L’Agència Valenciana Antifrau obre una consulta preliminar per a la licitació del servei d’atenció psicològica a les persones denunciants de corrupció

València, 14 de setembre de 2023.- L’Agència Valenciana Antifrau ha publicat una consulta preliminar de mercat en la Plataforma de Contractació del Sector Públic per a una pròxima licitació d’un contracte d’atenció i suport psicològic a les persones denunciants de corrupció.

La recent aprovació de la Llei 2/2023 de protecció de les persones denunciants de corrupció, com a conseqüència de la trasposició a l’ordenament jurídic espanyol de la Directiva 1937/2019 més coneguda com  a Directiva Whistleblower, recull que una de les mesures de suport a les persones denunciants serà el dret a l’assistència i a l’ajuda psicològica.

L’Agència acumula des de la seua creació una àmplia experiència en l’atenció a les persones denunciants, les quals s’han vist en moltes ocasions obligades a requerir tractament psicològic, derivat de les difícils situacions viscudes com a conseqüència de la interposició de la denúncia.

La pressió en l’àmbit professional que reben en moltes ocasions les persones denunciants transcendeix a l’ àmbit personal i familiar afectant diferents àrees de la seua vida privada com poden ser la família i les amistats.

Amb l’objectiu de poder oferir aquest servei de suport i atenció psicològica professionalitzat l’ Agència llança aquesta consulta preliminar per recaptar informació que permeta l’elaboració dels plecs corresponents a la licitació.

En aquesta consulta hi poden participar persones o entitats expertes, autoritats independents o col·legis professionals relacionats amb els serveis d’assistència psicològica.

Per a això s’hauran de remetre les respostes abans del dia 4 d’octubre al correu electrònic: contratacion@antifraucv.es indicant en l’assumpte: “Resposta a consulta preliminar sobre contracte de servei d’assistència i atenció psicològica en relació amb les finalitats de l’Agència”.

Les respostes s’hauran de presentar en format pdf, signades digitalment i hauran de facilitar un correu electrònic i un telèfon de contacte.

La consulta preliminar de mercat es troba publicada en el següent enllaç: Plataforma de Contractació del Sector Públic (contrataciondelestado.es)

L’Agència Valenciana Antifrau va ser la primera autoritat a Espanya amb comptar amb un Estatut de Protecció de la Persona Denunciant de Corrupció i en aquests moments té 35 persones sota protecció.

La Llei 2/2023 reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció a examen: realment se situa a l’avantguarda a Europa?

Introducció

El 20 de febrer de 2023, es va aprovar la Llei 2/2023 reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, per la qual transposa la Directiva 2019/1937 relativa a la protecció de les persones que denuncien infraccions del Dret de la Unió. La seua finalitat ve a colmar certes llacunes existents en el marc jurídic de seguretat i protecció als informants en el si de les organitzacions on presten els seus serveis i, com a conseqüència, detecten irregularitats o il·legalitats per tal d’informar les autoritats. Indubtablement, l’ esmentada llei pretén facilitar la transparència i combatre la corrupció i la comissió d’ altres delictes dins de les entitats públiques o corporacions privades.

Per tal d’aconseguir aquests objectius, la Llei 2/2023 aprofita les exitoses mesures proactives de clara influència europea que han resultat d’aplicació per a la gestió dels fons europeus en contextos com la detecció del frau, la corrupció, els conflictes d’interessos i el doble finançament que s’han desenvolupat fins al moment (per exemple,  l’Ordre estatal HFP/1030/2021, per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència).

Es tracta d’una novetat a Espanya l’ ancoratge normatiu de la qual es va produir amb certa dilació encara que suposa actualment, la culminació del procés de transposició de la Directiva 2019/1937 a l’ordenament jurídic espanyol. Així, com queda patent en el preàmbul de la Llei, s’addiciona a les experiències prèvies i més avançades d’algunes autonomies com és el cas de la Comunitat Valenciana que, en virtut de la Llei 11/2016, de 28 de novembre, es va crear l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció (Agència Valenciana Antifrau) la qual s’ha situat a l’avantguarda a Espanya quant a la potenciació de la “cultura de la informació”.

Per a això, la novedosa llei estatal parteix de la premissa que la col·laboració ciutadana constitueix un factor essencial per a l’eficàcia del Dret i que es manifesta no únicament amb la subjecció de tots els poders públics i de la ciutadania a la Constitució Espanyola i a la resta de l’ordenament jurídic (article 9.1 de la Constitució Espanyola),  sinó també amb el compromís col·lectiu amb el bon funcionament de les institucions públiques i privades. Això, sens perjudici que aquesta es projecti sobre el deure dels treballadors –i que podria ser extensible, fins i tot, a càrrecs públics electes– d’informar o alertar sobre determinades categories d’irregularitats de les quals tinguen coneixement en el context de la seua relació laboral o professional amb la finalitat de prevenir i detectar pràctiques fraudulentes i corruptes que,  efectivament, amenacen l’interès públic.

