Aprovada la Directiva de la Unió Europea sobre protecció de les persones denunciants de corrupció i altres infraccions en tot l’àmbit de la Unió

Amb data 7 d’octubre de 2019 el Consell Europeu ha aprovat, per unanimitat, la Directiva de la Unió Europea sobre protecció de les persones que denuncien actes o conductes de corrupció, infraccions i irregularitats. En breu, l’acte legislatiu es signarà formalment i es publicarà en el Diari Oficial de la Unió Europea, i a partir d’aquest moment Espanya tindrà dos anys per a la seua transposició (termini que finalitzarà en 2021).

Per fi, en tot el territori espanyol, la llei protegirà als denunciants i els atorgarà assessorament jurídic, invertint la càrrega de la prova enfront d’acomiadaments, degradació i altres formes de represàlia, la qual cosa garantirà l’efectivitat dels seus drets assegurant la seua total indemnitat. També protegirà als denunciants en procediments judicials, de frau, corrupció, evasió fiscal o danys a la salut de les persones i el medi ambient. A més, inclourà la imposició de multes als que prenen represalies i l’exigència als Estats membres que informen els ciutadans sobre els procediments de denúncia i el tipus de protecció a la qual poden acollir-se, havent de designar una autoritat pública responsable en aquest àmbit.

Igualment, la nova normativa europea estableix un sistema de vies de denúncia, interns i externs, tant en el sector públic com en el privat. El denunciant podrà dirigir-se a autoritats externes a l’organització si dins d’aquesta no es prenen les mesures oportunes, o existeix perill imminent o manifest per a l’interès públic, o quan presumisca que la denúncia als seus superiors no produirà efecte perquè aquests són els autors dels fets denunciats o es troben de connivència amb ells.

Nombrosos països de la Unió Europea compten ja dins del seu ordenament jurídic amb una llei específica o un sistema i eines de protecció als denunciants. Així, entre altres, Bèlgica, Holanda, Regne Unit, Irlanda, Suècia, Grècia, Hongria, Lituània, Luxemburg, Malta, Eslovàquia o Romania.

Itàlia i França van crear les seues pròpies autoritats nacionals contra la corrupció i de protecció de denunciants, respectivament, mitjançant lleis de 2012 i de 2016. Es tracta d’institucions que actuen amb plena independència orgànica i funcional de les administracions públiques en l’exercici de les seues funcions, a les quals s’atribueix personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per al compliment de les seues finalitats, al capdavant de les quals es troba un president que és triat per l’òrgan de poder legislatiu.

LA COMUNITAT VALENCIANA S’AVANÇA A LA DIRECTIVA EUROPEA

La Comunitat Valenciana s’avançà a la Directiva Europea i al propi Estat espanyol, amb l’aprovació i entrada en vigor de la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de la Generalitat, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció, dictada en compliment de la Convenció de Nacions Unides de 2003; convenció internacional que, malgrat haver sigut ratificada per l’Estat espanyol i formar part del nostre ordenament jurídic des de la seua publicació en el Boletín Oficial del Estado en 2006, ha sigut inaplicada.

L’Agència Valenciana Antifrau és la institució responsable en la Comunitat Valenciana de la protecció i assistència a les persones que denuncien corrupció, dotada de potestat sancionadora per a la imposició de multes, que oscil·len entre els 200 i 400.000 euros, als qui pertorben la vida laboral o personal dels denunciants, o dificulten les tasques de l’Agència.

Des de l’inici de la seua activitat en el segon semestre de 2017, l’Agència ha protegit a dènou denunciants; la majoria d’ells funcionaris públics, les denúncies dels quals han donat lloc a l’obertura de procediments judicials penals que estan en tràmit.

A més, l’Agència realitza funcions d’investigació de denúncies, així com de prevenció, formació i sensibilització en integritat i ètica pública, en matèria de contractació pública i concessions, accés i provisió de l’ocupació pública, subvencions, urbanisme o patrimoni públic, derivades de l’actuació de les administracions públiques del nostre territori (autonòmica i local), i el seu sector públic, contractistes, concessionaris, perceptors de subvencions i de qualsevol entitat, fins i tot privada, que perceba fons públics o estiga subjecta al poder de decisió de les administracions públiques.

