L’Agència Valenciana Antifrau participa en la formació de fiscals en matèria de delictes contra l’administració pública

#InvestigacióAVAF

Madrid, 22 de maig de 2024.

Amparo Martí, cap d’unitat de Suport i Pericial de l’AVAF, ha participat en el curs “Delictes contra l’administració pública” organitzat pel Centre d’Estudis Jurídics del Ministeri de Justícia a Madrid.

“Oficines Antifrau – introducció a la contractació del sector públic” va ser la temàtica de la ponència impartida el dimecres 22 de 16 a 18 hores per la cap d’unitat de Suport i Pericial de l’AVAF.

Aquest curs, celebrat els dies 22 i 23 de maig a Madrid, al qual han assistit els 79 funcionaris en pràctiques, fiscals, forma part del mòdul 11 de la formació inicial corresponent a la 62a promoció de la carrera fiscal organitzada del Centre d’Estudis Jurídics de Madrid.

L’Agència Valenciana Antifrau, amb la seua participació en aquesta nova iniciativa del CEJ, consolida la seua presència en la formació de fiscals amb l’objectiu d’aportar la màxima especialització en matèria d’irregularitats en l’administració pública.

Si desitja comptar en la seua entitat pública amb formació especialitzada en matèria d’integritat i prevenció de la corrupció, no dubte a escriure a formacio@antifraucv.es

L’Agència i la Diputació de Castelló formen càrrecs públics de la província per a detectar casos de frau i corrupció

Castelló, 22 de maig de 2024.- L’Agència Valenciana Antifrau i la Diputació Provincial de Castelló han reunit càrrecs públics de tota la província en una jornada formativa relacionada amb la integritat institucional i el bon govern, amb l’objectiu de sensibilitzar, informar i formar a tot el personal amb càrrec públic de la província per a prevenir,  detectar i corregir casos de frau, corrupció i conflictes d’ interessos.

La jornada s’emmarca dins del marc del Protocol de col·laboració subscrit entre l’Agència Valenciana Antifrau i la Diputació de Castelló i ha sigut dirigida per Joan Linares, director de l’Agència, i Teresa Clemente, directora adjunta i d’assumptes jurídics que després de la seua exposió han respost als dubtes i preguntes plantejades.

Entre els temes tractats durant la jornada hi havia les obligacions derivades de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció.

L’Agència Valenciana Antifrau presenta el primer estudi que compara la percepció de la corrupció a Espanya i Portugal

València, 17 de maig de 2024.- Aquest matí s’ha presentat en roda de premsa en la seu de l’Agència Valenciana Antifrau l’informe d’investigació sobre “Percepcions comparades de la corrupció a Espanya i Portugal”.

El Catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Múrcia i responsable de la Càtedra de Bon Govern i Integritat Pública, Fernando Jiménez, i l’investigador Gustavo Ouvêa de l’Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa van ser els encarregats de presentar l’informe. En l’acte també va ser present el director de l’Agència, Joan Llinares.

Per a l’elaboració d’aquest informe que analitza i compara les percepcions de la corrupció en tots dos països s’han realitzat dues enquestes nacionals amb preguntes comunes. La primera de les enquestes va ser realitzada a Portugal en el marc del projecte EPOCA amb el finançament de la Fundació per a la Ciència i la Tecnologia (FCT) sota la coordinació científica de l’Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa. La segona de les enquestes va ser realitzada a Espanya, amb especial atenció a la Comunitat Valenciana, i compta amb el patrocini de l’Agència Valenciana Antifrau sota la coordinació científica de la Universitat de Múrcia.

Aquest informe ofereix per primera vegada una radiografia de la percepció que té la ciutadania respecte a diferents aspectes relacionats amb la corrupció i l’ètica i la integritat pública tant a Espanya com a Portugal.

Principals resultats de l’enquesta

És en la política i en els negocis on les persones enquestades consideren que la corrupció és més freqüent. De mitjana, espanyols i portuguesos pensen que al voltant del 50% dels empresaris i entre el 60-70% dels polítics són corruptes. Quan es pregunta pels funcionaris l’apreciació que són corruptes baixa al 40%, la qual cosa ho situa al mateix nivell que la resta de la ciutadania.

La pràctica de la corrupció que més preocupa la ciutadania no és tant el pagament de suborns que continua sent baixa (11% a Espanya i 10% a Portugal, i està en la mitjana europea de l’11%); sinó la corrupció que es deriva de la interacció entre la política i els negocis.

Creuen que la corrupció no és una circumstància, sinó que forma part de la cultura empresarial del país el 70% de les persones entrevistades a Espanya i el 80% a Portugal, enfront del 60% de la mitjana europea.

Existeix la creença que per a tindre èxit en els negocis és tindre bons contactes amb els polítics. Ací si trobem diferències ja que mentre a Espanya el 49% de les persones enquestades creu que és necessari el clientelisme polític, la qual cosa està en la mitjana europea del 50%, el percentatge es dispara fins al 70% en el cas de Portugal.

En general preval la percepció que el context ètic en tots dos països no ha millorat, malgrat els esforços de les autoritats per a previndre i combatre la corrupció, encara que la percepció que la corrupció ha anat en augment a Portugal és major que a Espanya.

Dades sobre l’Agència Valenciana Antifrau

En aquesta enquesta també s’ha preguntat als entrevistats per qüestions que afecten directament l’Agència Valenciana Antifrau i per tant s’ha fet només a la població de la Comunitat Valenciana.

Una de les singularitats que ha posat de manifest aquest informe respecte a la Comunitat Valenciana és que entre els enquestats valencians s’observa una major predisposició a la denúncia ja que 1 de cada 4 valencians denunciaria en cas de corrupció enfront d’1 de cada 5 d’altres comunitats autònomes.

Així mateix, els valencians tenen una expectativa 5 punts més alta que la seua denúncia tindrà resultats i 5 punts menys de patir represàlies per la seua denúncia.

Una altra pregunta feia referència al grau de coneixement que existeix entre la ciutadania sobre l’Agència i el 32% va dir conéixer l’existència de la mateixa enfront d’un 68%. Per edats els menors de 34 anys són el que menys la coneixen (85%) mentre que la franja d’edat de 35-49 són els que més la coneixen amb un 37%.

I sobre les funcions que tenen encomanades l’Agència la més coneguda per la ciutadania és la de “protegir als qui denuncien casos de corrupció”, seguida per la de “detectar i castigar persones corruptes”, “previndre que es produïsquen la corrupció” i en últim lloc la de “formar en valors ètics a polítics, funcionaris i estudiants”.

Poden consultar l’informe en el següent enllaç