36 preguntes i respostes sobre la Llei 2/2023

QÜESTIONS BÀSIQUES SOBRE LA LLEI 

  1. Quin és l’objectiu de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció? 

El seu objectiu és protegir  les persones que informen o denuncien infraccions en la seua àmbit laboral enfront de les represàlies que puguen patir.

La Llei transposa la Directiva 2019/1937 del Parlament Europeu sobre protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió.

La Llei 11/2016 de creació de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, es va anticipar a la Directiva, creant una bústia externa de denúncies obert a tota la ciutadania i un estatut de protecció de les persones que denuncien, ja siguen persones físiques o jurídiques.

  1. Qui pot informar o denunciar una irregularitat en el seu àmbit laboral davant l’Autoritat Independent de Protecció a l’Informant (AIPI), la qual encara no s’ha creat, o davant les autoritats o òrgans autonòmics competents?

Les persones vinculades per una relació laboral o professional.

En el cas de la Comunitat Valenciana, l’autoritat competent és l’Agència Valenciana Antifrau. 

  1. Quin tipus d’informacions o denúncies s’inclouen dins de l àmbit d’aplicació de la Llei i donen dret a protecció?

Les accions o omissions que puguen ser constitutives d’infracció penal o administrativa greu o molt greu. Com per exemple: passar les preguntes en un examen, manipular una contractació, construir on no es pot, accedir a una subvenció sense tindre els requisits…

En el cas de l’Agència Valenciana Antifrau són aquells fets o conductes que poden ser constitutius/as de corrupció, frau, irregularitats administratives, comportaments constitutius d’infracció administrativa o disciplinària i conductes, així com les conductes o activitats reprotxables per ser contràries a la integritat i a l’ètica pública. Com per exemple, malbaratar els diners públics, conflictes d’interés, enriquiment injust, …

  1. Té competències l’Agència Valenciana Antifrau en el sector privat?

Només podria tindre aquesta competència si es modifica la Llei 11/2016 de creació de l’Agència, ampliant el seu àmbit d’actuació.

Per tant, per al sector privat l’organisme competent és l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant (AIPI) que encara no s’ha creat. 

  1. Quines són les vies i formes per a informar o denunciar d’una infracció d’acord amb la Llei 2/2023?

Mitjançant el canal intern de què ha de disposar cada entitat, o mitjançant el canal extern, que en el cas de la Comunitat Valenciana és el de l’Agència Valenciana Antifrau.

La Llei permet que l’informant puga triar entre el canal intern o extern, segons les circumstàncies i els riscos de represàlies que considere.

La denúncia podrà ser anònima o identificada, i es podrà realitzar per qualsevol mitjà: escrit, verbal, per correu electrònic, postal, missatgeria de veu, etc.

  1. Qui poden ser persones informants segons la Llei 2/2023?

La Llei 2/2023 empra el terme “informant” com a sinònim de persona denunciant per a referir-se a les persones del sector públic o privat que comuniquen o revelen informació sobre irregularitats de les quals són coneixedores en el seu àmbit professional o laboral.

S’inclouen persones que treballen:
– En les administracions públiques qualsevol que siga la seua relació laboral (funcionaris de carrera, interins, laborals, eventuals…)
– En l’àmbit privat.
– Que estan realitzant pràctiques, becaris, en formació o que estan participant en un procés selectiu.
– En empreses vinculades amb l’administració ja siguen contractistes, subcontractistes, proveïdors, etc.

En tot cas, aquestes persones que comuniquen infraccions han d’informar conforme els requisits de la Llei i comptar amb motius raonables per a creure que la informació que estan proporcionant és certa. 

  1. Puc acudir al canal extern de denúncies o he de denunciar en primer lloc en el canal intern? 

El canal intern ha d’utilitzar-se de manera preferent, perquè una actuació diligent i eficaç en el si de la pròpia organització podria paralitzar les conseqüències perjudicials.

No obstant això, la Llei permet que l’informant puga triar el canal intern o extern, segons les circumstàncies i els riscos de represàlies que considere.

