L’AVAF imparteix la conferència inaugural d’un simposi sobre la Llei 2/2023 en la Universitat d’Alacant

#JurídicAVAF

Teresa Clemente, directora adjunta i d’Assumptes Jurídics de l’AVAF, ha sigut l’encarregada d’impartir la conferència inaugural del Simposi “La Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció. Anàlisi i valoració crítica” celebrat en la Universitat d’Alacant.

“La legislació de protecció de denunciants i el seu impacte a la Comunitat Valenciana” ha sigut la conferència realitzada per l’AVAF. Els participants del simposi en presencials i en línia han tingut l’oportunitat de conèixer detalladament la labor de l’Agència Valenciana Antifrau en matèria de protecció als alertadores de corrupció des de la seua creació l’any 2016.

La jornada ha sigut dirigida per Josep Ochoa, professor titular de Dret Administratiu i director de la Càtedra de Bon Govern i Transparència de la Generalitat Valenciana en la Universitat d’Alacant i Teresa López, professora titular de Dret Processal UA. Directora del Conveni UA- Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública.

El Consell Jurídic Consultiu i l’Agència Valenciana Antifrau signen un protocol de col·laboració per a la implantació de les seues bústies de denúncia i de protecció de les persones denunciants de corrupció

València, 19 de juliol de 2023.- La presidenta del Consell Jurídic Consultiu, Margarita Soler, i el director de l’Agència Valenciana Antifrau, Joan Llinares, han signat un protocol de col·laboració entre ambdues institucions amb l’objectiu de donar compliment a les exigències de la nova Llei 2/2023 de protecció de les persones denunciants de corrupció, més coneguda com a llei Whistleblowing.

Entre les accions que es posaran en marxa en el marc d’aquesta col·laboració està el que el Consell Jurídic Consultiu facilitarà com a canal extern de comunicació la bústia de denúncies de l’Agència que apareixerà en un lloc visible en la seua pàgina web.

L’Agència assistirà i prestarà assessorament en la implantació de la tecnologia necessària per connectar amb la bústia de denúncies de l’ Agència; en l’establiment del canal intern d’informació, en mesures de suport i protecció a les persones informants de corrupció i en la realització d’accions formatives.

La protecció de les persones denunciants de corrupció arriba al Tribunal Suprem

Madrid, 4 de juliol de 2023.- Aquest matí s’ha celebrat a la Sala Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem la vista pública del recurs de cassació contra una sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que anul·lava la protecció d’una persona denunciant de corrupció realitzada per l’Agència Valenciana Antifrau.

És la primera vegada que a Espanya la protecció d’una persona denunciant arriba al Tribunal Suprem, un tema de màxima actualitat després de la recent aprovació de la Llei 2/2023 de 20 febrer reguladora de la protecció de les persones denunciants de corrupció que va suposar la transposició a l’ordenament jurídic espanyol de la Directiva Europea 1937/2019 de 23 d’octubre,  de protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió.

En la vista pública s’han tractat dues qüestions que han estat defensades per part de l’Agència pel Lletrat d’aquesta, Juan Vega. La primera d’elles feia referència a si les directives comunitàries obliguen els poders públics a complir amb el mandat d’aquestes abans que venci el termini de la transposició, i, concretament, des del moment de la seua entrada en vigor.

I la segona qüestió cassacional tractava sobre si la protecció a la persona denunciant s’ha d’ oferir amb independència del canal pel qual s’ efectuï la denúncia, és a dir, amb independència de si és un canal intern de denúncies, extern o judicial, ja que la Directiva havia d’ haver estat aplicada i respectada des que va estar vigent fent una interpretació conforme a la mateixa d’acord amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

A la vista pública hi ha acudit el director de l’Agència, Joan Llinares, que ha declarat al terme d’aquesta, que “hui és un dia important ja que el que dictamine el Tribunal Suprem sobre les qüestions que s’han vist hui fixarà jurisprudència que afectarà la protecció de les persones denunciants de corrupció i la pròpia lluita contra la corrupció”.

“El Parlament valencià es va avançar 3 anys a la Directiva Europea i 7 anys a la Llei estatal amb l’aprovació de la Llei 11/2016 per la qual es crea l’Agència Valenciana Antifrau com a autoritat autonòmica competent en matèria de prevenció i de lluita contra la corrupció”, va afegir Llinares.

Atès l’interès i la rellevància de la qüestió que aquest recurs cassacional suposava ha acudit a la vista pública entre d’altres, Safira Cantos, directora de la Fundación Hay Derecho que és membre del Consell de Participació de l’Agència i personal de l’Oficina Antifrau de Catalunya.

Cronologia

L’11 de setembre de 2018 l’Agència Valenciana Antifrau dicta una Resolució de concessió de l’Estatut de Protecció a una persona denunciant de corrupció sobre la base d’una denúncia presentada davant un Jutjat d’Instrucció per un delicte suposadament comès per l’alcalde de l’Ajuntament de Los Montesinos (Alacant) relatiu al medi ambient.

El 26 de novembre de 2019 es publica al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) la Directiva Europea 2019/1937 de protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió, la qual entra en vigor el 17 de desembre de 2019.

El 16 de novembre de 2021 es dicta la Sentència número 574 pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que revoca l’acte administratiu.

El 17 de desembre de 2021 venç el termini de transposició a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva Europea.

El 20 de febrer de 2023 s’aprova la Llei 2/2023 reguladora de la protecció de les persones denunciants de corrupció per la qual es transposa a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva Europea.

L’Agència Valenciana Antifrau va posar en marxa fa més de 7 anys l’Estatut de Protecció, sent la primera autoritat que a Espanya comptava amb aquesta protecció. A finals del 2017 l’Agència va protegir per primera vegada una persona denunciant i en aquests moments són 31 persones físiques i 1 persona jurídica (empresa) les que estan protegides, la qual s’uneixen als diversos centenars que al llarg d’aquests anys han rebut assessorament jurídic per part de l’Agència.