La corrupció en l’espill: veus jurídiques, ciutadanes i periodístiques en els 20 anys de la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció

20 anys han passat des que es constituïra el Tribunal Penal Internacional de la Haia, es completara el mapa del genoma humà i Fernando Alonso es convertira en el primer espanyol a guanyar un gran premi de Fórmula 1.

La Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció #UNCAC20 celebra en 2023 el seu 20 aniversari com el compromís del món de mantindre’s #UnidosContralaCorrupción. Amb una adhesió quasi universal, 190 són els països signants de la Convenció, sent Barbados l’últim a ratificar-la, el 10 d’octubre d’aquest mateix any.

Constituïda com a únic instrument universal jurídicament vinculant de lluita contra la corrupció, la Convenció de l’ONU va ser ratificada per Espanya en 2006. La mateixa interpel·la als estats signants a garantir l’existència d’un òrgan o òrgans independents encarregats de previndre la corrupció amb mesures com ara la difusió de coneixements en aquesta matèria.

L’Agència de prevenció i lluita contra el frau i la corrupció de la Comunitat Valenciana (AVAF) va ser la resposta de les Corts Valencianes al mandat de la Convenció amb l’aprovació de la Llei 11/2016 de 28 de novembre.

En el seté aniversari de l’aprovació de la norma de creació de l’AVAF, va tindre lloc en el Museu de Belles arts de València, la jornada internacional “20 anys de la Convenció de Nacions Unides Contra la Corrupció” amb l’objectiu de celebrar el foment de la cultura de rebuig de la corrupció per la qual la pròpia Convenció advoca.

La inauguració de la jornada va ser a càrrec d’Emilia Selva Sacanelles, secretària autonòmica d’administració pública de la Generalitat Valenciana. Funcionària de l’administració local amb habilitació de caràcter nacional va destacar en la seua intervenció que els líders han de fomentar una cultura d’integritat i ètica en el servei públic ja que les nostres accions individuals poden impactar en la lluita contra la corrupció. Els valors de la integritat i honestedat van ser destacats com els pilars fonamentals de la nostra societat.

“2003-2023. Vint anys de la Convenció de Nacions Unides contra la Corrupció. Situació actual a Espanya” com a conferència inaugural de la jornada va ser presentada per Manuel Villoria Mendieta, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid i membre del Comité d’Ètica de l’AVAF. 

Els instruments de prevenció de la corrupció exposats pel catedràtic de ciència política es basen en la participació, la transparència, la rendició de comptes i el control de la despesa, al costat de la integritat, imparcialitat i legalitat. La Convenció estableix aquestes mesures de protecció, però és necessària la qualitat de les institucions per a sostindre la lluita contra la corrupció.

La lluita contra aquest fenomen en el dia a dia va ser la primera taula de la jornada, moderada per María José Moragues Faus, cap d’unitat d’Anàlisi i Investigació de l’AVAF, i la mateixa va comptar amb representants de diverses institucions que van mostrar la perspectiva europea, nacional i autonòmica en la lluita contra la corrupció.

Eduardo Cano Romera, cap d’Unitat de Selecció d’Operacions i Investigacions de l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) va exposar xifres de rellevància en la labor d’aquesta oficina europea: 5.000 denúncies a l’any rep l’Oficina Europea Antifrau, el 57% provenen de la ciutadania i després del seu estudi, són 1.200 informacions les que tenen interés d’investigació. Cano va destacar en la seua exposició el problema de l’ètica institucional, amb les irregularitats comeses pels funcionaris en les institucions de la Unió, relacionades amb la corrupció. El conflicte d’interés durant les atribucions dels contractes públics, l’apropiació indeguda on hi ha fons a la disposició dels funcionaris, així com les irregularitats dels membres dels òrgans de la Unió Europea, són les més destacades, així com les activitats professionals després del cessament del mandat polític, les denominades portes giratòries.

El tinent coronel cap del departament d’Investigacions Econòmiques i Anticorrupció de la Guàrdia Civil, Antonio Balas Dávila, va destacar en la seua intervenció les dinàmiques generadores de sinergies multidisciplinàries com les més eficaces per a fer front a les conductes vinculades a la corrupció i que protagonitzen l’esforç sostingut de l’AVAF i la UCO per a combatre aquest fenomen.

Ricardo Puyol Sánchez, director de l’Oficina Andalusa contra el Frau i la Corrupció (OAAF) va aportar la seua visió des de la comunitat autònoma andalusa, exposant la importància de l’àmbit preventiu com a anticipació al fet que la irregularitat es desenvolupe i desplegament tots els seus efectes. En aquesta matèria, l’OAAF ha iniciat un projecte de planificació estratègica “Organitzacions per la integritat”.

