Les llegendes urbanes conten que la norma més coneguda i citada de tots els ordenaments jurídics del món és la Cinquena Esmena de la Constitució Nord-americana de 1791. Las cròniques jurídiques (Swerdlow, 1982) reculln com un dels moments històrics de la utilització de la Cinquena Esmena la compareixença de Blanche Posner, una professora jubilada integrant de la WSP (Women Strike for Peace), que es va acollir a la Cinquena fins a 44 vegades en la mateixa audiència davant la HUAC (Comité d’Activitats Antiestatunidenques). Ella, juntament amb les seues companyes, que també van seguir la mateixa línia de defensa, van sumar fins a 145 invocacions en el mateix procés de la norma de la Constitució Nord-americana que permet als testimonis negar-se a respondre quan les respostes poden incriminar-los.
En la pràctica jurídica del nostre ordenament jurídic nacional els preceptes legals sobre els quals existeix consens com més utilitzats i citats són, també, dos articles de la Constitució de 1978, el 14 i el 24. El primer, regulador de la igualtat, i el segon de la tutela judicial efectiva i del dret a la defensa.
En el costat contrari de la fama, en el lloc on habita l’oblit, es troben els articles menys utilitzats i desconeguts del nostre ordenament jurídic, que pel que sembla de part de la doctrina resulten ser els articles 52 a 54 del TREBEP.
ELS OBLIDATS DEL TREBEP: els articles 52 a 54 del Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic.
El codi de conducta dels empleats públics és el gran oblidat en el nostre ordenament jurídic administratiu, mereixent assenyalar-se que tal abandó ho ha sigut tant per la doctrina, com pels processos selectius desenvolupats per les Administracions Públiques, com (a vegades) per la formació que s’imparteix als empleats públics una vegada que ingressen a la funció pública, com, conseqüentment per la seua falta d’aplicació, per la jurisprudència que emana de Jutjats i Tribunals.
La regulació del codi de conducta es troba, per a sorpresa de nombrosos empleats públics que desconeixen tal qüestió, recollit amb rang de llei en els articles 52 a 54 del Capítol VI del Títol III del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic. El TREBEP estableix la regulació del codi de conducta dels empleats públics (art. 52), detallant els principis ètics que hauran de respectar (art. 53) així com els principis de conducta al fet que estan subjectes (art. 54).
A continuació analitzarem i justificarem en aquest text l’afirmació que els articles reguladors del codi de conducta dels empleats públics són els grans oblidats del nostre sistema jurídic públic, havent d’avançar-se des d’aquest moment que parteix de la doctrina ja ha vingut apuntant aquesta conclusió, encara que sense detallar-la i estendre-la, raó que impulsa i justifica aquest treball, i en tal sentit hem de fer nostra la contundent conclusió que ens recorda que “el Codi de conducta del TREBEP, aplicable a empleats públics, ha passat sense pena ni glòria, com un perfecte desconegut” (Jiménez Asensio, 2020).
1. La doctrina: la tardana ètica administrativa i els dubtes sobre els codis ètics.
Les preocupacions de modernització i reforma de la funció pública en el nostre ordenament jurídic han pivotat fonamentalment sobre els aspectes burocràtics, organitzatius i de control (Irurzun Montoro, 2010). Així, la preocupació del legislador, i de gran part de la doctrina, es va centrar en l’estudi de la administració electrònica, i molt en concret en la integració de les noves tecnologies en les institucions clàssiques del nostre dret administratiu, sent preterit l’estudi de l’ètica en el marc de l’Administració.
No serà fins a la primera dècada del segle XXI quan, els coneguts i abundants casos de corrupció produïts en el marc de l’activitat política -i de manera connexa en les pròpies Administracions Públiques- han donat lloc a reflexions doctrinals que culminarien amb la regulació de comportaments ètics de l’activitat pública. Des d’aquest moment s’afermarà una preocupació doctrinal pel comportament i qualitats ètiques i morals dels empleats públics.
La doctrina ha vingut utilitzant indistintament, per a aquesta figura desconeguda fins al moment en el nostre dret públic, les denominacions d’ètica pública o ètica política (Villoria Medineta, 2007), semblant al nostre judici més encertada la denominació d’ètica administrativa (Gracia Romero & Latorre Vila, 2007).
L’estudi doctrinal de l’ètica administrativa se sustenta en dos grans pilars; d’una banda, aquella branca del coneixement que atén i persegueix l’explicació de l’ètica de la pròpia organització pública; d’altra banda, el segon enfocament de l’ètica administrativa atén l’estudi de l’ètica del personal al servei de la pròpia Administració.
