Reunió de les agències i oficines autonòmiques anticorrupció per a reclamar el seu paper com a canal extern de denúncies i de protecció de les persones denunciants

Sevilla, 12 de maig de 2022.- Les agències i oficines autonòmiques contra la corrupció de l’Estat espanyol s’han reunit a Sevilla en una trobada organitzada per l’Oficina Andalusa contra el Frau i la Corrupció i que ha tingut lloc en la seu de la institució andalusa, situada provisionalment en el Parlament d’Andalusia.


La trobada ha reunit els màxims responsables de les autoritats: Ricardo Vicente Puyol, director l’Oficina Andalusa contra el Frau i la Corrupció; Miguel Ángel Gimeno, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya; Joan Llinares, director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana; i Belén Méndez, directora en funcions en l’Oficina de Prevenció i Lluita Contra la Corrupció a les Illes Balears.


En ocasió de l’avantprojecte de llei, que incorpora al dret intern la Directiva Europea 2019/1937 relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió, en la reunió s’ha abordat la necessitat d’un ancoratge normatiu que reculla el paper de protecció de les persones alertadores que exerceixen aquestes autoritats independents i que les reconega clarament com a canal extern de denúncia.


L’objectiu d’aquesta demanda és que les funcions que venen exercint, d’acord amb les seues lleis reguladores, queden adequadament confirmades en el seu àmbit competencial en el citat avantprojecte de llei. S’ha advertit, així mateix, de la necessitat que el text projectat no supose una regressió dels drets ja reconeguts.

Negacionistes de la denúncia anònima

Per als negacionistes de la denúncia anònima no importa què és el que es denuncia, per greu que siga. Importa qui denúncia, perquè sabent qui ha sigut el denunciant els fets es tapen. Volen saber qui denúncia perquè d’aquesta manera es pressiona, es desacredita i es represàlia al denunciant, o bé se l’acusa de falsedat. El missatge és: busca’t un advocat que et defense, que t’assabentaràs. Això és el que constatem en massa ocasions en l’Agència Valenciana Antifrau.

El denunciant és denunciat per trencar la llei del silenci, per salvaguardar l’interés de tots, per defensar-nos dels fraus, de les irregularitats i de la corrupció.

Els negacionistes rebutgen la denúncia anònima, encara que està prevista en la legislació especial i és aplicada per la jurisprudència que expressa l’evolució en l’aplicació de les lleis adaptant el dret a les demandes i realitats socials.

L’Agència Tributària i la Inspecció de Treball i Seguretat Social, per posar dos exemples, reconeixen la denúncia anònima a Espanya, perquè aquesta és, per motius obvis, de gran utilitat.

La llei fiscal no especifica qui pot presentar una denúncia tributària a l’Administració, per la qual cosa la denúncia pot ser anònima; és a dir, el denunciant pot no revelar la seua identitat. El fet que no conste la identitat del denunciant no representa cap obstacle per a tindre en compte la denúncia i examinar la documentació aportada i, si escau, iniciar les corresponents actuacions de comprovació i investigació per part de les autoritats competents.

La Inspecció de Treball i Seguretat Social compta amb una bústia de denúncies, al qual acudir per a notificar tots els comportaments que impliquen precarització laboral en l’ocupació i posar en coneixement qualsevol situació injusta que puga patir un treballador, oferint la possibilitat de comunicar des de l’anonimat les situacions d’abús laboral i incompliments.

També la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) compta amb la seua pròpia bústia de denúncies, que permet l’anonimat, a fi de detectar i, en el seu cas, perseguir i sancionar infraccions al dret de la competència.

En matèria de prevenció del blanqueig de capitals, els subjectes obligats (entitats financeres i de crèdit, asseguradores, empreses de serveis d’inversió i de garantia recíproca, entre altres) han d’establir un canal de denúncies intern de manera que empleats, agents o directius puguen comunicar, fins i tot de manera anònima, qualsevol informació rellevant sobre possibles infraccions en aquest camp.

El propi Ministeri de l’Interior va habilitar, des de l’any 2015, una bústia de denúncies anònim per a casos de terrorisme.

Igualment, en matèria de protecció de dades s’admeten les denúncies anònimes, la qual cosa contribueix a una millor protecció de les persones denunciants i facilita que es denuncien més casos. Això constitueix una bona oportunitat perquè les empreses afronten els seus problemes internament abans que transcendisquen a l’exterior.

Per part seua, la Sala penal del Tribunal Suprem, en una important sentència el ponent de la qual va ser el magistrat Vicente  Magro, Sentència núm. 35/2020 de 6 de febrer de 2020, valguda una denúncia anònima com a origen d’una investigació interna en una empresa per a destapar un frau, fent referència a la Directiva (UE) 2019/1937 i als canals de denúncia, als quals qualifica d’altament eficaces en l’arrancada de la notitia criminis, perquè propicien -diu la sentència, la deguda investigació policial i el descobriment de pràctiques il·lícites o delictives. Afig que una denúncia anònima no impedeix una investigació penal, sinó que exigeix únicament una anàlisi reforçada per a la seua presa en consideració, que pondere la coherència i la versemblança de les dades. Aquesta Sentència recull una doctrina que és continuïtat d’unes altres, dictades també per la Sala penal del Tribunal Suprem, com la Sentència núm. 54/2019 de 6 de febrer de 2019 i la Sentència núm. 318/2013 d’11 d’abril.

La Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2019 relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió, denominada comunament Directiva Whistleblower, adverteix, en les seues primeres línies, que les persones que treballen per a una organització pública o privada, o estan en contacte amb ella en el context de les seues activitats laborals, són sovint les primeres a tindre coneixement d’amenaces o perjudicis per a l’interés públic que sorgeixen en aqueix context. En informar sobre infraccions, aquestes persones actuen com a denunciants i per això exerceixen un paper clau a l’hora de descobrir i previndre irregularitats i de protegir el benestar de la societat. No obstant això, els denunciants potencials solen renunciar a informar sobre les seues preocupacions o sospites per temor a represàlies. En aquest entorn, és cada vegada major la necessitat de reconéixer la importància de prestar una protecció efectiva als denunciants.

Aquesta Directiva va entrar en vigor a Espanya el dia 17 de desembre de 2019 i el seu termini de transposició a l’ordenament jurídic espanyol va véncer el 17 de desembre de 2021, havent-hi la Comissió Europea représ a Espanya per tal motiu.

Tant la citada Directiva com la Convenció de Nacions Unides contra la corrupció, ambdues directament aplicables en tota Espanya, aquella des de 17 de desembre de 2021 i aquesta des de la seua ratificació pel Congrés dels Diputats segons publicació en el BOE de 19 de juliol de 2006, possibiliten la denúncia anònima.

En desenvolupament d’aquesta Convenció de Nacions Unides i anticipant-se a la citada Directiva, es crea l’Agència Valenciana Antifrau per llei aprovada en les Corts Valencianes el 28 de novembre de 2016, com a institució pública independent amb funcions de prevenció i foment de la integritat i ètica pública, investigació de denúncies, protecció de persones denunciants i capacitat sancionadora.

L’Agència Antifrau, conforme a la seua llei reguladora i a la seua normativa reglamentària de desenvolupament, la qual es troba disponible en el Codi de Lluita contra el Frau i la Corrupció que publica i actualitza periòdicament el BOE, admet les denúncies i comunicacions realitzades per qualsevol persona, tant nominals com anònimes, en aquest últim cas amb plenes garanties mitjançant la bústia de denúncies electrònic de la seua pàgina web. Aquest canal de denúncies opera també com a oficina virtual del personal empleat públic que posa en coneixement de l’Agència les irregularitats que conega o a les quals haja tingut accés.

Es tracta d’un canal telemàtic segur i confidencial, que permet la intercomunicació, perquè per cada comunicació que es realitza s’assigna automàticament un codi alfanumèric a través del qual la persona denunciant, anònima o no, pot accedir al sistema i interactuar amb el personal funcionari de l’Agència, que a més té la condició d’autoritat pública.

S’investiguen, després de la comprovació de la seua versemblança, aquelles comunicacions que contenen una descripció suficient que permeta identificar el fet o la conducta i que estiguen dins de l’àmbit d’actuació de l’Agència Antifrau. No s’admeten, i s’exceptuen en tot cas de l’obligació de comprovar, les comunicacions que resulten faltes de fonament o notòriament falses, o que vulneren drets fonamentals. En aquests casos, l’Agència pot sancionar aquestes conductes o derivar cap a la Fiscalia o l’autoritat judicial les accions pertinents.

No sols dins d’aquest marc actua l’Agència valenciana, sinó que el fan totes les oficines i agències antifrau constituïdes i en funcionament en les Comunitats Autònomes: l’Oficina Antifrau de Catalunya, la de Balears i la recentment creada Oficina Andalusa, que reconeixen l’anonimat en les seues bústies de denúncia com a forma perfectament vàlida de traslladar informació rellevant sobre fets que atempten a l’interés general i al bé comú.

El propi també es fa des de fa temps per òrgans creats en diversos Ajuntaments, com els de Barcelona i Madrid, als quals se sumen ara diverses administracions públiques del territori valencià que estan signant protocols amb l’Agència Valenciana Antifrau, a tal fi i sota el compromís d’integritat pública. Les bústies de denúncies permeten la participació de la societat, acosten la ciutadania a les administracions públiques i augmenten la confiança en les institucions.

Així mateix, des de moltes organitzacions civils es defensa la denúncia anònima, com a Transparència Internacional, que expressament declara que la legislació nacional ha d’incloure mecanismes per a rebre i gestionar les denúncies anònimes, perquè en alguns casos aquesta és l’única via per a donar a conéixer les irregularitats sense patir represàlies.

Reconéixer la possibilitat de la denúncia anònima és la millor manera de protegir la persona que denúncia. La immensa majoria dels empleats públics no s’atreveixen a denunciar per temor a ser represaliats, sent habitual en aquests casos l’acarnissament en la seua qualitat de denunciants, testimonis o perits.

