El 9 de desembre d’aquest any 2022 es va commemorar l’inici de la celebració del vinté aniversari de la Convenció contra la Corrupció de l’ONU. I precisament aquest assenyalat 9 de desembre, oblidant els avanços i progressos d’aquestes últimes dècades en la lluita contra la corrupció, ha sigut el moment triat per a introduir en el debat parlamentari una molt desencertada proposta de reforma del delicte de malversació.

La modificació plantejada persegueix substituir la regulació vigent de la malversació, que actualment es configura en l’ampli concepte de l’administració deslleial del patrimoni públic, per a tornar a la limitada estructura i redacció prèvia de 1995, que solament considerava punible la concreta apropiació de béns públics.

La volta a la redacció de 1995 és una autèntica reculada en la lluita contra la corrupció, ja que es fa taula rasa de tots els avanços que s’han anat configurant en la regulació legal de la malversació al llarg dels anys, singularment des de la Convenció de les Nacions Unides.

1/ Disfuncions de la regulació de 1995.

L’actual regulació de la malversació, de l’any 2015, suposa una millora tècnica-jurídica de notable importància, havent d’assenyalar-se que la volta a la desfasada regulació de 1995 suposarà tornar a transitar per la decepció dels nombrosos procediments judicials en els quals, encara que s’havia provat l’existència d’actes de corrupció no obstant això no era possible la condemna per les mancances tècniques d’aquella regulació. Servisca com a exemple l’escàndol de la funerària municipal d’un Ajuntament que, valorada en més de 7 milions d’euros, va ser venuda en subhasta pública per la vergonyosa quantitat de 0,60 €. I malgrat la gravetat del fet el Tribunal Suprem no va poder condemnar, ja que el delicte de malversació en la redacció de 1995 no tipificava suposats com el de la venda de patrimoni públic per davall del seu preu. Per contra, l’actual regulació de 2015, en el seu concepte d’administració deslleial, sí que permet la persecució d’aquesta mena d’actuacions corruptes.

2/ L’ànim de lucre i de dualitat punitiva atenuada.

Tampoc és correcte el retorn al superat concepte de l’ànim de lucre en la malversació. En aquesta mena de corrupció el determinant no és que l’autoritat o funcionari es lucre o tracte de beneficiar a un tercer, sinó el perjudici que es causa a la ciutadania. La malversació és un delicte de mal a l’Administració i al patrimoni públic, la qual cosa exclou la necessitat que s’haja d’incloure un ànim de lucre.

I també és un error pretendre establir un tipus de malversació atenuada per a aquells supòsits en els quals sense existir ànim d’apropiació es destine a usos particulars i aliens el patrimoni públic. El desviament del públic del seu destí, amb benefici dels usos privats i aliens a la funció pública, no ha de ser mereixedor d’una penalitat atenuada. Així, la fredor tècnica de la tipicitat penal mereix en el present suposat ser posada enfront de l’espill de la realitat i els supòsits concrets de la vida quotidiana. És el cas, entre altres exemples habituals, d’un alcalde que cedeix l’ús, a una mercantil privada per a activitat de discoteca, dels baixos d’un edifici públic, inicialment projectat amb destinació a escola infantil municipal. L’actuació, gravíssima, amb l’esmena de reforma de la malversació es configuraria amb una pena de tan sols 6 mesos de presó.

3/ La penalitat.

L’esmena per a la modificació del delicte de malversació pretén tornar a la regulació típica de 1995 però mantenint les penes de 2015, la qual cosa tampoc sembla dissuasiu ni encertat i això perquè la penalitat que es fixa en els ordenaments jurídics comparables de la Unió Europea resulta ser més severa, senda que hauria de seguir-se en l’ordenament intern.

Així, en el dret francés el delicte equiparable a la malversació, «la soustraction et détournement de biens», rep la pena de deu anys de presó; i en el codi penal italià l’article 314 castiga l’apropiació pel funcionari de diners o cosa moble -tant pública com privada- amb presó de tres a deu anys.

4/ Conclusions.

La modificació pretesa del delicte de malversació suposa donar carta blanca a la impunitat en la malversació, limitant les possibilitats de lluita del sistema contra aquesta xacra de la democràcia.

La volta a la regulació de 1995 del delicte de malversació provocarà que nombroses actuacions, que són contràries a la correcta Administració i a l’adequada utilització del patrimoni públic, no seran degudament perseguides, la qual cosa afectarà la qualitat dels serveis destinats a la ciutadania, ja que la corrupció comporta una minva en la qualitat de l’educació, la sanitat, la protecció social i restants activitats del sector públic.

Juan Vega

Lletrat de l’Agència Valenciana Antifrau

*Aquest article va ser publicat en el periòdic “El Mundo” en la seua edició nacional i es pot consultar ací

https://www.elmundo.es/opinion/columnistas/2022/12/14/6398bb0efc6c834f048b45e5.html