L’ètica dels empleats públics en la qual s’integra el codi de conducta també és susceptible de ser analitzada des de dos prismes conceptuals: el negatiu i el positiu (Carro Fernández-Valmayor, 2010). L’enfocament negatiu atén la construcció d’una ètica limitativa, això és, aquella que pretén evitar comportaments fraudulents o corruptes. L’ètica positiva o extensiva per contra pretén, en contraposició, una millora o apassionament del sentit del servei públic, fugint de la repressió de conductes per a buscar el foment de valors.
2. L’eficàcia jurídica dels códis de conducta i la seua aplicació pels Jutjats i Tribunals.
La problemàtica de l’eficàcia jurídica dels articles 52 a 54 del TREBEP reguladors del codi de conducta, malgrat la seua indubtable inclusió en una norma de caràcter legal, sorgeix des del mateix moment en què va ser aprovat l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic l’any 2007, i això perquè ja en aquella exposició de motius el legislador, després d’assenyalar la innovació que suposava en el nostre sistema jurídic la configuració de “un autèntic codi de conducta”, immediatament precisava a continuació que el mateix s’incloïa en l’Estatut amb “una finalitat pedagògica i orientadora”.
La dificultat dogmàtica que sorgeix de la pròpia exposició de motius s’accentua davant el tenor literal de l’article 52 in fine, en el qual s’estableix que “Els principis i regles establits en aquest capítol informaran la interpretació i aplicació del règim disciplinari dels empleats públics ”. La regulació establida configura al codi de conducta mitjançant un esquema deontològic, la qual cosa dona lloc a la necessària cautela en la seua aplicació (Irurzun Montoro, 2010).
La virtualitat del codi de conducta solament ha sigut analitzada en relació amb la seua eficàcia en matèria sancionadora, lo que resulta en una notable limitació en la seua aplicació que deriva directament del principi de tipicitat. Els articles 52 a 54 del TREBEP semblen mancar de naturalesa normativa i legal per a ostentar, tan solament, un caràcter de referència en la matisació del quadre d’infraccions. Sobre aquesta qüestió és significatiu que la doctrina s’ha esforçat a vincular els principis generals de l’Estatut Bàsic amb els supòsits concrets d’infraccions continguts en les seues normes disciplinàries (Palomar Olmeda, 2009).
La naturalesa de principi, inspirador i no aplicable de manera directa, s’aprecia en el nostre sistema de dret contenciós-administratiu, en el qual el codi de conducta no és objecte de debats litigiosos davant els Jutjats i Tribunals. Aquesta qüestió sorgeix directament de la falta d’aplicació administrativa dels oblidats articles i de la inexistència d’una doctrina que aferme la institució. La falta d’aplicació pràctica i de doctrina sobre la matèria provoca la conseqüència lògica que no existisquen pronunciaments judicials sobre la matèria.
Així, de conformitat amb les últimes estadístiques judicials relatives al desglossament de l’activitat dels òrgans judicials confeccionada per Poder Judicial l’any 2021, resulta que els 232 Jutjats del Contenciós-Administratiu, que conformen la planta contenciosa d’instància del país, van conéixer de 25.419 assumptes en matèria de Funció Pública. Igualment, pel repartiment competencial dels articles 8 i següents de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció contenciosa administrativa, ha de tindre’s en consideració que les Sales dels Tribunals Superiors de Justícia també tenen competència per al coneixement en única instància en matèria de funció pública, havent d’indicar-se que l’estadística de 2021 llança per als òrgans col·legiats un total de 9366 assumptes en matèria de funció pública.
Doncs bé, dels 34.785 assumptes que va conéixer la jurisdicció contenciosa-administrativa l’any 2021, no obstant això, i de conformitat amb les dades publicades en el CENDOJ, en cap de les Sentències dictada la ràtio decidendi es va sustentar en els articles 52 a 54 del TREBEP, reguladors del codi de conducta, la qual cosa és singularment cridaner de l’estat d’oblit i inaplicació d’aquests articles.
