Cursos Programats - Antifraucv

València, 9 de febrer de 2021.– El Director de l’Agència Valenciana Antifrau, Joan Llinares, ha anunciat que l’AVAF ha publicat totes les resolucions finals d’investigació des que va començar la seua marxa l’any 2017.

L’anunci l’ha fet durant la seua compareixença en les Corts Valencianes per a presentar la Memòria d’Activitat de l’Agència corresponent a l’any 2019; una compareixença que s’havia retardat a causa dels problemes derivats de l’actual situació de pandèmia.

L’AVAF va presentar la Memòria d’Activitat de l’any 2019 en el registre de les Corts Valencianes el 30 de març dins del termini legalment establit i malgrat les dificultats que va suposar la seua finalització a causa de la situació de confinament que es vivia en aquells moments al país.

Durant la seua intervenció davant la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda, Llinares ha fet un recorregut per l’activitat desenvolupada per l’Agència durant l’any 2019 pel que fa a les àrees de prevenció i formació, anàlisi jurídica i protecció de les persones denunciants, i anàlisis i investigació.

Ha sigut en aquest últim punt quan Joan Llinares ha anunciat que l’Agència ha publicat totes les seues resolucions finals d’investigació, les quals estan disponibles en la pàgina web per a la seua consulta pública.

Es tracta d’un total de 51 resolucions, 8 corresponen a l’any 2017; 14 a l’any 2018 i 29 a l’any 2019. Aquestes resolucions s’han sotmés a un procés d’anonimització previ per a preservar la identitat i les dades personals de les persones que apareixen en aquestes resolucions.

València, 29 de gener de 2021.- El 27 de gener de 2021 va finalitzar el termini de consulta pública obert pel Ministeri de Justícia del Govern d’Espanya perquè qualsevol persona, entitat, associació o organisme públic poguera presentar al·legacions a la transposició de la Directiva Europea 2019/1937 relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió, coneguda com a Directiva Whitleblowers.

La primera de les al·legacions fa referència a l’ampliació de la protecció de la persona denunciant més enllà dels dotze àmbits enumerats en l’article 2.1 de la Directiva. L’AVAF assenyala com a àmbit essencial a incloure el de les administracions públiques, i especialment, el del seu sector públic dependent o vinculat ja que és on existeixen menys controls. També recomana ampliar l’àmbit d’aplicació a altres àmbits i polítiques de la legislació nacional, sempre que existisca un risc que l’incompliment d’aquestes lleis puga causar un mal greu a l’interés públic i al benestar de la societat.

Respecte a la qüestió sobre quines entitats del sector públic haurien de quedar integrades en l’àmbit d’aplicació personal de la Directiva l’AVAF aposta per una concepció el més àmplia possible de sector públic.

Davant la possibilitat que Espanya aculla la denúncies anònimes, l’AVAF assenyala que haurien de permetre’s ja que és la millor eina per a protegir la persona que denúncia, informa o alerta d’irregularitats, segons la pròpia experiència d’a través de la seua Bústia de denúncies anònimes.

Respecte a l’existència de canals de denúncia interns tant en empreses com en administracions públiques, l’Agència proposa una rebaixa en el nivell exigit perquè siga obligatori la implantació de bústies internes de 50 treballadors, respecte de les empreses, i de 10.000 habitants per als municipis. Les característiques tant del teixit empresarial espanyol com dels seus municipis fan que la majoria d’ells quedaren exempts d’aquesta exigència.

Una altra de les al·legacions presentades fa referència a la necessitat de creació d’una Autoritat Nacional de Lluita contra la Corrupció d’àmbit estatal i supletòria en aquelles comunitats autònomes que no compten amb aquesta institució. Aquesta Autoritat Nacional seria independent de les administracions públiques i del seu sector públic i estaria adscrita al Congrés dels Diputats.

L’AVAF en el seu escrit fa èmfasi en el fet que amb els treballs que s’estan desenvolupant de transposició de la Directiva Europea ens trobem davant una oportunitat única, i aquesta no hauria de limitar-se a una adaptació de mínims al dret intern espanyol, sinó que hauria de plasmar-se en un ambiciosa Llei per a la Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció.

Aquesta futura llei no recolliria únicament les línies marcades per la Directiva, sinó que faria seues les previsions de la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció de l’any 2003, la qual va ser ratificada per Espanya en 2006, i que encara no han sigut incorporades al nostre ordenament jurídic.

Finalment, l’AVAF destaca que la transposició de la Directiva ha de permetre l’harmonització del Dret nacional amb les diferents normatives autonòmiques ja aprovades i vigents, així com també articular la coordinació entre els controls i investigacions administratius, penals o de qualsevol altre ordre.

Se subratlla que el legislador valencià es va anticipar a aquesta Directiva a través de l’aprovació de la Llei 11/2016, que creava l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana i que ara el legislador espanyol ha de regular sobre el ja legislat per les Corts Valencianes.