Obligacions genèriques de la Llei 2/2023

Quant al Títol II d’aquesta llei (arts. 4 i següents), s’estableix l’obligació tant per a empreses com per al sector públic de comptar amb un sistema intern d’informació complet compost tant de l’habitual canal de comunicació –conegut, comunament com a canal ètic o de denúncies–, com del procés de gestió i seguiment de la informació rebuda. Precisament, és més que evident que aquest sistema s’ hauria d’ emprar de manera preferent per canalitzar la informació encara que l’ informant pot triar el canal intern o extern, segons les circumstàncies i riscos de represàlies que puga considerar.

Així mateix, les entitats hauran de designar un responsable del sistema intern d’informació (arts. 5 i 8) que podrà ser una persona o un òrgan col·legiat i el nomenament del qual, destitució o cessament dependrà de l’òrgan d’administració o govern de l’entitat. La gestió del sistema pot ser interna o externa a l’entitat (art. 12). En el cas que s’externalitzi la gestió, s’hauran de respectar les garanties previstes en la llei i la responsabilitat, en tot cas, recaurà igualment en el responsable del sistema que s’hagi nomenat en l’entitat (arts. 6 i 8). El canal de comunicació que forma part del sistema ha de permetre realitzar comunicacions per escrit o verbalment, o de les dues formes, per mitjans electrònics o, fins i tot, de forma presencial (arts. 5 i 7). Les comunicacions pel canal seran confidencials (art. 5.2º b) i hauran de permetre també que es presenten o tramiten posteriorment comunicacions anònimes (art. 7.3r). Així mateix, el procediment de gestió de les informacions respondrà al contingut mínim i principis previstos en l’ art. ~ ~ ~ 9 d’ aquesta llei.

En relació amb el Títol III (arts. 16 i següents), es regula el canal extern d’informació, de manera que l’informant pot optar per informar l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant (en endavant, AIPI) o a les autoritats o òrgans autonòmics competents, ja siga directament o prèvia comunicació a través del corresponent canal intern . És més, en última instància, l’informant podrà fer una revelació pública de la infracció de la qual ha tingut coneixement, després d’haver realitzat la comunicació primer per canals interns i externs, o directament, per canals externs –sempre que no s’hagen pres mesures apropiades al respecte en el termini establert i entenga que es dona una situació de perill imminent per a l’interès públic,  entre d’altres–.

Per la seua banda, la Llei 2/2023 també estableix un precís règim sancionador, que contempla elevades quanties de multes tant per a l’entitat infractora, pública o privada, com per als òrgans interns responsables. Així, segons el que disposa l’article 65, parteixen d’1.001 fins a 300.000 euros en el cas de les persones físiques i entre 100.000 i el milió d’euros si les que cometen una infracció són persones jurídiques, intervals que oscil·len en funció de la seua gravetat. En qualsevol cas, per al cas de les molt greus, es preveu igualment a) l’ amonestació pública; b) la prohibició d’ obtenir subvencions o altres beneficis fiscals durant un termini màxim de quatre anys i; c) la prohibició de contractar amb el sector públic durant un termini màxim de tres anys. En definitiva, malgrat que el règim sancionador incentivarà que les empreses s’adapten al més aviat possible a les novetats previstes en aquesta llei, deixa aquestes en una situació complicada, ja que han de complir amb les seues obligacions legals en un temps rècord d’altes sancions que poden arribar a comprometre la seua viabilitat.

Amb tot, en virtut de l’ art. ~ ~ ~ 61 de l’ esmentada Llei, l’ òrgan sancionador nacional es confereix a l’ AIPI, que encara no ha estat creat. Si bé, per al cas de les comunitats autònomes, Catalunya ha estat la primera comunitat autònoma a conferir aquesta competència a la seua Oficina Antifrau. Es tracta així de la primera autoritat independent que assumeix plenes competències per a la protecció de les persones informants, tant pel que fa a la previsió de canals externs com en l’ ocupació imminent de la potestat sancionadora.

L’àmbit material i personal de la llei 2/2023: alguns dèficits estructurals

L’àmbit d’aplicació material (art. 2 de la Llei) se centra en la protecció de les persones que, en un àmbit laboral o professional, identifiquen tant infraccions de la normativa de la UE com qualsevol infracció penal o administrativa greu o molt greu del nostre ordenament jurídic i les denunciïn a través de canals interns i externs d’informació.

No obstant això, què podria ocórrer amb altres pràctiques habituals com l’incompliment de les polítiques internes i els codis ètics de les organitzacions o altres comportaments vinculats amb l’abús de poder?

Certament, aquesta absència podria buidar de protecció les garanties predefinides per la Directiva europea i podria excloure de protecció conductes rellevants i quotidianes com el dúmping salarial o la discriminació laboral. Unes pràctiques que, legislacions del nostre entorn sí que contemplen, com és el cas de la legislació francesa, en virtut de l’aplicació de l’actual Llei núm. 2022-401 (coneguda com a “Loi Waserman”).