No obstant això tot el que hem exposat fins al moment, ha d’assenyalar-se que este radical oblit dels articles 52 a 54 del TREBEP sembla que ha sigut trencat, i encara que siga en la jurisdicció especial militar, ni més ni menys que pel Tribunal Suprem, que en la seua recent Sentència núm. 8/2022 de data 20/01/2022 de la Sala del Militar del Tribunal Suprem ha vingut a realitzar una aplicació directa i eficaç del Codi de Conducta en els següents termes:
“va vulnerar els principis d’integritat, responsabilitat, exemplaritat i honradesa que, com a servidora pública, el codi deontològic li exigeix respectar, perfeccionant-se així la infracció disciplinària […] en identificar-se la norma de reexpedició [l’article 5 de les reals Ordenances per a les Forces Armades en relació amb l’article 52 del text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic] que el tipus en blanc descrit per l’article 7.13 de les LORDFAS exigeix”, i en la sentència ara recorreguda es va establir que: “Segons el parer d’aquesta Sala, la conducta de la hui demandant, de la manera en què ha quedat circumscrita en els nostres fets provats, ha de ser examinada únicament -d’entre els quatre citats per l’Administració demandada- a la llum de la seua adequació al principi de “exemplaritat”, que havia de presidir la seua actuació com a servidora pública.”
3. L’oblit en els processos selectius dels empleats públics.
La selecció del personal al servei de les Administracions és un tema clau i essencial que haurà de condicionar el propi funcionament futur de l’Administració. Així, per a complir amb el mandat constitucional de l’eficàcia i eficiència les Administracions Públiques han de posseir (Ramio, 2018) professionals competents i amb una profunda vocació de servei públic.
L’adquisició d’aquesta competència i vocació s’haurà d’aconseguir a través dels processos selectius, la importància dels quals és tal que la regulació dels mateixos té rang de dret fonamental en la Constitució de 1978 que estableix en l’article 23.2 CE el dret dels ciutadans a l’accés a la funció pública en condicions d’igualtat, previsió que la pròpia Constitució estén i detalla en l’article 103.3 CE en establir que la Llei haurà de regular “l’accés a la funció pública d’acord amb els principis de mèrit i capacitat…”
En desenvolupament del que s’estableix per la Constitució, el Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic (TREBEP) estableix, en el seu article 55, com a principis rectors per a l’accés a l’ocupació pública la publicitat, la transparència, la imparcialitat, professionalitat, independència i discrecionalitat tècnica dels òrgans de selecció, l’adequació entre el contingut dels processos selectius i les funcions o tasques a desenvolupar i l’agilitat, sense perjudici de l’objectivitat, en els processos de selecció.
Ens detindrem en aquest moment en el principi d’adequació, que haurà de tindre una cridanera transcendència en la matèria comprensiva dels codis ètics que hui tractem.
El principi d’adequació és allò que es predica de la relació existent entre el contingut material de les proves selectives i el perfil de les funcions pròpies del lloc al qual es pretén accedir. No resulta controvertit que és necessària l’existència d’una relació directa entre l’exigit per a l’accés i el treball a exercir. El principi d’adequació és el paràmetre utilitzat pels Jutjats i Tribunals en nombrosíssims plets en dilucidar sobre la impugnació de processos selectius, podent assenyalar-se pel seu notable interés la Sentència núm. 638/2019 de 19 juliol de l a Sala contenciosa administrativa, Secció 2ª del Tribunal Superior de Justícia de C. Valenciana o la Sentència núm. 463/2021 de 27 abril del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, Valladolid.
Ara bé, malgrat la previsió normativa del principi d’adequació, no obstant això, una anàlisi de les convocatòries de les proves d’accés a l’ocupació pública de l’Administració General de l’Estat acredita el quasi desconeixement de l’ètica administrativa i el Codi de Conducta del TREBEP, norma positiva jurídica en vigor en el nostre ordenament jurídic, en els temaris, i quan el fa és de forma summament tímida i minvada.
Així, en el temari de l’escala de Funcionaris de la Administració Local amb Habilitació de Caràcter Nacional, subescala secretària d’entrada, de 153 temes, únicament es recull en l’epígraf d’un tema, els deures dels funcionaris públics. Mereix assenyalar-se que, en una sola ocasió s’han decantat per la selecció d’aquesta matèria com a objecte d’examen. Va ser en la convocatòria Ordre HAP/2560/2014 de 23 de desembre (BOE de 9 de gener de 2015) quan en el primer exercici de torn lliure de la subescala de secretària, categoria d’entrada, els opositors van tindre l’oportunitat de triar exercici de desenvolupament “Las noves regles d’aplicació al poder polític: ètica pública, transparència versos corrupció i responsabilitat social corporativa”.
