El 21 de gener de 2009, Barack Obama va iniciar les seues funcions com a president dels Estats Units amb un discurs en el qual es va comprometre que el seu mandat es regiria per la transparència, la participació i la col·laboració. Aquests tres eixos definirien el model d‘open goverment o govern obert que ha impregnat les polítiques públiques arreu del món des d’aleshores.

I és que moltes de les accions, moviments o decisions que es prenen en una part del món té la seua influència en la resta, sobretot si aquell que les pren és una potència com els Estats Units.

Així, en l’àmbit de la lluita contra la corrupció vam veure com durant els anys 70 la successió de diversos casos de corrupció als Estats Units va portar que la Securities and Exchange Commission (l’equivalent al nostre país a la CNMV) efectués una investigació que va posar al descobert que més de 400 empreses havien pagat milions de dòlars en suborns a funcionaris públics.

La conseqüència directa que va tindre aquesta investigació va ser que l’any 1977 el govern americà va aprovar la Llei de Pràctiques Corruptes a l’Estranger (FCPA en les seues sigles en anglès) la qual es va convertir en una de les principals eines de lluita contra la corrupció i és considerada com la llei “mare” del compliance. Des del punt de vista de la seua aplicació la FCPA atacava la corrupció des del prisma del suborn actiu, és a dir, des de qui ofereix el suborn.

Va caldre esperar fins al 14 de desembre de 2023 perquè el Congrés dels Estats Units aprovés la Llei de Prevenció de l’Extorsió a l’Estranger (FEPA en les seues sigles en anglès) la qual ve a cobrir el buit legal que deixava la FCPA en regular el suborn passiu, és a dir, la sol·licitud de suborn per part del funcionari públic estranger.

D’aquesta manera, mentre la FCPA s’aplica a persones i empreses que paguen o accepten pagar suborns a funcionaris estrangers a canvi de negocis; la FEPA tipifica com a delicte el que un funcionari d’un govern estranger exigisca, reba o accepte rebre un suborn d’una empresa o individu estatunidenc. I no només es recullen com a suborn els pagaments en metàl·lic, també s’inclou “qualsevol cosa de valor”.

Les penes o sancions a les quals podrien enfrontar-se aquells funcionaris estrangers que sol·liciten o accepten suborns d’entitats estatunidenques poden arribar fins als 250.000 dòlars de multa i els 15 anys de presó.

La norma s’aplica a més dels funcionaris de governs estrangers a la “figura política d’alt rang” en la qual s’inclouen els alts funcionaris de partits polítics i els alts executius d’empreses propietat del govern estranger.

Per primera vegada, i aquesta és una de les novetats de la FEPA, es recull la responsabilitat penal de funcionaris públics estrangers el que suposa que aquesta norma té abast extraterritorial, tot i que estaria per veure quin encaix tenen aquí els acords d’extradició o les relacions de poder entre governs.

L’aprovació de la FEPA s’emmarca en la política de l’Administració Biden de lluitar contra la corrupció com un element clau de la seguretat nacional dels EUA, posicionant aquest país com un dels més avançats en la lluita contra la corrupció ja que pretén eradicar la corrupció estrangera des del seu origen.

En aquest marc, l’Administració Biden va aprovar també l’anomenada Estratègia 2021 per Contrarestar la Corrupció, que juntament amb la FEPA dota el Departament de Justícia de noves eines legals que permeten poder processar penalment els funcionaris estrangers corruptes que sovint escapen a l’acció de la justícia als seus països d’origen.

La FEPA ha estat aprovada com a part de la Llei d’Autorització de Defensa Nacional per a l’any 2024, cosa que al nostre país equivaldria a la llei d’acompanyament, i va comptar amb el suport tant de republicans com demòcrates, cosa que demostra com tots els partits polítics americans encara forces en la lluita contra la corrupció.

De la mateixa manera que l’aprovació de la FCPA va donar lloc al naixement del compliance i a una major consciència de la importància de la lluita contra la corrupció, s’espera que aquesta nova FEPA suposi també un impuls cap a majors cotes d’ètica i integritat arreu del món.

Amalia López Acera

Cap d’unitat de relacions institucionals, comunicació i participació de l’AVAF