En tot cas, l’AVAF és el canal extern al qual es podrà acudir conforme al que es disposa en la Llei 2/2023 i en la seua normativa autonòmica reguladora.

  1. Quals són les mesures de suport que estableix la Llei 2/2023 la persona que denúncia o informa? 
  • Informació i assessorament gratuïts, sobre els procediments i recursos disponibles, la protecció enfront de les represàlies i els drets de la persona afectada.
  • Assistència efectiva per part de les autoritats competents davant qualsevol autoritat implicada en la seua protecció enfront de represàlies, inclosa la certificació que poden acollir-se a protecció a l’empara de la present llei.
  • Assistència jurídica en els processos penals i en els processos civils transfronterers de conformitat amb la normativa comunitària.
  • Suport financer i psicològic, de manera excepcional, després de la valoració de les circumstàncies.

Tot això, amb independència de l’assistència que puga correspondre segons la Llei 1/1996 d’assistència jurídica gratuïta, per a la representació i defensa en procediments judicials derivats de la presentació de la comunicació o revelació pública.

  1. Quines persones poden accedir a les mesures de protecció que recull la Llei?

A més de les persones informants o denunciants, podran accedir les relacionades amb aquestes que puguen veure’s perjudicades o represaliades com, per exemple, familiars o companys de treball.

  1. Què passa amb les represàlies? 

Es prohibeixen expressament els actes de represàlia, incloses les amenaces i les temptatives de represàlia.

S’entén per represàlia qualsevol acte o omissió prohibit per la Llei, o que de manera directa o indirecta supose un tracte desfavorable que situe a les persones que les pateixen en desavantatge respecte a una altra en el context laboral o professional, només per la seua condició d’informants.

  1. Quines són les represàlies més comunes? 
  • Obertura d’expedients disciplinaris i acomiadament.
  • Degradació o denegació d’ascensos i modificacions substancials de les condicions de treball.
  • Danys, inclosos els de caràcter reputacional, o pèrdues econòmiques, coaccions, intimidacions, assetjament o ostracisme.
  • Denegació o anul·lació de llicències, permisos o formació.
  • Discriminació, o tracte desfavorable o injust.
  1. Quines són les mesures de protecció enfront de represàlies? 

La millor protecció és l’anonimat.

La Llei obliga a la creació i implementació de canals segurs que garantisquen la confidencialitat admetent tant les denúncies anònimes com les identificatives.

Les persones que comuniquen aquestes informacions no incorren en responsabilitat, sempre que  l’accés a la informació no constituïsca un delicte i excepte les responsabilitats legals que es puguen derivar. No obstant això, la protecció no eximeix a la persona denunciant de les responsabilitats en què haja pogut incórrer per fets diferents a la denúncia.

En procediments judicials o davant una altra autoritat, relatius als perjudicis patits per l’informant,  una vegada que aquest haja demostrat raonablement que ha patit un mal, es presumirà que el mateix és una represàlia.

En els processos judicials en què es puga veure immersa la persona informant, aquesta tindrà dret a al·legar al seu favor, l’haver fet una denúncia o proporcionat una informació.

  1. Quines obligacions origina l’entrada en vigor de la Llei 2/2023?
  • Crear un Sistema intern d’informació (canal intern), que ha de complir uns requisits i garanties, i ha d’estar dissenyat, establit i gestionat de manera segura, permetent la presentació i tramitació de denúncies anònimes.
  • Regular el procediment de gestió del canal per a la tramitació de les comunicacions o denúncies conforme a la Llei.
  • Designar un Responsable del Sistema intern d’informació, que pot ser una persona física o un òrgan col·legiat.
  • Comunicar a l’Autoritat competent (en la Comunitat Valenciana, l’Agència Valenciana Antifrau respecte del sector públic) la designació del Responsable del Sistema intern d’informació.
  • Comptar amb un llibre-registre de les informacions rebudes i de les investigacions internes al fet que hagen donat lloc.
  • Informar de manera clara i accessible als qui realitzen la comunicació a través del canal intern sobre la existència del canal extern.