Per si fos poc, cal destacar que aquest àmbit de protecció no exclou l’ aplicació de les normes relatives al procés penal, incloent-hi les diligències d’ investigació. Una disposició que s’aparta de la Llei francesa núm. 2022-401 que atorga immunitat –incloent-hi responsabilitat penal i civil– a la persona informant i que podria tenir un perillós efecte dissuasiu entre potencials informants.

Pel que fa a l’àmbit personal (art. 3 de la Llei 2/2023), disposa d’un abast manifestament més restrictiu respecte al material ja que, malgrat que protegeix els subjectes informants amb independència del canal d’informació emprat, deixa a la seua sort les organitzacions que assisteixen o realitzen activitats de suport o investigació al costat de la persona informant,  entre les quals s’inclouen associacions de protecció a les persones informants o organitzacions no governamentals (ONG), entre d’altres. Per tant, aquesta Llei disposa d’un abast més restrictiu que la llei valenciana que, en el seu art. 14 considera persona denunciant a “qualsevol persona física o jurídica que comunique fets que poden donar lloc a l’exigència de responsabilitats legals” o la llei francesa, la definició de “facilitadors” de la qual també deixa cabuda a un ampli sinfí de persones físiques i jurídiques (incloent-hi en tots dos casos,  a les ONG).

—-

Per a una anàlisi exhaustiva de la Llei 2/2023 de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, remetem al següent estudi: VIGURI CORDERO, “Els reptes de la protecció de les persones informants a Espanya després de l’aprovació de la Llei 2/2023: un dret en vies de consolidació”,  Revista Espanyola de la Transparència, núm. 17, 2023. Disponible a: https://doi.org/10.51915/ret.313

Jorge Viguri Cordero

Professor Permanent Laboral de Dret Constitucional. Universitat Jaume I

Subscriu-te al nostre blog i Newsletter

* campos obligatoris

3.300 persones reben formació de l’Agència Valenciana Antifrau durant el primer semestre de 2023

València, 22 d’agost de 2023.- La investigació del frau i la corrupció és sens dubte una de les funcions més conegudes de l’Agència. No obstant això, hi ha altres com les funcions de prevenció i formació en les quals l’Agència ve desenvolupant una intensa labor.
El desenvolupament d’una ètica i integritat pública és per a l’Agència una de les eines fonamentals en la lluita contra el frau i la corrupció en la nostra societat i d’ací la importància que adquireix la formació en tots els àmbits i nivells.
L’activitat formativa desenvolupada per l’Agència durant el primer semestre de l’any 2023 ha permés que més 3.300 persones hagen participat en alguna de les 55 activitats formatives organitzades. Aquesta xifra suposa un increment del 72% respecte al mateix període de 2022 en el qual es van organitzar 33 activitats formatives. Respecte al nombre de participants aquest ha augmentat un 50% passant de 2.191 als 3.300 d’enguany.
Les 55 accions formatives s’han desenvolupat: 6 a la província d’Alacant (Alacant i Elx); 4 a la província de Castelló (Vinaròs i Castelló) i 29 a la província de València (Requena, Alfara del Patriarca, Alzira, Algemesí, Sagunt, Riba-roja de Túria, Quart de Poblet, Cullera, Ontinyent i València). Així mateix, s’han desenvolupat 16 activitats en la modalitat en línia.
Una de les principals activitats formatives que s’han desenvolupat en aquest primer semestre de 2023 han sigut els docuforums que l’Agència ve impartint des de fa alguns anys amb l’alumnat de les universitats valencianes. En aquest primer semestre s’han organitzat 10 docuforums a la Universitat de València; 2 a la Universitat Jaume I de Castelló i 1 a la Universitat d’Alacant.
Després del bon acolliment que el format de docuforum ha tingut entre les universitats valencianes l’Agència va estendre aquesta activitat als instituts d’educació secundària i així, en aquest primer semestre de 2023 el personal de l’àrea de formació de l’Agència ha visitat 9 instituts per a realitzar aquesta activitat.
Les activitats formatives durant l’any 2023 també han tingut major duració en augmentar els cursos amb duració d’entre 15 i 20 hores que des de l’àrea de formació de l’Agència s’ha impartit per al personal de diferents administracions públiques com les diputacions d’Alacant, València i Castelló; les universitat públiques de la Comunitat Valenciana; l’Institut Valencià d’Administració Pública (IVAP) o l’Institut Nacional d’Administració Pública (INAP).
També s’han organitzat 3 activitats formatives amb entitats i associacions de la societat civil.
Tant si eres docent (universitat, institut o col·legi) com si treballes en una administració pública o formes part d’alguna associació o entitat i tens interés en aquesta mena de formacions pots contactar amb l’àrea de formació de l’Agència en aquest correu: formacion@antifraucv.es