La Comunitat Valenciana, dotada d’una legislació fins i tot més avançada que la pròpia Directiva, és l’única en tot el territori espanyol que atorga l’estatut de protecció a persones, físiques o jurídiques, que denuncien fets o conductes, presumiblement fraudulents o corruptes, que poden donar lloc a l’exigència de responsabilitats legals, ja es presente la denúncia davant la pròpia Agència o qualsevol altre òrgan administratiu, ja davant el Ministeri Fiscal o l’autoritat judicial. S’assimilen a aquest efecte, a les persones denunciants, totes aquelles que alerten o revelen informacions d’aquest tipus, així com els testimonis i perits, i els familiars i persones de l’entorn d’aquells si pateixen risc de represàlia o amenaça com a conseqüència de la informació proporcionada.

LA BÚSTIA DE DENÚNCIES SEGURA I CONFIDENCIAL

Des de maig de 2018, l’Agència ha posat a la disposició de la ciutadania una bústia de denúncies segura i confidencial, que admet les denúncies anònimes, a fi de que els qui tinguen coneixement d’aquest tipus de fets o conductes ho comuniquen a fi de procedir a la seua anàlisi i investigació. Aquesta bústia opera a més com a portal virtual del funcionari públic. Pot accedir-se a la bústia a través del portal web de la pròpia Agència www.antifraucv.es.

No obstant això, també poden formular-se denúncies per correu electrònic, per correu ordinari o de forma presencial en les oficines de l’Agència al carrer Navellos, núm. 14, pta. 3, de València, CP 46003.

Finalment, cal destacar que la posada en marxa de la Directiva portarà com a conseqüència importants reformes en el nostre ordenament jurídic: no solament requerirà l’aprovació d’una llei específica de lluita contra la corrupció i la seua harmonització amb les legislacions autonòmiques, a fi de coordinar i cooperar amb les estructures que es troben en funcionament, sinó a més la revisió de la Llei orgànica de protecció de testimonis i perits en causes criminals, el Codi Penal, la Llei orgànica General Penitenciària, la Llei d’Enjudiciament Criminal, i nombroses normes reguladores del sector privat i de determinats àmbits del sector públic (normativa sobre competència, consum, salut pública, seguretat alimentària, seguretat del transport, blanqueig de capitals, terrorisme, dades personals, etc.).

NORMES I DOCUMENTS RELACIONATS

Per a més informació poden dirigir-se a gabinete@antifraucv.es o al telèfon 962 787 450.

Comunicat de premsa oficial 7.10.2019
Resultat de les votacions

València, 7 d’octubre de 2019

Enllaços d’interés

Resultats de les votacions de la directiva
Millor protecció per als denunciants: noves normes a tota la UE a partir de 2021

 Nota de premsa

Signatura del conveni de col.laboració entre l’Agència Valenciana Antifrau i l’Associació Táctica Whistleblower

Hui, 9 de juliol, l’Agència Valenciana Antifrau, representada pel seu Director, Joan A. Llinares, i l’Associació Tactical Whistleblower, representada pel seu President, l’enginyer de sistemes Sr. Hervé Falciani, han signat un Conveni de col·laboració per a establir un canal permanent de comunicació i treball conjunt amb la finalitat de millorar l’eficàcia en el compliment d’objectius d’interès comú.

Cal destacar que Tactical Whistleblower és una associació sense ànim de lucre constituïda a Espanya que naix amb vocació de promoure l’ètica i la seguretat institucional, tant pública com privada mitjançant la investigació i l’aplicació de tecnologies com el “blockchain” i unes altres ja desenvolupades o en vies de desenvolupament.

L’Agència Valenciana Antifrau contempla entre els seus objectius la realització de plans preventius que reduïsquen els riscos que, en l’àmbit de les administracions i el sector públic, poden implicar males pràctiques fraudulentes o corruptes.

Així, es realitzen estudis sobre els potencials de les infraestructures tecnològiques que permeten incrementar el control efectiu d’aspectes com la contractació, les subvencions o les concessions, gràcies a la traçabilitat i transparència en els processos de licitació pública i de la despesa derivada, especialment en tot el que es refereix a l’execució verificada i real d’obres, serveis i subministraments així com de l’efectiu compliment de les obligacions vinculades a les subvencions públiques.

Aquest Conveni Marc, sense contingut econòmic, del qual es poden derivar instruments jurídics per a la realització d’activitats, estableix en les seues clàusules les modalitats de col·laboració i la manera en què aquestes s’establiran.

