a la normativa reguladora del personal de les Corts, sens perjudici del que pugui establir-se específicament en el reglament de règim interior i funcionament de l’ Agència. Els llocs de treball es classificaran i proveiran d’ acord amb les normes de la Llei de funció pública valenciana. 3. La relació de llocs de treball serà elaborada i aprovada per l’agència. 4. Al personal al servei de l’agència li seran aplicables les mateixes causes d’incompatibilitat establertes per als funcionaris i funcionàries públics. 5. El personal al servei de l’agència cessarà per les causes determinades per la normativa que respectivament li sigui aplicable. 6. Als efectes que el personal adscrit a l’agència compti amb la capacitació tècnica i la formació continuada deguda, es podran subscriure convenis, acords o protocols docents amb l’Institut Valencià d’Administració Pública (IVAP), les universitats públiques valencianes o qualsevol altra entitat d’educació superior i oficines de naturalesa semblant de caràcter autonòmic, comunitari o internacional. |
La modificació operada ve a continuar perfeccionant la tècnica legislativa, i això en equiparar el personal de l’Agència a Les Corts Valencianes, qüestió que ja es desprenia del text legislatiu de 2016, però que ara queda definitivament positivitzat.
A més, també s’ha de fer la qüestió relativa als serveis especials, declarant al personal que passa a prestar els seus serveis en l’Agència en tal situació, com venien assenyalant nombroses Administracions i Jutjats i Tribunals, si bé no de forma unànime, la qual cosa donava lloc a diferents situacions dels funcionaris de l’Agència, incompatibles amb el principi d’igualtat, que el legislador ha vingut a resoldre.
Finalment, i com és propi en aquest tipus de normes complexes, s’ introdueixen una sèrie de disposicions transitòries cridades a ordenar els primers estadis de l’ aplicació de la modificació legislativa.
La primera d’ elles en relació amb la modificació de l’ apartat 1 de l’ article 26, relativa a l’ import de les retribucions del director o directora de l’ agència, que haurà d’ aplicar-se al següent director o directora de l’ agència, per la qual cosa haurà d’ establir-se per la Mesa de les Corts amb caràcter previ al seu nomenament i presa de possessió.
I la segona, en relació amb la modificació prevista a l’ article 29.2, paràgraf segon, relativa a la declaració del personal de l’ agència en situació administrativa de serveis especials, s’ aplicarà en tot cas amb caràcter retroactiu a l’ entrada en vigor d’ aquesta llei respecte del personal funcionari adscrit a la mateixa amb caràcter definitiu que no hagi estat declarat en aquesta situació per la seua administració de procedència. Pel que fa a la modificació prevista a l’ article 29.2, relativa a l’ equiparació retributiva del personal de l’ agència, exigirà per a la seua aplicació, prèviament, la determinació de les equivalències que procedeixin i la corresponent negociació col.lectiva, així com l’ existència de consignació pressupostària adequada i suficient. Les noves retribucions s’ aplicaran a partir de l’ exercici pressupostari següent a la seua determinació, negociació col.lectiva i consignació pressupostària.»
Quant a l’entrada en vigor, aquesta ja s’ha produït el dia 29 de juny de 2024, després de la publicació de la norma en el DOGV el dia 28 de juny de 2024.
Juan Vega Felgueroso
Lletrat de l’Agència Valenciana Antifrau
#FormacióAVAF
València, 27 de juny de 2024.
“Integritat en la gestió pública: gestió de conflicte d’interès i incidència en la contractació del sector públic per als Fons Next Generation EU” ha sigut la jornada formativa organitzada per les direccions de programes per a la gestió de fons europeus MRR de la Conselleria de Justícia i Interior, la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació, la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport i la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme i l’Agència Valenciana Antifrau.
Els dies 20 i 27 de juny de 2024, la Ciutat Administrativa 9 d’Octubre de València va acollir les sessions de treball dirigides a personal empleat públic que forma part de comitès antifrau, així com gestors de Fons NextGenerationEU en diverses conselleries de la Generalitat Valenciana, així com LABORA i Turisme GVA.
Per tercera vegada, la Generalitat Valenciana i l’Agència Valenciana Antifrau col·laboren amb el propòsit d’augmentar la capacitació enfront dels senyals d’alerta que poden aparèixer en la gestió dels fons Next Generation.
La benvinguda a la primera jornada va ser a càrrec de Raquel Gálvez, directora de programes de fons europeus de la Conselleria de Justícia i Interior; Rocio Pont, directora de programes de fons europeus de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme i Pablo Coret, director de programes de fons europeus de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.
Anselm Bodoque, director en funcions i cap del Servei de Formació de l’Agència Valenciana Antifrau va realitzar la ponència introductòria de la jornada amb l’exposició del sistema institucional de lluita contra la corrupció i l’Agència Valenciana Antifrau.
La promoció de la cultura de la integritat pública en les institucions i l’anàlisi dels riscos de frau i corrupció en l’administració pública en la presa de decisions va ser el contingut de la ponència impartida per Pilar Moreno, tècnica del Servei de Formació de l’AVAF.
Marita Oliver, tècnica del Servei de Formació de l’Agència va exposar amb detall les obligacions de sistemes d’informació de la Llei 2/2023 i la seua diferència amb els canals d’alerta relacionats amb els Fons Next Generation.
En la segona sessió formativa, celebrada el 27 de juny de 2024, la matèria objecte d’estudi es va centrar en la contractació en el sector públic i els conflictes d’interès.
La introducció a la jornada va ser a càrrec d’Ivano Magazzu, director de programes de fons europeus de la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació; Raquel Gálvez, directora de programes de fons europeus de la Conselleria de Justícia i Interior i Pablo Coret, director de programes de fons europeus de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.
Pilar Moreno va abordar en la seua exposició les irregularitats detectades pel canal de denúncies de l’AVAF en la fase d’execució de la contractació, els principals riscos advertits en la matèria, així com les eines preventives existents per a minimitzar el seu impacte.
Els conflictes d’interès, definició, tipologia i adequada gestió del mateix entre el personal empleat públic va ser objecte del taller dinamitzat per Anselm Bodoque i Pilar Moreno amb el qual es va tancar la jornada.
El risc existent per una inadequada gestió dels conflictes d’interès en la contractació del sector públic és d’urgent abordatge per al desenvolupament de la cultura de la integritat pública i d’extensa preocupació entre el personal empleat públic.
El Servei de Formació de l’AVAF agraeix a les direccions de Programes de Fons Europeus de les conselleries organitzadores la seua invitació i gestió en l’organització de les jornades-tallers. De la mateixa manera, agraeix a tots els participants el gran interès demostrat i les aportacions realitzades, ja que gràcies a elles l’activitat formativa es va convertir en un diàleg obert d’intercanvi d’experiències i reflexions entre els assistents a la jornada i l’AVAF.
Si desitja comptar en la seua administració pública amb formació especialitzada en matèria d’integritat pública i prevenció de la corrupció, no dubte a escriure a formacio@antifraucv.es