SOBRE ELS SISTEMES INTERNS D’INFORMACIÓ (SII)

  1. Què és un Sistema intern d’informació?

Un Sistema intern d’informació és una estructura que té amb objectiu garantir que els empleats, públics o privats, puguen comunicar dins de la pròpia organització les irregularitats que coneguen, perquè les mateixes siguen objecte de seguiment.

El Sistema intern d’informació està integrat per:

  • Un canal intern de recepció d’informacions o denúncies.
  • Un procediment per a la gestió d’aquestes informacions o denúncies,
  • Ona persona responsable de la gestió i tramitació.

El Sistema ha d’oferir plenes garanties d’independència, confidencialitat, seguretat i que els qui acudisquen al canal no patisquen represàlies.

El Sistema intern d’informació ha de formar part de l’estratègia d’integritat de l’organització, així com fomentar la bona governança pública i salvaguardar l’interés general a través del compromís ètic, permetent eliminar les males pràctiques i consolidar la confiança de la ciutadania en les seues institucions. 

  1. Quines entitats estan obligades a tindre un Sistema intern d’informació? 

En el sector públic: totes les administracions i entitats públiques.

Podran compartir el Sistema intern d’informació i els recursos destinats a les investigacions i les tramitacions:

  • Els municipis de menys de 10.000 habitants.
  • Les entitats pertanyents al sector públic que compten amb menys de 50 treballadors vinculades o dependents d’òrgans de les Administracions territorials

En tot cas, haurà de garantir-se que els sistemes resulten independents entre si i els canals apareguen diferenciats. 

En el sector privat: persones físiques o jurídiques que compten amb 50 o més treballadors.

Podran compartir el Sistema intern d’informació i els recursos destinats a la gestió i tramitació de les comunicacions les persones jurídiques del sector privat que tinguen entre 50 i 249 treballadors.

  1. Quins són els requisits que ha de complir el procediment de gestió del Sistema intern d’informació (SII)? 
  • Identificar el canal intern d’informació (web, tauler d’anuncis, bàners…).
  • Incloure informació clara i accessible sobre canals externs.
  • Enviar justificant de recepció a l’informant, sense posar en perill la confidencialitat.
  • Determinar el termini màxim per a donar resposta a les actuacions d’investigació.
  • Possibilitar la comunicació amb l’informant i com de sol·licitud d’informació addicional.
  • Informar a la persona afectada, així com a ser sentida en qualsevol moment, respectant la presumpció d’innocència i al seu honor.
  • Protegir les dades de caràcter personal.
  • Remitir al Ministeri Fiscal de fets que puguen ser constitutius de delicte, i a la Fiscalia Europea si afecten als interessos de la Unió Europea.
  1. Què passa si una entitat compta ja amb un Sistema intern d’informació (SII)? 

Podrà servir per a donar compliment a la Llei 2/2023 adaptant-se als requisits establits en aquesta.

  1. És possible que el Sistema intern d’informació intern (SII) siga gestionat per un tercer extern?

En l’àmbit de les administracions públiques només podrà acordar-se la recepció per un tercer de les informacions.

En tot cas  , haurà de justificar-se la insuficiència de mitjans propis d’acord amb la Llei de Contractes del Sector Públic.

L’Agència Valenciana Antifrau ofereix informació i assessorament sobre com instal·lar canals interns sense cap cost econòmic per al que és necessari la signatura prèvia d’un protocol de col·laboració.

  1. Dins del Sistema intern d’informació (SII) poden conviure diversos canals a més del canal previst en la Llei 2/2023?

Sí, sempre que apareguen diferenciats de manera que no es genere confusió.

  1. Un mateix canal pot actuar al mateix temps com a canal intern d’un organisme i com a canal extern d’un altre?

No. Els canals interns sempre han de formar part de l’estructura de l’organisme o entitat, i els externs dependran de l a Autoritat administrativa competent ja siga estatal o autonòmica.

  1. Deuen els organismes públics amb funcions d’investigació d’infraccions tindre on canal intern i a més un canal extern?