També es crea una comissió mixta de seguiment. El Conveni té una vigència de quatre anys, amb possibilitat de pròrroga de quatre anys addicionals.

Entre les modalitats de col·laboració del Conveni cal destacar les següents:

• Establir la col·laboració per a la introducció, desenvolupament i implementació d’aplicacions tecnològiques que faciliten la lluita contra el frau i la corrupció en els àmbits de la contractació, les subvencions i les concessions públiques.

• Cooperar en programes de formació de personal tècnic, d’administració i serveis.

• Col·laborar conjuntament en les àrees de cooperació tècnica i de transferència de tecnologia, així com en temes de formació d’analistes i personal especialitzat en anàlisi de dades i en altres àmbits tecnològics.

• Treballar conjuntament perquè es contemple en el marc jurídic de la Comunitat Valenciana la implementació en totes les seues administracions públiques d’aquesta eina tecnològica de traçabilitat, una vegada acabada.

És important destacar, des de l’Agència Valenciana Antifrau, que la celebració d’aquest Conveni amb l’Associació Tactical Whistleblower té una especial rellevància, considerant que Tactical Whistleblower està presidida pel Sr. Hervé Falciani, de qui és sabuda la seua condició de denunciant de frau i corrupció i que està col·laborant activament amb la justícia de diversos països, entre ells Espanya, aportant els seus coneixements sobre fraus milionaris.

La coneguda com a “Llista Falciani” ha servit, des de l’any 2010, per a revelar mecanismes de frau, la qual cosa ha facilitat la identificació de supòsits evasors fiscals i trames corruptes havent sigut recentment validada pel Tribunal Constitucional com a mitjà de prova legal.

Així mateix, l’Audiència Nacional va considerar provat que la informació facilitada pel Sr. Falciani ha servit per a revelar situacions delictives i que sense la seua col·laboració no hauria sigut possible una investigació eficaç. El Sr. Falciani ha sigut un element essencial per a explicar com funciona l’espessa xarxa de la qual s’aprofita els diners en la corrupció.

Per a l’Agència Valenciana Antifrau és un privilegi disposar de col·laboradors com el Sr. Falciani i l’associació que presideix per a desenvolupar les seues funcions de prevenció, investigació, formació i lluita contra el frau i la corrupció en la Comunitat Valenciana. 

 Convenio
 DOGV núm. 8604 / 1.08.2019
 BOCV núm. 18 / 31.07.2019

III Trobada de la Xarxa d’Oficines i Agències Anticorrupció d’España

La tercera trobada d’agències anticorrupció de l’estat espanyol ha tingut lloc en la seu de l’Oficina Municipal contra el Frau i la Corrupció de l’ajuntament de Madrid. Ha reunit els màxims responsables de les institucions autonòmiques i locals: Carlos Granados, director de l’Oficina Municipal contra el Frau i la Corrupció de l’Ajuntament de Madrid; Miguel Angel Gimeno, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya; el director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, Joan Llinares; el director de l’Oficina de Prevenció i Lluita Contra la Corrupció a les Illes Balears, Jaime Far; la directora dels serveis d’Anàlisis de l’Oficina per la Transparència i les Bones Pràctiques de l’Ajuntament de Barcelona, Rosa Maria Sánchez i Gemma Calvet, directora de l’Agència de Transparència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

En la reunió s’ha posat en comú les experiències de control de l’execució dels contractes i el control i justificació de les subvencions, així com les principals estratègies i experiències d’investigació sobre aquests aspectes i les principals recomanacions més comunes a les administracions subjectes a la seua supervisió. S’ha estudiat les vies més efectives per a promoure la implantació de programes de prevenció de la corrupció a través de la licitació i el control de l’execució dels contractes públics.

S’ha tractat la problemàtica de la protecció de les persones denunciants de corrupció i la futura transposició de la Directiva UE sobre Whistleblower.

També s’ha examinat la introducció de condicions especials de programes de compliment (compliance) en les clàusules administratives.

Així mateix, s’han compartit els problemes comuns en el desplegament de les diferents institucions.

Entre els acords de la reunió, la creació d’un grup de treball per a establir els criteris mínims per a una bona protecció dels alertadors de corrupció dirigits al legislador estatal.