«Protecció dels alertadors” va reunir en l’Antic Mercat de Torrent i via streaming al voltant de 100 persones, entre empleats i empleades públics, comunitat universitària i ciutadania interessada en el debat sobre les implicacions de l’obligació de la transposició de la Directiva Europea 2019/1937 relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió, també coneguda com Whistleblowers.
La jornada es va celebrar en el marc del conveni de col·laboració existent entre el Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València i l’Agència Valenciana Antifrau, amb la col·laboració de la Facultat de Dret i de l’Ajuntament de Torrent.
La Jornada va ser inaugurada per l’alcalde de Torrent, Jesús Ros Piles, el Vicerector de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València, Jorge Hermosilla i el Director de l’Agència Valenciana Antifrau, Joan Llinares. Els tres van insistir en la necessària col·laboració institucional
En la primera taula redona sobre la protecció de les persones alertadores i la bústia de denúncies en la Directiva 2019/1937, el moderador va ser Joan Llinares, director de l’Agència Valenciana Antifrau. El professor de Dret Constitucional de la Universitat de València, Lorenzo Cotino, va centrar la seua exposició en l’anonimat dels denunciants o alertadors. Va fer un recorregut interessant sobre l’evolució del terme ‘denuncia anònima’ i la seua introducció o esment des de diferents institucions: Ministeri Fiscal, Agència General de Protecció de Dades, Fiscalia General de l’Estat, Tribunal Suprem… assenyalant que el gran salt el dóna la Llei 11/2016 de creació de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana en reconéixer expressament l’anonimat. D’altra banda, va insistir que per la via dels fets es pot transmetre informació a les administracions perquè siguen elles les que inicien els expedients que consideren.
Per la seua part el director d’Anàlisi i Investigació de l’Agència, Gustavo Segura, va focalitzar la ponència en els canals de denúncia als quals la directiva europea vincula i obliga. La Directiva UE assenyala com a objectiu fonamental la protecció de les persones i s’entén que el major nivell de protecció és l’anonimat. La denúncia, siga anònima o no, és una font d’informació, i per si mateixa no inicia cap procediment. Gustavo va basar part de la intervenció en l’experiència de la bústia de denúncies que l’Agència té en funcionament des de mitjan 2018, i que com indica la Directiva en el seu art. 12 és bidireccional i permet l’anonimat.
La segona taula, moderada per Anselm Bodoque, cap del Servei de Formació de l’Agència, sobre la importància de les agències anticorrupció en el marc que estableix la directiva 2019/1937, va comptar amb la participació de Teresa Clemente, directora d’Assumptes Jurídics de l’Agència, i de Fabiola Meco, professora de Dret Civil de la Universitat de València.
Teresa Clemente en la seua exposició va fer un recorregut per la normativa que avala la protecció des de 2003, la Convenció de Nacions Unides sobre la Corrupció, el Grup d’Estats contra la Corrupció fins a la Directiva Europea 2019/1937 aprovada per unanimitat pel Consell Europeu. Va presentar la xarxa d’oficines i agències antifrau autonòmiques o locals en el territori espanyol, fent esment a la declaració institucional que urgeix a les institucions competents de l’estat espanyol a la transposició de la directiva a l’ordenament jurídic propi. Per a això es va servir d’un recorregut per les diferents iniciatives de grups polítics. Com en l’anterior intervenció de l’Agència, part de la ponència va estar basada en l’experiència de 4 anys atenent sol·licituds de protecció de denunciants, amb només 2 casos de protecció impugnats. L’AVAF en l’actualitat compta amb 26 persones a les quals se’ls ha atorgat l’estatut de protecció.
La professora Fabiola Meco, per la seua part va basar l’exposició a explicar com es va forjar una llei que va ser pionera i es va avançar tres anys a la Directiva Europea. Va fer èmfasi en el context del moment -social, polític i normatiu- ja que visualitza la importància dels objectius per una causa que tinga en el centre l’interés general i les persones. Context en el qual es va entendre la lluita contra el frau i la corrupció com a eix del canvi, i es va materialitzar en la Llei de creació de l’AVAF. Va assenyalar els punts de trobada i desacord del moment de gestació, així com aquells punts irrenunciables: independència de l’Agència, recursos adequats, protecció del denunciant, potestat sancionadora. Tot això per a concloure amb la necessitat d’un sistema valencià d’integritat públic: de respecte, col·laboració i lleialtat institucional.
La conferència de clausura va estar a càrrec del catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Múrcia, Fernando Jiménez, acompanyat en la taula per Rosario Serra, catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat de València. El ponent va estructurar la seua participació en les obligacions, implicacions i obstacles de la Directiva Europea. Des de la mateixa va parlar dels canals de denúncia, interns i externs, com a canals segurs, confidencials i efectius. I de la protecció als denunciants garantint les no represàlies, les mesures de suport i les sancions. Subratlle la necessitat d’incentivar i protegir a qui denuncia irregularitats veraces, així com impulsar la necessària formació per a aconseguir un canvi cultural. Va acabar la intervenció amb exemples que posen de manifest el risc d’unes certes concessions o incoherències que posen en escac els procediments d’investigació, així com la independència de les agències.
Va tancar la jornada en Torrent Joan Llinares, el director de l’Agència Valenciana Antifrau, reconeixent com a essencial la discussió acadèmica i social per a millorar les formes de prevenció i lluita contra pràctiques de corrupció i frau en la gestió dels assumptes públics, així com els debats bàsics per a enfortir la formació cívica i l’ètica pública col·lectives. I una vegada més va agrair la necessària col·laboració institucional perquè siguen possibles jornades com l’actual per a donar a conéixer no sols el marc normatiu internacional que ens obliga, sinó el treball que ja es realitza.