Exigir que el denunciant s’identifique desincentiva les denúncies perquè condueix a qui presencia uns fets o té una certa informació a continuar mirant cap a un altre costat per a evitar problemes, permetent que els corruptes seguisquen amb els seus paranys, sabedors que les persones del seu entorn no s’atreveixen a fer el pas.

En resposta als qui temen el mal que poguera causar una denúncia anònima, cal recordar que aquesta no inicia per si mateixa un procediment de manera automàtica, sinó que es tracta d’una font d’informació, la qual cosa exigeix un correcte i necessari examen per part de l’òrgan o autoritat receptora, ja que aquella incita, o no, a l’actuació d’ofici d’aquesta, després de l’anàlisi de versemblança dels fets. Tal anàlisi o valoració és apreciat en el seu conjunt, juntament amb altres indicis o elements de prova.

Malgrat tot l’exposat, ells, els negacionistes, als qui els interessa que les coses seguisquen com estan, continuaran negant la denúncia anònima, negant-la per a ells i per als seus.

La denúncia anònima és útil. Ningú té perquè témer si té les seues coses en regla. La pregunta és: volem lluitar contra la corrupció?

Teresa Clemente García

Directora adjunta i directora d’Assumptes Jurídics de l’Agència Valenciana Antifrau

Subscriu-te al nostre blog i Newsletter

* campos obligatoris

Compareixença en la Comissió d’Economia de les Corts per a presentar la Memòria d’Activitat de 2021

València, 11 de maig de 2022.- El director de l’Agència Valenciana Antifrau, Joan Llinares, ha comparegut la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts per a rendir comptes de la Memòria d’activitat de l’Agència corresponent a l’any 2021.


Al llarg de la seua intervenció Joan ha exposat l’activitat desenvolupada per l’Agència l’any 2021 en les seues diferents àrees com són la formació, prevenció i documentació; l’àrea jurídica i de protecció de la persona denunciant; l’anàlisi i investigació; administració, contractació i recursos humans i comunicació.


Quant a la investigació l’evolució que ha seguit l’Agència des de la seua creació reflecteix un augment exponencial de les denúncies rebudes. Durant l’any 2021 l’Agència va rebre 359 denúncies, la qual cosa representa un 58% més de denúncies respecte a l’any 2020. Des de la seua creació l’any 2017 l’Agència ha obert un total de 969 expedients d’investigació.


“El fet que la ciutadania acudisca a l’Agència per a posar en el seu coneixement fets que podrien ser constitutius de delictes de frau i corrupció és la major ratificació al treball que el personal de l’Agència està realitzant en les diferents àrees d’actuació”, va assenyalar Joan.


“Aqueixa tendència creixent en el nombre de denúncies que hem vist durant l’any passat i els anteriors no es per a ací, sinó que segueix augmentat i així en el primer trimestre d’aquest any 2022 ja hem rebut 105 denúncies. Aquest augment ens porta a plantejar-nos la necessitat de dotar de més personal a l’Agència per a poder desenvolupar la seua activitat ja que el volum de denúncies que entren en l’Agència supera i molt el que es va contemplar en el moment de la seua creació l’any 2017”, va afegir Linares.


Una altra dada per a destacar del treball desenvolupat per l’Agència durant l’any 2021 és que s’ha determinat per primera vegada que l’import recuperable per les institucions públiques valencianes arran de les investigacions finalitzades per l’Agència l’any 2021 supera els 23 milions d’euros.


Llinares també ha exposat l’activitat formativa desenvolupada l’any 2021 per l’Agència que s’ha concretat en l’organització de 43 accions formatives en les quals han participat més de 1.800 persones, la qual cosa ha suposat un increment considerable en relació amb les 23 activitats organitzades i les 827 persones que van participar l’any 2020.


Així mateix cal destacar l’elaboració durant l’any 2021 d’una Guia juntament amb diversos materials per a ajudar les institucions públiques a desenvolupar els seus plans d’integritat pública d’acord amb les exigències dels fons Next Generation. L’Agència també va aprovar el seu Codi ètic i de conducta i va constituir el seu Comité d’ètica.


“Tota aquesta labor de formació, investigació, prevenció i difusió realitzada per l’Agència queda reflectida en aquesta Memòria d’activitat la qual queda a la disposició de la ciutadania perquè puga comprovar el treball que es duu a terme dia a dia i que té com a objectiu no sols la lluita contra el frau i la corrupció sinó la creació d’una ètica i integritat pública”, va afegir Llinares.


El passat 29 de març també es va complir amb el mandat recollit en l’article 22 de la Llei 11/2016 de creació de l’Agència presentant a la Mesa de les Corts la Memòria d’Activitat i l’1 d’abril també es feia lliurament d’aquesta Memòria al President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.


Es pot consultar la Memòria en aquest enllaç:

https://www.antifraucv.es/wp-content/uploads/2022/03/MEMORIA-DE-ACTIVIDAD-2021-CAS.pdf

Enllaç a la compareixença del director: