Amb motiu de la celebració del 8 de març, dia internacional de la dona, proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides en 1977, Transparència Internacional Espanya ha publicat el dossier “Gènere i corrupció”. Per a la seua presentació celebrarà un webinar el dimarts 8 de març, a les 10.30 hores.
Al llarg de tot el dossier, es fa referència a un gran nombre d’estudis que permetran aprofundir sobre la qüestió a les persones més interessades en la matèria. Fonts, recursos i materials, així com articles rellevants de Transparència Internacional (TI) que poden consultar-se ací.
Quina és la relació entre el gènere i la corrupció?
Davant la primera pregunta exposada per TI Espanya, ja s’albira la complexa relació entre gènere i corrupció que serà necessari estudiar des de diverses mirades.
Els homes i les dones es veuen afectats de manera diferent pel fenomen de la corrupció, ja que aquesta produeix pitjors efectes sobre col·lectius pobres i vulnerables, i cal recordar que, segons l’ONU, s’estima que el 70% dels pobres del món són dones.
Un dels efectes produïts per la corrupció és l’increment d’obstacles per a la consecució de la igualtat, en tots els sentits, també en l’àmbit de la igualtat de gènere, en impedir el desenvolupament complet dels dret civils, socials i econòmics de la dona.
La dona, en desenvolupar tradicionalment un rol de cuidadora en l’àmbit familiar, s’ha vist privada de la possibilitat de participar activament en els espais socials i polítics, i protagonitzar la dirección de moltes de les transformacions que han tingut lloc en la societat en les últimes dècades. Al seu torn, la dona, en dependre de serveis com a sanitat o educació, apareix, segons el dossier de TI, com més vulnerable a una certa mena de suborns.
És necessari l’avanç en l’apoderament de la dona en tots els sentits, també en l’assumpció d’un paper rellevant en la lluita contra la corrupció.
“Gènere i corrupció” de Transparència Internacional Espanya especifica que no existeixen proves concloents que permeten afirmar que les dones siguen menys corruptes que els homes; però el dossier detalla que la lluita pels drets de les dones i la seua participació en la vida pública s’associen amb una millor governança i menors nivells de corrupció en molts països del món.
Percepcions, actituds i comportaments de les dones cap a la corrupció.
Entre els estudis citats per “Gènere i Corrupció” de Transparència Internacional, Rivas (2012) o Lambsdorff, Boehme & Frank (2010) especifiquen que la dona tendeix a comportar-se de forma més honesta que l’home i es preocupa més per l’equitat en les seues decisions. Encara més, relacionat amb els comportaments de les dones cap a la corrupció s’assenyala per part de Swamy et al. (2000) l’afirmació que “les dones estan menys implicades en el suborn i són menys propenses a aprovar l’acceptació de suborns” i conclouen que els més països que més han avançat en igualtat de gènere generalment “experimenten nivells més baixos de corrupció” (Swamy et al. 2000).
La realitat reflecteix la infrarepresentació de la dona en els llocs de decisió d’empreses i política, sent aquests els entorns on es produeix més riscos de corrupció. Cosa que no significa que la dona actuara de manera menys corrupta si tinguera accés a la gestió d’alt nivell, si no augmenta la igualtat real i efectiva de dones i homes en el conjunt de la societat. Pel que es conclou que s’ha de continuar avançant en aquesta igualtat, i aconseguir una participació plena de la dona en la vida pública, però no com a “estratègia anticorrupció”; sinó per ser un dret humà.
La corrupció i el mal govern, segons detalla el dossier, tenen un efecte negatiu sobre la participació de les dones en la política, atrapant-les en el cercle viciós de les desigualtats de gènere, falta d’apoderament i corrupció (Sundstrom & *Wangnerund 2013).
Les dones com a part de la solució: enfocament de gènere en la lluita contra la corrupció
“Gènere i Corrupció” de Transparència Internacional Espanya també centra la mirada en les formes de corrupció que més afecten les dones: l’extorsió sexual i el tràfic de persones. El dossier reivindica que siguen reconegudes com a problema de corrupció perquè es puguen concentrar recursos i esforços per a erradicar-les.
Del “Thinking” al “Doing”
Transparència Internacional proposa una sèrie de mesures per a abordar la qüestió del gènere i la corrupció:
1. Recollir, analitzar i difondre dades desglossades per gènere per a poder dissenyar polítiques públiques eficaces.
2. Reconéixer i abordar formes específiques de corrupció basades en el gènere. Com és el cas de l’extorsió sexual (sextorsión)
3. Donar suport a la participació de les dones en la vida pública i política. Quotes de gènere i reduir les labors no remunerades i amb salaris més baixos facilitaran l’increment de la participació de la dona en tots els àmbits de la societat.
4. Incloure a les dones en la presa de decisions contra la corrupció. La meitat de la població no pot quedar fora de les esferes de decisió política, econòmica, administrativa i social.
5. Empoderar a les dones. La presa de consciència dels drets que com a persones tenen és una manera de minimitzar el risc a ser majors víctimes de riscos de corrupció.
6. Mecanismes de denúncia sensibles al gènere.
7. Utilitzar les plataformes existents.
El dossier exposa perquè en prengueu coneixement la Iniciativa de Govern Obert Feminista de Open Government Partenariat, la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), la Iniciativa per a la Transparència de les Indústries Extractives i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) com a exemples de plataformes existents i que ja treballen en aquest àmbit.
És necessari prendre consciència dels efectes negatius que la corrupció produeix en la societat i en el sistema democràtic i institucional que d’una manera directa també està afectant les dones, com a ciutadanes de dret.
El seu rol tradicional de cuidadores els ha impedit dificulta la seua funció de ciutadanes actives de la societat pel que s’ha d’advocar per acabar amb els desequilibris existents en l’exercici de poder i presa de decisió entre dones i homes.
Les dades de “Gènere i Corrupció” exposen que no són concloents en l’afirmació que, si les dones que ocuparen posats de lideratge serien intrínsecament menys corruptes que els homes, i detalla que seran en aquest cas, “altres factors com el context polític i institucional, la cultura i les desigualtats de gènere per a explicar els vincles entre la representació femenina i els nivells de corrupció”.
Reivindicar la presència i el paper actiu de la dona en la vida pública i en les esferes de decisió política, econòmica i social, no estant limitada des de la perspectiva de la lluita contra la corrupció, sempre serà la reivindicació del compliment del principi d’igualtat que ha d’imperar en tota societat democràtica.
