Jan172023

#DocuforumAVAF inicia l’any 2023 a les aules de 1r de batxillerat del Col·legi Maristes d’Algemesí (València) amb “Corrupció: organisme nociu”

#FormacióAVAF
Algemesí. – 16 de gener de 2023.

L’activitat formativa #DocuforumAVAF enceta 2023 en la localitat d’Algemesí, a la comarca de la Ribera Alta.

L’experiència d’aprenentatge de l’Agència consta de diverses fases i pretén fer reflexionar a l’alumnat sobre les estratègies de lluita contra el frau i la corrupció en la societat, prestant una atenció especial a la necessitat de protegir les persones *alertadoras de corrupció.

Els alumnes de 1r de batxillerat del Col·legi La nostra Senyora de la Salut – Maristes d’Algemesí van tindre l’oportunitat de veure el documental “Corrupció: organisme nociu” de Pandora *Box TV, en una primera sessió amb els seus professors i advertir les represàlies a les quals són sotmeses les persones *alertadoras de corrupció.

Dilluns passat 16 de gener, en una segona sessió duta a terme a l’aula per la tècnica de formació Pilar Moreno, l’alumnat va poder resoldre els seus dubtes i preguntes en relació als riscos diaris als quals s’enfronten les persones que denuncien i com es prevé i persegueix la corrupció.

La figura dels interventors de l’administració local, el conflicte d’interés, les agències anticorrupció o què poden fer les persones en edats més joves per a evitar el frau i la corrupció, van ser algunes de les qüestions plantejades i debatudes pels presents en l’activitat formativa.

L’Agència Valenciana Antifrau a través de #DocuforumAVAF té l’oportunitat de mostrar a les aules de col·legis, instituts i universitats de tota la Comunitat Valenciana, els seus objectius, funcions i reptes de present i futur en matèries com la integritat pública, la prevenció i la protecció dels alertadors de corrupció. La ludificació a l’aula és utilitzada en aquesta activitat formativa per a dinamitzar el debat i la participació de l’alumnat.

Al #Docuforum del passat dia 16 de gener a Algemesí, van assitir 55 participants, entre els quals es trobaven alumnes del programa Erasmus Plus nouvinguts de Noruega. Durant la sessió es va tindre l’oportunitat de comparar les dades de percepció de la corrupció a Noruega i a Espanya, gràcies a les dades de Transparència Internacional, així com l’índex de qualitat democràtica de la Universitat de Göteborg. Les diferències entre tots dos països eren notables, la qual cosa va sorprendre els presents.

Si eres docent universitari o de batxillerat de la Comunitat Valenciana i estàs interessat en què l’activitat formativa “#Docuforum: Corrupció, organisme nociu” es realitze a la teua aula, no dubtes a posar-te en contacte amb el servei de formació de l’Agència Valenciana Antifrau a través de formacion@antifraucv.es 

Jan92023

La reforma de la malversació donarà carta blanca a la impunitat

El 9 de desembre d’aquest any 2022 es va commemorar l’inici de la celebració del vinté aniversari de la Convenció contra la Corrupció de l’ONU. I precisament aquest assenyalat 9 de desembre, oblidant els avanços i progressos d’aquestes últimes dècades en la lluita contra la corrupció, ha sigut el moment triat per a introduir en el debat parlamentari una molt desencertada proposta de reforma del delicte de malversació.

La modificació plantejada persegueix substituir la regulació vigent de la malversació, que actualment es configura en l’ampli concepte de l’administració deslleial del patrimoni públic, per a tornar a la limitada estructura i redacció prèvia de 1995, que solament considerava punible la concreta apropiació de béns públics.

La volta a la redacció de 1995 és una autèntica reculada en la lluita contra la corrupció, ja que es fa taula rasa de tots els avanços que s’han anat configurant en la regulació legal de la malversació al llarg dels anys, singularment des de la Convenció de les Nacions Unides.

1/ Disfuncions de la regulació de 1995.

L’actual regulació de la malversació, de l’any 2015, suposa una millora tècnica-jurídica de notable importància, havent d’assenyalar-se que la volta a la desfasada regulació de 1995 suposarà tornar a transitar per la decepció dels nombrosos procediments judicials en els quals, encara que s’havia provat l’existència d’actes de corrupció no obstant això no era possible la condemna per les mancances tècniques d’aquella regulació. Servisca com a exemple l’escàndol de la funerària municipal d’un Ajuntament que, valorada en més de 7 milions d’euros, va ser venuda en subhasta pública per la vergonyosa quantitat de 0,60 €. I malgrat la gravetat del fet el Tribunal Suprem no va poder condemnar, ja que el delicte de malversació en la redacció de 1995 no tipificava suposats com el de la venda de patrimoni públic per davall del seu preu. Per contra, l’actual regulació de 2015, en el seu concepte d’administració deslleial, sí que permet la persecució d’aquesta mena d’actuacions corruptes.

2/ L’ànim de lucre i de dualitat punitiva atenuada.

Tampoc és correcte el retorn al superat concepte de l’ànim de lucre en la malversació. En aquesta mena de corrupció el determinant no és que l’autoritat o funcionari es lucre o tracte de beneficiar a un tercer, sinó el perjudici que es causa a la ciutadania. La malversació és un delicte de mal a l’Administració i al patrimoni públic, la qual cosa exclou la necessitat que s’haja d’incloure un ànim de lucre.

