València, 19 de juny de 2020.– La Xarxa Estatal d’Oficines i Agències Anticorrupció d’Espanya de la qual forma part l’Agència Valenciana Antifrau (AVAF) ha celebrat la seua 5a trobada semestral en aquesta ocasió de manera virtual davant la situació provocada per la crisi sanitària.
En l’ordre del dia de la reunió s’han tractat entre altres qüestions la posada en comú de les experiències i iniciatives en matèria de contractació i bon govern en el marc de la crisi generada per la COVID-19, així com l’estat actual de la transposició a l’ordenament jurídic espanyol de la Directiva Europea de protecció a les persones denunciants de corrupció coneguda com a Directiva Whistleblowers.
A més de la AVAF han participat en la reunió l’Oficina Antifrau de Catalunya, l’Oficina de Prevenció i Lluita Contra la Corrupció de les Illes Balears, l’Oficina Antifrau de l’Ajuntament de Madrid, el Consello de Contas de Galícia, l’Audiència de Comptes de Canàries, el Servei Nacional de Coordinació Antifrau (SNCA), l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReScon), així com la Direcció de Serveis d’Anàlisis de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Transparència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que han sigut aquestes dues últimes les encarregades de l’organització de la trobada en aquesta ocasió.
En la segona part de la reunió han participat com a convidats Pedro Abellán de la Fundació Hi ha Dret i Adán Nieto, Catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Castella-la Manxa.
València, 11 de juny de 2020.– Aquest matí el Director de l’Agència Valenciana Antifrau, Joan Llinares, en l’exercici de les funcions atribuïdes legalment ha comparegut davant la Comissió de Justícia, Governació i Administració Local de les Corts.
L’objecte de la compareixença ha sigut presentar les propostes d’esmenes de l’AVAF al text del nou projecte de llei de la funció pública valenciana que s’està debatent en aquests moments.
El Director de l’AVAF ha presentat les 6 propostes destacant el caràcter tècnic i jurídic de totes elles a més del fet que en cap cas comporten una repercussió econòmica.
La primera de les modificacions afecta a l’article 4 del projecte de llei quan fa referència al personal amb normativa pròpia, a fi que s’incloga la referència a les entitats adscrites a les Corts.
La següent de les propostes se centra en l’article 78 on es regula el dret de protecció de les persones que treballen en les administracions públiques i que denuncien irregularitats el qual està recollit en l’Estatut de la persona denunciant regulat en l’article 14 de la Llei 11/2016 de l’AVAF.
També es proposa una proposta als articles 97 i 98 del projecte de llei en el sentit que es remeta en el seu articulat a l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic ja que es recull amb més precisió en la norma estatal que en la proposta autonòmica referent als principis ètics i de conducta.
Finalment, es proposa que el personal que presta els seus serveis en òrgans d’investigació i control, com és el cas de l’Agència Valenciana Antifrau, puga accedir a la situació de serveis especials a fi d’augmentar el nivell de protecció davant possibles pressions o represàlies des de les seues administracions d’origen a més de suposar un reforç a la independència de la pròpia Agència.
En el torn d’intervencions tots els grups parlamentaris han agraït les reunions prèvies mantingudes amb el Director i el personal de l’AVAF a fi d’explicar de forma més detallada les esmenes hui proposades.
València, 19 de mayo de 2020.- Una de les funcions de l’Agència Valenciana Antifrau (AVAF) és la de prevenció del frau i la corrupció i per aquest motiu ha elaborat una recomanació general sota el títol: “La via de l’enriquiment injust en el sector públic: ús o abús?”.
L’AVAF ha elaborat una recomanació general sobre l’enriquiment injust la qual ve motivada per la constatació de com l’enriquiment injust ha passat de ser una figura per naturalesa excepcional a una pràctica habitual en les nostres administracions públiques convertint-se en un focus important de risc de frau i corrupció, en la mesura en què es posa el focus en els expedients econòmics que permeten el pagament a qui ha executat una prestació sense empara legal ni fiscalització prèvia per a evitar el seu empobriment (i el correlatiu enriquiment de l’Administració).
Depurar l’actuació administrativa que, al marge dels llits legals, va motivar l’encàrrec ajudaria a reconduir aquesta figura al seu pla excepcional. No obstant això, cap norma preveu la manera de fer-lo, per la qual cosa, en el seu lloc, es recondueix el seu tràmit a l’expedient econòmic de “rescabalament per enriquiment injust” (REI, en cas de l’administració autonòmica) o “reconeixement extrajudicial de crèdits” (REC, en cas de l’administració local), generalitzant-se així com solució resarcitoria de pagaments.
Tot això posa en dubte el sotmetiment de l’Administració a la Llei i al Dret i, en àmbits com la contractació del sector públic, “normalitza” la fugida dels seus principis generals d’igualtat, transparència i lliure concurrència, posant en escac la lliure competència en el normal funcionament dels mercats i l’ús eficaç i eficient dels recursos públics.
Segons ha assenyalat la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) l’absència de concurrència competitiva en la contractació pública produeix una perduda econòmica per a les arques públiques que s’ha estimat en uns 47.500 milions d’euros anuals en produir-se una desviació a l’alça del 25% en els pressupostos de contractació.
En aquesta recomanació general de 56 pàgines es recullen els principals riscos que comporta l’ús de l’enriquiment injust com la falta de planificació i d’aplicació del procediment de contractació, l’autorització de pagaments irregulars o injustificats, l’alteració de la duració de contracte o l’absència de control sobre la inversió, entre altres.
Per a fer front a l’abús de l’enriquiment injust des de l’ AVAF es proposen fins a 11 mecanismes de prevenció que poden adoptar les administracions públiques i que suposen en la pràctica implementar una cultura de l’ètica i la integritat pública.
Entre els mecanismes proposats es troben la planificació de les polítiques públiques i la seua execució, el sotmetiment al mandat de la Llei per a realitzar encàrrecs i per a compensar el seu pagament, la transparència per a garantir l’efectiva rendició de comptes, la dotació de personal qualificat en els serveis jurídics així com en els serveis gestors i de control intern.
Aquest és sens dubte un dels punts on més recalcament fa la recomanació general pel que assenyala les responsabilitats que l’abús de l’enriquiment injust pot tindre per a les autoritats i personal al servei de les administracions públiques entre les quals es troben la responsabilitat disciplinària, la responsabilitat per infracció de la normativa de bon govern, la responsabilitat comptable o la responsabilitat penal quant a la possible existència de prevaricació, suborn, tràfic d’influències o malversació. Així mateix, recorda la possible responsabilitat de les entitats que han executat la prestació.
Finalment en el documents es recullen 6 conclusions i es proposen 10 recomanacions amb la finalitat de contribuir al fet que l’enriquiment injust torne a tindre naturalesa d’excepcionalitat.
El Director de l’AVAF ha declarat sobre la publicació d’aquesta recomanació que “l’enriquiment injust recobra una especial importància en aquests moments de crisis per la COVID-19 ja que durant l’estat d’alarma s’ha recorregut des de les administracions públiques a les contractacions d’emergència i cal no oblidar que aqueixes contractacions no poden quedar al marge de la necessària justificació, transparència i control”.
El document ha sigut remés, entre altres, als grups parlamentaris, conselleries, ajuntaments, diputacions, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Comité Econòmic i Social, Consell Jurídic Consultiu, universitats, Col·legi de Secretari, Interventors i Tresorers (COSITAL), col·legis oficials d’advocats, gestors administratius, sindicats, associacions d’empresaris, associacions de personal de les administracions públiques, etc.