Sí. El canal extern haurà de crear-se per a les comunicacions d’incompliments que desitgen realitzar persones alienes a l’organització i la investigació de la qual depenga de l’entitat. 

SOBRE EL RESPONSABLE DEL SISTEMA INTERN D’INFORMACIÓ (RSII) 

  1. Qui poden ser els Responsables dels Sistemes interns d’informació (RSII)?

Persones físiques o òrgans col·legiats. Si es tracta d’un òrgan col·legiat, aquest ha de delegar en un dels seus membres les facultats de gestió del Sistema intern d’informació i de tramitació d’expedients d’investigació.

Ha de desenvolupar les seues funcions de manera independent i autònoma respecte de la resta dels òrgans de l’entitat, reportant directament davant l’òrgan de govern. A més, ha d’oferir plenes garanties de confidencialitat i seguretat respecte de la informació que manege. 

  1. Qui ha de nomenar la persona Responsable del Sistema intern d’informació (RSII)?

L’òrgan de govern o òrgan d’administració, prèvia consulta amb la representació legal de les persones treballadores. 

  1. Quin perfil resulta més adequat per a complir amb les funcions de Responsable del Sistema intern d’informació (RSII)?

En les entitats o organismes en els quals ja existira una persona responsable de la funció de compliment normatiu o de polítiques d’integritat, podrà ser designada com a Responsable del Sistema, sempre que complisca els requisits establits en la Llei.

Cada entitat ha de valorar la idoneïtat de la persona corresponent, que oferisca les majors garanties d’independència i autonomia necessàries per a exercir les seues funcions i amb la preparació i formació necessàries. 

  1. Què ocorre si existeix un conflicte d’interés del Responsable del Sistema intern d’informació (RSII)? 

Haurà d’abstindre’s del procediment segons el que es disposa en la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic.

Es recomana que l’òrgan de govern o òrgan d’administració haja preestablit un règim de suplències.

  1. Quin és el termini en el qual s’ha de comunicar a l’Agència Valenciana Antifrau al Responsable del Sistema intern d’informació (RSII)?

10 dies hàbils des del seu nomenament.

  1. Quina és la normativa que regula el Registre de Responsables del Sistema intern d’informació (RSII) en la Comunitat Valenciana?

La norma aplicable és la Resolució núm. 504/2023 del director de l’Agència, per la qual es crea el Registre de Responsables de Sistemes Interns d’Informació (DOGV núm. 9601, de 23.05.2023). 

https://dogv.gva.es/datos/2023/05/23/pdf/2023_5194.pdf

  1. Com ha d’efectuar-se la comunicació a la Agència Valenciana Antifrau de l Responsable del Sistema intern d’informació (RSII)?

En la seua seu electrònica, mitjançant el tràmit específic que figura en l’apartat  “Llei 2/2023” – “Responsable de Sistema intern d’informació”.

  1. Què s’ha d’aportar per a realitzar la comunicació a la Agència Valenciana Antifrau del Responsable del Sistema intern d’informació (RSII)?
  • El formulari del tràmit de la seu electrònica emplenat.
  • Còpia o certificat de l’òrgan de govern que acredite la designació de la persona física o òrgan col·legiat. 

SOBRE ELS TERMINIS 

  1. Quin és el termini d’implementació del Sistema intern d’informació (SII) per a les administracions, organismes, empreses i altres entitats obligades?

El termini venç el 13 de juny de 2023.

  1. Quin és el termini d’implementació del Sistema intern d’informació (SII) per als municipis amb menys de 10.000 habitants?

Fins a 1 de desembre de 2023.

  1. Quin és el termini d’implementació del Sistema intern d’informació (SII) per als municipis amb més de 10.000 habitants?

El termini venç el 13 de juny de 2023 

  1. Quin és el termini d’implementació del Sistema intern d’informació (SII) per a les entitats jurídiques del sector privat amb 249 o menys treballadors?

Fins a 1 de desembre de 2023

  1. Quin és el termini d’implementació del Sistema intern d’informació per a les entitats jurídiques del sector privat amb 250 o més treballadors?