El paper de la justícia en la lluita contra la corrupció va comptar amb juristes de reconegut prestigi en la taula moderada per Teresa Clemente García, directora adjunta i d’Assumptes Jurídics de l’AVAF.

La Fiscal Superior de la Fiscalia de la Comunitat Valenciana, Teresa Gisbert Jordá, va posar de manifest la inexistència de duplicitats entre la labor de la Fiscalia i l’AVAF i va destacar la imprescindible i necessària col·laboració manifestada a través dels quasi 30 informes pericials elaborats per l’Agència a petició de la Fiscalia i que ha culminat amb la signatura del conveni entre la Fiscalia General de l’Estat i l’Agència Valenciana Antifrau el mes de juny passat de 2023 per a continuar articulant la mateixa.

El necessari compliment de la Llei 2/2023 de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció (Llei 2/2023), amb la creació de l’Autoritat Independent de Protecció a l’Informant, la implantació dels canals interns i canals externs i l’articulació de campanyes institucionals a nivell autonòmic sobre la llei van ser les mesures destacades per la Fiscal Superior com les més necessàries en aquest moment.

Alejandro Luzón Cánovas, Fiscal de Sala Jefe de la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada va aportar que la palanca per a combatre la corrupció no sols es troba en la funció repressiva sinó també en la preventiva. Al seu torn, va posar de manifest la falta de confiança de la ciutadania en què la Llei 2/2023 els protegisca i va especificar que, per aquest motiu, en la Fiscalia contínua present la denúncia anònima.

L’avanç que suposa la Llei 2/2023 va ser remarcat pel magistrat Joaquim Bosch Grau, però va detallar que no s’havia tingut en compte la labor de les agències autonòmiques, així com que fallava en el termini de 2 anys en el temps de protecció, en les restriccions en la matèria objecte de protecció i en la forma de nomenament de la presidència de l’Autoritat Independent de Protecció a l’Informant. En la seua exposició va especificar que en l’administració pública no han saltat alarmes entorn d’irregularitats per por, falta de mesures de protecció i perquè les administracions en gran part han sigut colonitzades en espais molt sensibles per càrrecs de confiança, un dels problemes institucional greus a Espanya.

La veu de la ciutadania va ser present en la celebració dels 20 anys de la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció de l’Agència Valenciana Antifrau en la taula moderada per Amparo Martí Puertes, cap d’unitat de suport i perícia de l’AVAF i secretària del Comité d’Ètica.

La Fundació Hay Derecho, entitat membre del Consell de Participació de l’AVAF, representada per Safira Cantos Salah, la seua directora general, va agrair l’existència d’espais com la jornada organitzada per l’Agència. Cantos va posar en valor l’acció de la societat en la defensa de l’estat de dret i el “Dret a defensar drets”. Respecte a la Llei 2/2023 va especificar que, a pesar que la norma no ho assenyala, Fundación Hay Derecho, advoca per l’obertura d’un procés obert per a la concurrència a la presidència de l’Autoritat Administrativa Independent de Protecció a l’Informant, que no es tinguera por al mèrit i la capacitat ja que és necessari comptar amb els millors.

La ciutadania té l’obligació de passar del murmuri a la megafonia. José María Tomás i Oncle, president de Fundació per la Justícia, entitat membre del Consell de Participació de l’AVAF, va assenyalar que quedar-se en el murmuri, generar una situació d’insatisfacció generalitzada en la ciutadania. Una permanent crítica del sistema de funcionament de les institucions és perversa per al manteniment d’una estabilitat recomanable i que existeixen institucions que reforcen les possibilitats de denúncia.

Des de l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció, Rafael Mauri Victoria, el seu vicepresident, i vicepresident del Consell de Participació de l’AVAF va exposar les propostes per al disseny d’una política pública integral de prevenció i lluita contra el frau i la corrupció des del punt de vista de la ciutadania.

Com a proposta inicial es planteja articular una política pública transversal d’enfortiment de la participació i el foment de l’associacionisme i al costat d’això la necessitat de campanyes institucionals de comunicació i màrqueting per a donar a conéixer l’ecosistema de transparència, bon govern i lluita contra la corrupció en la Comunitat Valenciana. La promoció del dret d’accés a la informació es reconeix com una nova proposta al costat de la institucionalització d’un espai anual de rendició de comptes a la ciutadania. S’advoca per la creació d’un centre d’estudis i investigacions que genere informes, coneixement i informació qualificada que siga accessible per a la ciutadania, tant en termes d’opinió i percepció.