Cal destacar com a novetat en les últimes modificacions del temari, que s’ha incorporat un nou tema sobre l’ètica en l’Administració Pública: codi de conducta dels empleats públics i principis de bon govern. Els codis de conducta a nivell autonòmic i local. El codi europeu de bona conducta administrativa. Compliance en el sector públic.
Pel que fa al temari del Cos Superior d’Administradors Civils de l’Estat resulta que el mateix no dedica ni un sol epígraf als Codis Ètics del TREBEP, i tan solament, entre 166 temes d’un programa dur i extens, un epígraf sense encant és dedicat a l’ètica pública.
Més cridaners resulten encara si cap els temaris de l’Advocacia de l’Estat i el regulador de l’accés a la Carrera Judicial en totes dues modalitats de Jutge i Fiscal en els quals ni tan sols es dedica un epígraf a la qüestió, sent el silenci absolut i eloqüent.
En definitiva, en l’actualitat manté plena vigència la conclusió doctrinal aconseguida en 2010, que mereix ser citada íntegrament: “Dit això, sembla que si volem edificar sobre sòlids fonaments qualsevol intent d’elevar la qualitat ètica de les nostres Administracions públiques i els seus servidors, l’ideal és ser conseqüents des de l’inici, i exigir i valorar alguns coneixements teòrics sobre els principis que han de guiar el comportament dels empleats públics.” (Irurzun Montoro, 2010).
4. La formació dels empleats públics en els codis de conducta: un lent canvi.
La formació és un dret individual en la funció pública en els termes reconeguts en l’apartat g de l’article 14 del TREBEP. A més, també té la consideració de deure, en forma de principi de conducta, segons s’estableix en l’article 54.8 del codi de conducta dels empleats públics.
La formació del personal al servei de les administracions públiques es desenvolupa a través dels Plans de Formació, que es configuren en la pràctica administrativa de forma habitualment anual i sobre la base dels processos de detecció i anàlisi de les necessitats formatives, que són efectuades pels serveis tècnics especialitzats en formació de les pròpies Administracions Públiques.
Ara bé, hem d’avançar ja des d’aquest moment que els cursos de formació per a funcionaris continuen sent, no obstant això els lloables esforços i les mesures que en alguns casos singulars i dignes d’elogi s’han dut a terme, una repetició o un pur complement dels coneixements teòrics exigits per a l’accés a la funció pública. La formació en ètica o códigos de conducta en l’actualitat és testimonial i residual, i això malgrat l’evident transcendència d’incorporar als plans formatius una sòlida formació en els valors ètics que han d’impregnar la funció pública (Irurzun Montoro, 2010). La formació en aquesta matèria ha de servir per a afermar “el sentit del servei públic i els seus valors, el compromís amb les tasques i funcions del poder públic” (Sainz Moreno, 2004), perquè així “s’inculquen els bons hàbits abans que s’aprenguen els dolents” (Nolan, 1997).
La necessitat de formació en aquesta matèria d’ètica administrativa en general i de códis de conducta en particular, té una dificultat inicial afegida, i és la pròpia falta de consciència dels empleats públics sobre aquesta necessitat.
Així, en l’apartat anterior, relatiu als processos de selecció, hem deixat anotat que en el temari (Veure Nota 5) del Cos Superior d’Administradors Civils de l’Estat no existeix ni una sola referència als codis de conducta. I no obstant això, en una anàlisi de casos i estudi de gran profunditat (Ruano De la Font, Crespo González & Polo Villar, 2011) en el qual es va estudiar i va qüestionar als funcionaris d’aquest cos sobre si consideraven que existia una adequació entre el temari i el seu destí, resulta que fins a un 78,9% dels integrants del Cos Superior d’Administradors Civils de l’Estat va considerar que existeix aquesta adequació, afirmant que segons la seua percepció no existeixen mancances en el seu programa d’accés.
Lògicament i en aquest estat de la qüestió resulta que, si no existeix una prèvia autopercepció de l’evident manca en matèria d’ètica administrativa i de codis de conducta, els plans de formació difícilment podran incloure aquestes matèries, ja que la detecció de les necessitats de formació és realitzada habitualment per mitjà de qüestionaris entre el propi personal empleat públic.
Així les coses, és necessari en aquest moment no solament una formació en matèria d’ètica pública i codis de conducta, sinó que serà necessària també una metaformació prèvia sobre l’existència d’aquesta necessitat.