El termini venç el 13 de juny de 2023 

SOBRE PROTOCOLS AMB L’AGÊNCIA VALENCIANA ANTIFRAU 

  1. Per a què necessita una administració o entitat pública signar un protocol de col·laboració amb l’Agència Valenciana Antifrau? 

L’Agencia li facilita a través de la signatura de protocols, ajuda i assessorament per a la implementació d’un canal de denúncies gratuït a més d’oferir formació i informació sobre l’aplicació de la Llei 2/2023.

Si la seua administració o entitat públicaestà interessat en la subscripció d’un protocol pot enviar un correu electrònic a juridico@antifraucv.es

Preneu ací per a veure el model de protocol. 

  1. És necessari que una entitat del sector públic, adscrita o vinculada a una administració pública de la Comunitat Valenciana, subscriga un protocol amb l’Agència Valenciana Antifrau?

Si la seua entitat del sector públic està adscrita o vinculada a una administració pública que ja ha subscrit un protocol amb l’Agència, no serà necessari la subscripció d’un nou protocol per a obtindre aquesta col·laboració. No obstant això, si així ho desitja podrà subscriure un protocol específic.
Si es tracta d’un consorci, tampoc serà necessari que subscriga un protocol si ja l’ha subscrit l’administració pública participant en el consorci de manera majoritària.

Subscriu-te al nostre blog i Newsletter

* campos obligatoris

La Fundació Hay Derecho presenta “El Dedómetro” on analitza el nivell de politització i amiguisme en la designació dels responsables de 30 entitats públiques de la Comunitat Valenciana