I també és un error pretendre establir un tipus de malversació atenuada per a aquells supòsits en els quals sense existir ànim d’apropiació es destine a usos particulars i aliens el patrimoni públic. El desviament del públic del seu destí, amb benefici dels usos privats i aliens a la funció pública, no ha de ser mereixedor d’una penalitat atenuada. Així, la fredor tècnica de la tipicitat penal mereix en el present suposat ser posada enfront de l’espill de la realitat i els supòsits concrets de la vida quotidiana. És el cas, entre altres exemples habituals, d’un alcalde que cedeix l’ús, a una mercantil privada per a activitat de discoteca, dels baixos d’un edifici públic, inicialment projectat amb destinació a escola infantil municipal. L’actuació, gravíssima, amb l’esmena de reforma de la malversació es configuraria amb una pena de tan sols 6 mesos de presó.

3/ La penalitat.

L’esmena per a la modificació del delicte de malversació pretén tornar a la regulació típica de 1995 però mantenint les penes de 2015, la qual cosa tampoc sembla dissuasiu ni encertat i això perquè la penalitat que es fixa en els ordenaments jurídics comparables de la Unió Europea resulta ser més severa, senda que hauria de seguir-se en l’ordenament intern.

Així, en el dret francés el delicte equiparable a la malversació, «la soustraction et détournement de biens», rep la pena de deu anys de presó; i en el codi penal italià l’article 314 castiga l’apropiació pel funcionari de diners o cosa moble -tant pública com privada- amb presó de tres a deu anys.

4/ Conclusions.

La modificació pretesa del delicte de malversació suposa donar carta blanca a la impunitat en la malversació, limitant les possibilitats de lluita del sistema contra aquesta xacra de la democràcia.

La volta a la regulació de 1995 del delicte de malversació provocarà que nombroses actuacions, que són contràries a la correcta Administració i a l’adequada utilització del patrimoni públic, no seran degudament perseguides, la qual cosa afectarà la qualitat dels serveis destinats a la ciutadania, ja que la corrupció comporta una minva en la qualitat de l’educació, la sanitat, la protecció social i restants activitats del sector públic.

 

Juan Vega

Lletrat de l’Agència Valenciana Antifrau

*Aquest article va ser publicat en el periòdic “El Mundo” en la seua edició nacional i es pot consultar ací

https://www.elmundo.es/opinion/columnistas/2022/12/14/6398bb0efc6c834f048b45e5.html

Dec232022

L’Ajuntament de Dénia i l’Agència Valenciana Antifrau signen un protocol per a posar en marxa les bústies de denúncia i el Pla d’Integritat

València, 21 de desembre de 2022.- L’alcalde de Dénia, Vicent Grimalt i el director de l’Agència Valenciana Antifrau, Joan Llinares, han signat un protocol de col·laboració entre totes dues institucions que ajudarà a impulsar el Pla d’Integritat en el qual està treballant l’Ajuntament de Dénia.

Dins de les línies generals del Pla d’Integritat es contempla la posada en marxa de bústies de denúncia tant interns com externs donant compliment d’aquesta manera a l’exigència de la Directiva Europea 1937/2019 de protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió, més coneguda com a Directiva Whistleblowers.

L’Ajuntament de Dénia habilitarà com a canal extern de denúncies la bústia de denúncies de l’Agència València Antifrau el qual estarà visible en la pàgina web municipal; una bústia que garanteix la confidencialitat de les persones denunciants, així com permet la possibilitat de poder realitzar les denúncies de manera anònima.

La col·laboració entre totes dues institucions també s’estendrà a altres accions i activitats com les de caràcter formatiu on el personal de l’ajuntament rebrà formació en aspectes relacionats amb el foment de l’ètica i integritat pública, així com la prevenció i detecció de situacions constitutives de frau i corrupció.

Així mateix des de l’Agència s’oferirà assessorament i suport per a l’elaboració del pla de mesures antifrau necessari per a poder optar als fons europeus Next Generation com recull l’Ordre Ministerial 1030/2021 per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Per a l’alcalde de Dénia, Vicent Grimalt, “la valoració de la signatura és positiva, perquè l’Ajuntament de Dénia treballa per a garantir que, en el seu àmbit d’actuació, els fons públics s’han utilitzats de conformitat amb les normes aplicables, en particular, pel que fa a la prevenció, detecció i correcció del frau, la corrupció i els conflictes d’interessos. A més, l’Ajuntament té un clar compromís amb la transparència, per aquest motiu ha aconseguit el segell Infoparticipa en les dues últimes edicions i és un dels ajuntaments més transparents de la Comunitat Valenciana.”

Per part seua, el director de l’Agència, Joan Llinares, ha declarat que “és positiu veure com cada dia més ajuntaments i institucions comencen a dotar-se d’instruments per a lluitar contra el frau i la corrupció i el fan no sols amb mesures reactives com poden ser els canals de denúncia, sinó també des de la prevenció amb accions formatives i de conscienciació”.

“És sens dubte una bona notícia el que l’Ajuntament de Dénia vaja a comptar amb bústies de denúncies, tant intern com extern, però més important és si cap que s’haja compromés a aprovar un Pla d’Integritat municipal”, va afegir Llinares.