Pese al panorama negatiu exposat fins al moment s’observa que la situació actual sembla que es va revertint en àmbits sectorials i autonòmics. Valga per exemple l’Estudi de Necessitats de Formació de 2023 confeccionat per l’Àrea de Formació de la Federació de Municipis de Catalunya, en el qual, i sense perjudici de conéixer els resultats definitius, s’aprecia com en els qüestionaris previs confeccionats pels serveis de formació amb destinació als empleats públics s’inclou de manera expressa la possibilitat que els empleats públics reben formació en matèria de códis èticos.
Al seu torn, l’Institut d’Administració Pública d’Astúries, en la seua enquesta de necessitats formatives per a 2023, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats del personal al servei de les administracions públiques en matèria de formació, dona la possibilitat d’incloure com a competències per a l’activitat administrativa, els aspectes que es necessiten aprofundir en matèria de principis, valors i responsabilitat social.
També l’Institut Nacional d’Administració Pública ha incorporat progressivament en els seus programes de formació la matèria. L’any 2021 es va celebrar la primera edició del curs en línia “Prevenció de la corrupció en les administracions públiques” per part del servei de formació de l’Agència Valenciana Antifrau; que ha celebrat la seua segona edició en 2022. En aquest mateix any, el Pla Formatiu ha inclòs per primera vegada un curs específic sobre incompatibilitats i conflictes d’interessos, d’un innegable contingut ètic.
L’esborrany de la I Estratègia d’Aprenentatge de l’INAP (2023 – 2024) contempla, com un dels eixos competencials estratègics, comuns a tots els promotors de la formació en l’Administració de l’estat, els principis i valors de l’Administració. Aquest eix cobreix, com detalla el propi document, activitats i continguts dels cursos selectius, així com activitats dels programes d’acompliment general, on s’abordarà, entre altres qüestions, la integritat pública.
5. La oportunitat que ve d’Europa: els codis ètics en la Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre.
El Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer de 2021, pel qual s’estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència va assenyalar que els procediments relacionats amb els mateixos han de contemplar els requeriments relatius a la lluita contra el frau i la corrupció.
En compliment amb lo disposat en la norma europea el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública publicaria l’Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i que resulta d’aplicació a les entitats que integren el sector públic d’acord amb el que es disposa en l’article 2.1 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, i a qualssevol altres agents implicats en l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència com a perceptors de fons, establint els procediments i instruments necessaris per a assegurar la coordinació i seguiment d’aquest.
Entre els principis de gestió específics, d’obligatòria consideració en la planificació i execució dels components del plan, l’Ordre imposa un reforç de mecanismes per a la prevenció, detecció i correcció del frau la corrupció i els conflictes d’interés (art. 2.2.d).
La consideració que la normativa europea i l’Ordre Ministerial de desenvolupament provoca una finestra d’oportunitat per al desplegament de la integritat i l’ètica en les Administracions Públiques ha sigut apuntada per diversos autors, podent citar-se per tots com a conclusió que “la exigència de plans antifrau és el repte que esperaven les administracions públiques en matèria d’integritat i lluita contra la corrupció” (Moreno, 2021).
La incidència, encara per estudiar, però que es deixa apuntada en aquest moment, del a Ordre HFP/1030/2021 en el desenvolupament dels codis ètics se sustenta singularment en el sistema de nexes de l’Ordre Ministerial. El annex de major rellevància en l’àmbit de la prevenció és l’Annex II.B.5, on s’exposa una autoavaluació de diversos aspectes crítics que s’han de tindre en compte per a l’accés als fons europeus. Així en el test d’autoavaluació específicament es preve un en l’apartat 5 i 6 les següents qüestions: “5. Es difon un codi ètic i s’informa sobre la política d’obsequis?” i “6. S’imparteix formació que promoga l’Ètica Pública i que facilite la detecció del frau?”.
Tot sembla indicar que la inclusió de les preguntes en el test d’autoavaluació impulsarà a les Administracions Públiques a la confecció de les seues codis ètics, servint l’Ordre del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública 1030/2021, de 29 de setembre, “com l’oportunitat per a iniciar un canvi de paradigma en les entitats locals i el camí cap a un complet sistema d’integritat institucional” (Moreno, 2021).