València, 8 de juny de 2023.- La Fundació Hay Derecho ha presentat en roda de premsa en la seu de l’Agència Valenciana Antifrau la investigació que porta per nom “El Dedómetro”.
És aquest estudi s’analitza a través de la recollida i anàlisi de dades públiques, el currículum de 66 màxims responsables de les principals entitats públiques de la Comunitat Valenciana en l’última dècada i baix governs de diferent signe polític. L’anàlisi final revela que 33 d’ells suspenen quant als principis de mèrit i capacitat, amb menys d’un 5 en una escala de l’1 al 10.
El resultat forma part de les conclusions d’una investigació de dades duta a terme per Hay Derecho que analitza, en total, 101 currículums de personal directiu de 43 entitats públiques de dues comunitats autònomes de signe polític contrari: la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana.
Hay Derecho, organització sense ànim de lucre que defensa l’Estat de dret i lluita contra la corrupció, ha creat uns indicadors que, a partir de la recollida i anàlisi de dades públiques, permet avaluar si els processos de selecció dels màxims responsables reflecteixen els principis de mèrit i capacitat o per contra es tracta d’amiguisme i intercanvi de favors
Per a l’anàlisi de la idoneïtat dels màxims directius, la metodologia té en compte la formació acadèmica, l’experiència professional general i específica en el sector que dirigeix, així com experiència de gestió, temps de permanència en el lloc i vinculació política.
La investigació, que porta per nom “El Dedómetro”, ressalta que el sistema no estableix procediments objectius, transparents i amb concurrència per a garantir els principis de mèrit i capacitat en la seua selecció. I no obstant això, aquests directius gestionen pressupostos mitjans de 184 milions d’euros de diners públics i compten amb salaris de fins a 220.000 euros anuals.
Els responsables de gestionar empreses públiques de sectors claus com el transport, els mitjans de comunicació o les finances, entre altres, estan exposats a nivells de rotació molt alts, vinculats principalment als canvis de govern. En la Comunitat Valenciana destaquen 3 entitats que han arribat a tindre entre 5 i 7 responsables diferents en una dècada.
El Dedómetro analitza dades entre 2012 i 2022 i apunta a una lleu millora en el perfil dels màxims responsables dels ens públics quan els governs manquen de majoria absoluta. Crida l’atenció l’elevadíssima rotació del personal directiu, la qual cosa posa en relleu que els nomenaments i cessaments van lligats als cicles polítics i no als resultats de la gestió o altres criteris de tipus professional.
Els resultats, no obstant això, milloren en el cas de les entitats públiques que compten amb una normativa de selecció que concreta el procés i el tipus d’experiència professional requerida per al lloc. En aquests casos, l’anàlisi del Dedómetro mostra que es tendeix a seleccionar a candidats amb una trajectòria professional més llarga i especialitzada, encara que desafortunadament no sempre amb major experiència de gestió.
No obstant això, fins i tot en aquestes entitats, la rotació no disminueix, excepte en aquells casos en què hi ha períodes prefixats de mandat.
Una altra de les claus de l’informe és l’anàlisi del compliment de les lleis de transparència: només 6 entitats compleixen íntegrament amb la normativa de transparència. El 80% incompleix almenys una de les obligacions legals com a publicació d’informació comptable, o del nom i trajectòria professional del seu màxim responsable, entre altres dades. Inclusivament, una d’elles, Espais Econòmics i Empresarials, amb 4 empleats i pressupost de 94 milions d’euros, no compta si més no amb web pròpia on allotjar la informació que la llei exigeix publicar.
La investigació revela que el 47% de les entitats no publica els seus salaris, el 33% no mostra el currículum dels seus màxims responsables -o el fa de manera incompleta-i el 13% no publica informació comptable.
“Darrere d’un currículum no publicat o publicat de manera incompleta no sols hi ha un incompliment legal, també pot haver-hi una intenció d’ocultar la trajectòria d’algú no massa qualificat o una carrera purament política”, assenyala Javier Zamora, responsable d’investigació de Hay Derecho.
“Des de Hay Derecho creiem que és necessari aplicar protocols que asseguren la publicació activa i accessible de tota la informació, establir un model de CV normalitzat per als directius del sector públic i responsabilitzar al màxim directiu del compliment de les obligacions de transparència”, assenyala Safira.
En la roda de premsa també ha sigut present Joan Llinares, director de l’Agència, que ha declarat que “volem agrair el treball desenvolupat per la Fundació Hay Derecho amb l’elaboració d’aquest estudi ja que ens ofereix una visió del que està ocorrent quant a la selecció del personal directiu en el sector públic i sobretot en un moment com l’actual en el qual es procedirà a la selecció i nomenament de nou personal directiu després dels processos electorals”.
Hay Derecho ha dut a terme aquest tipus d’investigacions amb anterioritat. En 2020, el primer Dedómetro es va centrar en avaluar l’Administració General de l’Estat a partir d’una sèrie d’organismes reguladors i d’una mostra de 36 entitats pertanyents al sector públic empresarial com a Correus, AENA, Red.es o Paradores. Els resultats van ser: un alt nivell de rotació, amb entitats que van tindre fins a 9 màxims responsables durant un període de 15 anys, escassa experiència en gestió i escassa experiència en la matèria dels màxims responsables analitzats. Milloren les conclusions en les autoritats independents, que estableixen requisits concrets i mandats amb duracions determinades per als seus màxims responsables
En la segona investigació es van analitzar les diferents entitats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona avaluant no sols als màxims responsables, sinó també la seua transparència.
La Fundació Hay Derecho és una fundació sense ànim de lucre, independent, que treballa per a defensar l’Estat de Dret, el bon funcionament institucional i promoure la lluita contra la corrupció.
Hay Derecho s’ha incorporat recentment al Consell de Participació de l’Agència Valenciana Antifrau.

Reunió entre el Col·legi d’Advocats de València (ICAV) i l’Agència Valenciana Antifrau

València, 7 de juny de 2023. El director de l’Agència, Joan Llinares, s’ha reunit amb el degà de l’Il·lustre del Col·legi d’Advocats de València (ICAV), José Soriano Poves. En aquesta reunió van estar presents per part de l’Agència la directora Adjunta i d’Assumptes Jurídics de l’Agència, Teresa Clemente, i el Lletrat Juan Vega. Per part de l’IVAC van participar la vicedegana del Col·legi, Rebeca Lino, i membres de la Junta de Govern.

Aquesta reunió ha servit per a l’intercanvi d’experiències entre ambdues entitats i per seguir treballant en futures vies de col·laboració.