En matèria formativa, dins de la política pública transversal de lluita contra la corrupció, es proposa desenvolupar iniciatives en l’educació secundària obligatòria de promoció de valors, així com continuar amb la formació del personal empleat públic. Sobre aquestes iniciatives, convidem a conéixer les experiències formatives celebrades per l’AVAF ja celebrades amb alumnat de secundària, batxillerat, universitats de la Comunitat Valenciana i personal empleat públic d’entitats locals, diputacions, de la Generalitat Valenciana, universitats i de l’administració general de l’estat.

Els mitjans de comunicació i la corrupció van tancar la jornada de celebració de l’aniversari de la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció amb una taula moderada per la periodista i presentadora Clara Castelló Lli.

Els periodistes Juan Nieto Ivars, redactor de l’Español, Laura Ballester Beneyto, redactora de Levante-EMV, Alberto G. Rallo, redactor de Las Provincias i Rosana B. Crespo, redactora de Valencia Plaza van exposar la seua labor com a redactors a peu de carrer, que tracten directament amb la informació, amb les fonts i en moltes ocasions rebent pressions externes per a orientar les seues informacions.

La no tolerància a una justícia lenta, al costat del periodisme basat en periodistes compromesos amb la qualitat democràtica i amb la convivència, posant en valor als professionals que han aportat a la lluita contra la corrupció i exercint control van ser punts destacats en el diàleg entre els periodistes.

La labor de fiscalització dels mitjans de comunicació ja que on posen el focus, les pràctiques corruptes són més complicades pel control que exerceixen en grans institucions i que no es dona als ajuntaments més xicotets perquè als mitjans de comunicació no arriba a cobrir la informació, va ser una de les qüestions ressenyades.

Joan Llinares Gómez, director de l’AVAF, va clausurar la jornada posant de manifest el seu agraïment a la labor del personal de l’Agència per haver fet possible la jornada. Llinares va destacar que és necessari dotar de recursos a la justícia per a evitar les dilacions en els casos de corrupció, així com desenvolupar la normativa legal de la Llei 2/2023 en tot el conjunt d’Espanya en matèria de canal extern, protecció a l’informant i estratègia de prevenció i de lluita contra la corrupció.

La gravació de la jornada està a disposició en el canal de YouTube de l’AVAF

Jornada de matí: https://www.youtube.com/live/owoBhpYifkA?si=vb8FEfMaDpon4szf

Jornada de vesprada: https://www.youtube.com/live/s0qgaGFPBs8?si=zUxQVoYeAdNrLsEb

Pilar Moreno García

Tècnica de formació de la Agencia Valenciana Antifraude

 

Subscriu-te al nostre blog i Newsletter

* camps obligatoris

El Centre Nacional Anticorrupció de Moldàvia visita l’Agència Valenciana Antifrau per conèixer el seu funcionament de cara a la seua entrada a la Unió Europea

València, 19 de desembre de 2023.- Durant dos dies una delegació del Centre Nacional Anticorrupció de la República de Moldàvia ha visitat l’Agència Valenciana Antifrau per a conéixer el seu funcionament.

Les diferents àrees de l’Agència els ha exposat en diferents sessions el funcionament dels departaments d’ investigació, jurídic, prevenció, formació, documentació, administració i comunicació. Estaven especialment interessats en la protecció de les persones denunciants de corrupció ja que ells no estan exercint aquestes funcions.

Així mateix la delegació de Moldàvia ha oferit una sessió a tot el personal de l’Agència Valenciana Antifrau per a donar-los a conéixer el funcionament del Centre Nacional Anticorrupció que porta en funcionament des de l’any 2002 i que compta amb prop de 400 treballadors.

Per part de Centre Nacional Anticorrupció de Moldàvia han estat presents personal de i directors de les direccions de legislació anticorrupció i expertesa, educació i avaluació institucional. També hi han estat presents dues persones de dues associacions cíviques que coordinen els projectes de lluita contra la corrupció: Homecare i Casmed.

Moldàvia és un dels països candidats per a l’entrada a la Unió Europa i han volgut conéixer el treball que està realitzant l’Agència Valenciana per a adequar-se a les exigències comunitàries en la lluita contra la corrupció.

Des de fa més d’un any són diversos els organismes internacionals que s’han interessat pel treball que realitza l’Agència i han vingut a conèixer el seu funcionament com l’Autorità Nazionale Anticorruzione d’Itàlia (ANAC), l’Oficina Anticorrupció de Geòrgia i la Contraloria de la Vall del Cauca de Colòmbia.