6. Conclusions. Cap a la fi de l’oblit del codi de conducta del TREBEP.
A la vista de tot l’exposat concloem que existeix en aquest moment una confluència de circumstàncies que poden provocar un enfortiment de l’aplicació del codi de conducta del TREBEP. I molt concretament, entre las pedres angulars que hauran de permetre que els articles 52 a 54 obtingan el reconeixement que li s correspon, en atenció a la importància de la matèria regulada, pot realitzar-se la següent enumeració:
1.- La jurisprudència dels Jutjats i Tribunals, que no s’havia pronunciat pràcticament en cap ocasió sobre els articles 52 a 54 del TREBEP, compte en aquest moment amb la cridanera novetat que Tribunal Suprem, encara que siga per mitjà de la seua Sala del Militar de jurisdicció especial, ha dictat Sentència de data 20 de gener de 2022, atorgant per primera vegada caràcter eficaç i directe a l’article 52 del TREBEP.
2.- El dictat de l’Ordre del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública 1030/2021, de 29 de setembre constitueix una autèntica oportunitat per a propiciar, mitjançant l’aplicació del codi de conducta, el canvi de paradigma en les entitats locals i el camí cap a un complet sistema d’integritat institucional.
3.- La inclusió en els últims planes de formació executats, tant per l’INAP com per entitats autonòmiques anàlogues, així com la línia que s’observa en la confecció dels plans projectats per a l’any 2023, denota una preocupació en les Administracions Públiques de dotar al seu personal d’una formació i cultura en integritat i codis de conducta que haurà de tindre una transcendència futura.
4.- Per contra, i com a element negatiu al canvi, ha d’apuntar-se que no s’aprecia en els processos des elecció, singularment en els temaris confeccionats i vigents a data actual, que l’Administració estiga exigint i valorant degudament coneixements teòrics sobre els principis que han de guiar el comportament dels empleats públics, la qual cosa seria de desitjar.
Artícle escrit per:
- Pilar Moreno García, Técnica de formación de la Agencia
- Juan Vega Felgueroso, Letrado de la Agencia
BIBLIOGRAFIA
- Carro Fernández-Valmayor, J.L. (2010) Ética pública y normativa administrativa. Revista de Administración Pública, núm. 181, enero-abril, págs. 9-37
- Chaves García, J. R (2022) Vademécum de oposiciones y concursos – Controles de la discrecionalidad técnica, errores y abusos en los procedimientos selectivos. Amarante.
- Garrido Falla, F. (1985) Reformas de la función pública. Tecnos.
- Gracia Romero F. M.ª y Latorre Vila, F. M.ª (2007). Ética administrativa: reflexiones desde la función pública. Revista Aragonesa de Administración Pública, núm. 31, diciembre, págs.137 y ss.
- Irurzun Montoro, F. (2010) Ética y responsabilidad en la Administración Pública. Revista Documentación Administrativa, núm. 286-287, enero-agosto, págs. 79-111
- Jimenez Asensio, R. (2020) Gobernanza ética e integridad institucional. https://rafaeljimenezasensio.com/2020/05/27/gobernanza-etica-e-integridad-institucional/
- Moreno García, P. (2021). Obligaciones y retos en la creación de planes antifraude en las entidades locales: repercusiones de la Orden HFP/1030/2021, de 29 de septiembre. Revista El Consultor de los ayuntamientos y de los juzgados, núm. 12.
- Nolan, L. (1997) Jornadas sobre ética pública, (pag. 32) MAP
- Palomar Olmeda, A. (2009) Derecho de la función pública, 8.ª ed., Dykinson.
- Parada Vázquez, R. (2007) Derecho del empleo público. Marcial Pons.
- Ramio. C. (2018) La mejora de los procesos de selección de los empleados públicos. https://www.administracionpublica.com/la-mejora-de-los-procesos-de-seleccion-de-los-empleados-publicos/
- Rastrollo Suárez. J.J. (2016) Revista española de Derecho Administrativo núm. 175/2016 parte Crónica.
- Ruano de la Fuente, J.M. Crespo González,J. y Polo Villar, C. (2011) Los funcionarios ante el espejo. Análisis del ciclo de la selección de personal en la Administración General del Estado. INAP.
- Sainz Moreno, F. (2004) Ética Pública Positiva, en Estudios para la reforma de la Administración Pública, (pág. 517). INAP.
- Swerdlow, A. (1982) Ladies’ Day at the Capitol: Women Strike for Peace versus HUAC. Feminist Studies Vol. 8, No. 3 (Autumn), págs. 493-520
- Villoria Mendieta, M (2007). Ética postconvencional e instituciones en el servicio público. Revista de Investigaciones Sociológicas, núm. 117, págs. 109 y ss
